despres de 5 anys!!!! Continuació d'Amistat i secrets! - (Capitol 1: Una amiga nova, 2ª part)
Escrit per Aurem Weasley
Enviat el dia 17/06/2011 a les 17:31:40
Última modificació 17/06/2011 a les 17:31:40
Tots els capítols de despres de 5 anys!!!! Continuació d'Amistat i secrets!
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


(Capitol 1: Una amiga nova, 2ª part)

Un cop en Jack i l'Àngela van arribar a la sala amb el te, tots es van posar a xerrar animadament. En Jack i l'Arthur parlaven de la feina que tenien en els respectius ministeris. Mentre en Ron l'Àngela i la Lia parlaven de Hogwarts. De cop l'Arthur va mirar el rellotge i va saltar de la butaca.

- Deu meu la meva dona em matarà si fem tard - en Ron també es va alçar de la butaca on seia al igual que el seu pare.- Serà millor que marxem ja.

- Si... o filla estaràs bé... Hogwarts es un bon lloc per aprendre màgia i... estic segura que els Weasley et cuidaran molt bé. - a l'Àngela li queien les llàgrimes galta avall.

- Cuidat i escriu cada setmana! - en Jack abrasava la seva dona - es una ordre! Jejeje!

- Si es clar que escriure, us explicaré tot el que faig a l'escola i a casa dels Weasley.

- Ron ajuda a la Lia amb el bagul. - l'Arthur li va donar un cop de colze a la costella. - va mou-te!

- S... si pare. - la Lia va sortir de la sala seguida pel Ron.- la meva habitació és a dalt al final del passadís.

- Ho! Es enorme!! - En Ron mirava l'habitació des de la porta amb la boca oberta.

- Com es casa teva?.- La Lia taina molta curiositat. - Deu ser gran sou molts!!

- Si es gran però no tan bonica com aquesta. - Em Ron no podia parar de mirar tot el que hi havia a l'habitació.

- Es que els meus pares no volen cridar la atenció així que vivim com a muggles.- Va arrufar el nas.- A vegades no m'agrada tenir-ho que fer tot sense màgia, però llavors me'n recordo que fora de l'escola no puc fer màgia així que tampoc es tan dolent. Ho sento es que quant estic nerviosa no paro de xerrar.

- A mi normalment tot el contrari...

- Ron. Lia!...

- A si, el bagul es aquí entre els dos el podrem portar...crec! - va dir la Lia mentre empenyia el bagul.

Al final van aconseguir arribar a la saleta on hi havia la llar de foc.

- Ron serà millor que duguis tu el bagul, aniràs primer. - l'Arthur li oferia una bosseta plena d'un polsim que semblava cendra.

En Ron es va posar dins la llar de foc i agafant una mica de pols va cridar.

- Al Cau!

I va desaparèixer entre unes flamarades de color verd.

- Lia...- va dir l'Arthur obrin-li el pas.

- Adéu pare, adéu mare...- el hi va donar una forta abraçada i es va posar dins la llar de foc.

- Adéu filla!

- Al Cau!!

L'Arthur es va ficar dins la llar de foc i va fer adéu amb la ma abans de desaparèixer entre les flames verdes.

* * *

En Harry feia estona que esperava a en Ron avien dit que vindrien desprès de dinar i ja sestava desesperant. Els seus tiets avien anat a visitar a una amics de la família i no tornarien a casa fins al vespre. Va mirar el rellotge, les quatre menys quart. Que estaran fent? Es preguntava. S'hauran oblidat de mi? No, clar que no!! Quines coses de pensar....

Ja eren les quatre i mitja, de repent va sonar el timbre.

- Ja va! - en Harry va obrir la porta.- Senyor Weasley!

- Hola Harry em vingut amb el un cotxe que ma deixat en ministeri. - li va fer ullet.- Es que no vull que els teus tiets s'enfadin amb tu un altre cop.

- No tranquil si no hi son!

- Ostres i nosaltres perdent el temps intentant trobar casa teva! - es va rascar el cap. - que hi farem ara ja esta. Va agafa el bagul que ens esperen a casa!

- Si! - en Harry va fer una rialla i va agafar el bagul que tenia preparat a vora la llar de foc. - No ha vingut en Ron senyor Weasley?

- Aquesta vegada no! Tenia assumptes que atendre a casa!

- Quins assumptes?- va preguntar en Harry encuriosit.

- Ja ho veuràs.

Van pujar els dos al cotxe. El senyor Weasley no tenia ni idea de com portar un cotxe i al Harry li semblava impossible que arribes fina a casa dels seus tiets.

- Senyor Weasley vigili esta en direcció contraria! - En Harry s'agafava fort al seient el senyor Weasley al volant era un perill.- Pari, pari!

Però el senyor Weasley no l'escoltava estava massa enfeinat intentant posar les marxes.

Desprès de gairebé dos hores de camí van arribar al Cau. En Harry estava marejat i tenia ganes de vomitar.

- Senyor Weasley recordi'm que no torni a pujar a un cotxe amb vostè!!

- Ja li estic agafant la practica, he?.- El senyor Weasley estava emocionat.

- Em sembla que no!

Van entrar al Cau, tots estaven asseguts a taula berenant el que semblava coca de xocolata amb suc de carbassa. A en Harry de seguida se li va fer la boca aigua.

- Ho! Harry fill - la senyora Weasley s'acostava a ell amb els braços oberts - quina alegria de veure't!!

- El mateix dic senyora Weasley! - Va dir destres de donar-li un peto a la galta.

- Seu u menja coca la dut la Lia! - va senyalar una noia de cabells castanya molt llargs i llisos. - serà companya vostra aquest curs.

- Ho...hola- va dir en Harry tímidament.

- Ostres tu ets en Harry Potter!! Els meus pares m'han parlat molt de tu! - la Lia estava emocionada. Passaria l'estiu amb en Harry Potter!

- Si soc en Harry Potter. - va dir amb un somriure.

- Ho sento! No t'hauria de haver tractat com si fos una fan voga pel seu actor favorit de debò que ho sento.

- Tranqui-la hi estic acostumat! - A en Harry li va agradar aquella noia es veia que era humil i a demes molt ben educada. Però no tan meticulosa com l'Hermione que ja s'agraïa.

Es van asseure tots a taula i van estar menjant coca i xerrant una bona estona. Sobretot la Lia que estava responent totes les preguntes sobre muggles que li fia el senyor Weasley.

- I per que els muggles son tant tossuts de voler anar a l'espai exterior? - cada una de les preguntes que feia el senyor Weasley li semblaven al Harry cada qual mes difícil de contestar.

- Es perquè els muggles volen controlar tot el que desconeixen, per això volen saber que es exactament el que hi ha allí per poder-ho controlar. Es una cosa difícil d'entendre volen saber que es el que hi ha a l'espai exterior i no saben ni el que hi ha al planeta on viuen. - les paraules de la Lia semblaven paraules d'un psicòleg professional analitzava cada una de les preguntes del senyor Weasley i les responia de forma senzilla i contundent.

- Es clar...- va dir el senyor Weasley rumiant. - son massa ambiciosos....

- Exactament! - va dir la Lia amb una rialla.

- I que em dius de els telèfons mòbils? - la tecnologia era una de les coses que mes encuriosien al senyor Weasley.

- Es la fal·lera que tenen de controlar a tothom en qualsevol moment! - la Lia va ficar la ma a la butxaca i en va treure un, semblava força modern. - els meus pares mel van regalar fa poc. Quan estic sola per Barcelona em truquen cada hora per saber on soc que faig i amb qui estic. Es l'instin sobre protector dels pares.

- Puc mirar-lo? - el senyor Weasley tenia una cara de felicitat que en Harry va lligar a la oportunitat de saber exactament com funcionava el mòbil.- Ho! Es molt lleuger! Però no funciona! - li va tornar a la Lia amb cara de pena.

- Es normal aquí hi ha massa màgia! Els aparells muggles no funcionen en territori màgic. - Va dir la Lia guardant el mòbil. - Si vol li ensenyaré com funciona quan estiguem en un lloc menys màgic.

- Et prenc la paraula! - el senyor Weasley estava emocionat.

Es van estar així fins l'hora de sopar. Van acabar tant tips que ni van sopar, se'n van anar directament a dormir.

La Ginny va ensenyar a la Lia l'habitació on dormirien les dues. Era petita però molt acollidora. Feia olor a flors del bosc i els llits eren tous. A la Lia li agradava aquella casa era evident de que tot estava fet amb màgia no com a casa seva.

De seguida es van posar al llit, la Ginny va donar les bones nits i es va adormir de seguida. A la Lia no li va costar massa estava cansada i sense saliva de tan respondre preguntes del senyor Weasley.

Estava segura que aquella família a partir d'ara serien els seus amics per sempre, sobretot li havia caigut molt be en Ron. Encara no coneixia l'Hermione però estava segura que també si portaria bé, encara que no li agradava massa que la maregessin amb els deures tot el dia.

A lo millor al final de veritat aquella família passarien a ser els tiets i cosins que no havia tingut mai.

- Lia!! - la Ginny estava a la vora del llit de la Lia mirant-la amb cara d'esglai - sens això?

- El que? - encarà estava mig dormida.

- Si aquest soroll ve de l'habitació del meu germà Ron.

Un soroll estrany venia de l'habitació de dalt. La Lia va mirar el rellotge, eren les dos de la matinada. Va sortir del llit es va posar les sabatilles i va agafar la vareta del bagul.

- Ginny acompanyem tinc por! - va agafar la ma de la noia ella li va agafar també amb força.

Van anant pujant poc a poc les escales sense fer soroll. Un cop davant la porta van parar be l'orella i...

---------------------------- ---------------------------------------------------

Quins records!!

comentaris per favor!!

gracies!!


Llegit 642 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • JoanaPotterEnviat el 18/06/2011 a les 16:49:50
    #22594

    Pensa en les faltes!! ;)
    JoanaPotter