Una Black exemplar - Capítol 1. Discussions i retrobaments.
Escrit per Ursula Black
Enviat el dia 20/09/2011 a les 12:16:02
Última modificació 20/09/2011 a les 12:26:18
Tots els capítols de Una Black exemplar
Pròxim capítol >


Capítol 1. Discussions i retrobaments.

Capítol 1. Discussions i retrobaments.

Bip! Bip! Bip!

— Són les 7.30 del matí — va dir una veu robòtica al costat del meu cap, que m'anunciava que ja era hora de llevar-se.

— Noooo….! — Vaig murmurar, amb veu d'adormida, mentre premia el botó per apagar el que la majoria de les persones detestaven als matins.

Em vaig tornar a capbussar dins el llit, tapant-me fins dalt. Vaig sentir uns peuets que venien cap a la meva habitació i pujaven al llit. Vaig notar com arribaven al costat d'on se suposava que era el meu cap i em parlava.

— Senyoreta? — Va dir una veueta aguda i clara — Senyoreta Úrsula Black, és hora de llevar-se, avui torna a Hogwarts, recorda? — La veu de la Tink, la meva elf domèstica, m'arribava a través dels llençols.

— Però Tink... — Vaig murmurar, destapant-me només els ulls i enfocant a l'elf — Tinc son... No puc anar a Hogwarts dintre d'un parell o tres de dies... o setmanes...? — Vaig implorar, encara amb la son enganxada a les parpelles.

— No, senyoreta — va dir la Tink amb veu enèrgica. Em va agafar el llençol i em va destapar una mica més — Vinga, senyoreta, aixequi's i vesteixi's, que els seus pares l'estan esperant per esmorzar — I va marxar de l'habitació.

Encara remugant i sense ganes de començar la rutina d'anar a l'escola, em vaig aixecar, vaig anar cap a l'armari de la roba i em vaig posar una samarreta negra senzilla i uns pantalons curts texans, el primer que havia agafat. Com que a l'escola havíem d'anar amb l'uniforme i havíem de portar sabates negres, en vaig agafar unes de bàsiques, però amb una mica de tacó. Vaig comprovar l'armari de les sabates, i en vaig trobar unes de similars, també negres, i les vaig posar dins el bagul. Havia preparat les coses la nit anterior i entre una cosa i l'altra me n'havia anat a dormir tard, per això m'ha costat tant despertar-me al matí. Em vaig mirar al mirall. Val, el meu aspecte no era dolent, però era millorable. Els cabells estaven esbullats i costarien de domar... Vaig anar cap al lavabo i vaig agafar el raspall. Em vaig començar a pentinar, quan vaig sentir un crit.

— ÚRSULA BLACK! FES EL FAVOR DE MOURE EL TEU CUL CAP AL MENJADOR, JA!

— JA VA MARE! — vaig contestar, cansada de que sempre haguéssim d'acabar cridant per tot.

Em vaig acabar de pentinar. Els meus cabells mostraven ja un altre aspecte. Em vaig recollir els cabells llargs i d'un avorrit color castany en una cua alta. Encara que fóssim u de setembre la calor encara abrasava i els cabells a l'esquena me'n donaven massa. Vaig somriure a la imatge de mi mateixa del mirall i, satisfeta, vaig sortir del lavabo i després de l'habitació. Vaig baixar l'escala que conduïa al pis de baix i em vaig dirigir cap a la cuina.

— Bon dia, mare. Bon dia, pare - Vaig saludar quan vaig entrar.

— Bon dia preciosa — Va dir la veu del pare des de darrere del diari.

— Creus que aquestes són hores de baixar a esmorzar? — Em va retreure la mare — Portem més de quinze minuts esperant-te...!

Vaig asseure'm al meu lloc de costum ignorant totalment la mare. Sempre tenia alguna cosa a retreure'm. Tooot ho feia malament. Fes el que fes. La mare venia de la gran nissaga dels Black. La Lucy Black, l'àvia, havia criat la mare en un entorn...diferent als altres. La mare, la Catherine Black, era una dona freda i sense escrúpols. Encara no entenia com s'hi havia pogut casar el pare... El pare si que era un bon home. Sempre tenia una paraula de confort o de dolçor per a mi. I li ho agraïa. No sé encara ben bé per quina raó, la mare es va negar a canviar-se de cognom i va obligar al pare a heretar el seu. Per això ell va passar a ser en Peter Black. Poc després de que m'assegués a la cadira, la Violeta, la minyona, em va servir l'esmorzar.

— Gràcies, Vi — Vaig dir. Ella va somriure i es va enretirar a continuar amb les seves tasques.

— No hauries de tractar amb tanta confiança al servei, Úrsula — Em va dir la mare, amb veu aspra — Ells estan aquí per servir-te i per fer la seva feina, no perquè els hi facis festes. Espero que et comportis tal i com t'he ensenyat, a l'escola. No suportaria que tornessis creient que els sang-de-fang son bones persones - Va dir, amb una ganyota de fàstic.

El pare va enretirar una mica el diari de davant seu i va fer rodar els ulls. Jo vaig deixar anar una rialla per sota el nas, que li va passar desapercebuda a la mare.

Vaig començar a menjar-me els cereals que m'havia preparat la Violeta, amb delit. Els cereals de xocolata em tornaven boja. Vaig notar que alguna cosa suau em passava per entre les cames i un miol m'arribava fins les orelles.

— Beneïts els ulls! — Vaig dir. I em vaig ajupir per agafar la meva gateta negra, la Nit. — Em pensava que ens veuríem a Hogwarts directament, petita. — I la vaig acariciar darrere les orelles mentre ella miolava en senyal d'aprovació.

Vam continuar esmorzant en silenci, sense dirigir-nos la paraula. Després vaig afegir.

— No sé perquè ens fas esmorzar a tots junts si no ens dirigim la paraula...ens ignorem completament — li vaig etzibar a la mare. Això era el que més em repatejava el fetge. Que ens fes menjar plegats però que no ens poguéssim explicar res.

— Doncs perquè ho he fet, ho faig i ho faré així sempre — va dir la mare — I perquè ho dic jo i punt. No permetré que una noieta com tu em parli d'aquesta manera, així que si no t'agrada, ja saps on és la porta.

Em vaig aixecar enfadada, abans de que la mare pogués contestar i vaig marxar de la cuina, directa al lavabo de la meva habitació. Vaig agafar el raspall de dents, hi vaig posar dentífric i em vaig respatllar les dents.

— Es troba bé, senyoreta Ursula? — Va preguntar la veu de la Tink des de darrera meu.

— "Bodgia jtag miyog" — Vaig contestar amb el raspall encara dins la boca, gotejant espuma de la pasta.

— Vale, senyoreta, acabi's de rentar les dents, i després em parla, que no he entès res del que m'ha dit... — va dir la Tink

Em vaig ajupir contra la pica del lavabo, vaig deixar anar tota la pasta de dins la boca i vaig glopejar aigua. Em vaig eixugar la boca. Una vegada fet això, em vaig girar cap a l'elf.

— Que dic que podria estar millor, Tink. Cada dia és el mateix, cada matí hem d'esmorzar junts. El pare llegeix el diari, la mare menja sense dir res i jo què? Jo m'haig de dedicar a mirar-me els cereals de la Violeta. — Vaig dir amb ràbia.

Em rebentava que no poguéssim ser una família feliç, fer el que feien totes les famílies. Era amable amb el servei només per fastiguejar la mare, em portava bé només per portar la contrària. Se suposava que hauria de ser una noia sense escrúpols, que es mirava per sobre l'espatlla a tothom que podia, que arrufava el nas quan es creuava amb un muggle, que no podia suportar a l'escola tots aquells alumnes que venien de famílies muggles o derivats...I ho era, però no davant la mare. Davant la mare era la noia més maca i més encantadora que et podries trobar sobre la faç de la terra. I això a ella li treia de polleguera i era el que a mi m'agradava. Fins que no s'adonés del que volia, no pararia.

Amb la Tink, però, era diferent. La Tink em queia realment bé, amb ella em podia desfogar, li podia explicar tots els meus problemes i tot el que em passava, que ella sempre m'ajudava. La Tink es podria comparar a la meva amigues de Hogwarts quan no hi era.

Vaig evocar una imatge mental de l'escola. Ara que hi pensava bé, tenia ganes de tornar-hi. Hogwarts era, com la de tots els estudiants, la meva segona llar. Tenia ganes de tornar a veure les meves amigues i la gent de la residència. Però no tenia ganes de tornar a fer classes ni a veure segons quins professors...

Vaig fer un sospir i em vaig aixecar del llit. Mentre parlava m'hi havia assegut i no me n'havia ni adonat. Vaig anar cap a l'armari i vaig escollir un parell de diademes que vaig afegir al bagul. Després vaig agafar un clip que tenia una petita estrella brillant a la punta i em vaig agafar els quatre cabells que eren massa curts per arribar a la cua. Vaig mirar el meu aspecte final al mirall de l'armari i em vaig fer un somriure.

— Què, com ho veus? — Vaig dir a la Tink, que no havia marxat tot i la meva rabieta.

— Millor que mai, senyoreta. Ja està llesta per anar a l'escola, doncs? — Em va preguntar, amb la seva veueta aguda.

— Més que mai — Vaig contestar jo — M'ajudes tu a baixar les coses perquè les pugui posar dins la limusina, Tink? Ja saps que fins als 17 no puc fer màgia...i per carregar tots aquests paquets... — Em vaig girar per mirar totes les meves coses. Hi havia el bagul amb totes les coses de l'escola, els llibres, pergamins, marmites... Però després hi havia una bossa gran plena a vessar de sabates, una altra amb la roba per poder anar a Hogsmeade i la roba d'abric per quan comencés a fer fred i una altra amb no sé quines coses de la mare.

La Tink va fer petar els dits i les tres bosses i el bagul van aixecar-se un pam del terra i van començar a lliscar escales avall, en direcció a la porta que la Violeta mantenia oberta. La Tink i jo vam arribar a baix, ella es va dirigir cap a fora i jo em vaig dirigir cap a la cuina, on el pare i la mare estaven en la mateixa posició que els havia deixat quan havia marxat.

— Adéu pare, fins les vacances de Nadal. Ja us enviaré una carta per dir-vos si em quedo a Hogwarts a passar-les o si torno a casa — "Cosa que no crec, estan les coses com estan" Vaig afegir mentalment. Em vaig corbar una mica i li vaig fer un petó a la galta al pare. — Adéu, mare. Fins al tornada. — I vaig marxar sense dir-li res més.

— Adéu princesa. Passa-ho bé a l'escola, aprèn moltes coses i dona records a la Rapunzel i a la Gissèlle — vaig sentir que em deia el pare, mentre sortia per la porta de la cuina.

— Seran donats, pare.

— Com que no saps si vindràs per les vacances de Nadal? — vaig sentir com cridava la mare mentre jo sortia per la porta — Joveneta, torna aquí! Peter! Diga-li alguna cosa a la teva filla, fes el favor!

— Ai, Catherine, deixa a la nena, que ja és prou grandeta per saber el què es fa.

"Gràcies, pare" Vaig pensar, mentre somreia al sortir per la porta.

Ja tenia el bagul i les bosses carregades a la limusina, preparada per marxar cap a King's Cross. Em vaig girar cap a les escales de casa i hi vaig fer una última ullada. Tot i les discussions amb la mare, trobaria a faltar casa meva. La Tink m'esperava a la porta de darrera del tot de la limusina, amb la cara trista. Me'n vaig anar cap allà.

— Tink, no et posis trista, si ja veuràs que en res tornaré a ser per aquí! A més a més, ja saps que pots venir a visitar-me a Hogwarts quan vulguis, oi? —L'elf va assentir, amb vigorositat. Li vaig fer un somriure i em vaig ajupir davant seu — Només una última cosa, Tink. No se t'acudeixi complir cap ordre que et mani la meva mare, entesos? Quan es posi molt, molt pesada, agafes i te'n vas a donar un volt. Fins la tornada, Tink! — I vaig pujar a la limusina, contenta perquè tornaria a Hogwarts i trista perquè deixava la Tink i el pare enrere.

La limusina va arrencar i va començar el viatge cap a King's Cross.

***

El viatge cap a King's Cross se'm va fer bastant curt. Durant tot el trajecte havia estat evocant imatges de les meves dues millors amigues, la Gisèlle Possesseur i la Rapunzel Davies.

La Gisèlle era francesa però havia començat a Hogwarts als 11 anys, com tota nena britànica. Era una persona que es desvivia pels seus amics i que era dolça i carinyosa amb la gent que estimava. Però quan es creuava amb gent que no era de la seva residència es podria dir que era un pel...desagradable. La resta del castell la titllava de Puta la resta de la setmana.

La Rapunzel era més aviat una persona reticent a conèixer gent, però no et negava un somriure quan el necessitaves. De la mateixa manera que la Gisèlle, la Rapunzel també tenia diversitat d'opinions amb la resta de l'escola.

I pel que feia a mi, la tercera component del grup, podia arribar a ser molt pitjor que les meves dues millors amigues. O això era el que corria pel castells. Per això em porto tant bé amb les noies.

El cotxe es va aturar davant d'un edifici gegant on un cartell que deia "King's Cross" m'informava que ja havia arribat a l'estació. Es va obrir la porta de la limusina i un home amb uniforme de conductor va aparèixer davant la meva vista. Es va quedar quiet al costat de la porta, esperant a que jo sortís.

— Gràcies, Alfred — Vaig dir, mentre sortia de la limusina i em posava les meves ulleres de sol Prada — Treu-me les maletes del maleter i me les carregues en un carret perquè les pugui transportar. — Vaig dir, amb un to de veu de superioritat. Dos minuts més tard tenia un carret davant meu amb les meves coses. — Ja et pots retirar, Alfred. — Vaig tornar a fer, amb el mateix to de veu d'abans però afegint-hi un gest amb la mà de "retírate, querido". L'home va fer una reverència i va tornar a entrar al cotxe, el qual va arrencar amb un brunzit del motor. Em vaig mirar com el cotxe s'allunyava carretera enllà.

Vaig empènyer el carret, per dirigir-me cap a l'estació, quan vaig sentir un crit darrera meu.

— UR!! — Van dir dues veus que coneixia molt bé. Em vaig girar just a temps per rebre l'abraçada de la Rapunzel i la Gisèlle.

— GIS! RA! — Vaig dir, contenta i feliç, quan ens vam desfer de l'abraçada. Vaig somriure àmpliament. — No sabeu el que us he trobat a faltar! ^^

— Nosaltres també, tia! Moltissim! — Va dir la Ra.

La Gisèlle va fer un somriure trapella, que va fer que un senyal d'alerta s'activés dins meu.

— Ur, tenim novetats... — Va dir la Gis, encara amb el somriure als llavis.


Llegit 716 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarLuna WeasleyEnviat el 20/09/2011 a les 12:33:21
    #22857He escrit 2 fanfics amb un total de 13 capítols

    Yaaaaay! M'encanta, m'encanta, m'encanta! Oh, que guay! I... Quines novetats son? Bones? Dolentes? Si les diu la Gis per força han de ser bones, oi? xD

    Amb ganes del pròxim capi (M'ha fet il·lusió que hi sortíssin les tres, la veritat ^^)!

    ~Allie~




  • JoanaPotterEnviat el 20/09/2011 a les 18:39:04
    #22860

    M'ha encantat! Com serant les novetats?? PETONS, JoanaPotter



  • AvatarLily_BellEnviat el 21/09/2011 a les 13:34:51
    #22863He escrit 1 fanfics amb un total de 3 capítols

    wiiiiiiiiiiiiii m'encanta! *__* Ja et vaig dir que m'ho llegiria i aquí estic. Vull saber quines son les novetats de la Gis... mala espina... bé, per l'Ur bones xD Segueix així!

    Lily!



  • AvatarAgatha Black (Moderador/a FF)Enviat el 21/09/2011 a les 16:20:14
    #22864He escrit 9 fanfics amb un total de 206 capítols

    Ohhhhhhh! Aquí l'arxienemiga de l'Ur! Està molt guai, a veure si a partir d'ara m'exigeixes menys a mi i escrius tu! Ara sabràs el que és! Apa, ara segueix eh? I no deixis malament a l'Agatha, que sé on vius! XD



  • Avataranna_lovegoodEnviat el 21/09/2011 a les 16:53:18
    #22865He escrit 3 fanfics amb un total de 26 capítols

    Oh! El primer capítol! *-*

    És genial, Ur ^^ M'encanta que tracti sobre la vida de l'Ursula i surtin els personatges del fórum, com la Ra i la Gis! :D

    M'ha fet molta gràcia, el gest de "retírate, querido" xDDDD

    Apa, espero el pròxim capítol amb moltes ganes ^^
    Petons!



  • Avatarginny loovegodEnviat el 25/09/2011 a les 01:11:37
    #22868He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

    Heey! No sabia que havies penjat ja, però aquí tens una lectora més! ^^

    El capítol m'ha agradat moltíssim... està bé poder conèixer l'Ursula des del seu propi punt de vista. M'agrada que es vegi el seu costat de bona nena, em cau bé! La llàstima és que només sigui així amb la mare... La Catherine l'hauria d'acompanyar a tot arreu i així seria una nena encantadora xD

    Apa, doncs que està molt bé. Fins al seguent! ^^

    Erin




  • Avatarhermione potterEnviat el 25/11/2014 a les 19:19:26
    #25349He escrit 9 fanfics amb un total de 70 capítols

    Una mica tard, però tenia ganes de llegir i mira XD Està guai, segueixo!!