Hermione Granger - 3. Cap a Hogwarts
AvatarEscrit per Hermione Mitchie
Enviat el dia 25/02/2011 a les 18:18:45
Última modificació 18/03/2011 a les 19:03:53
Tots els capítols de Hermione Granger
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


3. Cap a Hogwarts

-Soc bruixa? - n'Hermione no les tenia totes.

-Si ets bruixa, i amb un poc de sort, una de les bones - va dir el gegant.

-I que es Hogwarts?

-Es l'escola de bruixeria mes prestigiosa del mon!

-Ella no hi anirà! -la tieta Hortensia s'acavava de despertar.

-Pero si sou bruixots! Com no li poden haver dit!- va cridar el gegant.


- És una vergonay per al món de la màgia. És filla de fills de muggles!-la tieta Hortensia estava enfurismada.

-I voste tambe es filla de muggles!

-Jo no em meresc això! I almenys em vaig casar amb un sang pura!

-Sabeu què? La tornaré a dormir- va dir el gegant i amb un cop del que pareixia un paraigües rosa la tieta Hortensia es va tornar a dormir.

-Què són muggles? I qui ets tu?- va preguntar n'Hermione.

-Els muggles són gent no màgica. I jo soc en Rubeus Hagrid, el guardaboscs de Hogwarts- va dir en Hagrid

-I... els meus pares també eren mags?-va demanar n'Hermione

-Clar que sí! Varen ser caps de monitors, just després de na Lily Evans i en James Potter!

-I... és veritat que varen morir a un accident?

-Qui t'ha dit això? És un insult! Els varen matar! El bruixot més temible de tots els temps!

-El que em va fer aquesta cicatriu?

-Sí. I també el vares fer desaparèixer. I ets l'unica que ha sobreviscut al malefici de la mort.

-I com es deia?

-Voldemort- va dir amb un xixiueig en Hagrid- pero no s'ha de dir el nom.

-D'acord.

-Aqui tens la carta de Hogwarts.

-Hagrid, on podrem trobar aquestes coses?

-A la Ronda d'Alla. Ara hi podem anar.

Despres d'anar amb el tren fins a Londres i haver caminat una estona varen arribar a un petit pub que es deia La marmita foradada. Hi varen entrar, varen seguir fins arribar a una paret. En Hagrid va agafar el seu paraigües, va picar a la paret. Es va obrir en forma de arc i n'Hermione i en Hagrid la varen passar.

Després d'anar a Gringotts, el banc dels bruixots, on n'Hermione va descobrir que els seus pares l'hi havien deixat una fortuna, en Hagrid li va comprar a n'Hermione una òliba, a la que posaren Hedwig, varen visitar Madame Malkin per comprar un uniforme i varen comprar tot  el material, menys la vareta que va ser el darrer de tot.

-On m'he de comprar la vareta?- va demanar n'Hermione.

-A la tenda de n'Ollivander, és el millor lloc- va respondre en Hagrid

 Quan hi varen anar, els va atendre un home gran.

-Ah, senyoreta Granger, ja sabia que algun dia acabaria venint. Ve a comprar la seva vareta?

-Sí.

-Mirarem aquesta, un pam i tres dits, fibra de cor de drac.

Quan n'Hermione la va probar no va pasar res màgic i el fabricant de varetes li va donar una altra.

-Pel d'unicorn, vinya, un pam i dos dits.

Aquesta vegada, només en tocar-la, de la vareta va sortir un raig de llum violeta.

-Estrany...- va dir n'Ollivander.

-Què és estrany?- va preguntar n'Hermione

-Que estiguessis destinada a aquesta vareta quan va ser la seva germana la que et va fer la cicatriu.

Després de l'episodi de la vareta, en Hagrid li va dir a n'Hermione que anava a prende alguna cosa a la Marmita Forada i que es podia quedar a Gargots i Nibres (es volia comprar Hogwarts, la historia i més llibres) mentre hi anava, va veure que hi havia tres homes que devien haver acompanyat els seus fills a comprar el material que parlaven.

-A veure, t'agrada o no?- va dir el primer, un home amb ulleres i els cabells negres i despentinats.

-Que t'importa, si m'agrada o no?-va dir el del seu costat.

-Remus, primer, no es parla així als teus amics, segon, pot ser que a en James no li haguis de contar, però es trata de la meva cosina!- va dir el tercer.

-Si t'importa tant, demana-li a ella!

N'Hermione va accerelar el pas i va arribar a Gargots i Nibres. Quan mirava uns llibres va veure que, davant seu hi havia dos nens de la seva mateixa edad, un amb els cabells negres i ulls verds i l'altre pel-roig; quan la varen veure, els dos varen exclamar:

-Què guapa!- varen dir mentre sortien corrents a trobar-la, pero una nena pel-roja els va agafar, i per sort seva, n'Hermione no ho havia sentit.

Després de la Ronda d'Alla, n'Hermione va haber de tornat a casa dels seus tiets, haver d'aguantar a la seva desagradable cosina dir-li que no es merexia anar a Hogwarts perquè no era sang pura (tot i que, n'Hermione sabia que ella tampoc no ho era, perquè la seva mare era filla de muggles), racions mínimes de menjar i que tot el temps critiquessin a na Hedwig. Cada vegada estava més emocionada perquè arribés el dia u de setembre.

A la fi, ja era dia u de setembre, quan estaven a punt de arribar a l'estació de tren, na Pansy va agafar a n'Hermione de la camiseta i li va dir:

-A Hogwarts, pobre de tu que diguis que ets la meva cosina! I ara, ens avançam, no vull que la gent em vegi amb tu!- i se'n va anar amb els seus pares.

-I ara m'han deixat tota sola! I no se com anar a ...-  va mirar el billet - l'andana nou i tres quarts! Si no existeix!

N'Hermione, perdent els nervis, va començar a caminar en cercles al costat de la paret que separava les andanes nou i deu.

-Va, ja hi som-  va dir una dona amb els cabells del color del foc i ulls verds- Harry, segur que no li passa res a en Plomatge?- va dir referint-se al gran mussol que el seu fill tenia en una gàbia.

-No, mama, pero ràpid! No vull arribar tard al meu primer any a Hogwarts- va dir el nen, que tenia els mateixos ulls que la seva mare.

Hogwarts... aquella familia tambe hi devia anar. Va decidir que el millor era preguntar on estava l'andana nou i tres quarts.

-Perdonin -va dir tímidament n'Hermione- com es pot entrar a l'andana nou i tres quarts?

-És el teu primer any a Hogwarts no? - li va demanar la mare- no pasa res tambe és el primer d'en Harry -i va mirar al seu fill, que semblava que havia perdut la facultad de parlar i moure els musculs- has de traspassar la barrera entre les andanes nou i deu. Corre un poc si estàs nerviosa.

N'Hermione va fer-ho, i quan la va traspassar, no va xocar, sino que, va arribar a l'andana nou i tres quarts, on hi havia un gran tren escarlata que posava Hogwarts Express. N'Hermione es va quedar deu minuts mirant fascinada aquell lloc fins que el tren va començar a tancar les portes. N'Hermione va entrar a correcuita i es va posar a cercar un compartiment que estigués lliure.

En va trobar un que compartien el nen que havia vist abans d'entrar a l'andana i un amic seu pel-roig.

-Hola, vos importa que em segui amb vosaltres? - va preguntar n'Hermione.

-No, no, no! Seu-te devora jo! . va dir el nen pel-roig.

-No! Devora jo! - va dir l'altre.

-Perquè no vos seieu un devora l'altre i jo em sec enmig? - va demanar n'Hermione, incòmoda.

-D'acord- van dir els nens a contracor.

-Com vos deis?- va demanar n'Hermione quan ja estaven asseguts un devora l'altre.

-Jo em dic Harry Potter- va dir el nen que havia vist a l'andana.

-Jo, Ron Weasley- va dir el nen pel-roig.

-Encantada, jo soc n'Hermione Granger.

-Guau! -va dir en Ron.

-Veig que és veritat que la gran Granger ha entrat a Hogwarts! -va dir un nen ros amb veu afectada - una equivocació per Hogwarts! Filla de sangs de fang.

-No et fiquis amb ella! - van dir en Harry i en Ron.

-Mira qui parlar, Potter! La teva mare es sang de fang! I el teu padrí què? És el pitjor que ha passat a la familia de la meva mare! I tu? - va dir assenyalant a en Ron, amb la seva veu afectada que tenia un toc de menyspreu- Deus ser un Weasley! Pel-roig i túnica heretada. Els Weasley sou el pitjor que ha passat al món de la màgia!

-Parau! - va cridar n'Hermione subjectantant en Ron i en Harry- No val la pena!

Quan per fi el nen se'n va anar, n'Hermione va deixar als seus nous amics.

-Qui era aquest? - va demanar n'Hermione.

-En Draco Malfoy -va dir en Harry- és el fill d'una cosina del meu padrí. Es creu el millor del mon perquè és sang pura. Jo soc mestís, el meu pare és sang pura i la meva mare, filla de muggles.

-Jo sang pura, -va continuar en Ron- però els bruixots com els Malfoy troben que la meva família és una deshonra per la magia.

-Com està el golafre pel-roig? -va demanar un nen pel-roig que acabava d'entrar amb el seu germa bessó- que intenta lligar?

-Deixa'm en pau, Fred!

-Jo soc en George, guapet! - va exclamar el bessó que havia parlat.

-Mira, et direm aracnofòbic, per cert, qui és la teva víctima... vull dir amiga? -va dir l'altre bessó.

-Em dic Hermione Granger. -va dir n'Hermione.

-Encantats, jo soc en Fred Weasley i ell en George Weasley. Som els germans preferits d'en Ron.

-Però si el meu germà preferit és en Bill! -va replicar en Ron.

-No siguis modest, tothom sap que ets el president del nostre club de fans. A més, germanet,  veníem a dir-te que el nostre amic Lee té una aranya, si vols te la podem presentar.

Mentrestant, l'altre germà li va dir a cau d'orella:

-Si necessites classes de lligar, nosaltres podem fer-te de professors... resultats garantits!

-Deixau-me en pau -li va dir en Ron.

-I posau-vos l'uniforme, ja arribam - i, dit això, els bessons se'n varen anar.

Es varen possar l'uniforme ràpidament. I després de deu minuts varen arribar.

El castell es veia des de lluny, era impresionant. N'Hermione no havia vist mai res de semblant, però no era l'única perquè tots els alumnes de primer varen tenir la mateixa sensació.

Aleshores n'Hermione va tenir un presentiment: la seva vida havia canviat per sempre. 


Llegit 1006 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)