~Les quatre rondadores~ - Capítol 4: De veritat que no ens hem posat d'acord? Perquè veient això...
AvatarEscrit per ginny loovegod
Enviat el dia 11/11/2011 a les 23:29:43
Última modificació 20/11/2011 a les 22:30:17
Tots els capítols de ~Les quatre rondadores~
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 4: De veritat que no ens hem posat d'acord? Perquè veient això...

Holaaaaaa! Com anem?  

Doncs jo bé, però tinc males notícies: Avui no tenim conclusions de l'Allie. Abaixeu les armes, deixeu que m'expliqui siusplaaauu!! *Respira tranquil·la* Vale, merci. Veureu, l'allie està de viatge amb l'escola (Déu la beneeixi uu'), i resulta que ens hem oblidat completament que les conclusions havien d'estar fetes. Però no patiu, que l'obligaré a complir un munt de treballs forçats quan arribi a casa per a compensar-vos ^^

També em queda disculpar-me per una altra cosa: No són les 11 i 11. Això és per dos motius en concret:

1)      No m'ha sonat l'alarma

2)      Sóc imbècil

He dit. Doncs això, el menys que puc  fer per compensar-vos és no enrollar-me més. Fins una altra!

----------------------- ---------------------------------------------------

CAPÍTOL 4:

SI NO FOS PERQUÈ ESTIC SEGURA DE QUE NO ÉS AIXÍ, DIRIA QUE US HEU POSAT D'ACORD…

L'Erin avançava amb el cap cot cap a la infermeria, acompanyada de l'Allie, la Sylvie i la Helen. En arribar, Madame Pomfrey li va dedicar un petit somriure d'entre comprensió i compassió i la va fer passar a un dels llits. Va girar-se cap a les altres tres noies i va dir:

 - Necessitaria que la deixéssiu, podeu tornar en una hora més o menys, si us plau?

 - Faltaria més - va dir La Sylvie -. Apa, noies, anem... Fins després Er!

Van marxar cap a la Sala Comuna mentre l'Erin es quedava allà, asseguda, indecisa i insegura sobre allò que anava a fer. La infermera se li va acostar, i va dir:

 - Vejam, què em porta aquesta vegada, senyoreta Darkwood?

 - Doncs... Pot córrer les cortines, Madame Pomfrey? - va demanar ella.

La infermera les va córrer amb un cop de vareta, i va aventurar:

 - Deuen ser grans, les ferides, aquest cop, si necessita despullar-se per ensenyar-me-les, Darkwood...

 - Això em temo - l'Erin, fent ús d'una tovallola, va desprendre's del maquillatge que utilitzava per tapar les ferides i els blaus de la cara i el coll -. Primer, això.

Madame Pomfrey no va poder evitar deixar anar un esbufec de sorpresa.

 - I, segon, això - va afegir l'Erin, quedant-se en roba interior i mostrant-li l'esquena i els braços a la infermera.

 - Vaja... Si no fos per la cremada monumental que acabo de curar, m'esgarrifaria, noia...

La bona dona tenia la evident intenció de voler treure importància a les ferides i fer que la noia se sentís millor. Però allò de la cremada va despertar l'atenció de l'Erin.

 - Una cremada, diu?

 - Si, l'altre client VIP de la infermeria m'ha aparegut amb una cremada que li recorria tota l'esquena, des de l'espatlla dreta fins al coxis.

L'Erin va aixecar els ulls al cel. L'altre client VIP. El que li faltava. No n'havia tingut prou empastifant-la la nit anterior, ara a sobre l'hauria d'aguantar a la infermeria. Però allò de la cremada l'havia... Tocat. Perquè en el fons, el Black tenia el mateix problema que ella. Un problema anomenat Pares.

 - I... És molt greu, la cremada? - va preguntar, insegura.

 - Home, l'hem agafada a temps. No hi havia infecció, i com que li he aplicat l'ungüent a temps, amb que vingui un parell de dies més perquè li renovi l'embenatge, ja estarà curat.

 - Ah... - va dir l'Erin, simplement -. I jo què necessito?

 - Això - va dir Madame Pomfrey, traient un pot de pomada groguenca d'un armariet -. És una pomada que t'hauràs de posar a les ferides. A la cara sobretot.

La infermera va sucar els dits a aquella potinga groga i va escampar-la per les galtes, el front i la barbeta de l'Erin. Després en va posar més a l'esquena, els braços i la cintura, i a les cames, i a tot arreu on era necessari.

 - Consell, Darkwood. No es miri a un mirall.

 - Què? - va fer ella, espantada.

 - Vostè faci'm cas, i tot anirà bé. Ara trauré les cortines, que vostè no és la única que necessita atenció. Qualsevol cosa, faci'm un crit.

L'Erin es va quedar allà, al llit, mantenint-se en una posició estranya per tal que la crema se li assequés, mirant com Madame Pomfrey s'allunyava cap a un llit on, d'esquena enlaire, hi havia estirat un noi amb un embenatge xop de calmants a l'esquena.

 - Black, com es troba?

El Sírius es va quedar mirant el sostre amb expressió absent.

 - Eh... Estrany... Com si... Jo... Oh... És... És normal veure tortugues roses volant per l'habitació?

 - Va, Black, no faci el subnormal, que els calmants aplicats així no fan l'efecte de la droga.

 - Val. Doncs estic prou bé, Madame Pomfrey - va contestar el noi rient.

 - Procuri seguir així, doncs. Quedi's aquí una estona, i després ja podrà marxar. Demà al matí el vull aquí de nou per renovar-li l'embenatge, entesos?

 - Entesos.

Madame Pomfrey va allunyar-se del seu llit, i es va ficar al petit despatx que hi havia a la infermeria. El Sírius va buscar amb la mirada a l'altra persona que hi havia a la sala. No sabia qui era. De fet, qualsevol persona que intentés reconèixer la noia en aquells moments ho tindria pelut. Completament coberta de pomada groga, l'Erin era recognoscible únicament pels seus cabells negres. Quan en Sírius els va veure, va riure, deixant anar una ganyota de dolor després.

 - Darkwood? No m'ho puc creure. Ets l'Erin Darkwood? O hauria de dir... Lisa Simpson? On has deixat el Saxo?

 - Ui, quina gràcia que fas, Black... - va fer ella, sarcàstica i molesta a la vegada -. Al menys jo tinc l‘avantatge de poder-me moure. I no dubtaré en utilitzar-la per venir a fotre't una hòstia de les bones com no paris- el va amenaçar.

En Sírius se la va mirar, de manera arrogant. Després, però, es va relaxar. Va fer un sospir, resignat, i va preguntar:

 - I a tu què t'ha passat?

Van haver-hi uns instants de silenci.

 - Vaig caure per les escales - va dir ella, evasiva.

 - És clar, i a mi em va atropellar un cotxe conduït per un borratxo quan anava en bici. Parlo seriosament, Darkwood, què t'ha passat?

 L'Erin se'l va mirar, i va fer un sospir.

- El mateix que a tu, així de simple - va fer -. Vaig negar-me a convertir el meu veí Sam en la nova joguina de la família, i als meus estimats papis no els hi va agradar la idea. Els blaus són cortesia de ma germana, però - va afegir, divertida -. És un encant de nena. És tan maco quan em desperta pel matí a cops de puny... - va dir, sarcàstica, i va fer una pausa, pensativa -. Què vas fer tu?

-  Segons el meu punt de vista, no pas res. Simplement vaig fer un comentari innocent sobre com la meva família acabaria tota a Azkaban algun dia... Pel que sembla, l'Orion Black no és molt de la broma; No li va fer gaire gràcia. No sé per què, quan em vaig despertar era al terra de l'habitació amb la pell en carn viva i un munt d'estelles clavades a l'esquena - va riure, negant amb el cap -. Hauré d'investigar d'on he tret el meu bon humor, perquè del meu Papuchi no és - va dir - En fi, que el James em va descobrir ahir a la nit i m'ha obligat a venir aquí- va acabar amb un somriure.

L'Erin, sense fer gaire cas de la segona part del que li havia dit el Sirius, va deixar anar un sospir d'admiració que, curiosament, no va retirar al moment.

- Si et sóc sincera... No sé pas com t'ho fas. Jo intento rebel·lar-me completament contra la meva família, però tot el que aconsegueixo és negar-me a fer el que em diuen. Mai he sigut prou valenta com per dir-los a la cara les coses que els hi dius tu.

El Sirius va somriure, sincer.

- És qüestió de pràctica. Ja veuràs com en algun moment trobaràs la força per enfadar-los de veritat, i que no t'afecti. Almenys, és el que penso... Jo encara no he arribat a aquest nivell. Els hi dic coses, sí, però mai he tingut realment un acte de rebel·lió - va fer una pausa -. Algun dia ho aconseguiré - va concloure amb fermesa.

L'Erin anava a contestar, però Madame Pomfrey va treure el cap pel despatx i va cridar:

 - Black! Ja pot marxar! Recordi, demà el vull aquí!

En Sírius va aixecar-se del llit, i va mirar a l'Erin.

 - Que consti, m'he sincerat amb tu perquè ets la única persona que pot entendre això realment. Però encara t'odio, i et recordo que te'n dec una per haver-me canviat l'aigua que sortia de la dutxa per cafè l'últim dia de curs... D'aquesta te'n penediràs, Darkwood... Paraula de Black.

L'Erin va alçar les celles.

 -Tranquil, Black, que el sentiment és mutu. Però el cafè... Em pensava que allò d'ahir ho compensava...!

 - Allò? Ha! Allò era per compensar aquell "suc de llimona" a cortesia del gos de la Carter.

 - Però si no vas arribar a beure-te'l - va protestar la noia, partint-se per dintre en recordar l'escena.

 - Però podria haver-ho fet. I el que compta és la intenció, Darkwood. En les coses bones, i en les dolentes. Així que prepara't per viure amb la por de saber que pots ser atacada en qualsevol moment...

Dit això va marxar, deixant anar una rialla arrogant i abandonant l'estança amb posat altiu.

L'Erin va mirar com marxava amb el posat igual d'arrogant que el noi, pensant en la broma que tenien preparada amb les noies.

- El mateix et dic, Black, el mateix et dic... Vigila les teves espatlles.

*     *     *

L'Erin havia tornat de la infermeria més tard del previst, ja cap a la tarda, amb restes de potinga groga enganxades a la pell. En arribar a la Sala Comuna, va anar directament al bany i es va dutxar. Es va posar roba neta i va anar a trobar-se amb les altres, que l'esperaven a l'habitació.

 - Benvinguda de nou, Erin - va dir la Sylvie, somrient.

L'Erin va seure de cames creuades al seu llit, i va mirar a l'Allie, per preguntar:

 - Què, tot planejat?

 - Ahà - va contestar aquesta -. I començarem ara mateix. Totes sabeu on heu d'anar, oi?

Les noies van assentir, amb ganes de fotre els seus estimadíssims amics, i van posar-se en marxa. L'Allie i la Sylvie van quedar-se repassant l'encanteri que necessitaven, i l'Erin i la Helen van marxar.

*     *     *

En Ben va anar cap a la cuina, per retrobar-se amb els seus amics elfs i agafar menjar per a dur a terme la broma. En James li havia dit "coses que rellisquessin". Mantega, oli...

 - Bona tarda, senyor Ben - va saludar un elf, amb una lleu reverència.

 - Bona tarda, Hastee. Teniu oli i mantega?

 - Sí, segueixi'm, senyor Ben - va dir en Hastee, i va conduir al Ben cap al fons de la cuina on hi havia barrils d'oli i sacs de farina per parar un tren -. Serveixi's, senyor Ben.

Però en Ben no va parar atenció als sacs de farina, sinó a unes veus que venien de l'entrada de la cuina. Una veu d'elf... I una veu de noia.

 - Bona tarda, senyoreta Helen.

 - Bona tarda Cashmere.

 - Què desitjava la senyora Helen aquesta tarda?

 - Teniu oli, mantega, xocolata desfeta, pells de plàtan, i coses per l'estil, Cashmere?

 - Oh, és clar que sí, senyoreta Helen. Vingui amb mi.

La Helen va seguir a l'elf Cashmere fins al rebost de la cuina on hi havia els sacs de farina i, darrere, els barrils d'oli. Però no estava sola, i allò era un problema. I més tenint en compte qui era l'altra persona.

 - Tu...? - va fer en Ben, incrèdul.

 - Què... Què hi fas aquí? - va preguntar la Helen, nerviosa.

 - Berenar - va contestar en Ben.

 - Berenes oli amb farina? - va inquirir la noia.

 - Sí, algun problema? Que ho volies tu per alguna cosa...?

 - Bé... Per pescar!

En Ben va posar cara de no entendre res.

 - Per... Per l'esquer, saps? Amb oli, farina i aigua s'aconsegueix una massa que agrada molt als peixos, i és molt fàcil pescar amb un esquer així.

 - Ah si? Me n'ensenyes?

La Helen va començar a desesperar-se. Com podia muntar una trampa per al Ben si el Ben era allà? I a sobre volia que l'ensenyés a pescar... Mare de Déu, la gent estava molt boja.

 - No puc, Babbaw, no tinc canya.

 - Oh, jo en tinc una! A l'habitació!

 - Ah si? Per què no la vas a buscar? - va proposar la noia, veient una ocasió única per desfer-se del noi.

 - Val! - va exclamar, content com un nen amb sabates noves.

I va marxar. Sense berenar farina amb oli. La Helen va somriure, victoriosa, i va agafar un barril d'oli, uns quants paquets de mantega, farina per arrebossar als nois i plàtans. Un cop ho tenia tot, va decidir anar corrents cap a l'habitació. No seria una feina fàcil, però, arribar abans que el Ben...

... O sí. El noi mai s'havia orientat massa bé per Hogwarts.

*     *     *

L'Erin portava més de vint minuts buscant en Peeves sense èxit. No era ni empastifant de tinta als nens de primer que passaven pel passadís del claustre, ni alterant els quadres del quart pis, ni tan sols espantant als mussols a la Mussolerissa. La noia va anar cap a la Torre d'Astronomia, per tenir una vista panoràmica dels jardins per veure si localitzava el fantasma.

Però en Peeves no era als Jardins, ni al llac. Era allà. A la Torre d'Astronomia.

 - Peeves! - va exclamar l'Erin, contenta.

 - Hola, hola, hola, Erin! - va fer el fantasma -. Necessites tinta per als de primer?

 - No, no. Ja saps que jo no molesto als de primer. Això t'ho deixo a tu.

 - Doncs és una llàstima... Bé, em necessites per alguna cosa?

 - Sí, necessitaria que ens fessis una favor a les meves amigues i a mi.

 - Oh! És clar que sí! - va preguntar el fantasma, engrescat - Tu i les teves amigues em caieu molt bé. De què es tracta?

Però l'Erin no va contestar. Es va girar cap a la porta, que s'acabava d'obrir. El recent arribat va obrir els ulls en veure l'Erin.

 - Tu... Què collons hi fas tu aquí, Darkwood?

 - Parlar amb el meu amic Peeves i desitjar que fotis el camp quant abans millor - va dir ella, tallant.

 - Oh, però jo també volia parlar amb el meu amic Peeves, així que hauràs de marxar.

 - M'hi obligaràs, Black? - va fer ella, arrogant.

 - Doncs, com a última, opció, sí.

 - Oh... Mira'm, Black... Tremolo.

 - Eh... Jo... Em sembla que sobro aquí, i si marxo, criatures? - va preguntar en Peeves, divertit.

 - Ni ho somiïs - va dir en Sírius -. Peeves, tu et quedes aquí. Fem una cosa, Darkwood. Un duel. Qui guanyi es queda amb en Peeves. Fet?

 - Fet - va contestar ella, amb la mirada enfosquint-se per moments.

En Sírius va treure la vareta, i l'Erin el va imitar.

 - Expulsiarmus! - va cridar ell.

L'Erin va repel·lir l'atac amb facilitat, i va riure amb arrogància.

 - Això és tot el que saps fer? Impedimenta!

 - Protego! - va exclamar en Sírius, desviant l'encanteri -. Mira això... Levicorpus!

L'Erin es va ajupir, i l'encanteri va tocar la paret. En Sírius va remugar.

 - Tant et rebaixes, Black? Necessites al teu contrincant penjat cap per avall per guanyar-lo? Entenc que ho facis amb en Severus, però de debò et pensaves que amb mi funcionaria?

 - De fet, només vull cansar-te.

 - Petrificus Totalus! - va fer ella, cridant.

- Protego! I tu necessites immobilitzar-me per guanyar-me?

 - No, però t'estic cansant, Black - va contestar-li ella, empleant la mateixa excusa que ell amb un somriure de superioritat.

 - Reducto!

 - PROTEGO! Però què fas, subnormal? Em podries fer molt mal, així!

 - I no es tracta d'això, un duel?

L'Erin el va fulminar amb la mirada. "Vols patir, Black?" va pensar "Doncs patiràs". Fent ús d'un encanteri no verbal, la noia va conjurar les ràfegues d'aire, i les va dirigir directament cap al Black, on van impactar com si d'un fuet es tractés.

 - Viu amb por a ser atacat en qualsevol moment, Black - va fer ella, somrient de manera cruel.

En Sírius s'havia doblegat de dolor, i es trobava a terra, mossegant-se el llavi inferior per no cridar. Va respirar fons, i va dir:

 - Sabia que eres molt puta, Darkwood, però... Tant? T'acabes d'aprofitar d'un dolor que, en teoria, comprenies, i tot per fer-me mal. Eres tu la que parlava de cops baixos abans?

L'Erin es va sentir envaïda per un sentiment de culpabilitat enorme. El que no sabia, és clar, era que el Black s'estava aprofitant de la seva tendència a caure en el xantatge emocional per guanyar-la. I abans que se n'adonés, ja estava penjada cap per avall davant d'un rialler Sírius Black.

 - Seràs... - va fer ella, fulminant-lo amb la mirada -. Aquamenti!

Xop. En Sírius estava xop. Com si acabés de sortir de la piscina. La noia va somriure, satisfeta, i es va apuntar a les cames, empleant l'encanteri que havia vist utilitzar als nois en diverses ocasions.

 - Liberacorpus!

Va caure a terra amb un cop sord, i en Sírius la va mirar, fastiguejat.

 - Em deixaràs en pau, Darkwood? He de parlar amb en Peeves.

 - Hauries d'anar a canviar-te... - va dir l'Erin, conscient de que l'havia d'enviar a la Sala Comuna fos com fos.

 - Si? - va apuntar-la amb la vareta -. Aquamenti. Tu també, no creus?

 - Podria ser.

Abans de marxar, però, l'Erin va fer ús de la seva vareta per empastifar en Sírius de fang. No era cafè, però serviria.

L'Erin va anar corrents cap a la Sala Comuna, amb el Black trepitjant-li els talons i maleint-la.

 - Joves... - va murmurar en Peeves, que s'havia quedat sol a la Torre d'Astronomia -. No se'ls entén...

*     *     *

 - Tot llest, Vie? - va preguntar l'Allie.

 - Tot llest. Ara només falta portar el material a la Sala Comuna. Te n'ocupes, Helen? - va contestar la Sylvie.

 - Fet! - la Helen havia arribat a la Sala Comuna abans que en Ben, per sort.

La Helen va baixar el material a la Sala Comuna, i va tornar a l'habitació en un obrir i tancar d'ulls.

 - Ara és cosa vostra, suposo.

 - Ahà. Vols ajudar-nos? - va dir l'Allie.

 - No, prefereixo quedar-me aquí - va fer la Helen.

 - Com vulguis, Lenn. Fins després - va dir la Sylvie amb un somriure.

L'Allie i ella van baixar les escales que portaven cap a la Sala Comuna. Les dues noies es van quedar força sorpreses en veure un James Potter i un Remus Llopin mirant-se-les atònits des del peu de les escales de les habitacions de nois.

 - Esteu... Esteu netes! - va exclamar en James, preguntant-se per què en Peeves no les havia empastifat.

 - Sí, Potter, tenim la bona costum de dutxar-nos, saps? - va fer l'Allie, sarcàstica - A diferència de vosaltres, diria jo...

En James va negar amb el cap, confús. No havia sortit com planejaven.

 - Què... Què hi feu aquí? - va preguntar la Sylvie.

 - Gaudir d'una agradable tarda a la Sala Comuna de la nostra residència - va contestar en Remus, arrufant el nas -. I vosaltres?

 - Doncs... El mateix, suposo - va dir l'Allie, incòmoda.

La noia va fregar-se les mans, nerviosa, donant-li voltes a l'assumpte. Allò no havia de passar. No havia estat planejat. Teòricament, l'Erin hauria de ser allà, i en James i en Remus havien de ser amb els seus companys, empastifats de cap a peus, arribant a la Sala Comuna, perquè llavors els poguessin fer pegar-se la llet del segle i arrebossar-los amb farina...

 - Em sembla... Em sembla que ja ho veig clar... - va aventurar la Sylvie.

Però no va poder dir res més. Uns crits que venien de fora de la Sala Comuna els van alterar.

 - CUADESSERRA CUBÀ! CUADESSERRA CUBÀ! - cridava l'Erin.

 - Contrasenya correcta... - va dir la senyora Grassa- quines presses que ténen els joves d'avui en dia...

La porta es va obrir, i una Erin xopa va entrar corrents.

 - Em vol mataaaaaar! - va cridar còmicament, i es va amagar darrere l'Allie, vareta en mà, disposada a atacar en qualsevol moment.

 - Qui? - va preguntar la Sylvie.

Però la resposta va entrar per la porta de la Sala Comuna, marró.

 - Sírius? - va dir en James, obrint els ulls -. Crec que ho has entès malament... Eren elles les que havien d'acabar fetes una merda, no tu!

 - Ja, ja, ja, James. No ha estat en Peeves. A la Darkwood li venia de gust experimentar amb la vareta - va dir en Sírius, fastiguejat.

 - I què cony hi pinta la Darkwood, en això? - va preguntar en Remus.

 - Això voldria saber jo. Quan he anat a buscar al Peeves ella era allà, amb ell, dient que li havia de dir no se què.

 - Quan l'has vist entrar l'hauries d'haver deixat KO amb una patada als ous, Erin - va dir l'Allie, mirant als nois.

Va ser un d'aquells moments confusos en que tots van començar a parlar alhora, sense escoltar als altres i intentat que la seva veu es sentís per sobre de la dels altres. Insults, riures cruels, comentaris sarcàstic i crits es barrejaven en aquell moment tens en què ningú entenia res.

 - Eh... Eh... - va fer la Sylvie, insegura -. EEEEEEH! - va acabar cridant.

Tots es van girar cap a ella, sorpresos, i callant de cop.

 - Estaria bé que això es parlés amb calma, no creieu? - va dir ella, amb mirada severa -. En vista de la situació, sembla que cap de nosaltres entén què està passant aquí.

 - Si no fos perquè estic segura de que no és així, diria que us heu posat d'acord... - va murmurar l'Allie.

 - És que em sembla que el problema és aquest, Allie... - va dir la Sylvie -. Sembla que ens haguem posat d'acord. El Potter i el Llopin aquí, el Black buscant en Peeves...

 - Ja sóc aquí, nois! - va exclamar en Ben, entrant de sobte.

 - A buenas horas, mangas verdes... - va dir en James amb un sospir -. I es pot saber on eres?

 - A la cuina... - va contestar el noi.

 - I el menjar, Ben? I el menjar on coi és? - va preguntar en Remus.

 - No us creureu el que m'ha passat, nois. Estava a la cuina, a punt d'agafar el que necessitàvem, i endevineu qui ha aparegut!

 - La Helen - va dir l'Allie, amb una rialla amarga.

 - Bingo! I tu com ho has sabut, Hirsch? - va preguntar en Ben, amb una ganyota.

L'Allie va passar d'ell, i es va dirigir al James.

 - Que ens heu sentit al menjador quan parlàvem, Potter?

 - Apa, noia, no em siguis toca-collons. Qui és la que ens estava espiant al tren?

L'Allie va aixecar una cella, sorpresa.

 - El que jo deia - va fer la Sylvie, somrient a l'Allie -. Em sembla que hem pensat el mateix tots dos grups.

 - Vosaltres també volíeu parar-nos una trampa? - va preguntar en Remus.

 - No, Llopin, havíem portat la farina, la mantega, l'oli i tot això per fer un berenar, no et fot? - va dir l'Allie, sarcàstica.

 - O sigui - va dir en Sírius, que havia aconseguit treure's una mica de fang de la cara -, que m'he quedat així d'enfangat per a res. Ni de conya! - i va treure la vareta.

----------------------------------------

Bé, doncs fins aquí. Espereu amb ànsies el comentari de dues pàgines de word que obligaré a l'Allie a fer quan torniiiii! ^^ mentrestant, entreteniu-vos en explicar-nos què us ha semblat i totes aquestes cosetes :)

xD


Llegit 981 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • Avatarivi_potterEnviat el 12/11/2011 a les 12:04:58
    #22912He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

    HOLA! M'ha agradat molt el capítol, ha estat molt divertit i entretingut! :D L'Erin i el Sírius... m'agraden aquestes similituts! Tinc ganes que aparegui per aquí la Lily, que encara no sé ben bé quin paper juga i que es desenvolupi una mica més la història! :) Petons!



  • AvatarArwen Black (Moderador/a FF)Enviat el 12/11/2011 a les 18:20:01
    #22913

    Eiiii... Era ahir? Vull dir ja és avui? Nou capítol! Vah, això del 11 a les 11 i 11 és una xorrada, i el capítol ha estat entretingut!



  • AvatarArwen Black (Moderador/a FF)Enviat el 12/11/2011 a les 18:21:51
    #22914

    Perdó, em deixava de comentar que vaia merda de pares els ha tocat a aquest parell.



  • AvatarLily_BellEnviat el 12/11/2011 a les 18:45:40
    #22915He escrit 1 fanfics amb un total de 3 capítols

    Eeeei! M'encanta noies, em fa molta gràcia que siguin tan iguals els rondadors i les rondadores. ¡Tinc ganes de veure com continua!

    Petonets^^ Lily



  • Avataranna_lovegoodEnviat el 13/11/2011 a les 00:01:02
    #22917He escrit 3 fanfics amb un total de 26 capítols

    Oi, pobreta Erin TT

    "...O sí. El noi mai s'havia orientat massa bé per Hogwarts" xDD, que malvades hahaha

    Per cert, com surti la Lily Evans i me la margineu us pego. És el meu amor lèsbic i l'estimo, jo aviso xD

    Apa, ens veiem al pròxim capítol ^^



  • JoanaPotterEnviat el 13/11/2011 a les 10:10:00
    #22918

    Oh, deu ni do! El que és fort és que plantegin les mateixes bromes i ni se n 'enterin xD I pel que fa a la Erin i al Sirius... quins pares que els hi ha tocat, a aquell parell. Espero que se ''solucioni'' d'alguna manera! El fet de voler-lo penjar a les 11.11 era com una xorrada, perquè, el mes qu b el penjareu el 12 del 12 a les 12:12? xD- Petons i feu sortir la Lily, que no entenc on va xD



  • AvatarTooruEnviat el 13/11/2011 a les 17:21:49
    #22919

    Vos comente, i sense que Erin m'amenaçe ^^ Genial, tot i que no m'acostume a una Erin així, ja ja se que no és com l'altra però igualment se me fa estrany xD El Sirius, m'encanta, ho he dit ja? ^^ I el Ben... el puc fer desapareixer? Fare que ha sigut un accident, si? ^^ I espereu... en serio? Un Pevees amable? Se suposa que el Peeves estaria animant-los no dient que paren! xD Excepte per això, lo demès genial. Fins el següent :D



  • Avatarginny_weasley_potterEnviat el 13/11/2011 a les 19:24:37
    #22920

    Sincerament... en Sirius m'encanta xD Però bé, no sóc pas gaire bona deixant comentaris, per tant penso que dient-vos que el capítol m'ha encantat i que estic esperant els següent amb ànsia, n'hi haurà prou per que us feu una idea de com m'ha agradat :)



  • Avatarginny loovegodEnviat el 20/11/2011 a les 22:28:02
    #22935He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

    Eis! Bueno, com que veig que l'allie no fa la seva feina contestaré jo ^^

    Ivi_Potter: moltes gràcies, primer de tot! La Lily no sortirà fins al... setè capítol com a poc. Més que res és perquè quan escrivim ens enrollem molt, i per introduïr bé la història estem dedicant capítols sencers a coses que, de moment, són més importants que ella, que encara no jugarà cap paper important. Ens veiem al pròxim capítol! ^^

    Arwen Black: Lo de les 11:11 és una xorrada monumental, ja ho vaig posar a l'anunci del fòrum, però de veritat em feia il·lusió fer-la xD Els pares de l'Erin i el Sirius... Bueno, encara no heu vist res. Però més o menys era algo que ja us esperàveu, no? M'alegro que t'hagi agradat! :)

    Lily_Bell: Els dos grups són exactament iguals, aquí està la gràcia de la fic xd Fins al pròxim capítol! :D

    Anna_Lovegood: Al pobre ben el tractem molt malament, ja ho sé, però és que no ho podem evitar. Ens fa massa gràcia xD I tranquil·la que al teu amor lèsbic no el tocarem, tot i que a l'Allie li cau fatal i ja veuràs com hi haurà bastanta tensió entre aquestes dues xD Però tu tranquil·la que, en cas de que l'Allie mati la Lily, sempre et quedarà la Lauren Graham i la seva fortuna ;) Moltes gràcies per comentar! ^^

    JoannaPotter: Doncs si encara no hem acabat la fic (al pas que anem segur que no xD) l'any que vé ho intentaré penjar a les dotze i dotze! Sé que és una tonteria, però mira, aquestes petites cosetes dónen alegria a la vida ^^ Sobre l'Erin i el Sírius, ho solucionaran, és clar, però encara queda moooolt. Ens veiem! ;)

    Tooru: Jo? Amenaçar-te? Quan he fet jo tal cosa? *xiula dissimuladament* xD Sobre el personatge de l'Erin... Bueno, en realitat si li treus el gust per les bromes i l'actitud desafiant quan té por, és en definitiva l'Erin personatge. Però aquesta és molt més divertida d'escriure jujujujuju ^^ xDD Sobre el ben, ho sento, nosaltres sóm les autores i tenim el dret a torturar-lo :P i el Peeves és amable només amb aquests vuit, per suposat! però és amable amb ells perquè són tan entremaliats com ell. A la resta, que acabin xops de tinta xD Fins al pròxim capi! ^^

    Ginny_Weasley_Potter: Hahahaha, tranquil·la que nosaltres amb un "continua aviat" ens conformem, ja sabem que ens estimes molt *sniff, sniff* xD Moltes gràcies pels ànims, ens llegim! :D




  • AvatarLuna WeasleyEnviat el 21/11/2011 a les 22:19:32
    #22937He escrit 2 fanfics amb un total de 13 capítols

    Eh, menos amb l'Allie, que fa el que pot ~,~

    Bé, com que l'Erin ho ha dit tot, no em queda més que dir-vos a tots moltíssimes gràcies per llegir-vos el capítol, i que el 3 de desembre surt el pròxim ^^
    Sincerament, és un dels meus preferits, perquè surt el John, el meu nen ^^ Ah, l'amour...

    Bé, see ya in the next one!

    ~Allie~




  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 12/12/2011 a les 23:01:25
    #22952He escrit 10 fanfics amb un total de 162 capítols

    Tinc feina a recuperar després d'un temps sense passar per aquí, així que comento bé el següent :)