despres de 5 anys!!!! Continuació d'Amistat i secrets! - (Capitol 1: Una amiga nova, 3ª part)
Escrit per Aurem Weasley
Enviat el dia 17/06/2011 a les 17:50:05
Última modificació 17/06/2011 a les 17:50:05
Tots els capítols de despres de 5 anys!!!! Continuació d'Amistat i secrets!
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


(Capitol 1: Una amiga nova, 3ª part)

 

- Para, para ja esta be! - es sentia la veu d'en Harry.

- En Dobby s'ha de castiga ha fet una cosa que no hauria de fer, Harry Potter! - Aquella veu era aguda i molesta.

La Lia va deixar anar la ma de la Ginny i va girar el pom poc a poc. Amb la vareta preparada va obrir la porta i...

- Ho! Genial una baralla amb un elf domèstic! - Va dir la Lia mentre es mirava en Harry agafant en Dobby per un braç i en Ron intentant agafar-li el que semblava un llibre d'Historia de la Màgia.

En Ron va aconseguir arrancar-li el llibre de les mans. Tot i així en Dobby continuava donant-se cops de puny a l'estomac i la cara. En Harry intentava parar-lo amb totes les seves forces, no duia les ulleres i això li dificultava el fet de parar els cops que donava en Dobby.

- Ron de qui es aquest elf?- Va preguntar la Lia mirant com en Harry lluitava desesperadament.

- De ningú es un elf lliure. - A en Ron li sagnava el nas segurament d'un cop rebut amb el llibre.

La Lia es va dirigir cap a l'elf i el va agafar per les cames penjant-lo de cap per avall.

- Per que et fas mal? - li va preguntar mentre l'elf intentava alliberar-se.

- En Dobby es un elf dolent... no ho hauria de haver fet...- l'elf somicava sense parar.- En Harry Potter tracta bé a en Dobby ... i en Dobby no s'ho mereix...

- Para ja, ara ets un elf lliure no has de passar comptes a ningú... - La Lia va rebre un cop de puny just a l'estomac.- A mes a mes segur que en Harry et perdona el que has fet...- Va acabar dient amb la veu entretallada pel dolor.

- En Harry Potter perdona en Dobby? - Va preguntar mentre mirava en Harry amb els ulls plorosos.- En Harry Potter faria això pel Dobby?

- Si es clar que et perdono! - en Harry el va agafar per les aixelles i el va deixar a terra. - Gracies Lia!.- En Harry va mirar a la Lia amb un somriure.- Ara Dobby expliquem el que has fet.

- En Dobby, en Dobby... - va callar en sec i va desaparèixer.

- Harry, Ron, Lia, Ginny! . Es pot saber que feu llevats aquesta hora i tots a la mateixa habitació?.- La senyora Weasley va entrar a l'habitació amb una camisola estampada a flors un barret de dormir i les sabatilles de pell verdes. - No son hores de jugar ja tindreu temps demà! Al llit tothom! Ara mateix!

- Si senyora Weasley. - Va dir la Lia mirant-se els peus tota avergonyida.

- Ho! Filla no es culpa teva segur que en Ron i en Harry t'han ensarronat per que pugessis. - la senyora Weasley se la mirava amb cara de bona amfitriona.

- La veritat es que he pujat perquè... - en Harry i en Ron feien senyals per que no continues. - perquè... no sabia on era el bany i els hi venia a preguntar.

- Ha! Es a la planta baixa t'acompanyo. - va dir la Ginny intentant sortir de una bronca segura.

La Lia i la Ginny van baixar escales avall, mentre en Harry i en Ron es miraven la senyora Weasley amb cara de por. Però no els hi va dir res, nomes els va fer entendre amb una mirada que allò no havia de tornar a passar mai mes.

La Ginny i la Lia es va adormir de seguida i aquest cop la Lia va deixar la vareta a la tauleta de nit per si de cas.

* * *

Estava fosc. El noi buscava la vareta per les butxaques, però no la trobava. Es sentia terroritzat. Notava que hi avia algú, però no sentia cap respiració ni res que ho verifiques, nomes notava una presencia.

- Auxili! En sent algú?! - No va respondre ningú nomes va sentir el eco de la seva pròpia veu.

El terror s'estava apoderant poc a poc d'aquell cos en mig de l'obscuritat. Es va anar seient a terra i es va abraçar als genolls recolzat també el cap.

- Que em passa?! On soc?! - Estava plorant.

Al cap d'una estona de estar allí quiet es va adonar que no sol no sabia on era sinó que no sàvia qui era! Recordava alguna cosa borrosa... una casa gran ... gent que reia i parlava en la casa... un noi... si, un noi però era diferent a les altres persones de al casa... jo, jo soc aquell noi?

Es va palpar el pit. No, no soc aquell noi... soc una noia! I va tornar a cridar:

- Qui soc per que estic aquí? - Aquest cop no hi va haver eco. Nomes es va sentir el seu crit.

La noia va decidir alçar-se, poc a poc es va incorporar i va començar a caminar a palpentes.

No hi havia absolutament res en aquell lloc nomes foscor. Si tingues la meva vareta! Anava pensant mentre caminava. De repent... va sentir alguna cosa que rosava la seva ma i la va agafar. Semblava... si era un pum d'una porta. El va girar poc a poc i va empenyé la porta...

Un raig de llum la va segar. Es va tapar els ulls amb l'avantbraç i va esperar a que els seus ulls s'adaptessin a la llum.

Poc a poc va anar obrint els ulls, estava... estava en un despatx era gran i hi avia una gran taula amb una cadira. No hi havia ningú... si hi havia un fènix! El fènix la mirava! Va senti uns passos darrera seu.

* * *

En Harry es va despertar quan un raig de llum que entrava per la finestra li va donar a la cara. Feia temps que no dormia tant bé. No havia tingut ni malsons ni en Ron roncant. Res! Va dormir com un angelet!

Un cop es va haver posat les ulleres va sortir del llit i va despertar a en Ron.

- Va Ron no siguis mandrós...- En Harry estava fart de que fos tan dormilega.

- Estem de vacances deixa'm una estona mes si us plau! - Es va girar d'esquena a en Harry i es va posar a dormir un altre cop.

- Esta be, així aniré jo sol amb al Lia a passejar pel camp. - Va dir en Harry mentre es canviava la roba. - Serà molt romàntic, la Lia es una noia molt guapa i estic segur que no li faria res sortir amb en Harry Potter! - Dit això va mirar de reüll en Ron i va sentir que deia:

- Ja va, ja em llevo! - Es va alçar del llit i es va canviar la roba a corre-cuita.

- Ja sabia jo que aquesta noia t'agrada! - Em Harry sestava fent un far de riure.

- Ests un trampós! Aquesta me la pagaràs! - Va sortir de l'habitació i va tancar la porta.

Quan van arribar els dos a la cuina només hi havia la senyora Weasley que preparava alguna cosa en una marmita de coure que no parava de treure un fum blau elèctric molt sospitós.

- Ha! Bon dia nois! Heu dormit be?

- Si molt be senyora Weasley! - Va dir el Harry de pura rutina.

- Doncs mengeu-vos unes torrades i una mica de bacó i ajudeu a les noies. - Va senyalar al taula i desprès la porta que donava al jardí. - Els gnoms de jardí ja han tornat a fer de les seves així que toca treure'ls del jardí. Va que es per avui.

Es van estar una bona estona esmorzant ja que no volien anar a expulsar els maleïts gnoms del jardí. En Ron s'encantava amb qualsevol cosa, una mosca que havia anat a para al seu suc de carbassa, la seva mare remenant i remenant el calder... semblava que estava disposat a deixar que la Lia i la Ginny acabessin soles amb els gnoms.

En Fred i en George van baixar a la cuina encara amb el pijama, tranquil·lament van seure a taula i van esmorzar en el silenci. Semblava estrany sabent com son els bessons Weasley!

- Jajajaja! Molt bona aquesta Lia! - La Ginny reia amb ganes. - Va un altre allí, agafa'l. Una, dos i tres.... jajajajaja!

- Es mes divertit del que em pensava! - La veu de la Lia semblava exaltada.

- Que deuen estar fent? - Va dir en Ron dirigint-se a la porta que donava al jardí. - Que es això?

- Es un tira Xines! - La Lia tenia una gnom a la ma i es disposava a posar-lo a la goma que hi havia lligada en una fusta en forma de "Y". - Fixat en això. Va posar el gnom a la goma i va estirar uns centímetres i de com i volta va deixar anar el gnom que va sortir volant pels aires.

- Huow! Per lo menys una vint metres! - Va dir la Ginny agafant el tira xines.- Ara em toca a mi!

Ja tenia el gnom preparat el va posar a la goma i al sortir disparat es va topar contra un arbre. El pobre gnom va quedar estabornit en una branca.

- Va Ron proveu! Es divertit! - La Ginny estenia la ma per donar-li en tira xines i la Lia s'esbardellava amb un gnom que s'havia agafat a una planta.

- Buf! Aquí tens un gnom. Envia'l ven lluny! - El gnom encara tenia un tros de planta entre les mans i va intentar atacar a en Ron. - Son una mica... malaurats aquets gnoms, no?

- Pots contar, els fem fora dos vegades al mes des de que som ven petits. - En Fred i en George estaven darrera la Lia mirant com utilitzaven el tira xines. - Si aquesta cosa que feu anar fos una mica mes gran podríem llençar-los tots a l'hora.

- Fred crec que podria ser una bona trapelleria a l'escola! - els dos es miraven amb un gran somriure.

- Voleu llençar gnoms a l'escola? - Va preguntar en Ron estranyat.

- Germanet, germanet... crec que no nomes es poden llençar gnoms amb això! - Ho van dir els dos a la vegada.

Un cop tots els gnoms van estar a mes de vint metres del jardí, prou lluny perquè tardessin uns tres dies a tornar van decidir anar a fer un vol per la zona. Així ensenyarien a la Lia el lloc on vivien.

En Ron no parava de mirar la Lia, li semblava molt guapa era diferent a la resta. Era molt extravertida de seguida es va fer amiga de tots. Tenia la pell morena, el cabell castany fosc i els ulls negres. El seu estil era molt espanyol encara que els seus pares eren anglesos. Hi havia alguna cosa que l'atreia i no sabia perquè.

Van acabar estirats sota l'ombra d'un arbre explicant com eren les classes a Hogwarts a la Lia. Ella els escoltava atenta sobretot quant parlaven de l'Snape, li semblava que no hi podia haver un professor tan odiós i que ho estaven exagerant.

Poc a poc va anant arribant l'hora de dinar i tots es dirigien cap al Cau quant de repent en Dobby va tornar a aparèixer. Ningú se'n recordava que la nit anterior no havia explicat el que avia fet. Estaven tots tan cansats que un cop la es van posar al llit no hi van pensar mes.

-------------------------------------------- -----------------------------------

Comentaris si us plau!!!

gracies!!!


Llegit 593 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)