Albus Potter i La Pedra de la Resurrecció - Capítol 2 - La Selecció
AvatarEscrit per Rive Potter
Enviat el dia 19/02/2011 a les 17:53:41
Última modificació 19/02/2011 a les 18:35:42
Tots els capítols de Albus Potter i La Pedra de la Resurrecció
< Anterior capítol ||


Capítol 2 - La Selecció

[NOTA: Com ja vaig dir al capítol anterior, avui fem un salt cronològic i ens situem en el moment en que l'Albus puja a l'Exprés de Hogwarts.]

L'Albus va pujar al tren i va treure el cap per una finestra, com havien fet molts dels alumnes, i va dir adéu als seus pares i a la seva germana que el saludaven desde l'andana.

-Recorda escriuren's!- va dir la Ginny mentre agafava la mà a la Lily.

-I no facis cas a les burles del teu germà!- va dir en Harry.

El tren va començar a moure's i el Harry el va seguir caminant, el tren va agafar velocitat, i ara en Harry havia de còrrer per no perdre de vista al seu fill, fins que el tren va fer un revolt i el va perdre de vista.

L'Albus va ficar el cap a dins del tren i es va girar cap a la Rose, i li va preguntar:

-Anem a agafar un compartiment?

La Rose va fer que sí amb el cap, van començar a caminar, tots els compartiments estaven plens d'alumnes, fins que van arribar a l'últim compartiment, on només hi havia un noi de cabells negres, ulls grisos i esprimatxat, mirant per la finestra.
L'Albus va trucar suaument a la porta, el noi es va girar, els va mirar i va dir:

-Passeu, no us quedeu a fora- va dir mentre els feia un somriure tímid.

-Gràcies- va dir l'Albus mentre obria la porta i s'asseia davant del noi, la Rose es va seure al costat del seu cosí.

-No es mereixen, per cert, em dic Ethan, Ethan Black- va dir el noi d'ulls grisos.

-Jo em dic Albus Potter, i aquesta en la meva cosina Rose Weasley- va dir l'Albus senyalant a la seva cosina.

-Potter? Weasley? Vosaltres sou fills dels famosos Harry y Ron?

-Sí, però una cosa, com ets que et dius Black? Mai t'he vist al tapís que té de casa del meu tiet Harry...-va dir la Rose, que intentava recordar el tapís dels Black.

-Això és perquè el meu avi es va casar amb una dona muggle, aixì que el van treure, els meus pares són els dos bruixots, per això.- va dir l'Ethan.

-Hauré de demanar al meu pare que miri d'arreglar el tapís- va dir l'Albus.

Els tres nens es van mirar, es va fer un llarg silenci fins que l'Albus el va trencar amb el tema que l'havia preocupat la nit anterior:

-Vosaltres, a quina Casa creieu que anireu?- va dir l'Albus mentre mirava a l'Ethan i a la Rose.

-Jo encara no tinc cap preferencia... No sé massa sobre les Cases- va dir l'Ethan deixant anar un sospir.

-Jo crec que aniré a Gryffindor, per la costum que té el Barret de enviar Weasleys, segons la meva mare- va dir la Rose.

-Jo mentre que no sigui Slytherin, em va bé qualsevol Casa- va dir l'Albus- o sinó el teu pare em mata, i no quedaria bé que ho fes un Auror...-va afegir tot mirant a la Rose, provocant que l'Ethan i la Rose es cargolessin de riure.

***

Quan els llums es van encendre, els tres amics es van posar els seus uniformes negres amb l'escut de Hogwarts bordat al pit. A l'arribar a l'estació de Hogsmeade els monitors els van fer baixar del tren, i mentre que els alumnes de segon curs cap a dalt anaven en direcció als carruatges tirats per vesprals (l'Albus ho va llegir a "Hogwarts. La història"), una figura molt gran i molt grossa es va obrir pas tot cridant:

-Alumnes de primer, amb mí siusplau!- va dir el gran home, més conegut per els nostres lectors com a Hagrid- Hola Albus, hola Rose, hola... Com ta dius nano?- va dir a l'Ethan utilitzant el seu "cult" llenguatge.

-Ethan, Ethan Black- va contestar.

-Un plaer, vinga, n'em a les barques- contestà el Hagrid.

L'Albus, la Rose i l'Ethan van seguir en Hagrid fins al llac on els esperava una flota de petites barques. El Hagrid els va dir que es repartissin en grups de tres, la Rose, l'Albus i l'Ethan van anar a agafar una de les barquetes per a tots tres. Quan van arribar a la barqueta, la Rose va preguntar:

-Escolta Hagrid, per a què necessitem el fanal aquest?- va dir la Rose aixecant un petit fanal que havia dins de la barca, en quant el va tocar, el fanalet es va encendre i va projectar llum sobre tots tres.

-Doncs per veureu's! Que voleu estrellar-vos?- va contestar en Hagrid mentre ajudava als alumnes de primer a pujar a les barquetes.

La Rose va mirar el fanalet i es va seure a la barqueta, l'Albus i l'Ethan la van imitar. Quan tots els alumnes van estar asseguts en les barquetes en Hagrid va seure en la seva, una engrandida expressament per ell, i va cridar:

-Endavant!- va cridar en Hagrid, fent que un munt d'ocells del bosc alcessin el vol.

Quan en Hagrid va dir aquella paraula les barquetes es van començar a moure, lentes però sense fer cap pausa. Els alumnes de primer anaven mirant a esquerra i dreta per veure el calamar gegant que habitava en el Llac Negre, un parell de cops van veure els seus tentacles.

Al cap d'una estona van començar a veure per fi les milers de finestres que tenia Hogwarts, totes projectant un raig de llum rectangular, quan van ser prou prop del castell, les barquetes van parar, havien arribat a un petit moll , els alumnes van baixar.

-Vinga nanos, pugeu les escales!- va cridar en Hagrid per sobre els xiuxiuejos dels alumnes.

Van començar a pujar per una escala molt empinada tallada a la pedra, després de uns quants esglaons, van sortir al prat principal del castell, on els estava esperant el professor Neville. Aquest va dir:

-Alumnes de primer, siusplau, seguiu-me- va dir el professor Neville.

Els alumnes el van seguir i van entrar al vestíbul, igual de gran que la meitat d'un cap de Fútbol, presidit al mig per una escala molt gran i polida de marbre blanc. D'una de les portes més grans sorgia un xivarri impressionant, aquella porta duia al Gran Saló, en Neville es va encaminar en direcció al Gran Saló, i quan els quedaven dos metres per entrar, es van dirigir a una porta més petita, on en Neville els va fer entrar.

-Esperin aquí alumnes, d'aquí un moment començarà la Selecció- va dir en Neville en to autoritari, acte seguit va sortir de la sala.

Quan la porta es va tancar, en el mateix moment, els alumnes van començar a xerrar com cotorres, cada un explicant com seria la Selecció. Cada cop les històries eren menys creïbles, uns deien que havien de fer màgia, uns altres una cursa i uns altres que havien de matar un trol de muntanya. Per sort, la Rose i l'Albus sabien que només s'havien de posar el Barret que Tria i que aquest ja ho decidiria. L'Ethan es va dirigir a l'Albus:

-Albus, tu saps que hem de fer? No em crec cap de les històries, però s'ha de dir que la del trol té força credibilitat...-va dir l'Ethan espantat.

L'Albus i la Rose es van mirar, van fer tots dos una rialleta, i van explicar a l'Ethan el que s'havia de fer en realitat era posar-se el Barret que Tria. Després de l'explicació l'Ethan semblava més tranquil, tot i que no se li havia anat la tremolor de les cames.

Al cap d'uns quants minuts, la porta es va tornar a obrir i el professor Neville els va portar al vestíbul un altre cop, aquesta vegada, però, van anar en direcció al Gran Saló. En Neville va obrir la porta del Gran Saló, el que van veure a dins va provocar que molts dels alumnes de primer deixessin anar una exclamació (l'Ethan inclòs). Hi havia quatre taules enormes, on seien un munt d'alumnes, milers d'espelmes flotaven per sobre dels caps dels alumnes, i el sostre no era opac, sinó reflectia el temps que feia fora (l'Hermione ho havia explicat a la Rose i l'Albus).

En Neville va portar els alumnes de primer fins a la taula de professors, que presidia el Gran Saló, on hi havia asseguts la directora McGonagall, la professora Sinistra, en Flitwick, la professora Coliflor, i les demes persones de l'equip docent.

En arribar a la taula, en Neville amb un simple moviment de vareta va fer aparèixer del no-res un tamboret de fusta, a sobre del qual va deixar un barret espellifat i fet malbé per tots llocs. El Barret que Tria. A continuació, en Neville va treure de sota la seva capa un pergamí . El va obrir i va cridar:

-Arter, Logan- va cridar en Neville.

Del compactat grup d'alumnes de primer en va sortir un noi pèl-roig, que va avançar lentament cap al tamboret, es va seure i en Neville va col•locar-hi al cap d'en Logan el Barret. Al cap d'uns moments, es va fer un petit manyoc al Barret, imitant una boca, i el Barret va cridar:

-Ravenclaw!

Els de la taula de la dreta dels alumnes de primer van aplaudir eufòricament mentre en Logan es treia el Barret i anava el més ràpid que podia, però sense arribar a córrer, cap a la taula de Ravenclaw.

-Black, Ethan!-va cridar aquest cop en Neville.

L'Ethan , que estava al costat de l'Albus, va tenir una esgarrifança, i tot seguit, va començar a caminar, poc a poc. Quan va arribar a dalt es va seure en el tamboret i en Neville li va col•locar el Barret al cap. El Barret va romandre més estona que amb en Logan. Al final va tornar-se a formar el manyoc que el Barret utilitzava com a boca i va cridar amb força:

-Gryffindor!

L'Ethan va deixar anar un gran sospir, va treure's el Barret del cap, el va donar a en Neville i va còrrer cap a la taula de Gryffindor, on els alumnes aplaudien amb energia. L'Albus el va seguir amb la mirada fins que es va seure, l'Ethan, que el va veure, va aixecar el polze en senyal d'aprovació a l'Albus.

En Neville continuava dient nom d'alumnes. Tots eren seleccionats, tots eren destinats a una Casa. L'Albus es començava a avorrir fins que...

-Malfoy, Scorpius!- va cridar en Neville.

Un enorme silenci va caure de cop al Gran Saló, l'Scorpius va començar a caminar, però no amb els seus aires d'altivesa, més aviat anava com ensorrat, preocupat. Va arribar al tamboret de fusta, es va col•locar el Barret que Tria al cap. Aquest va romandre uns quants instants en silenci fins que va cridar:

-Gryffindor!

A la cara de l'Scorpius Malfoy es va dibuixar una expressió d'horror, es va aixecar i va anar en silenci, ningú aplaudia, cap a la taula de Gryffindor amb la mirada de tots els presents clavada a l'esquena. L'Albus es preguntava com es que no havia anat a Slytherin, però, el que més li rosegava a l'interior era: Per què no havia anat cap al tamboret amb els seus aires d'altivesa?

Abans que l'Albus pugues pensar la resposta en Neville va cridar:

-Potter, Albus!

A l'Albus se li va glaçar la sang de les venes, estava molt nerviós, l'Albus estava tremolant de cap a peus. Va mirar de començar a caminar, però els peus li pesaven com el plom. Al cap d'uns segons (una eternitat per l'Albus) va arribar al tamboret, va seure i en Neville li va posar el Barret. De cop va sentir una veu al seu cap:

-Mmm... Veig que tenim un altre Potter per aquí! Això sempre es tot un repte per a mi, clar que a mi m'agraden els reptes... Ets lleial i humil, podries ser un bon Hufflepuff... Però també tens una inteligencia prodigiosa, a punt de voler-te posar a prova, també Ravenclaw potser, clar que també ets lleial, un bon Gryffindor com el teu germà... Oh! I també ets molt astut, això només ens deixa un lloc on enviar-te...

*Fí del capítol*

[NOTA: No m'odieu per haver-hi fet això a l'Scorpius, però es que volia fer canvis i que ningú s'esperés, però amb això podem treure molta teca. El pròxim capítol hi haurà més canvis!]


Llegit 552 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)