Una Black exemplar - Capítol 2,. Plans... malvats
Escrit per Ursula Black
Enviat el dia 25/09/2011 a les 03:36:55
Última modificació 05/10/2011 a les 00:13:38
Tots els capítols de Una Black exemplar
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 2,. Plans... malvats

Nois, us deixo el segon capítol de l'Ursula Black. volia penjar-lo abans de marxar de viatge. Espero que el disfruteu. Petonets, Ur.

_________________ _______________________________

Capítol 2. Plans... malvats.

— Sempre ha estat tant ple de muggles? — Va dir la Gisèlle amb una ganyota de fàstic. — O és que aquest estiu no he estat rodejada per gent tant...fastigosa? — Va dir, mentre creuàvem la barrera que duia al Hogwarts Express.

— No ho sé, Gis. — Vaig respondre jo, també amb cara de fàstic.¬— Però crec que hauríem de fer alguna cosa respecte a això. No és normal que ens facin anar fins a l'escola amb tren i a més a més amb coses d'aquestes que es fan dir mags que no són més que fills de muggles.

— Però noies — Va afegir la Ra ¬— Realment hem de pujar aquí?

Vam caminar cap al tren i vam pujar seguides d'un parell de marrecs que no van fer més que molestar quan van passar. Les tres vam seguir vagó enllà, fins a un compartiment que estava buit. Hi vam entrar i vam començar a deixar les nostres coses a l'estanteria de dalt dels seients. Ens vam asseure les tres, jo mirant cap a la Ra i la Gis. Em vaig treure la fina jaqueta que duia posada i em vaig mirar a les noies.

— I bé, Gis, quines eren les novetats que teníeu pensades? — Vaig preguntar, maliciosament. Si venien d'elles dues, segurament eren bones notícies.

— Bé, el que la Ra i jo vam pensar va ser en desmembrar a les residències. Per suposat la d'Slytherin no, perquè no necessita millora, però si les altres tres. — Va explicar la Gisèlle — La idea era que nosaltres tres, i gràcies a les nostres arts artístiques i representatives, fem que es pensin que ens volem fer amics seus. I un cop estiguem dins, fer com a Troia.

— I això vol dir que...? — Vaig preguntar.

— Això vol dir que una vegada dins — Va seguir la Rapunzel — Farem com va fer Esparta amb Troia. Els destruirem. Si els fem creure que som "bona gent" — Va fer la Ra, recalcant les dues ultimes paraules— i podem arribar fins al cap, els podrem destruir. I això és el que a nosaltres ens aniria millor. Unes residències separades.

— I aquí és on entres tu, Ur. — Va afegir-se la Gis — O sigui, aviam com t'ho explico perquè no te'm tiris a la jugular... Tu t'hauries d'encarregar de la teva cosina - Va explicar-me, en un murmuri.

— QUE JO QUÈ? — Vaig dir, cridant i alçant-me del meu lloc. — Em sembla perfecte tot el que heu dit. Em sembla perfecte que volegueu engegar a la merda la relació de la bombolla de color rosa que té la gent, però ni de conya li penso fer creure a la mala puta de la meva cosina que tinc ganes de tornar a recuperar el que vam perdre. — I em vaig tornar a seure, una mica picada.

Llavors la porta del compartiment es va obrir, i hi va aparèixer un noi alt, musculós i ben plantat. Un d'aquells que t'has de frenar per no saltar-li al damunt. El noi es va recolzar sobre l'ampit de la porta i ens va fer un somriure.

— Ja m'havia semblat sentir la teva preciosa veu des de fora, Ur. — Em va dir, directament a mi. — Bon dia noies, què tal ha anat l'estiu?. — Va fer, entrant dins el compartiment i tancant la porta darrera seu.

— Molt bé, Sheen, gràcies. — Vaig dir, encara de mala lluna.

— Com estem, no? Que fa molt que no.... — Li vaig llançar una mala mirada. — Que no menges xocolata...!? — Va rectificar, divertit.

— Perd-te. — Vaig etzibar-li.

— Deixa-la dos minuts, Sheen. Se li han creuat els cables, ara mateix— Va dir la Gis.

— Bé, i a tu què tal t'han anat les vacances? — Va afegir la Ra.

— No em puc queixar. Bastant bé. — Va respondre en Kikus Sheen, encongint-se d'espatlles. En Kikus Sheen era un noi que anava a la nostra mateixa residència i al nostre mateix curs. Havíem anat junts des de primer curs i sempre ens havíem avingut força. Era, com ja he dit abans, alt, fort i ben plantat. Duia els cabells curts i rossos i els ulls verds. Un d'aquells nois que t'havies de girar per tornar-lo a mirar. Tenia una expressió al rostre sempre serena i riallera i gairebé mai es posava amb ningú. Tot i que li agradava que el deixessin fer a la seva bola, sempre havia de trobar un perquè a tot i tot havia d'estar perfecte. Vaig aixecar la vista cap a en Sheen i me'l vaig quedar mirant, una estona, fins que ell es va girar cap a mi i em va parlar.

— Que en vols fer un motlle, de la meva cara?. — Em va dir, amb un somriure. — O directament vols que et signi una foto i te l'emmarques per poder-la penjar a l'habitació...?

— Kikus, ara no estic d'humor per les teves tonteries. — Vaig contestar. Però la veritat era que allò m'havia fet somriure una mica.

En Kikus i les noies van seguir parlant durant una bona part del trajecte. Jo me'ls anava escoltant mentre parlaven, comentant aquí i allà quan era necessari.

Al cap del que jo creia que va ser una eternitat, en Kikus es va posar de peu i ens va dir adéu. Quan ell va sortir per la porta i la va tancar, allà mateix hi va aparèixer la persona que tenia menys ganes de veure.

L'Agatha Black.

La meva estimada cosina. I dic estimada perquè ens portàvem a matar. Jo era Slytherin i ella pertanyia a Gryffindor. Les dues cases rivals de l'escola. Durant uns anys de la meva vida, l'Agatha i jo havíem estat com carn i ungla, però després ella va començar a pensar d'una manera diferent. Havia posat per davant els seus ideals respecte a que els muggles eren gent normal i havia acabat amb tota relació amb la nostra família. Quan va començar l'escola i la tieta es va assabentar que la filleta estimada anava a Gryffindor, va tardar poc en posar-li les maletes a la porta i a fotre-la fora de casa. L'Agatha era una noia normal per la seva edat, prima i alçada mitjana. Duia els cabells tallats per l'espatlla i eren d'un color negre intens. I llisos a més no poder.

L'Agatha es va parar davant de la porta i em va mantenir la mirada, espectant. Llavors va aixecar els dits índex i anul•lar de cada mà i els va col•locar a banda i banda del cap. Va cloure molt els ulls fins que només van formar una línia i va tancar els llavis fort. Això ho feia quan volia "fer creure" que estava intentant fer que t'explotés el cap.

Vaig esperar a que acabés, mirant-la amb cara de superioritat i orgull.

Quan es va tornar a col•locar en posició normal per a una persona, va treure'm la llengua i va marxar.

— Quins numerets que munta la teva cosina, no Ur? — Va comentar la Ra.

— Ni m'ho recordis, siusplau. — Vaig comentar, baixant la mirada, avergonyida.

— Va, tia, no t'hi capfiquis! — Em va animar la Gis.

— Veieu perquè no puc ocupar-me'n jo, de fer-li creure que vull ser amiga seva? — Vaig comentar, abatuda. — No funcionaria, simplement, no funcionaria... Però en sé d'un que podria convèncer fins al mateix dimoni.

Les dues noies es van apropar una mica més a mi i van posar cara de "venga-suéltalo-que-sabemos-que-tienes-ganas...!"

— Què us sembla si li comentem a en Kikus Sheen que ho porti ell a terme? Podria sortir bé, no creieu? Es podria posar a la butxaca a qui fos. Tot i que la meva cosina desconfia de tothom, si nosaltres ho preparem bé des de fora, un cop a dins, pot sortir de puta mare, no? — Vaig explicar a les dues noies que anaven assentint de tant en tant.

— Em sembla una idea genial, Ur. Però com li comentarem i com el convencerem? — Va preguntar-me la Gis.

— Ja traurem el tema un dia, així, com qui no vol la cosa...

— Jo crec que si que pot resultar factible, Gis. No havíem pensat en la possibilitat d'introduir-hi a altres persones, en el pla. Però contra més siguem...millor podrà anar la cosa, crec.

"Toc, toc, toc!" va sonar a la porta del compartiment. Una tercera persona va aparèixer al llindar de la porta, que es va obrir de bat a bat.

— Voleu alguna coseta del carret, noies? — Ens va preguntar la senyora gran, amablement.

— Vostè no creu, que si haguéssim volgut alguna cosa — Li vaig deixar anar, descaradament— No li hauríem demanat?

La dona em va fer una mala mirada i se'n va anar passadís enllà, remugant coses del pal "la joventut d'avui en dia..."

Em vaig aixecar i vaig tancar la porta d'un cop i amb un moviment gràcil de vareta la vaig tancar perquè ningú la pogués obrir de nou.

— I bè, què estàvem dient? — vaig seguir, com si res hagués passat.

***

El tren va aminorar la marxa fins que es va quedar aturat a l'andana del poble de Hogsmeade.

Vam agafar les nostres coses i vam anar baixant tot lo ordenadament que podíem.

Quan vam ser fora del tren, vam poder sentir en Hagrid com cridava els alumnes de primer curs.

— Aix... Em pensava que aquest any l'haurien enviat a les planures dels boscos... — Va comentar la Gis, com qui comenta el temps que fa.

Vam seguir a la munió d'estudiants que anava cap als carruatges que a primera vista estaven arriats per cavalls invisibles, però si un havia vist la mort, eren en realitat Cavalls Vesprals els qui els arriaven. Vam pujar les tres en un de sol i vam fer via cap a l'escola.

— No us ha semblat, noies, que en Kikus s'ha posat com un tren, aquest estiu? — Va deixar anar de cop i volta la Gis.

— Gis, no m'estaràs dient que t'agrada en Sheen? — Vaig preguntar jo, al meu torn, picant-la una mica.

— No! — va fer ella, posant-se vermella — Simplement estic dient que està molt guapo. No t'ho sembla a tu, Ra?

— Eh, a mi no em passis el mort tia! — comentar ella, amb una riallada.

La Gis es va posar del color de la sang, vermella de vergonya. Jo li vaig passar un braç per l'espatlla, abraçant-la.

— Va dona! No t'ho prenguis d'aquesta manera! Que era una broma! — Vaig dir-li, fent-li un petó sonor a la galta. — Sí, Gis, està com un tren el tio. No sé què haurà estat fent aquest estiu, però el tio s'ha posat de "toma pan y moja" — Vaig comentar descaradament

— Ala tia! — Va dir la Ra, rient. — Que ets animal!

— No em diràs, Ra, que no li faries un favor? — Li vaig preguntar, entremaliada.

— Però no diguis aquestes coses, dona! — La Ra s'anava escandalitzant per moments.

— De veritat, tia, que si no t'hagués vist fer-li un petó a aquell noi i desapareixent amb ell després, diria que... — Però la mà de la Ra sobre la meva boca va fer que les paraules quedessin sense sortir.

Em vaig mirar la Gis, encara amb la mà de la Ra a la boca, tapant-me-la , i li vaig implorar amb la mirada que m'ajudés a treure-me-la.

— Tu t'ho has buscat. — El va deixar anar.

I totes tres vam començar a riure com bojes.

Quan se'ns va haver passat l'atac d'histèria vam sentir algú que exclamava.

— Mireu! Ja es veu Hogwarts per allà!

I, efectivament, al final del camí, el castell s'alçava imponent, esperant l'arribada dels estudiants que ja hi havien estat l'any passat entre les quatre grans parets i els nous, que arribaven amb les valses a través del llac.

Vam començar a baixar tots dels carruatges, vam agafar les nostres coses, a intentar no separar-nos entre tota la marabunta de gent que s'empenyia, es trepitjava i fins i tot s'estirava dels cabells per poder entrar al castell.

Quan les tres vam creuar les grans portes no vaig poder evitar fer un gran somriure. Tornava a ser a casa. Un altre curs més. Un altre any que havia de passar.

De cop, però, la "quietud" que podia haver-hi hagut fins aquells moments al vestíbul es va veure interrompuda per un crit d'una persona que era a la meva llista d'indesitjables. I no va dir precisament una cosa que ens va agradar, de fet, més al contrari...

- SLYTHERIN L'ÚLTIM!- Va cridar l'Agatha Black.


Llegit 710 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)