Hermione Granger - 8. Atacs
AvatarEscrit per Hermione Mitchie
Enviat el dia 12/03/2011 a les 15:56:29
Última modificació 12/03/2011 a les 15:56:29
Tots els capítols de Hermione Granger
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


8. Atacs

-Què creieu que vol dir això de la cambra secreta?- en deu minuts eren les úniques paraules que en Harry (i tots) havia pogut dir.

-Granger, Green, Potter, Weasley!- va dir la professora McGonagall, que acabava de aparèixer- Què fan aquí? Què li ha passat a la senyoreta Brown?

-Nos... l'hem... trobada... així... i... també... això...!- en Ron estava aterrat.

-Ja era hora! Has sentit, Granger! Tant de bo siguis la primera víctima!-va exclamar en Malfoy.

Els alumnes d'Slytherin acabaven d'aparèixer amb els de Hufflepuff i els de Ravenclaw.

-N'Hermione no és sang de fang!- va cridar en Harry.

-Callat, Malfoy, o rebràs!- va dir en Ron.

-Draco, convé que ens anem!- va dir na Pansy, per primera vegada ella i n'Hermione es creuaven.

-Què ha passat, Minerva?- va preguntar n'Amicitia, que acabava d'aparèixer amb els altres professors i en Dumbledore.

-Han atacat a una noia! I la cambra dels secrets torna a estar oberta!- va dir la professora McGonagall.

-Ja l'havien obert una altra vegada? Qui era el culpable?- va demanar na Lucy Prewett.

-Però, ho podran aturar, no?- va demanar una noia de Hufflepuff rossa amb trenes, que a n'Hermione li sonava que es deia Hannah Abbot.

-Si aquesta està preocupada ha de ser perquè també és sang de fang!- va exclamar en Malfoy.

-Senyor Malfoy, no traguem les coses de lloc,- va dir n'Snape- de moment- i va mirar a n'Hermione-. Pero trob que tot és culpa de la "professora" de Defensa Contra les Forces del Mal, és evident que no domina la seva assignatura.

-Severus- va dir el professor Dumbledore- no és culpa de na Catherine, ningú es podia pensar que tornaria a passar.

-Heu sentit? Seveurs, sona millor Sevy!- va dir en Ron als seus amics, intentant llevar tanta tensió.

-Tornin tots als dormitoris!- va exclamar el professor Dumbledore.

Tots els alumnes se'n varen anar corrents als seus respectius dormitoris.

N'Hermione estava preocupada. Com reaccionaria na Parvati? I si, la gent pensava que estava involucrada amb el que havia passat a na Lavander? Justament després de haver tornat a ser amiga d'en Harry, en Ron i n'Alice.

-Hermione, Alice bona nit- varen dir en Harry i en Ron, n'Hermione casi no s'havia adonat que ja havien arribat a la sala comuna de Gryffindor.

Aquella nit n'Hermione es va amagar de na Parvati, es va pasar tota la nit sota els llençols, asustada sobre el que pogués pensar d'ella.

Per fi era el matí, n'Hermione es va despertar i va anar a la sala comuna, on hi havia els seus amics.

-Com va?- va preguntar n'Hermione.

-Genial! Avui han suspès les classes a causa de la cambra dels secrets!- va exclamar en Ron.

-Que vagi alerta? I un be negre! Com que soc mestissa! Harry, hem d'anar alerta, com que son mestissos ens atacaran! I tu també ves alerta, Ron, perquè la teva mare te un cosí segon que és muggle!- va dir n'Alice-. És que el meus pares no veuen que em se cuidar jo soleta! Els enviï una carta dient el que ha passat i ara em diuem que em voldran atacar! D'una puça en fan un elefant!

-Jo també els he enviat una carta- va dir en Harry, com si res-. La meva mare diu que no em preocupi, que agafaran al culpable. I Hermione, a tu et diu: No facis ninguna tonteria! Segur que el que hi està darrere té alguna cosa a veure amb l'Innominable i tu el vas derrotar! Ves acompanyada d'en Harry, en Ron i n'Alice per tot. I si algú et molesta li has de dir al professors!

-Jo no els hi he dit res!- va exclamar en Ron-. Total, per què? Perquè es precupin? Jo ja tenc masses preocupacions!

-Quines? Que et quedis sense menjar?- varen dir en Fred i en George, que acabaven de baixar dels seus dormitoris.

-Callau-vos!- va cridar en Ron.

-Ah, que també tens la precupació de no quedar en ridícul davant les noies! Quan no quedis en ridícul davant d'una noia serà el dia trenta-u de febrer!

-Que em deixeu en pau!

-Això és el que ara farem! Hem d'anar a estudiar a la biblioteca amb les preciositats de n'Angelina Johnson i n'Alicia Spinnet.

Ràpidament la sala comuna es va quedar buida, perque la gent volia disfrutar d'aquell dia sense classes. Al final, només varen quedar en Harry, en Ron, n'Hermione i n'Alice, que es varen posar a parlar:

-Segur que ha estat n'Snape! No vareu veure quina cara va fer! "No traguem les cosses de lloc, senyor Malfoy, de moment". Està clar que ell està darrere de tot!- va exclamar en Harry.

-Harry, tu no ets la persona més indicada per parlar, ja vaig veure com el teu pare i el teu padrí estaven tot el temps insultant a n'Snape- va dir n'Hermione. 

-Sí, és veritat, com que a tu n'Snape et tracta tan bé!

La resta del dia va passar ràpid, i va arribar el dimecres. Després de berenar tenien encanteris amb els de Ravenclaw.

En aquella clase, el professor Flitwick els va posar en grups de cinc i n'Hermione, n'Alice, en Harry i en Ron els va tocar anar amb una Ravenclaw rossa.

-Hola, em dic Juliet Williams- va dir la noia- .Esper que no haguem de fer una altra vegada levitar objectes. Es passa tot el dia levintant objectes a la sala comuna. Fins i tot pels fills de muggles, com jo, ens resulta pesat.

Desprès d'això, la resta del dia va passar ràpid, arribant a dijous, que tornaven a tenir pocions amb els de Slytherin.

-La poció de transformació de veu, és una de les més difícils que aprendan a primer- va dir n'Snape-. Els he de dir, que si fan un error, la seva vida correra perill si se la prenen. Així que quan acabin la poció, cada un anirà amb una parella amb qui s'intercaviaran les pocions per provar-les mutuament.

Quan ja tots l'havien acabat, les úniques pocions que eren perfectes era les de n'Alice i de n'Hermione, la d'en Neville havia agafat un color gris molt lleig, quan la pocio havia d'agafar un color vermell llampant.

-Granger, vostè anirà amb el senyor Longbottom. Potter, amb la senyoreta Patil. Green, amb el senyor Malfoy.

"Venga Alice! Enverina'l!" va pensar n'Hermione.

Quan en Neville va probar la poció de n'Hermione, la seva veu es va convertir en una de molt greu, que feia ganes de riure quan veies de quin cos sortia. Quan n'Hermione va probar la poció d'en Neville, es va desmaiar al mateix moment que la poció va tocar els seus llavis.

-Hermione! Desperta!- cridava en Ron.

-Què m'ha passat?- va demanar com va poder n'Hermione.

-T'has desmaiat a pocions, quan has provat la poció d'en Neville. Aquell conspirador de la teva vida de n'Snape te l'ha fet provar aposta!- va dir en Harry.

-En Neville està molt avergonyit, quan puguis sortir d'aquí millor que el vagis a veure i li diguis que ho sents molt.

-Si el veis li deis que el perdon, que no passa res.

-D'acord. Hermione, ens hem d'anar, si no farem tard a Astronomia. Adéu, recupera't!-va exclamar n'Alice.

Quan els seus amics se'n varen anar, n'Hermione va mirar per la finestra i va veure que ja era molt tard. No tenia gana, volia dormir.

Es va despertar a mitjanit. Havia sentit un soroll. Soroll de passes. No s'equivocava, havien entrat a la infermeria la professora McGonagall i en Dumbledore.

-Han atacat una altra noia- va dir la professora McGonagall.

N'Hermione es va aixecar un poc del llit i va veure que al llit  de davant havien posat na Juliet Williams, petrficada com na Lavander.

Un altre atatc, no podia ser! Com podia haver passat allò?

N'Hermione es va tornar a tombar al llit i es va dormir.

El següent matí va passar ràpid, sense cap poblema, no va ser fins un poc abans de l'hora de dinar que va passar una cosa desastrosa.

En Harry, n'Alice i en Ron havien anat a visitar n'Hermione.

-Hola, Hermione!- va dir n'Alice- Esper que ara et sentis millor!

-No han despatxat n'Snape!- va exclamar en Harry.

-Harry, atura un segon. Vos he de contar una cosa- els va dir n'Hermione.

Quan n'Hermione els va acabar de contar el que havia passat a la nit, va aparèixer la senyora Pomfrey, la infermera, que va dir:

-Green, Potter, Weasley, la senyoreta Granger necessita descansar!

-Almenys ens podem quedar aquí en Ron i jo? Som les persones més importants per a n'Hermione! Que n'Alice vagi a les classes en reprensentació nostra!- va exclamar en Harry.

-Com pots dir això!- va dir n'Alice, que tenia els seus ulls verds plens de llagrimes- Mai de la vida em tornis a parlar, Harry James Potter!

_____________________________________________________

Aqui teniu el meu nou capitol!!! Esper que us hagi agradat!!!

Esper que els que siguin fans d'en Harry no em matin per com l'he posat, perque li passaran coses pitjors, aixi que preparau-vos!

Informació extra de com van els Rondadors:

En Sirius i en James han obert una associació que es diu "Farem cantar als amics si estan surtint amb algu", que no falta que vos digui quin proposit té.

També, en Sirius està desesperat per na Violet Brown, ara que han petrificat a la germana vol estar molt més amb ell (fins i tot li ha regalatat una cadena amb un cor que posa "Amor meu").

 Una altra coseta, fins divendres com a prest no podre posar un nou capitol. Aixi que mentreestant podeu pensar idees per la meva historia i noms (sobretot llinatges, que amb aixo vaig molt malament) per la meva historia.

La darrera cosa, moltes gracies a tots els lectors, més als que haguin aconseguit llegir-se aixo fins al final i moltes, moltes, més a anna_lovegood i a harry_james_potter per ajudar-me amb el nom del petrifitats!

Adéu!


Llegit 934 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)