Hermione Granger - 4. El començament d'una nova vida
AvatarEscrit per Hermione Mitchie
Enviat el dia 28/02/2011 a les 12:35:40
Última modificació 07/03/2011 a les 17:18:28
Tots els capítols de Hermione Granger
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


4. El començament d'una nova vida

-Els de primer que venguin aquí!-va cridar en Hagrid.

-Harry, Ron, vaig a saludar a en Hagrid- va dir n'Hermione, que ja els havia contat tota la historia d'en Hagrid.

Quan n'Hermione ja estava lluny perquè no els sentís, en Ron va dir:

-És fantàstica! Vull que vagi a la nostra casa!

-Jo vull que vagi a la MEVA casa i tu vagis a una altre!

-Els de primer, es per avui!- va cridar en Hagrid, i en Ron i en Harry varen córrer cap a n'Hermione, que estava davant del llac del castell.

-Pujau a una barca- va dir en Hagrid i tots varen pujar a una barca.

-Quins nervis!- n'Hermione no cabia en si de l'il·lusió que tenia de començar una nova vida. Els seus amics li havien explicat que hi havia quatre cases, i estava molt contenta de saber que ja no hauria de suportar la seva cosina perquè, segurament, anirien a cases diferents.

Ja havien arribat al castell i entraven al vestibul; estava tant contenta que pensava com seria ara la seva vida, fent màgia amb la vareta i tenint dos grans amics.

-Alumnes, vos present a la professora McGonagall- va dir en Hagrid, i després se'n va anar a la porta, que, va pensar n'Hermione, devia dur al menjador.

-Alumnes, ara sereu triats per a una casa, les cases són: Gryffindor, Hufflepuff, Ravenclaw i Slytherin- va dir la professora McGonagall -ara entrarem al Gran Saló- i, amb un moviment de vareta, va obrir la porta- seguiu-me.

Varen entrar al Gran Saló, era impresionant. Els alumnes més grans estaven repartits en quatre taules, i davant d'aquestes quatre taules estava la taula dels profesors.

-Quan digui el vostre nom, veniu i vos probaré el barret, que dirà a quina residència anireu- va dir la profesora McGonagall.

N'Hermione va estar distreta tot l'estona, fins que, com si la despertassin tirant-li una galleda d'aigua, va sentir que la professora McGonagall cridava a "Finch de Fletchley, Justin" i l'enviavan a Hufflepuff, va veure que aviat li tocaria. Estava tant nerviosa que quasi no va sentir com la professora McGonagall cridava "Granger, Hermione" i la gent deia:

-Ha dit Granger?

-Hermione Granger?

-La nena que va sobreviure ve a Hogwarts! 

N'Hermione no es va poder moure fins que en Harry la va empènyer un poc i va arribar a la cadira on s'emprovaven el barret. Li anava gros, i quan ja li varen haver posat, n'Hermione va sentir una veu, que venia del barret, que deia:

-Interessant, ganes de mostrar tot el que vals, i molt astuta, a Slytherin estarias bé. Ets quasi filla de muggles, però ho podries ocultar.

-Mai de la vida mentiria en aixo, em sent orgullosa de ser-ho- va dir n'Hermione.

-Un comportament noble, digne de una Hufflepuff, però també tens ganes d'aprende, Ravenclaw seria una bona opció.

-Vull estar amb els meus amics- va dir n'Hermione.

-Això és veritat, i a més, si li sumes la valentia i la cavallerositat que tens et fan digne de Gryffindor, així que... Gryffindor!

N'Hermione estava molt contenta, aniria amb en Ron segur, i amb un poc de sort amb en Harry, així que va correr cap a la taula de Gryffindor, on els bessons cridaven:

-Tenim a n'Hermione Granger, la nena que va sobreviure!

N'Hermione estava tant contenta que quasi no va sentir quan a "Green, Alice" l'enviaven a Gryffindor.

-Molt bé, Hermione!- va dir en George quan a "Malfoy, Draco" l'enviaven a Slytherin.

-Hermione, a Gryffindor estaràs genial, nosaltres ja fa dos anys que hi estam i és genial- va dir en Fred quan a "Parkinson, Pansy" l'enviaven a Slytherin- a més, ens hem lliurat de molts càstigs.

-Bé!- va exclamar n'Hermione.

-Què pasa? Per què has dit bé?- va demanar en George.

-Perquè haviat li tocarà a en Harry- va mentir n'Hermione.

-Potter, Harry- va dir la professora McGonagall.

En Harry va sortir de la fila per emprovar-se el barret, que en poc tems va dir "Gryffindor".

-Enhorabona, Harry!- el van felicitar en Fred i en George - aquella que ve ara- varen dir quan varen cridar a "Prewet, Lucy", una nena de cabells negres arrissats i ulls blaus- és la nostra cosina per part de mare.

-Ravenclaw!- va cridar el barret.

I per fi, "Weasley, Ronald" que en un obrir i tancar d'ulls, ja es dirigia cap a la taula de Gryffindor.

-Bevinguts alumnes!- va cridar un home gran amb una immensa barba blanca.

-Qui és?- va demanar n'Hermione.

-El director de Hogwarts, n'Albus Dumbledore- va dir un altre nen pel-roig que seia devora en Fred i en George- jo soc en Percy Weasley, monitor.

-I, per desgràcia...- va començar en Fred.

-...el nostre germà!- va acabar en George

-Aquest any, no tenim canvis en el profesorat. Recordau que no es pot entrar al bosc prohibit. I dit això, ja podem començar a menjar- i va picar de mans i el menjar va apareixer màgicament als plats d'or buits.

Després d'un molt bon menjar es varen anar a dormir, n'Hermione va estar un poc més del compte a la sala comuna de Gryffindor desitjant la bona nit a en Harry i en Ron i després va pujar a la seva habitació. A la habitació hi havia quatre llits, i tres ja tenien el baul damunt. Damunt un dels llits, estaven assegudes tres nenes parlant.

-Hola, aquesta és la habitacio de primer, no?- va preguntar n'Hermione.

-Si- va dir una nena amb els cabells castanys molt llargs i els ulls verds- serem companyes de habitació. Jo em dic Alice.

-Jo, Lavander- va dir una altra amb els cabells entre rossos i castanys.

-I jo, Parvati- va dir en tercera amb els cabells del color del carbó.

-Encantada, jo em dic Hermione.

-Feim una xerradeta abans d'anar a dormir?- va demanar na Lavander.

-Si!!!- va cridar, entusiasmada, na Parvati.

-A quina residència pensaveu que anirieu?- va preguntar n'Alice -jo a Hufflepuff, tota la meva familia hi ha anat. Jo soc mestissa, la meva mare és sang pura, i el meu pare fill de muggles.

-Jo soc filla de muggles, així que no sabia a quina aniria, tot i que la meva germana, que es diu Violet, va anar a Hufflepuff, així que em pensava que segurament jo també hi aniria- va respondre  na Lavander.

-A la meva familia, per part de pare, han anat a Ravenclaw. I per part de mare a Gryffindor. La meva germana bessona, na  Padma, ha anat a Ravenclaw. Jo soc sang pura. 

-Anam a dormir, que ja s'ha fet tard?- va preguntar n'Hermione.

-D'acord- va contestar n'Alice.

Aquella nit, n'Hermione va somiar que ja havia après moltes coses de bruixeria i estava fent màgia amb en Ron i en Harry.

Quan n'Hermione es va despertar, va baixar a corre-cuita a la sala comuna de Gryffindor, on hi havia asseguts en Harry i en Ron.

-És molt prest?- va demanar n'Hermione.

-Un poc, estam mirant com arribar al Gran Saló sense perdre'ns- va contestar en Harry- mira això, és genial- va dir assenyalant un tros de pergamí que tenia sobre la taula- et mostra tot Hogwarts i on estan totes le persones de Hogwarts.

-Guau! D'on l'has tret?- va preguntar n'Hermione.

-El va fer el meu pare amb els seus amics quan estudiava a Hogwarts, es diu el Mapa de Magatotis. 

-Per què el va fer?

-Perquè tenia un amic home-llop, en Remus, i com que ell i el meu padrí, en Sirius, el volien acompanyar, es varen fer animàgics. En Remus, quan es transformava en llop, era acompanat per en Sirius i el meu pare transformats en animals, ell no els atacava i després de passar un temps, varen començar a voltar pel castell i, per això, varen fer el Mapa de Magatotis.

-El varen firmar amb el seu malnom, no?- va demanar n'Hermione que havia vist que als noms posava Enllunat, Cuapelada, Lladruc i Forcat.

-Si, el meu pare era Forcat, en Sirius, Lladruc i en Remus, Enllunat.

-I qui era en Cuapelada?

-No ho sé, mai parlen d'ell, i quan els vaig demanar qui era, no em varen respondre.

-Podem anar al Gran Saló? Tenc gana!

-Un segon, Ron- va dir n'Hermione- vull veure quines clases tenim avull. Pocions, Encanteris i Transfiguració. Sabeus alguna cosa d'aquestes asignatures?

-Noooooooooooooooo! Pocions la dóna n'Snape- en Ron estava deseperat-. En Fred i en George sempre s'han queixat de n'Snape. I la tenim amb Slytherin! Sempre dóna preferencia a Slytherin.

-Jo volia tenir al professor Llagot. Va ser el que va tenir la meva mare, i dui que es un molt bon professor- va dir en Harry.

-I encantareis, què tal està?

-Diuen que bé. El professor és en Flitwick, és molt baixet i diuen que es puja a una pila de llibres per ser més alt- va dir en Ron.

-Transfiguració?

-L' ensenya na McGonagall, la que va fer la tria. Es la professora en cap de Gryffindor, pero mai ens dona avantatge.

Després de menjar, n'Hermione, en Ron i en Harry, varen anar a pocions, on el professor Snape va tractar tan malament a n'Hermione, que varen decidir en Ron i en Harry no tornar-ne a parlar. A n'Hermione, no li agradava gaire pocions, però pensava "aquesta nova vida té moltes coses bones i només una de dolenta, no em puc queixar" i pensant això va passar un mes i mig.

Un dia d'octubre, quan acabaven de fer els deures ella i en Ron, en Harry va arribar amb una carta.

-Mirau-la, Hermione, Ron!

La carta era dels pares d'en Harry, on explicava que a un poble de bruixots, que estava devora el seu poble, el Cau de Goldric, feien un sopar de cap d'any i en el sopar s'havia d'anar amb parella, quan varen acabar de llegir la carta, en Ron va dir:

-Hermione, aniràs amb mi al sopar?- després de sentir això, en Harry va pegar una potada a la taula i els va donar l'esquena.


Llegit 960 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)