Una Black exemplar - Capítol 3. Memòries
Escrit per Ursula Black
Enviat el dia 06/10/2011 a les 01:41:49
Última modificació 06/10/2011 a les 01:47:36
Tots els capítols de Una Black exemplar
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 3. Memòries

Hola a tothom! Ja torno a còrrer per aquí de nou! I com que les meves classes són una real caca, i m'avorreixo moltissim, he anat escribint el tercer capítol. Així que aquí teniu! ^^

A disfrutar!

XoXo,

Ur.

______________________________________ __________

Capítol 3. Memòries.

"Home, sweet home..." Vaig pensar amb abatiment quan vaig sentir el crit de l'Agatha que va ressonar per tot el vestíbul.

Em vaig girar cap a les noies.

— Marxem, abans no cometi un assassinat — Vaig afegir, amb ràbia continguda.

Les tres ens vam endinsar a través del vestíbul, que estava abarrotat d'alumnes que s'anaven saludant i abraçant després de tot l'estiu sense veure's, dirigint ganyotes de despreci a tot aquell que gosés apropar-se a nosaltres.

— Gis, Ra — Vaig dir, després d'arribar a les escales que portaven a les masmorres i a la nostra Sala Comuna i confirmar que no hi havia ningú pels voltants — Haurem de portar a terme el pla tant a punt puguem — Vaig explicar, amb una mirada de determinació als ulls.

Si no volia que tornés a passar l'esceneta del vestíbul, bé hauria de posar-hi remei, i li la única manera que teníem per fer-ho, era aquesta, doncs endavant, per alguna cosa s'hauria de començar.

— "Despreci" — Vaig dir a la porta que ens donava pas a la Sala Comuna d'Slytherin.

Les tres ban entrar i ens van dirigir cap al nostre dormitori. Com que totes tres fèiem el mateix curs, teníem la sort de poder compartir l'habitació.

Vaig anar en direcció cap al meu llit i m'hi vaig estirar. La Ra i la Gis van començar a endreçar les seves coses de dins el bagul. Jo, simplement, passava de fer-ho. No estava d'humor.

Els retrobaments amb la meva cosina descastada sempre em posaven de mala llet. No sé si per fet de veure-la tant contenta i de que la jugada no li havia anat pas malament o si perquè ja no la tenia al meu costat.

— Ur, reina, hauries de començar a pensar en moure el cul i fotre alguna cosa de profit — La veu de la Ra em va treure de les meves cavil·lacions.

— La Ra té raó — Va afegir la Gis — Jo no et penso ordenar les coses com l'any passat. Aquest any t'espaviles tu soleta — Em va dir, amb un somriure a la cara.

— Està bé — Vaig dir, aixecant-me amb mandra del llit i començant a treure les coses del bagul.

Ho vaig començar a endreçar tot amb parsimònia i sense cap pressa, posant ara una samarreta aquí, ara unes sabates a l'armari... Vaig anar a deixar les diademes al calaix de l'escriptori quan una cosa al fons d'aquest em va cridar l'atenció. Vaig posar-hi la mà amb cautela i la vaig treure. Estava sostenint una llibreta petita, de la mida de la meitat d'un full. La vaig girar, per mirar-la de totes bandes. La vaig obrir i vaig reconèixer el què era a l'instant. El meu diari personal.

Me'l vaig mirar, sorpresa, i vaig anar passant les pàgines que contenien la meva cal·ligrafia de nena de 9 anys, que es quan vaig rebre el diari i quan el vaig començar a escriure.

— Ur, tens res? — Em va tornar a la realitat per segona vegada en aquella tarda la veu de la Ra.

— Què — Vaig preguntar, sense entendre.

— Que si estàs bé! All ok, todo bien, tutto bene! Que si et passa res! — Va dir la Gis, en un to de veu que utilitzaria la gent per parlar amb un nen per explicar-li les coses.

— Ah! Si, si. Tot està perfecte — Vaig respondre jo en un to no gaire convincent.

Les dues em van dedicar una mirada de "Si, ja, clar. I nosaltres ens mengem els mocs... No et fot! "

Però com fèiem sempre que hi havia alguna cosa que preocupava a una de nosaltres i no tenia ganes d'explicar-ho, em van dedicar un somriure i ho van deixar córrer.

La Gis se'm va apropar i em va abraçar.

— Carinyo, anem un segon als jardins que hem d'anar a comprovar una cosa. Vols venir?

Vaig negar amb el cap.

— Em quedo aquí — Vaig dir — Tranquil·les, estaré bé — Vaig afegir veiem que em miraven amb preocupació.

La Ra em va fer un petó a la galta.

— Si necessites res envia'ns un patronus o fes venir a la Nit — Em va dir — Ens veiem directament al Gran Saló per sopar, llavors?

Vaig assentir amb el cap.

— D'acord. Si hi ha qualsevol cosa us ho faré saber.

Van marxar de l'habitació i jo vaig agafar el diari i em vaig tornar a estirar al llit. Vaig obrir aquell petit descobriment per la primera pàgina i vaig començar a llegir.

"4 de Gener del 2025

Hola Diari!

Avui ha sigut el meu aniversari. Ja tinc 9 anys! Ja queda menys per poder anar a Hogwarts. La mare diu que seré una maga molt bona. Jo no ho tinc tant clar. Ha vingut molta gent, avui, i m'han regalat moltes coses, però qui m'ha fet més il·lusió que vingués ha sigut la cosineta Agatha. Feia molt de temps que no la veia i la trobava a faltar. Abans sempre venia més sovint i jugàvem juntes. Li he preguntat si era perquè ja no m'estimava, però m'ha dit que no s'ha trobat gaire bé últimament. Però jo no me l'he acabat de creure gaire. No semblava gaire convençuda del què deia. Però si ha dit això, per alguna cosa seria. Així que jo no li he dit res més.

L'Agahta m'ha regalat aquest diari. És molt maco. És d'un color vermell fosc, com el de la samarreta que duia ella avui i a davant de tot porta un gatet fet d'alguna cosa dura i està enganxat perquè no caigui. I brilla, brilla molt..."

Vaig girar el diari i em vaig fixar en la portada.

Era del mateix vermell que el de la bandera de Gryffindor.Tot i que pel pas del temps s'havia gastat una mica. El gatet del que parlava l'Ursula del diari era en realitat un cadell de lleó, fet de metall i banyat en or. Per això la nena deia que brillava. Llavors, i per primera vegada, em vaig adonar que aquell diari eren els inicis de revel·lía de l'Agatha. Perquè vaig recordar-me de com furiosa es va posar la meva mare quan el va veure. Com em va prohibir que el fes servir i em va ordenar que me'n desfés. Però jo simplement volia guardar aquell regal que la meva cosina m'havia regalat.

I el vaig guardar com un tresor. I més quan la meva mare em va dir que no ho fes. I vaig recordar com dos anys més tard, me'l posava dins el bagul i me l'enduia a Hogwarts, on l'amagava fora de l'abast de les mans de la meva mare.

Recordava com havia anat escrivint en el diari fins ben bé a principis del meu 3r any a Hogwarts.

Vaig respirar profundament i em vaig tornar a endinsar en la lectura del diari.

''...la iaia Lucy també ha vingut. I la mama i la tieta Medea han marxat una estona i quan han tornat la tieta Medea tenia uns ulls molt inflats. La mama m'ha dit que s'havia fet mal i que per això havia plorat. Jo li he dit que vale, però crec que la mare m'ha mentit.

En John també ha vingut avui, i m'ha portat una nina molt maca. M'agrada molt el vestit que porta la nina. I després el pare m'ha donat el seu regal. Ha obert la porta i m'ha presentat a una elf, molt, molt remenuda i m'ha dit que era tota meva. Jo li he preguntat a ella (perquè el pare m'ha dit que era noia) que si li agradaria dir-se Tink. I m'ha dit que se. I la meva elf es diu Tink..."

I aquell dia seguia amb totes les descripcions de tots els regals que em van regalar per meu novè aniversari.

Em vaig recolzar cap enrere i vaig evocar la imatge de la primera vegada que vaig veure a la Tink. Recordo que vaig arronsar el nas i que vaig pensar que tenia la pell molt i molt arrugada, però després els meus ulls es van trobar amb els seus i vaig descobrir que aquella criatureta esdevindria la meva millor amiga a partir d'aquell dia.

I allà estirada al meu llit de Hogwarts, una punxada d'enyorança em va creuar el cor, recordant la Tink i en com aquella amistat havia anat creixent any rere any.

Vaig sospirar i vaig avançar unes quantes pàgines fins a la data que volia.

"1 de Setembre del 2027

Avui la mare m'ha llevat més aviat del compte. No em volia aixecar perquè tenia son, molta son. Però llavors ha vingut la Tink i s'ha posat, com sempre, al costat del meu cap, sobre el llit..."

Vaig somriure al recordar que havia passat el mateix tot just feia unes hores, aquell matí. Des que me l'havien regalat, em despertava d'aquella manera. I jo ja m'hi havia acostumat.

"...I m'ha explicat que m'havia de llevar tant d'hora perquè començava Hogwarts. I quan m'he alçat del llit, quasi tiro a la Tink al terra de tant ràpid com ho he fet.

La Tink m'ha ajudat a vestir-me i a acabar de preparar la bossa i m'ha acompanyat cap a l'estació per despedir-se. Però ella s'ha hagut de quedar dins la limusina amb l'Alfred, perquè no la veiés cap muggle, perquè sinó, es tornen bojos aquests mitges merdes..."

El diari seguia amb el viatge a Hogwarts, la creuada del llac amb les petites barques i la cerimònia de selecció i en com de contenta havia estat en què m'enviessin a Slytherin i en com de desconcertada em vaig sentir quan l'Agatha va ser enviada a Gryffindor. Vaig seguir, sabent el que arribava a continuació.

"... El cap de residència m'ha vingut a buscar a la Sala comuna. No he tingut ni temps per anar a mirar l'habitació! Però m'ha demanat que anés al despatx de direcció i ja m'he posat més seriosa. He pensat que ja l'havia emmerdat. Però quan he arribat al despatx m'hi he trobat amb la mare.

— Hola Úrsula — m'ha dit la mare — Seu, siusplau, que hem de parlar.

Jo m'he assegut en una cadira davant seu i me la he mirat, desconcertada.

— Bé, suposo que t'estaràs preguntant què hi faig aquí - He assentit el cap davant d'aquesta afirmació i me la he tornat a mirar, interrogant — Com ja hauràs notat, la teva cosina Agatha ha estat escollida per anar a Gryffindor. Bé doncs, la tieta Medea m'ha explicat tot el que ha passat. L'Agatha feia un parell d'anys que no s'estava comportant bé. Desobeïa a la tieta i que defensava els muggles - Me la he mirat, amb uns ulls molt oberts, com si no em creies el que m'està dient.— Bé et volia dir que no vull que tornis a parlar amb ella, que no la miris, que facis com si no existís. Fes com si l'Agatha fos morta — Ha acabat la mare.

Jo m'he aixecat d'una revolada i me n'he anat del despatx de direcció amb llàgrimes als ulls i m'he dirigit cap als jardins perquè recordo que un dia l'Agatha m'havia dit que el primer dia de Hogwarts i just després del banquet i de la cerimònia de la tria, ella aniria a comprovar si realment hi havia un calamar gegant al llac o no.

Hi he arribat i me la he trobat allà, palplantada davant de l'aigua, mirant al no res.

— Agatha — He dit, quan hi he arribat. Ella s'ha girat i m'ha mirat.

— Ah, ets tu. Què vols? — M'ha etzibat de mala lluna.

— La mare m'ha dit una cosa molt lletja — Li he explicat — M'ha dit que ja no ets la mateixa i que ara ets una descastada. No és veritat, oi?

Ella ha assentit amb el cap.

— Sí, Úrsula. Molt em temo que ta mare no t'ha mentit. M'han fotut fora de casa. Tu també podries fer el mateix, cosineta. Vine amb mi. Lluitar per tota aquesta idea de la puresa de sang, no paga la pena,m carinyo.

Me la he mirat, amb ira continguda.

— Però que dius, A? La mare té raó! T'has convertit en un monstre! I encara no sé ben bé perquè!

I he arrencat a córrer cap a l'habitació i jurant-me a mi mateixa que la meva cosina havia mort en aquell llac i que, si no ho havia fet, m'asseguraria de què ho fes.

I ara sóc al llit, escrivint tot això que m'ha passat avui i que intento oblidar en l'únic record maco que tinc sobre la meva cosina i resant per adormir-me, perquè ja no em queden més llàgrimes.

Bona nit."

Em vaig eixugar una llàgrima solitària que em va caure galta avall. Vaig tancar el diari i el vaig tornar a deixar dins la calaixera, el seu amagatall predilecte.

De sobte, va aparèixer una cosa platejada per sota la porta que brillava molt i hi vaig reconèixer l'anaconda de la Gis.

— Ur, tia, en Dumby ens ha preguntat varies vegades ja per tu. Més et val començar a moure't cap al Gran Saló. T'esperem per sopar.— Va dir el patronus amb la veu de la Gis.

Vaig sospirar i vaig conjurar jo el meu propi patronus. Una libèl·lula platejada va sortir de la meva vareta i es va parar davant meu, volant.

— Gis, Ra. Gràcies per avisar-me. M'he quedat adormida. Ara mateix vinc. See ya!

I el patronus va marxar, travessant la porta.

Jo em vaig aixecar i em vaig canviar de roba. Em vaig canviar l'uniforme i em vaig posar el d'estiu, perquè aquella nit feia calor.

Em vaig dirigir cap a la porta de l'habitació, la vaig obrir i, abans de sortir, em vaig girar cap a la calaixera.

— Agatha, torna aviat, et trobo a faltar.

I amb un sospir de dolor vaig marxar cap al Gran Saló per sopar.

________________________________________________

I fins aquí el tercer capítol! ^^ Espero que us hagi agradat! :) Moltissimes gràcies pels vostres comentaris, intentaré contestar-los d'ara endavant. Si hi ha cap crítica, l'acceptaré de bon grat!

Apa, sigueu bones!

Ur.


Llegit 635 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • Ursula BlackEnviat el 06/10/2011 a les 01:52:51
    #22883He escrit 1 fanfics amb un total de 4 capítols

    No sé perquè, però el meu ordinador és realment gilipolles i no em deixa ni posar cursiva ni alinear a l'esquerra... Bé, ja s'entén que el que està entre cometes és el que llegeix l'Ur, oi? ^^ xx



  • JoanaPotterEnviat el 06/10/2011 a les 09:13:20
    #22884

    No pateixis, a mi tampoc em deixa fer aixó de la cursiva, però ja s'enten la historia! M'agradaria tant, que l'Agatha i la Ur tornessin a ser amigues! Ah, però... quan dius Dumby és en Albus Dumbledore o és algu altre? Perquè en Dumbly és mort.
    Adèu



  • Ursula BlackEnviat el 06/10/2011 a les 11:15:20
    #22885He escrit 1 fanfics amb un total de 4 capítols

    En Dumby és el germà! És l'Aberforth, que es va quedar com a director. No ho he especificat aquí perquè ja sortirà en un altre capítol. ;) xx



  • JoanaPotterEnviat el 06/10/2011 a les 13:12:48
    #22886

    Ostia, no hi pensava!! Eh, em podries comentar les meves fanfics?



  • Avatarharry_james_potterEnviat el 06/10/2011 a les 15:58:01
    #22887He escrit 1 fanfics amb un total de 3 capítols

    Aquest capítol és el millor de tots. Felicitats, t'està quedant una FF genial!



  • AvatarAgatha Black (Moderador/a FF)Enviat el 08/10/2011 a les 19:52:03
    #22888He escrit 9 fanfics amb un total de 206 capítols

    Jojojo, que mono! M'encaaaaaants aquest capi. Saps que la Medea mitològica va matar els seus propis fills? Un encant de mare...  ;) Ya tu sabes ^^

    Jo vull una llibreta com aquesta a conjunt del meu boli superxulo! XD

    I m'ha encantat el moment... "vaig marxar del llac pensant que la meva cosina havia mort allà... o jo faria que morís" Alguna cosa així. Mira com tremolo! XD

    Segueix aviat, carinyo! Muaks!



  • Avatarivi_potterEnviat el 09/10/2011 a les 23:30:14
    #22893He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

    Hola, m'ha agradat moltíssim! :) segueix aviat!