despres de 5 anys!!!! Continuació d'Amistat i secrets! - (Capitol 3: En Sirius te un secret. 1ª part)
Escrit per Aurem Weasley
Enviat el dia 17/06/2011 a les 18:57:11
Última modificació 17/06/2011 a les 18:57:11
Tots els capítols de despres de 5 anys!!!! Continuació d'Amistat i secrets!
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


(Capitol 3: En Sirius te un secret. 1ª part)

En Harry feia una setmana que esperava aquell viatge. I volia que la Lia i en Ron anessin amb ell.

- Arthur no et preocupis ja duré jo el cotxe. Quedat aquí i passa la tarda amb la teva família. - En Llopin va agafar les claus de les mans de l'Arthur. - A més a més ja as fet prou anant a buscar en Harry.

- Esta bé. Però vigila el cotxe es del Ministeri si es donen conte de per a que el fem anar... em faran fora. - Va dir l'Arthur rascant-se el cap i mirant el cotxe amb cara de pena. - M'agrada portar el cotxe, es divertit---

- No pels que van amb ell. - Va dir el Harry a l'orella de la Lia. - Es un perill per la humanitat.

Van pujar tots al cotxe i van marxar mentre el senyor Weasley deia adéu amb la ma.

En Harry estava preocupat sabia que a en Sirius no li agradava estar tancat a casa. També era normal a ningú li agradava estar tancat a casa! Però en Sirius era un home que necessitava més que ningú poder voltar pel carrer i ser lliure del tot. Ara ja no podia anar pel carrer transformat en gos. En Harry li va explicar que en Malfoy l'avia vis a l'andana, i que es pensava que l'avia reconegut. Així que en Sirius no es podia arriscar.

El camí fins a casa d'en Sirius era llarg, s'estarien al cotxe al menys dues hores. A la poca estona de començar el viatge la Lia es va quedar dormida, va recolzar el cap a l'espatlla d'en Ron i aquest es va posar vermell com un tomàquet.

En Llopin portava molt bé el cotxe. En Harry que anava assegut a la seva vora veia com el portava, segurament feia molts anys que en sabia.

En Harry va mirar enrere per preguntar a en Ron i la Lia si desprès anirien a donar un tom abans de anar a dormir. La veritat es que el que volia era treure un tema de conversació. Aquell silenci el molestava. Però en Ron i la Lia estaven dormint. Com pot ser... va pensar son un dormilegues.

El temps va anant passant i van arribar a la vella casa dels Black. A en Harry el viatge se li va fer etern.

- Ron, Lia va ja em arribat! - En Harry estava una mica decebut pel fet de que els seus amics s'endormisquessin al cotxe deixant-lo sense ningú amb qui parlar. - Va Ron no facis el ronsa. -Davant la Lia no podia fer servir la tàctica de: A que li dic a la Lia que t'agrada. - Va coi de gandul!

- Ja va! Amb lo bé que estava jo ara. - En Ron es fregava els ulls enèrgicament. - Somiava que guanyava una copa de quidditch...

- Ron tu quan dorms sempre estas bé, els que no estem bé som els que em de aguantar com ronques! - En Harry va treure la mica de ràbia que tenia pel fet que s'endormisqués.

- Ronques quan dorms? Jeje. - A la Lia li va fer gracia, i com sempre en Ron es va posar com un tomàquet.

En Llopin va agafar la vareta i va apuntar al pany de la porta. De cop i volta es va obrir i van entrar els quatre.

La casa estava com sempre, plena de pols, sense ordenar... van baixar les escales cap a la cuina, en Sirius estava assegut en una cadira al final de la vella taula de fusta. En Harry es va sorprendre al veure'l duis un davantal de flors vermelles, grogues i taronges. No li quedava gens be amb el seu aspecte desendreçat.

- Sirius es pot saber que estàs fent? - En Llopin se'l mirava amb cara ve sorprès.

- Estic preparant el dinar als nois! - Va senyalar un calder fumejant en el foc a terra. - Estic fent estofat de carabassa i patata.

- Tu estàs fet el dinar Sirius? - En Llopin va anar cap al calder i amb cara de fàstic va provar el que hi havia. - Sirius... crec que això no és comestible.

- Ho he fet el millor que sabia. - Va treure la vareta i va buidar el calder. - Però no hi ha res mes per a menjar!

- Nois... podríeu anar a comprar alguna cosa per a fer el dinar? - En Llopin mirava fixament a en Harry. - Que hi vaguin el Ron i la Lia, tu Harry voldràs parlar amb el teu padrí, no?

- Si!

El Harry va acompanyar al Ron i a la Lia a la porta i els hi va dir on podrien trobar menjar. L'únic problema era que seria menjar muggle.

Entre la Lia i en Ron caminaven carrer amunt per anar a la botiga, en Harry va baixar a la cuina un altre cop.

- Com estàs Sirius? - Va preguntar mentre seia al la seva vora.

- Bé Harry jo estic molt bé, o al menys ara estic millor. - Va passar el braç per l'espatlla d'en Harry. - Necessito algú que em faci companyia.

- Per això he portat a en Harry, Sirius. - Va dir en Llopin des de la llar de foc.

- Si, però ell nomes estarà aquí una estona. - En Sirius no estava massa animat. - Però la resta de l'any? Qui voldrà estar-se aquí amb mi?

- Ja saps que jo passo tot el temps que puc amb tu. - A en Llopin li feia molta llàstima en Sirius però tenia feina amb en Dumbledore.

- Si, ja ho se. I t'agraeixo moltísim que em vinguis a visitar, però jo vull algú que sigui... com ho diria... de la meva sang! - Va mirar el Harry als ulls. - Jo Harry t'estimo moltísim però jo ja fa molt de temps... vull... vull tenir un fill!

- Però, Sirius com ho vols fer això la gen et tenen por , tots pensen que ets un assassí... - En Harry no sabia com reaccionar al que en Sirius acabava de dir.

- Harry, no vull que mal pensis per jo ja tinc un fill. - En Sirius es va alçar de la cadira i es va dirigir a la llar de foc. - Fa molts anys abans de que els teus pares et tinguessin jo estava casat.

- Casat amb qui? - Va preguntar en Llopin de seguida.

- Jo... es que... va ser... - en Sirius estava capficat i no sabia ben bé el que deia. - Jo em vaig casar amb... amb l'Elisabet McErral.

- Amb l'Elisabet McErral, la que feia classe amb nosaltres, - En Llopin es va quedar amb la boca oberta. - Per què no ens en vas dir res?

- Per què ella no volia que els seus pares ho s'avesin i al final varem decidir que no ho sàpigues ningú.

- I que va passar? - Tant en Harry com en Llopin estaven intrigats.

- Va morir a l'any i mig de casar-nos. Però varem tenir un fill...

- I que va passar amb el teu fill? - Van preguntar en Harry i en Llopin a la vegada.

- La família de al Elisabet es va entera de que s'avia casat amb mi i em van prendre el nen. Tenia 2 dies quan la seva mare va morir i quan vaig trucar a la seva família per explicar el que havia passat...van venir de seguida i... se'l van endur. Vaig intentar refer la meva vida. Els teus pares et van tenir a tu i em van fer padrí, veure't creixer... va ajudar-me a tirar endavant i llavors... - Per la cara d'en Sirius va baixar una llàgrima. -vaig ser tancat a la presó per assassí.

Ningú s'avia on era el fill d'en Sirius. En aquets moments seria encara no sis mesos mes gran que en Harry. Però per què explicava tot allò ara en Sirius?

- Vull recuperar el meu fill.- Va dir finalment.

- Com ho vols fer això? - En Llopin encara no s'avia cregut del tot el que en Sirius acabava de dir.

- Se on viuen, ell i els seus avis. - Va mirar a en Llopin amb una mirada d'esperança.

- I vols que hi anem nosaltres? - Va preguntar en Harry inquiet.

- Jo no hi puc anar!

En Harry i en Llopin es van mirar, no sabien que fer. El fet de que en Sirius el hi hagués amagat tot allò els dolia. En sentien ofesos pel fet de que en Sirius no els hi expliques abans, i ara volia que ells anessin a buscar al seu fill.

Un fill, en Sirius tenia un fill! No podia ser! Una cosa tan bonica com haver tingut un fill i en Sirius no ho havia explicat. Com seria? Si l'anaven a buscar, com s'ho farien per que ningú no sospites? Era un problema verdaderament difícil de resoldre. No es podien presentar a casa del noi i dir que en Sirius volia recuperar el seu fill així com així. Però en Sirius estava decidit que en Harry i en Llopin ho farien per a ell.

- M'heu de ajudar si us plau! - En Sirius plorava. - Em sento sol, no trobo res que m'ajudi a viure el dia a dia. Tu Harry tens en Ron, l'Hermione i ara a la Lia. Tu Llopin tens la Ninfadora.

- Però tu ets el meu padrí! - Va dir en Harry ofès per tot el que estava dient el seu padrí. - Jo em preocupo molt per tu...

- Harry, Harry... - va interrompre'l en Sirius. - Harry no vull que et pensis que no t'estimo i que no em vull fer càrrec de tu però tu.... el fet es que ell es el meu fill, sang de la meva sang i vull que sàpiga que jo soc el seu pare i que vull que estigui amb mi.

- Harry ho as d'entendre, en Sirius te raó. Tu ets el seu fillol però no pots suplantar a un fill. - En Llopin es va mirar en Harry i li va picar l'ullet. - T'imagines un altre Black voltant per Hogwarts? Quin desastre!

La brometa va fer que en Sirius i en Harry fessin una petita rialla. Al final en Harry va entendre que saber que tens un fill i no saber com esta pot ser molt dolorós. Ell no tenia pares, i si els tingues i per algun motiu pugues recuperar-los li demanaria al Sirius que l'ajudés. Tindre un esser estimat tan lluny... a en Harry li va baixar una llagrima per la galta i es va mirar a en Sirius.

- Com ho farem no ens podem presentar allí de repent i reclamar al noi!

- Ja ho se per això haurem de parlar amb en Dumbledore. - En Sirius sempre confiava amb en Dumbledore. - Ell ens ajudarà ja a admès un alumena nova a Hogwarts també en pot admetre una altre.


Llegit 578 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • JoanaPotterEnviat el 18/06/2011 a les 19:44:10
    #22595

    nyec nyec... 5 segundos por auto destruccion... hay MUCHAS faltas XD FAAAAAAAALTES



  • JoanaPotterEnviat el 18/06/2011 a les 19:45:11
    #22596

    M'esta agradant i mu he llegit tot duna vegada ... espero amb canguelis el final!! JoanaPotter No tardis xD