Bé, aquí teniu el setè, espero que us agradi

(reso que us agradi i recomaneu la meva fic... ¬¬)

Apa, JoanaPotter, aquest l'he fet llarguet, no et queixaràs...

Doncs res, a llegir la tocada de collons que representa el canvi per al Harry i el Salam ^^

VII - Els elfs... Conspiren contra els humans?

"Salaam... Salaam germà... Salaam..." Les paraules ressonaven dins el cap d'en Salam, que encara estava capficat en la seva trobada amb l'Alaiah Pradesh, aquella Ravenclaw del seu curs. En un altre moment en Salam s'hauria emocionat, hauria fet salts d'alegria només pel fet d'haver conegut a un membre d'una tribu Shlorcan. Però no ho havia fet. Quan arribés a la Sala Comuna de Gryffindor no podria parlar durant hores amb l'Hermione de les tribus Shlorcan. No podria perquè hauria de fer l'estúpid bagul per mudar-se a la Sala Comuna d'Slytherin. Allà estaria amb el seu estimadíssim germà, lluny de la seva novia i els que havien passat a ser el més semblant que en Salam tenia allà a un amic.

Va arribar a la Sala Comuna i va quedar-se davant de la porta. No volia compassió. No volia ànims. Volia marxar d'allà sense cridar l'atenció. Va entrar, mirant a terra, sense fer soroll. La sala estava poc transitada, i la majoria d'alumnes eren de tercer cap a dalt, així que ningú li va parar gaire atenció. Millor. En Salam es va dirigir cap a la seva habitació. També estava buida. Va anar cap al seu llit, el tercer a mà dreta, i va posar les seves poques pertinences dins el bagul. Quan va haver acabat es va asseure al llit, abatut. Apa, en cinc minuts s'hauria d'enfrontar al malson més gran de la seva vida. Anar a la mateixa residència que el seu germà. Bé, ell ja s'ho havia esperat, però quan a la tria el barret el va col·locar a Gryffindor en lloc de col·locar-lo a Slytherin havia estat tan ingenu de pensar que ell era diferent en aquella família de serps que eren els Malfoy. Però no. Si el destí volia que anés a Slytherin, les paraules d'un barret vell i fet malbé no podien fer res per impedir-ho.

Un catacrec el va treure de les seves cavil·lacions. Va mirar cap a la dreta i va veure, al costat del seu bagul, un elf vell que se'l mirava amb uns ulls grans i brillants.

 - Hola - va fer en Salam

 - Senyor, ja té preparat el bagul? - va preguntar l'elf, passant olímpicament de les regles de cortesia.

 - Sí... - va murmurar ell

 - Aleshores mogui el cul cap a la Sala Comuna de Slytherin, Malfoy! - va fer l'elf

 - Però... Però...

 - Res de peròs!

 - És que no sé on és la Sala Comuna de Slytherin...

 - Humm... Doncs dediqui's a deambular per Hogwarts amb l'esperança de trobar alguna serp que el pugui conduir fins allà, Malfoy! A mi què m'expliqueu? Jo només sé que d'aquí dos minuts he d'anar a buscar en Potter per portar-lo aquí i vostè ja ha d'haver marxat!

"En Potter? Això és nou!" va pensar en Salam.

Sense dir res més va agafar el bagul, que pesava un colló i mig, i va anar cap a fora de la Sala Comuna, sense dirigir la paraula a ningú. L'Hermione el va veure des del peu de l'escala. No li va dir res. Només va permetre que una llagrimeta rodolés per la seva galta, i se la va eixugar ràpidament amb el dors de la mà.

En Salam va anar fins al vestíbul, i allà es va trobar amb el Harry, que suava com una mala cosa i arrossegava un bagul immens.

 - Hola... - va fer en Salam, tímidament.

 - Ei... - va dir en Harry. Estava decidit a no fer-li pagar al Salam el que, segons li havien dit, havia estat un error del barret. Així que va afegir -. Com va? Fent cap a Slytherin?

 - Sí... Saps on és la Sala Comuna? - va preguntar, encara que la resposta era obvia.

 - Ni idea. M'han fet un obliterar només sortir de la sala comuna i no recordo on és...

 - De veritat? - va fer en Salam, sorprès -. A mi no me l'han fet... Bé, la Sala Comuna de Gryffindor és...

Les paraules d'en Salam es van veure interrompudes pels crits aguts d'en Roog. L'elf anava corrents en direcció als dos nois, ranquejant i renegant en veu baixa.

 - MALFOY! MALFOY!

En Salam es va girar, i va mirar l'elf, estranyat.

 - Què passa?

PAF!

L'elf li va pegar un cop de puny a la nuca i el Salam va caure a terra. En Harry va obrir molt els ulls, i va fer, alarmat:

 - Però què t'agafa, elf?

 - Mira, Potter... Aquí cadascú té els seus mètodes. A tu t'han fet un obliterar. A ell li han pegat un cop al cap. És la vida, agraeix que t'ha tocat el mètode bo...

L'elf es va girar i va marxar, murmurant alguna cosa com

 "Aquests nois d'avui no aguanten ni un copet. A la meva època..."

En Harry no sabia què fer. No podia deixar en Salam tirat allà al mig, i a sobre havia de descobrir on estava la Sala Comuna de Gryffindor. En Harry va començar a mirar al seu voltant. No podia arrossegar en Salam fins a la infermeria, i encara no li sortia el Wingardium Leviosa per portar-lo levitant. Així que en Harry es va quedar al costat del Salam i es va limitar a moure els braços, intentant atreure l'atenció d'algú.

 - Ajuda, ajuda! L'ha agredit un elf domèstic!

Els altres alumnes, clar està, es pensaven que era una broma i passaven d'ell. Només una alumna d'aire psicòpata de sisè es va aturar i va dir amb un xiuxiueig:

 - Elfs... Jo ja fa temps que ho deia... Conspiren contra nosaltres... Ens volen matar... Fugiu mentre pugueu, nois... I vigileu amb els cordons de les sabates!

La noia es va posar un llibre de futurologia sobre el cap, com si temés que li caigués alguna cosa a sobre, i va marxar corrents cap al jardí. En Harry es va recuperar de la sorpresa i va seguir movent els braços i demanant ajut.

Els Bessons Weasley van entrar al vestíbul amb la cara de "venim de liarla" que portaven sempre. Van passar pel costat d'en Harry, i en George va dir:

 - Home!  Però si és en Harry Potter! Et veig alguna cosa diferent, noiet...

 - L'uniforme? - va fer en Harry

 - La mare que els va parir! - va fer en George

 - La mare que els va reparir! - va afegir en Fred

Els dos germans es van mirar i van començar a cantussejar en una veu tan alta que es podria denominar crit:

 - TENIM EL POTTER, TENIM EL POTTER, TENIM EL POTTER...

En Harry va mirar-los, sense saber si somriure o no. Va alçar una mica la veu i va dir:

 - Nois... Nois... - semblava que no el sentien -. NOIS JODER!

En Fred i en George es van girar, sorpresos. Van mirar en Harry i en Fred va fer:

 - Què li ha passat a la ovella vermella?

Ovella vermella. En Harry va somriure. És clar, en Salam era considerat la ovella negra de la família i, en haver estat enviat a Gryffindor, la ovella vermella.

 - Que ja no és la ovella vermella.

 - I això? - va fer en Fred

 - Han fet un canvi. Es veu que el barret es va equivocar i el van posar a Gryffindor en comptes d'a Slytherin, i a mi a Slytherin en comptes d'a Gryffindor.

 - Bé, doncs... Què li ha passat al Salamandrus? - va fer en George, carregant de sarcasme el  nom del noi.

 - Que un elf tocat del bolet li ha donat un cop al cap en lloc d'esborrar-li la memòria - va contestar en Harry, incòmode.

 - Vaja... Espera! Deixa'm endevinar una cosa... - va dir en Fred -. Era en Roog!

 - Exactament - va dir en Harry

 - No canviarà mai... Aquests elfs d'avui en dia! - va dir en George, somrient -. Vols que t'ajudem a portar al Malfoy a la infermeria, Harry?

 - Sí, si us plau... - va dir ell, encara que li feia vergonya reconèixer que no li sortia un Wingardium Leviosa.

 - Wingardium Leviosa - va fer en Fred com si res, i va levitar el cos inconscient d'en Salam.

En Harry va seguir els bessons pel passadís, sota la mirada atenta dels alumnes que miraven el cos inert del noi. Amb la vista clavada a terra va arribar darrere els Weasley a la infermeria.

 - Què li passa? - va fer la Pomfrey

 - Un elf l'ha agredit - va dir en Harry, amb veu tremolosa.

 - No, seriosament - va fer la mPomfrey

 - Parla seriosament, Madame Pomfrey - va dir en George -. En Roog, sap?

 - Ah! Venint d'aquella bestiola no m'estranya - va dir l'infermera.

Va agafar en Salam i el va estirar en un dels llits. Es va girar cap als nois i va dir:

 - Vosaltres podeu marxar, val?

Així que en Harry i els bessons van marxar de la infermeria. En noi no sabia què dir-los a aquells dos nois amb tanta experiència en la vida a Hogwarts. No sabia com s'havia de dirigir als reis de les bromes. No sabia absolutament res, en aquells moments, cosa que era una mica penosa, venint del noi.

Els bessons es van girar cap a ell, i en Fred va dir:

 - Harry, tens cara de liante.

 - Jo?

 - No, el veí de davant!

 - Però Fred, a mi no em va gaire això de liar-la per allà, eh? Jo a seure i llegir, o a parlar amb els amics.

 - Així que en Potter ens ha sortit calmat, eh? - va fer en George, sarcàstic.

En Harry es va arronsar d'espatlles.

 - I què, Harreió, estàs content d'haver estat traslladat amb els lleons?

 - Psé... - va fer sense convenciment

 - "Psé"? Què vol dir, "psé"?

 - Gryffindor està bé, nois, però he deixat a Slytherin tots els amics...

 - A Gryffinsor també faràs amics, Harry! - el va animar en George -. I aprendràs a jugar a Quidditch com Déu mana.

 - Quidditch? Ah, el futbol sobre escombres!

 - Hum... Es podria dir així - va fer en Fred amb un mig somriure.

En Harry es va arronsar d'espatlles. S'havia apuntat a classe de vol per curiositat, sabia que els alumnes de primer no podien entrar a l'equip. Però home, siguem realistes... La idea de posar-se a volar amb una escombra li resultava immensament atractiva. En Harry es va girar cap al Fred i el George.

 - Nois, jo me'n vaig cap als jardins, que he quedat allà amb uns amics, val?

 - Fes, noi, fes... Va dir en George.

En Harry va sortir disparat per la porta que donava als jardins. Tenia ganes de veure's amb en Drake i la Corinne.

*      *      *

Una noia de cabells negres tallats a l'alçada de les espatlles va entrar a la infermeria. Es va acostar cap al llit on en Salam Malfoy estava estirat, mig inconscient per la patacada de l'elf. El noi ros va mirar a la noia. La coneixia de vista. Era una Slytherin de primer, força maca, però una mica estirada.

 - Hola Salam... - va dir ella.

 - Ei, hola...?

 - Pansy

 - Hola Pansy - va fer el noi, que anava una mica desorientat

 - He sentit que t'ha agredit un elf, cert o fals?

 - Cert

 - També he sentit que t'han posat a Slytherin... Cert o fals?

 - Cert

Ella va somriure.

 - Vull que sàpigues que, si mai necessites una amiga a Slytherin, em tens a mi.

 - Gràcies... - va dir ell, una mica desconcertat -. Moltes gràcies.

 - Vols anar marxant, Salam? - va dir ella

 - Puc fer-ho?

 - Doncs teòricament... No. Però... Qui fa cas de les normes?

El noi va somriure i es va aixecar. La sensació de mareig va ser imminent. Notava que es balancejava, però una mà segura se li va posar al braç, aguantant-lo. La Pansy li va donar la mà, i el va arrossegar fora de la infermeria. Al primer moment, en Salam va pensar a desfer-se de la mà ferma de la noia. Però no ho va fer.

Béeeee, espero que us hagi agradat, tinc el vuitè quasi acabat!

Un petó molt fort,

~Allie~

• 	ginny loovegod	Enviat el 24/03/2011 a les 23:27:34
  	#22434	He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

  
  
  Eeeh! no m'havies dit que penjaves!
  
  Amiga dolenta... xdd
  
  Apa, vaig a acabar el capi abans no me'l prenguin del tot xD
  
  
  
  
  

• 	ginny loovegod	Enviat el 24/03/2011 a les 23:34:02
  	#22435	He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

  
  
  ale, ja està.M'agrada molt! :) La pansy ha sortit casi simpàtica... Això no pot ser, noia, no pot ser... I el Chuck Norris no ha sortit! O.O xDD jopetaaaas. Volem Chuck, volem Chuuuuuuuuuuuuk! (ara m'acabo d'enrecordar del soroll d'un tren Chuu Chuuuuu! xDDD i del rap! Chum chum pss, Chum Chum pss... Bons temps aquells ;) xDD)
  
  ale, piro ja, que és tard i se m'envà la pinça.  Només dir que m'ha agradat molt i que volem més Jack, i sobretot, més Chuck :D xDD
  
  
  
  
  

• 	anna_lovegood	Enviat el 25/03/2011 a les 15:34:39
  	#22436	He escrit 3 fanfics amb un total de 26 capítols

  
  
  Uee, per fi me l'he llegit, que portava molt temps volent llegir la teva fic! ^^
  
  M'agrada molt! I, per cert, sortirà més, el Ron? *-* (Eterna enamorada del Ron, ja saps xD)
  
  Bueno, i que m'encanta el Jack i els chistes del Chuck Norris xD
  
  Apa, fins al pròxim capítol! I gràcies per recomanar ViP, m'ha fet molta il·lusió! ^^
  
  
  
  

• 	Luna Weasley	Enviat el 25/03/2011 a les 20:24:16
  	#22439	He escrit 2 fanfics amb un total de 13 capítols

  
  

  Moltes gràcies ^^

  Sí, anna_lovegood, en Ron sortirà més (seria cruel per part meva que no sortís més!!!)

  I m'alegro molt que us hagi agradat. En breu... Capítol 8!

  (Amb més Jack... hehehe)

  
  
  
  

• 	JoanaPotter	Enviat el 26/03/2011 a les 09:35:55
  	#22441

  
  
  ma encantat ara vaig pel seguent!!