FF comunitària - Tot té un principi
AvatarEscrit per harry_james_potter
Enviat el dia 23/10/2011 a les 18:59:32
Última modificació 23/10/2011 a les 18:59:32
Tots els capítols de FF comunitària
Pròxim capítol >


Tot té un principi

Perdooooooooooooó! No sé com es va esborrar la FF, espero que ara no tori a passar. Doncs bé, aquí teniu altra vegada el primer capítol de la FF!


Si això fos una sèrie probablement aquest capítol s'anomenaria ‘Pilot', i si parléssim d'una cançó, probablement parlaríem de ‘Single' (no pot tenir gaire lògica per tothom, però bé, jo m'hi entenc).

Doncs com ja possiblement sabeu, aquest és el primer capítol per la nova FF comunitària de la web, on cada usuari continua la història de l'anterior, fent que passi el que ell prefereixi i com ho prefereixi. Esperem que us agradi!

__________________________________ _________________


Era un dia amb el cel clar, i com per variar el meu germà petit em va venir a despertar a cop de coixins, soroll, crits i riures.

-Prooou..-vaig dir-li, encara ben adormit.

-Noooooo! Aixecaa't jaa, que vull jugar a allò que ens van regalar els avis pel meu aniversari... Ara!

Vaig aixecar-me, lentament. Vaig acostar-me a la finestra i vaig obrir les cortines i les persianes perquè la claror entrés a l'habitació. A vegades desitjava que el meu germà fos més gran. Els dos érem nois, i si ell tingués uns anys més seria millor, i no hauria de passar-me el dia jugant a ‘dracs i muggles'... (si, com podeu suposar, el joc tractava de poder aturar els dracs abans de que es mengessin els muggles...).

-Va, doncs... on el vas deixar, ahir? Ves-lo a buscar, d'acord?

Va marxar de l'habitació corrents amb un somriure a la cara, cridant a la mare per saber on era el joc. Ella ja devia estar fent el dinar (era bona cuinera, i tot i que el pare al ser mag podia cuinar més fàcilment, preferia fer-ho ella mateixa i tal com li havien ensenyat, manualment. Es clar que tampoc podia fer-ho de cap altre manera, ella...).

Mentrestant, vaig lligar una carta que havia escrit la nit anterior i la vaig lligar a la pota del meu mussol. Ja tenia comprovat d'altres vegades que arribaria al seu destí al cap de no pas molt, i per això no l'havia enviat la nit anterior, ja que hagués arribat de nit allà i no volia que hagués de passar la nit a fora. Vaig quedar-me mirant com volava enllà, i just llavors va entrar el meu germà amb una caixa de tots colors a les mans i amb el dibuix d'un drac i d'uns quants muggles cridant espantats corrent cap a totes bandes. A partir de 5 anys, hi posava. Bé, si la caixa ho posa jo no sóc ningú com per dir que el joc no és apte per ell...
Vaig estirar els llençols i m'hi vaig asseure.

-M'ajudes a preparar-ho?-vaig proposar-li, havent-li agafat el joc de les mans i havent-lo posat sobre el llit. Vaig desplegar el taulell, i vaig buscar les peces que necessitàvem per jugar.
-Tu vols el mag de la capa lila, oi? -vaig demanar-li, sabent però que era aquell el que volia, ja que sempre agafava el mateix.
Vaig agafar el de la capa vermella per a mi, i els vaig deixar sobre el taulell, situant-se ja ells sols al lloc de sortida.
-Et trobaré a faltar...-em va dir.
-Eh?
-Que no vull que te'n vagis a l'escola, a Hogwarts...

Vaig assentar-lo a la meva falda, abraçant-lo.
-T'escriuré cartes sempre que pugui, d'acord? Això si, me les hauràs de contestar! Ja veuràs com no tindràs pas temps de trobar-me a faltar...-vaig dir, somrient. Jo sí que el trobaria a faltar..

-Va, comencem a jugar?-vaig dir, agafant un dels daus.

Ell es va aixecar i em va agafar el dau dels dits, i va tirar primer. Vaig posar-me a riure.

-Un 7! Començooo!

Va agafar els 5 daus que es necessitaven i els va tirar a la vegada. Ploma, drac, vareta, sang i un 9. Vaig agafar les instruccions per saber què colia dir cada cosa. De mentres, però, la seva fitxa va avançar 9 caselles.

-Bé, doncs em sembla que ja saps què et toca,... oi?- Vaig dir-li, senyalant-li el dau on havia sortit una taca vermella que significava la sang.-Un torn sense tirar!

***

Estava amb les crosses voltant per casa, xinxant als pares a veure si podien portar-me d'una vegada al metge perquè em tragués el guix de la cama i pogués tornar a caminar bé. Perquè havia d'haver anat amb els tiets i la seva família de vacances? I perquè justament a fer caminades per la muntanya? O sigui, el meu problema no era anar a caminar per la muntanya, que a mi m'agradava molt l'esport, i més a l'aire lliure, però això d'anar amb tanta família que amb prou feines ni coneixo i amb les quals no tinc confiança ni com per compartir el fet de que sóc bruixa? I si, les vacances no van pas anar millor del que m'esperava... van anar pitjor, molt pitjor. Què faria jo ara amb una cama trencada? Per això necessitava anar JA a curar-m'ho... Bé, hauria d'esperar-me una mica més, fins que els meus pares i la meva germana acabessin de desparar la taula (jo tenia excusa, es clar, que sinó tampoc me'n salvava!). Almenys m'havia pogut desfogar a les cartes que havia enviat als altres...

Finalment em van fer cas i, mentre la mare anava a buscar les claus del cotxe, el pare anava a buscar els resultats dels metges amb els que ja havia anat, tot i que no calia. Vaig apropar-me al vehicle a peu coix i hi vaig pujar. Abans del vespre ja tornaria a tenir la cama sencera, si tot anava bé!


***
En un moment em van arribar dos mussols. Un provenia del nord i l'altre de l'est, per tant em vaig poder imaginar de qui eren. Tot i que per ser sincera, només esperava tres cartes, que havia enviat ja feia uns quants dies i que no podien trigar gaire a arribar, per tant... Vaig treure dos platets d'aigua i un grapat de pinso i galetes per els ocells, i els hi vaig oferir mentre els deslligava les cartes i el petit paquet que portava un d'ells adjunt. De les dues parts m'havien avisat que hi havia notícies importants que havia de saber, coses que els hi havia passat, o ves a saber. Algú em va cridar, i vaig sortir fora l'habitació per sentir millor el que em deien.

-...venir un moment? Necessito que m'ajudis amb això...

No vaig sentir el principi, però ja es donava per suposat que havia d'anar-hi.
Van passar no pas més de deu minuts, però quan vaig tornar a l'habitació vaig trobar-me a un altre mussol. Vaig agafar la carta d'aquest últim i vaig comprovar el remitent. Ja era curiós, ja, que m'arribessin les cartes al mateix moment!
Vaig començar a llegir-me'n una, i no vaig poder evitar somriure. Els trobava a faltar. Tot i que no estiguéssim tots quatre a la mateixa residència, i que fóssim tan nois com noies, teníem una amistat maca, com les que difícilment es poden aconseguir. Per sort, ja no quedava gaire per poder-los tornar a veure a tots...!
Vaig mirar a fora la finestra, i vaig veure als meus dos germans jugant amb les escombres al jardí. El gran aquest any ja no tornaria a Hogwarts, mentre que el petit feia poc que havia començat. Bé, i llavor hi era jo, es clar, l'única noia i la del mig dels germans. Però ens portàvem bé. Suposo que com tots els germans.

‘...i total, que em vaig trencar la cama!'. Oh, perfecte! Ja feia d'ella, però... si algú havia de caure era ella, si algú es menjava una farola també era ella, si hi havia una pedra...

‘...doncs això, que estic totalment immobilitzada, amb prou feines em puc moure! Tu creus que els meus pares no em podien deixar anar a un sanador màgic? Em van fer anar a un metge normal i corrent! Es clar que, segurament va ser perquè estava amb els tiets i els germans dels tiets i ells no en saben res...' Bé, i acabava la carta, com per variar, queixant-se de l'envenat que li arribava fins a mitja cuixa. Sort que ara que ja estava amb els seus pares una altre vegada l'estaven a punt de portar a un metge ‘normal', dels nostres, i quan ens trobéssim al tren no hauríem de sentir la mateixa xerrameca del guix de la cama.


***

Estava estirat al llit fullejant una revista on explicaven els pros i els contres de les escombres més noves del mercat i tots els complements que s'hi podien adjuntar, a part d'alguns articles sobre els últims partits de Quidditch. Ja havia perdut el compte de les vegades que me l'havia llegit i rellegit, però el cas és que tampoc tenia res millor a fer. Portava ja quasi tot l'estiu de vacances, i tot i que l'havia aprofitat bastant, ja també havia esgotat tota la imaginació a l'hora de que se m'acudissin coses per fer. Ja havia enviat resposta a totes les cartes que ens haviem anat escribint amb els amics de Hogwarts i que no trigaria massa a veure un altre cop. Vaig treure'm els auriculars de les orelles (perquè si, encara que es digui que no, els nois podem fer dues coses a la vegada.) i vaig apagar la música. M'havia semblat sentir el timbre? Ni idea.. anant bé eren imaginacions meves. Vaig tornar a engegar la música, posant-me els auriculars a les orelles, però em va semblar tornar a sentir el timbre. Si els meus pares no haguéssin anat a comprar, no hauria de baixar jo, però és el que toca quan un està sol a casa, ves. Qui devia ser?

Vaig aixecar-me, i ja no em vaig molestar ni a apagar la música. Vaig posar-me els primers pantalons que vaig trobar i em vaig posar bé la samarreta, que havia quedat arrugada d'estar tanta estona estirat. Vaig començar a baixar les escales, arribant a la porta d'entrada, just al costat del garatge, on hi guardàvem de tot menys un cotxe. Diguem que servia més aviat de traster per tots aquells objectes que poguessin passar perfectament per muggles. No volíem pas que el veïnat esbrinés o pogués pensar que no érem com ells! Bé, tornant a la història, vaig baixar les escales, arribant a la porta del garatge, i fent una ullada a fora al carrer. Hi havia una dona vestida amb un top d'estil Hawaià i faldilla de pana, i per acabar-ho d'adobar, portava unes botes de cowboy, de les que s'havia omplert el barri l'hivern passat, almenys durant les vacances de Nadal. Sí, deu ser dels nostres vaig pensar mentre obria la porta. Un amic dels pares? Potser de l'escola? Vés a saber...

-Hola...


Bé, doncs espero que us hagi agradat! He començat amb la història, però sense donar gaires detalls de cada un, ja que així tots podrem participar una mica amb la creació dels protagonistes  Per tant, només ha set com una presentació de cada un i de les seves respectives famílies, perquè us en feu una idea.

Ginny_Weasley_Potter (altrament coneguda com a Maggie Prewet, però bé, tampoc és tan important:)).

Pròxim capítol a mans de: Marta_Ginny!

S'accepten tot tipus de comentaris, opinions, crítiques, etc.! (No patiu, que no m'ho agafaré malament, per tant, sigueu sincers!)

Xoxoxo


Llegit 595 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • JoanaPotterEnviat el 23/10/2011 a les 19:21:51
    #22906

    Bé, jo ja ho vaig dir: ;)
    Em va agradar molt aquest capítol i la intriga del final és... genial! Així la següent persona que li toca ( Marta_Ginny) tindrà feina perquè la sorpresa estigui a l'altura del public xD
    Algú sap perquè poden haver esborrat el capítol?
    Petons,
    JoanaPotter



  • AvatarLUN@Enviat el 31/10/2011 a les 21:34:59
    #22909He escrit 2 fanfics amb un total de 13 capítols

    Molt molt bé! ^^ M'agrada un munt!! Va, a veure com va seguint la cosa ;)



  • Avatarharry_james_potterEnviat el 10/11/2011 a les 23:46:05
    #22911He escrit 1 fanfics amb un total de 3 capítols

    És possible que l'esborrés jo sense voler. Pe`ro no n'estic segur. Tot i així, em sap molt greu, de veritat.