~Les quatre rondadores~ - Capítol 3: Keep Holding On
AvatarEscrit per ginny loovegod
Enviat el dia 11/10/2011 a les 17:51:16
Última modificació 11/10/2011 a les 17:51:16
Tots els capítols de ~Les quatre rondadores~
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 3: Keep Holding On


Hola! Hola, hola! Quant de temps! Ostres, ja teniem ganes de penjar...
Bé, en aquest capítol hi ha varies novetats. Suposo que cal destacar la més important.
Que... Apareix... En... DAN SMITH!
- aplaudiments -
El Dan Smith és mu buena persona eh? És el germà bessó del nòvio de l'Allie. Al desembre us el presentarem, al John-pivon. (Rima i tot, veieu?!).
Doncs això, presentem en Dan Smith (yay! ^^), el Nick i el Josh. Podeu trobar les imatges al tema de LES 4 RONDADORES de l'apartat Fan Fictions.
I... Bé, ara us deixo llegir en pau, quan acabeu el capi trobareu la quilomètrica conclusió de l'Erin i ja podreu comentar sobre com de mono és el nostre Dan. ^^
Un petó a tots, i gràcies mil per seguir llegint la nostra Fan Fiction!

~Allie~

-------------------------------------------------

CAPÍTOL 3:

KEEP HOLDING ON

El Hogwarts Express va arribar a l'estació quan ja s'estava fent fosc. Els alumnes en van començar a sortir tots apilonats, parlant, rient, cridant i corrent. Els de primer any es preparaven a les barques per anar a l'escola travessant el llac, mentre que els més veterans (és a dir, la gent de segon en endavant), esperaven els carros conduïts pels vesprals.

L'Allie va anar cap a un dels carros, al costat de l'Erin i seguida per la Sylvie i la Helen. Van pujar les quatre a un dels carros, i un parell de nois de Hufflepuff van pujar amb elles. Un era morè amb els ulls verdosos, l'altre era pèl-roig amb els ulls blaus.

 - Hola - va saludar un d'ells, el morè, amb un somriure -. Podem anar amb vosaltres?

 - És clar que sí - va contestar l'Allie.

 - Gràcies - va dir el pèl-roig, somrient també.

 - No ens en doneu les gràcies- va fer l'Erin, rient -. Al cap i a la fi, els carros son per a vuit, oi?

El carro va arrancar, i va conduir-los als sis cap a Hogwarts, pel caminet fangós i llòbrec. Van arribar al cap d'una estona tot parlant entre ells, i van baixar del carruatge. Es van quedar parats un moment mentre deixaven que el carruatge se n'anés.

 

- Bonjour, Petitona- Es va sentir en aquell moment des de darrere seu, i l'Erin va notar com algú li desendreçava els cabells. Ella es va girar, sabent perfectament de qui era la veu. Un noi Gryffindor molt alt, amb els cabells rossos foscos i els ulls verds saludava al grup amb un somriure.

- Dan! - va fer l'Erin, abraçant el noi.

- Com aneu, noies? - va preguntar en Dan.

En Dan Smith era el millor amic de l'Erin. Era un noi de sisè, Gryffindor. Era un noi humil i simpàtic, molt intel·ligent. Se'l podria qualificar com a força purità (NE: òbviament, això és de l'Allie... ningú que no fos purità podria ser amic de l'Erin, no fos cas! ^^' xD), i era molt bon noi. I, per què no dir-ho, era molt guapo. Tenia un germà bessó, en John, que era el nòvio de l'Allie.

- Hola i adéu, Dan - va fer en Hufflepuff morè, que s'anomenava Nick -. El capità de Huffle ens està esperant per una reunió urgent. Quines ganes de començar, sent només el primer dia... - va fer, aixecant els ulls al cel amb una mitja rialla- En fi. Un plaer conèixer-vos, noies. La vostra reputació us fa justícia- va dir picant-los-hi l'ullet, i va començar a caminar. L'altre noi Hufflepuff, en Josh, va fer un cop de cap en la direcció del Dan i un somriure cap a les quatre noies i  va marxar amb en Nick cap al castell.

 

 

- Doncs estem força bé - va dir llavors l'Erin tota somrient, contestant a la pregunta que havia fet el noi abans- I tu, Dan? Gairebé no he rebut cartes teves, aquest estiu. Has anat a França, deies, oi? Què passa, hi has trobat una nova millor amiga o què?- va dir fent morros, divertida.

- Naah- va fer ell rient, tot desendreçant-li els cabells de nou- Com podria? Les francesetes eren molt simpàtiques, però cap d'elles era com la Petitona- va bromejar.

- Que no em diguis així!- va exclamar ella, mentre les altres es miraven l'escena divertides- M'és igual si tu fas tres metres d'alt, jo sóc un tap de bassa i per si fos poc sóc un any més petita! Però no hi ha tant de motiu per dir-me "petitona"...  Què et semblaria si jo et comencés a anomenar sempre pel teu nom complet, eh? Oi que no et faria gràcia?

- Està bé, està bé- va dir el Dan llavors tot aixecant les mans, rient -, faci's la pau! De totes maneres he de marxar, el meu germà m'espera a la taula...

L'Erin li va treure la llengua, fent veure que estava enfadada.

- Això no s'acabarà així, Smith... - va dir amb mala cara, rient al final.

- I és clar que no, Petitona- va fer ell, remarcant bé l'última paraula- bé, doncs, noies. Jo me'n vaig, que el John és impacient com ell sol. Un petó de part seva, Allie - va dir picant-li l'ullet -. Adéu!- I, dit això, va desaparèixer entre la multitud.

- Això no s'acaba així, Smith... Oh, i tant que no!- Va cridar l'Erin, tot sent arrossegada per les seves amigues cap a Hogwarts.  

I així l'Erin, l'Allie, la Sylvie i la Helen van anar caminant amb pausa cap a l'interior del castell. En arribar al Gran Saló van seure al mig de la taula de Gryffindor. La gent les saludava, i elles anaven saludant als seus companys de residència, contentes per ser a casa de nou...

... Però hi havia quatre nois que no les van saludar.

 

*     *     *

 

En James, en Sírius, en Ben i en Remus van entrar al Gran Saló amb aires de superioritat (com sempre) i van dirigir-se a la taula de Gryffindor. Es van asseure en una punta, allunyats de les quatre noies que havien ocupat els llocs del centre de la taula.

 - Nois, repassem el pla - va proposar en Sírius.

 - Està bé - va accedir en James -. Posicions: tu, Sírius, amb en Peeves. En Ben, a les cuines. En Remus i jo a la Sala Comuna.

 - Ahà... - va fer en Remus, assentint amb el cap -. Accions.

 - En Ben va a buscar menjar - va seguir en James -. Ha de ser alguna cosa que rellisqui: Mantega, oli o pells de plàtan, alguna cosa així. Les porta cap a la sala comuna, on l'estarem esperant el Remus i jo, i allà ho prepararem tot. Mentrestant, el Sirius haurà convençut el Peeves de que embruti les quatre subnormals tant com pugui, i que les obligui a anar a l'habitació. Per quan hi vagin, nosaltres quatre haurem omplert l'entrada de la Sala Comuna del que ens hagi portat el Ben. Elles relliscaran i aniran a parar al sofà, que, oh, sorpresa! Estarà recobert de mel i plomes d'ocell, i també farina... I en aquell moment, per art de màgia, el sofà desapareixerà i cauran al terra, per, més tard, descobrir que el sofà haurà anat a parar a la seva habitació, deixant-la perduda de tot el que portava! - va acabar amb un somriure maliciós- si és que som genials... Les quatre subnormals es passaran anys netejant el merder!

Els altres van riure, convençuts. S'ho passarien bé.

 

*     *     *

 

 - Noies... Això no m'agrada gens - va fer l'Allie, mirant a la punta de la taula on es trobaven els quatre nois.

 - Què passa? - va preguntar l'Erin, estranyada.

 - Mira'ls - va contestar-li l'Allie.

 - Són els quatre subnormals de sempre, i què? - va fer la Sylvie, arronsant-se d'espatlles.

 - Sí, però fixeu-vos-hi. Fixeu-vos en la seva mirada... - va insistir la noia.

 - La mateixa mirada subnormal de sempre - va dir la Sylvie.

 - No. L'última vegada que vaig veure aquesta mirada als ulls del James Potter em vaig tirar dues setmanes a la infermeria per un trau al cap i un parell de costelles fracturades. Va ser a finals del curs passat, recordeu? - va explicar l'Allie.

 - Quan et va ficar pastilles explosives al got d'aigua del dinar? - va preguntar la Helen, confosa.

 - No, quan li va posar una escombra manipulada que no era la seva i que la va enviar fins al centre del Llac Negre. Oi que vols dir això, Allie? - va fer la Sylvie.

 - Bah, no en teniu ni idea - va dir l'Erin, engrescada amb les apostes -. es refereix a la vegada que van estar a punt de destruir les masmorres en aquella baralla pel millor ganivet per esclafar les arrels de mandràgora per a la poció. És això? - va preguntar.

 - No, noies, va ser aquella vegada que va amenaçar en fer explotar en Wyrda i amb la baralla vam acabar tirant avall l'últim pis de la Mussolerissa... - va explicar l'Allie, resignada- En fi. Que la mirada que porten aquests quatre no m'agrada gens... Crec que en tramen alguna.

- I què? - va fer la Helen llavors, encongint-se d'espatlles -. L'únic que hem de fer nosaltres és tramar-ne una de pitjor.

- Té raó - va dir l'Erin, rient -. Els hem d'escarmentar bé. Que no tornin a posar pastilles explosives al got de l'Allie!

- Haurà de ser alguna cosa èpica, doncs- va dir ella, somrient-li divertida a l'Erin- alguna idea?

La Sylvie va parlar per primera vegada en la conversa.

- Crec que sí- va fer amb un somriure maliciós- Acosteu-vos, noies, que aquesta serà bona...

 

*     *     *

 

Els mussols ja udolaven i se sentia als grills fent cric-cric quan per fi van arribar a l'habitació. L'Erin va ser l'última en entrar, deu minuts després que les altres, tota xopa d'un líquid taronja.

- El Black - va dir amargament només entrar, veient les expressions de sorpresa de les seves amigues.

- Què... què és? - va fer la Helen, dubtosa.

L'Erin li va llançar una mala mirada.

- No preguntis - va dir entre dents. I, encara remugant en veu baixa, va marxar a dutxar-se tota enfadada.

La Sylvie anava a dir alguna cosa, però l'Allie va dissuadir-la des de darrere de l'Erin amb un gest de mans. No era la millor idea xinxar-la quan es tractava de l'indesitjable del Black.

 

*     *     *

 

Al cap d'una estona, l'Allie va aparèixer al lavabo. Va obrir la porta amb compte, i va dir, sense poder amagar un to una mica sorneguer:

 - Ei, Er, venia a veure si t'havies pogut treure la merda taronja... - el to sarcàstic va desaparèixer, per donar lloc a un de més preocupat -. Què cony...?

L'Erin, que acabava de sortir de la dutxa tota embolicada en una tovallola, se la va mirar, i tot seguit va girar-se per amagar la cara, plena de marques i blaus. Que es girés no va fer més que empitjorar la situació des del punt de vista de l'Allie, deixant a la vista una esquena plena d'esgarrapades i marques vermelles.

 - Erin... - va murmurar l'Allie, amb veu entretallada.

Ella es va tornar a girar.

 - Oh, vaig caure per les escales de casa, ja saps que rellisquen molt... No t'ho vaig dir? - va dir la noia somrient, movent els ulls de manera nerviosa.

 - Erin - va repetir l'Allie, amb veu severa.

La noia va abaixar els ulls. Va sospirar, i va tornar a aixecar-los cap a l'Allie, amb el sentiment d'haver estat descoberta i amb la certesa de no poder colar allò de les escales.

 - Erin Laurie Darkwood, què cony t'ha passat? - va preguntar finalment l'Allie, clavant els seus ulls en els de l'Erin.

 - Res...

 - Erin! - va exigir l'Allie, exasperada.

Ella es va asseure, amb expressió cansada.

 - Eh... Jo... - va fer un sospir, i va inspirar fons, nerviosa -. Va, Allie, per què preguntes? Ja t'ho pots imaginar.

I era cert. L'Allie s'ho podia imaginar perfectament. I l'Erin no havia caigut per les escales. A l'Erin l'havien estomacat els seus pares... Aquells pares que ella odiava, aquells pares que l'odiaven a ella encara més. Aquells pares que eren capaços de qualsevol cosa per tal que la seva filla fos com ells. Aquells pares que, algun dia, acabarien desistint en veure que l'Erin Darkwood, tot i el cognom que tenia, mai no torturaria muggles o mataria animals per diversió.

L'Allie no va poder dir res. Es va acostar a l'Erin, examinant-la, i la va abraçar, separant-se'n de seguida en veure la ganyota de dolor de la noia.

 - Erin, per què no em vas dir res? Hauries pogut venir a casa. T'hauria pogut... No ho sé, recolzar?

L'Erin va negar amb el cap, i va dir, no sense cert to d'arrogància:

 - No necessito que em recolzin.

 - És clar - l'Allie va assentir lentament amb el cap, sentint-se ferida.

L'Erin va mirar-la, adonant-se del que havia fet. Seria idiota...!

 - Merda! - va exclamar ella, tapant-se la cara amb les mans -. Allie, ho sento. Saps que no vull dir això... Maleïda sang, si sono com ells i tot.

Va fer una pausa mentre l'abraçava, sense fer cas al dolor de les ferides, intentant compensar-li el que li havia dit. Sabia perfectament que només hi havia una manera.

Va inspirar fons.

- Allie... de veritat ho sento. Sento estar així, sento no haver-t'ho dit... És només que... - va agafar aire, nerviosa -. Em fa mal, tot això. No són les ferides... és el fet de viure en una casa on realment em sento una estranya. No poder confiar en els teus progenitors, i saber del cert que mereixen estar en una presó... I no poder-hi fer res, a més... no és la sensació més agradable que pots tenir. Simplement... - va dir, notant com una llàgrima li queia per la galta- és simplement que m'hi sento atrapada, allà dintre- Va girar-se a veure la cara de l'Allie, i va assecar-se les llàgrimes de seguida en veure-li la preocupació al rostre- No passa res, de veritat. No et preocupis, Al... Sento no haver-t'ho dit, però crec que és una batalla que haig de lluitar sola. És la meva batalla, i algun dia aconseguiré vèncer-la. Punt. Així que no et preocupis, val? - va dir, amb un somriure sincer.

L'Allie va abraçar-la sincerament, encara preocupada per la seva amiga i amb un inexplicable sentiment de culpabilitat. Potser es sentia malament perquè sabia que, mentre ella anava d'un lloc a un altre amb uns pares que se l'estimaven i un germà que la tenia com a ídola, l'Erin havia de patir les pallisses dels seus pares i l'odi de la seva germana. Allò dels seus pares l'afectava fins al punt de creure que ho havia de solucionar ella sola, que era una cosa personal. Però allò era de tot menys personal. L'Allie sabia que en casos com aquell la persona afectada necessitava tot el recolzament dels éssers estimats. Només calia que l'Erin se n'adonés. I se n'adonaria... O això esperava l'Allie.

 - Erin... - va fer l'Allie, arronsant-se d'espatlles -. Acaba de fer el que hagis de fer, i vés-te'n a dormir. Dorm - va dir severament, en veure que l'Erin volia protestar -, que demà a primera hora li farem una visita a la infermera - l'Erin anava a replicar, però l'Allie la va fer callar amb una mirada severa -. Saps que no acceptaré un no com a resposta. Bona nit, Er - va afegir, i va sortir del bany, amb el sentiment de que una amiga necessitava una ajuda que no sabia com donar-li.

En aquells moments, l'Allie només estava segura d'una cosa. L'endemà l'Erin aniria a la infermeria, i si no volia fer-ho per les bones, ho faria per les dolentes. Però hi aniria. I acabaria agraint-ho. A l'Erin l'havien de curar urgentment... Per fora i per dintre.

 

----------------------------------------------- --------------------------------

Hooooola!

Quant de teemps! No sé vosaltres, però a mi se m'ha fet lentíssima l'espera. Sé que és moltíssim temps entre capítol i capítol, però és l'únic que podem fer. L'Al i jo ja vam decidir que els capítols els escriviríem sempre entre les dues, i és una mica difícil ja que vivim en pobles diferents, anem a escoles diferents i tenim uns horaris molt, molt diferents xD. Si gairebé no ens veiem el pèl per tenir un rato juntes, imagineu-vos per escriure un capítol sencer... ^^'

Però bé, aquí estem. Què us ha semblat? Aquest ja és força més llarg, i ja podem afirmar que la història està començaaaant a arrancar. Podem veure com és la vida a casa de l'Erin (Que no, ja afirmo que no és així a la vida real abans de que algun burribéstia faci comentaris xD) i, per si no ens quedava clar d'abans, les noies són exactament igual que els rondadors (que per cert, responent dubtes, el Remus i la Sylvie sí que es veuen a Ca l'Alfred. Però això ja sortirà més endavant), la qual cosa portarà molta tela sobretot a partir del capítol que vé. Ja veureu, jujujujuju ^^

Però bé, el més important de tot... Hem conegut al Daaan! No és una monada? ^^ Ho és, ja responc jo xD. I com que és tanta monada ja veureu que sortirà força... Us acabareu enamorant d'ell ^^

Apa doncs, us deixo ja en pau. Goodbye People! J

 

Erin*


Llegit 696 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • Avataranna_lovegoodEnviat el 11/10/2011 a les 23:17:20
    #22895He escrit 3 fanfics amb un total de 26 capítols

    El Dan aquest és guapo (+10 punts). Està a l'equip de quidditch (+20 punts). És Hufflepuff (+999999 x 10 elevat a 654 punts). Ahà, aquestes són les meves prioritats ^^

    I una questió que no em deixa dormir per les nits (?): QUE ÉS líquid taronja? xD

    Pobreta Erin u.u (i sort que no és així a la vida real xDD)

    Bé, ens veiem al pròxim capítol! ^^



  • Avataranna_lovegoodEnviat el 11/10/2011 a les 23:22:53
    #22896He escrit 3 fanfics amb un total de 26 capítols

    Vale, m'acabo d'enterar de que el Dan és Gryffindor (Sí, llegeixo amb atenció i tal... xDD). He decidit que ja no val res. Ho sento, noies, és qüestió de prioritats xDD



  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 12/10/2011 a les 12:01:20
    #22897He escrit 10 fanfics amb un total de 162 capítols

    Ooooh! Que mono és el Dan x) Si l'Anna no el vol, jo encantada eeh? xD I a sobre n'hi ha dos... no us talleu per res, no? xD I pobra Erin... per cert, això va per ella! Les últimes trobades et vaig estar avisant i no vaig tenir notícia de tu xD No sé com portes lo de la percussió, però el 5 i 6 de novembre tornem a tenir trobades :) I per tothom que vulgui que avisi, que mai sobra gent! x) Au doncs, continueu aviat! :)



  • JoanaPotterEnviat el 12/10/2011 a les 20:16:37
    #22898

    M'ha encantat! Encara que se m'ha fet mooooolt curt el capitol i molt llarga l'espera... tant que avui he pensat ''Hostia, la fanfci de Rondadores, HAN de tenir un capitol nou! :)!''
    Al final en James i pandilla no munten la bestiesa, oi? O ho faran més endavant i la Lily a on va?? I el Dan........ oooooooooh! M'encantaaaaaaaaaa.
    Petons, JoanaPotter



  • AvatarTooruEnviat el 13/10/2011 a les 20:18:34
    #22900

    Veieu? Veieu com comente? No vos queixareu ^^ M'encanta... i matare als pares de l'Erin...no se com però ho fare. El Dan és...és...super mono^^ i els Rondadors...genials, com no? Fins el proxim :D



  • Avatarginny_weasley_potterEnviat el 14/10/2011 a les 19:21:36
    #22901

    Què us he de dir? És fantàstic igual que tots els altres. I de debò, m'hi estic enganxant! :) I vaja, l'Erin... em sap greu per ella, no es mereix tenir uns pares com aquests... encara sort que té unes bones amigues.. :') Bé, que tinc ja ganes de llegir com continua, tot això! :) x




  • Avatarharry_james_potterEnviat el 15/10/2011 a les 08:10:37
    #22902He escrit 1 fanfics amb un total de 3 capítols

    Esperem el següent capítol!



  • Avatarharry_james_potterEnviat el 15/10/2011 a les 08:18:52
    #22903He escrit 1 fanfics amb un total de 3 capítols

    Anna_Lovegood, a veure si un dia d'aquests tornes a escriure la FF "Pàgines Arrencades" amb la Marta Potter Weasley!



  • AvatarJuliet BellEnviat el 17/10/2011 a les 20:53:42
    #22904

    Fantàstic elevat a 20!!! M'encanta! Segueix així! :)



  • AvatarArwen Black (Moderador/a FF)Enviat el 21/10/2011 a les 14:26:07
    #22905

    Està molt bé, fins al pròxim capítol!!



  • AvatarLuna WeasleyEnviat el 23/10/2011 a les 19:55:48
    #22907He escrit 2 fanfics amb un total de 13 capítols

    Aiix, gracies, moltes gracies gent! us estimem! ♥

    gràcies per llegirnos la fic, de veritat :D
    m'alegro que us agradi, i us recordo que ja falta menys per... EL QUART CAPI :D -aplaudiments-

    Per cert, anna_lovegood, no em critiquis el Dan, que és molt mono e.e




  • Avatarivi_potterEnviat el 09/11/2011 a les 01:58:55
    #22910He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

    HOLA noiesç1 M'acabo d'unir al club de fans de la vostra fic, sí, teniu una nova seguidora! M'he llegit els tres capítols i m'han encantat, una genialitat i molt d'humor! Tinc moltes ganes de seguir llegint, petons!