Sense paraules - Capítol 16: Merry Christmas!!
Escrit per impedimenta
Enviat el dia 30/12/2010 a les 16:11:02
Última modificació 03/01/2011 a les 14:54:43
Tots els capítols de Sense paraules
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 16: Merry Christmas!!

Uff... per fi acabat! reconec que he trigat a escriure... però ja el teniu. A disfrutar!!

Amadme i amos todos! Arrrrrr!

_______________________________________________________

Capítol 16: Merry Christmas!!

Va sortir als jardins per una finestra baixa

PAUSE

Srmr Enselm: La porta estava tancada i barrada, sinó mireu-ho amb el meu super zoom.

ZOOOOOOOMM (PAUSE)

Srmr Enselm: Veieu, si es que jo sóc Deu... sabeu que acabo de veure Orgull i perjudici, una pel·lícula basada en la novel·la de Jane Austen. Oh Deu meu! Que bonica! M'entres la meva part masculina resava perquè s'acabés la tortura, la meva part femenina ha plorat.

PLAY

Feia fred malgrat que el vent no bufes. Es va acostar al llac i va començar-se a treure la samarreta

PAUSE

Srmr Enselm: Oh sí, sí! POOORRNOO! En vivo i en directo! STRIPTIES!

PLAY

Quan se l'estava a punt de passar pel cap i deixar-la sobre la gespa humida, un soroll va la va fer girar i parar l'acció.

PAUSE

Srmr Enselm: Per què?! (desesperació, melodia de violí. By: banda sonora de la fanfik (BSF)), jo només volia calmar les meves necessitats hermafrodites! Per què cony s'ha d'interrompre la escena?! Són classes d'anatomia humana! Grrrrrrrr (ràbia, trompetes i timbals. BSF) Mataré al que a fet aquest soroll!!

PLAY

-Segueix. Sóc fanàtic a aquestes coses, Darling.

La Laia es va posar la samarreta.

-Que hi fas aquí?

-La pregunta es que hi fas tu aquí?

-Passejar- va mentir

El professor buenorro de defensa contra les forces del mal va riure.

-Sí ja, amb pilotes, oi?

PAUSE

Autora: A partir d'ara li direm només professor buenorro , per estalviar lletres...

PLAY

Es va formar un silenci que ell interrompi rient.

-Sabies que set dona fatal mentir?

-Ja m'ho diuen. Et penses quedar tota la nit aquí?

-Clar, Darling. Però si et tiraràs igualment no t'ho impediré. Però Darlign, per què ho fas?

-No es de la teva incumbència.

I es va tirar a el llac. Un cop dins l'aigua, es va convertir en l'animal que era i va nedar fins al vidre on allà sens ser descobert va tornar a ser ella va esperar. Tres quarts d'una. Sabia que aquella l'Escorpius baixava a mirar el foc, ho feia per costum ja que vivia en una granja i li agradava mirar el foc. En efecte, el noi ros baixa.

Va picar al vidre i per cridar la seva atenció quan la va veure sense perdre temps li senyala la porta d'entrada a la residència. Quan va haver sortit es va tornar a convertir amb l'animal i va pujar a la superfície.

Un petit ornitorrin va sortir del llac i es va amagar entre els matolls.

PAUSE

Srmr Enselm: No pot ser!! És Perry el ornitorrinco!! Uuooooooooo!!

PLAY

En transformar-se va començar a tremolar, la rova xopa estava enganxada al cos i el cabell li regalimava. Amb agilitat va pujar a la finestra marxant-se.

A la porta es va trobar el noi ross que l'esperava

-What a fuck

-No podia entrar sense tu, i el quadro pervertit no m'ha deixat elecció.

Amb un sospir per part d'ell varen entrar.

*    &nb sp;                         &nb sp;             *            &n bsp;             ;            &n bsp;

L'ancià seguis rient sense parar.

-Joder...es pot saber que em dit malement? Són nou pomes!-va dir l'Estel

-Jo he dit ni en caigué. I que passa quan una cosa cau?

-Què cau?-li va preguntar irònicament la Carla

-Nie. Que toca al terra.

-Vale, hi?-va insistir a l'Estel

-Que la poma que a caigut no ha tocat al terra, jo no he dit que ho fes.

-Hi on està?-va preguntar l'Estel

-No sé, en una altra dimensió.

-Resulta que el famós Einsten matemàticament matemàtic. Creu amb les dimensions.

PAUSE

Srmr Enselm: Remarquem aquestes paraules "matemàticament matemàtic". What it this?

PLAY

L'Estel es va posar a riure, ja sabia com contra atacar-lo.

-Però tampoc està a l'arbre, per tant hi han nou pometes

-Matemàticament es lògic.

-No maco, és lògica pura. Accepta la teva derrota- va dir la Carla mig rient.

-Jamais de los jamones!- va cridar ell indignat

-Es diu Jamas de los jamases, però tu a lo tuyo...-el va corretgir l'Estel.

-Va, obre que tenim pressa. No faltaràs a la teva promesa de no obrir si descobrim el problema matemàtic, oi?

A reganya dents els va permetre l'entrada.

*& nbsp;           &nbs p;            & nbsp;           &nbs p; *             ;            &n bsp;             ;       *

Era de dia i el sol entrava per les finestres fent que el groc de les cortines ressaltes en l'habitació i la fes encara més lluminosa. Uns petits copets a l'armari van fer que la Marina obris els ulls lentament.

-Me cago en Die...- es va aixecar fent tentines i va obrir la porta de l'ermari

La petita grapadora blanca lligada i "amordazada" donava copets a la porta reclamant menjar.

-Sí Stuard, ja se que des de que et vaig lligar no menjes, però que vols que et dongui? Pipas o grapes?

La grapadora va seguir picant a la porta.

-Vale- va dir la Marina- com vulguis, pica dues vagades si t'agrada i dues si no.

Del bagul va treure una bosseta de pipes i una de grapes.

"L'animal" evidentment va preferir les grapes.

-Et prometo que tem emporto d'aquí i et deslligo si no em grapes els dits. Si ho fas et juro que no et carrego la munició en la vida.

L'Sturard va obeir.

La Neus es va despertar.

-Mmm...per cert que era aquell llibre que vas agafar ahir a la biblioteca?

-Ten recordes? Es un llibre sobre fantasmes que vaig agafar pensant que ens podria servir per matar el baró.

-Bien! Ensenya-me'l.

La Marina va remenar el seu bagul fins que va treure el petit llibre blanc amb lletres daurades i li va donar.

-Avia'm...-va dir la Neus mirant-se el llibre i llegint el títol- "Mi fantasma i yo"

Hi va ver un silenci incomoda (solo de violí: BSF)

-Però quina mena de llibre es aquest!!!-va cridar la Neus tirant-li el llibre per el cap.

-Es que.... em va semblar divertit- es va explicar la Marina

La Neus la va agafar per el coll amb cara de "Kill you"

-Marina... Estic tenint instints assassins!

-Ua! Calma't! Baixem a esmorzar, sents?

-No em calmo!

-Aaah! Mama!!

*  &n bsp;             ;       *                   &nb sp;     *

-haaa! Ho sí! Més, més! Hoo! Oh my god!! Haaa!!

L'Helena va obrir els ulls en sentir aquells mena de gemecs. I les imatges que va veure la van deixar petrificada amb els ulls molt oberts.

-Que passa?-li va preguntar la Brue somrient- es que mai havies vist una porno? No us em queixeu que avui us he despertat amb sorolls més suaus...diguem que erotics- va mirar a l'Isabel que s'havia posat vermella- tu tampoc? Jope...mira que sou monges, he?

-Brue, treu aquesta guarrada- li va manar la Peyton.

-Per què? Però si és el mateix que fem nosaltres per les nits.

-sí...claro.

*            ;             *             &nb sp;                 *

El gran saló feia goig de veure, del cel queia neu que neu que no arribava a tocar el terra, i un immens arbre denadal nevat  restava en el centre.

-Merry Christmas!!- va cridar algú i van començar a sonar nadales.

Tots es van atipar de torrons. A la taula blava les dues noies es fotien torro de chocolata quan se'ls hi va acostar l'Emili amb cara enfadada.

-Ei...-li van dir insegures- Merry Christmas?

-Què li heu fet a l'Einstein?

-Re.

-I per què cony no ens vol obrir la porta ni ens dona una altra oportunitat al problema?

-Per què no vol?

-ha sí... i per què us culpa a vosaltres del seu enfado?

-Crec...- va començar la Carla- que li varem endevinar una endevinalla.

-Cagada la vareu cagar. No suporta que li endevinin. Així que ja podeu aixecar el cul i parlar amb ell. Feu-ho com vulgueu però la porta s'ha d'obrir. Entesos?!

-Sí senyora!

*     &n bsp;             ; *           & nbsp;           *

Les classes van prosseguir amb normalitat, l'únic que no va ser normal va ser la classe de pocions.

PAUSE

Srmr Enselm: Dentro Flax bac!

FLAX BAC (soroll de somni, By: BSF)

-Pase'm les potes de granota- li va demanar la Laia.

-Jo Laia...per què no em fas el meu veritaserum...que et surt molt bé...porfiplis...- va suplicar la Marina mentre li passava les potes.

-Fotet- va seguir fent.

La Marina va anar a el calaix de les marmites aprofitant que la Professora Emma estava ocupada amb un noi, i va agar-ne una petita (com una olla de cuina).

-Que fas amb això?- va preguntar la Laia que no se li escapava ninguna.

-Robar-la- va dir mentre se la guardava a una motxilla que sovint portava.

-Choriza. I per què la vols?

-No és evident? Per fer espaguetis a la Carbonara quan arribi la caixa de menjar.

-Sisplau que algú la pegui.

-Sshh...

*          &nb sp;                  *        & nbsp;           &nbs p;           *

L'Estel va entrar a la bibloteca i es va escpolit de la mirada assessina de madame Pince (que renconiosa que era quella dona) es va posar entre les estentaries que miraculosament estaven dretes i amb els llibres ordenats. Totes estaven plenes d'estudiants. Va arribar a la ultima.

Només hi havia un estudiant dormint. Estava assegut amb una cadira i reposava els peus ( un damunt de l'altre)descaradament damunt la taula amb les mans creuades sobre els seus preciosos abdominals. Els seus cabells eren pel rojos i estaven lleugerament despentinats, el seu rostre era pàl·lid com la neu. No portava uniforma, només uns texans i una samarreta de tirans gruixuts blanca.

L'Estel sense mirar-lo molt es va posar a estudiar. Al cap d'un quart d'hora una veu greu la va fer distreure's.

-Qui t'ha donat permís per estar aquí?

Es va girar i va veure el noi que sabia despertat. Tenia els ulls blaus com el mar.

-Perdo, però no sabia que es necessites permís.

-Ets idiota? Clar que no es necessita permís- i va riure lleugerament, però es va posar serio- em molestes, ves-te'n- li va dir com una ordre.

L'Estel es va quedar flipat "però que s'ha cregut aquest"

-Ja m'agradaria però no hi ha més lloc.

-sem en fot- va contestar ell fredament.

-Una cosa... Et creus Déu?

Això va fer que s'incorporés i la mires sense cap emoció en el rostre.

-Sí. I ara deixem en pau d'una Puta (Shhh) vegada.

La noia el va mirar de dalt a vaig.

-Ja se que estic bo, però deixa de mirar-me i ves-te'n, joder...

-Mes aviat estava pensant si eres gay.

-ja t'agradaria

-Bé, dona la casualitat que tas trobat amb la persona més tosuda i que a sobre té feina, per tant no em penso moure d'aquí. Si vols, ves-te'n tu.

El noi va tornar a la postura inicial.

-Ni set acudeixi despertar-me.

-Faltaria més...

Al cap d'un quart d'hora la va tornar a interrompre.

-Podries no fer tant de soroll?

-Podrien deixar-me trenqui-la?

-No..

-Doncs jo tampoc...

En aquell moment madame Binns va interrompre.

-Fred Wesley?

-Que vols?

-La directora diu que vagi immediatament al seu despatx.

-Joder! Una altre vegada? Per què no li diu a la vell que es foti la llei de l'uniforme per on li doni més gust?

-Si us plau senyor Wesley...

-Ya va, ya va...joder, quina mania amb tocar-me els ous...

Es va aixecar i amb les mans a les butxaques i  postura de passar de tot va marxar de les esdentaries sense dir-li adéu. Mademe Binns els va seguir no sense avans fer una mala mirada a l'Estel.

-Uff...- va fer quan van haver marxat- per fi sola- i va seguir estudiant.

*    &nb sp;                      *    & nbsp;           &nbs p;        *

-No us penso parlar 3 i 11- va declarar al vell fent morros

-Va senyor... que només era una endevinalla...

Portaven un quart d'hora així i el vell no es dignava a baixar del burro.

-Què vols a canvi?- va preguntar la Carla que estava farta.

-Je je je je- va començar a riure el vell de manera molt malèvola i amb cara de conspirador.

-Fas por...

-Vull que m'aconseguiu una cosa....

-Què?

-Vull les calces de la directora... tindreu de temps fins que es pongui el sol, sinó mai més ningú creuera aquesta porta.

TUTUN!! (By: BSF)

-Què?!!!-No era d'estranyar ja que el pobre home estava perdudament enamorat d'ella- però que cony dius!!!

-Tic-tac, tic-tac. El rellotge corre 3 i 11.

I van sortir volant. Agafant el mòbil i escrivint a totes.

HOUSTON... (és així, oi?)TENEMOS UN PROBLEMA! :$.

_______________________________________________________

No em culpeu, no sé com s'escriu Giuston, que voleu que hi faci jo? Bé, Bon Nadal a tots i Feliz any Nou! De part meva, del Srmr Enselm i de la BSF.

Amemonos todos!! Arrrrrr! como me poneis (ejem...sem envà la cassola).


Llegit 907 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarClara_WeasleyEnviat el 30/12/2010 a les 17:23:35
    #22195

    Deu meu, Deu meu. Com que Giuston? Houston! Houston! xDD

    I el Oh my got també m'ha matat, per cert xDD (Oh my god)

    Per cert, si no fos tan guapo, ja hauria matat al Weasley aquest, que lo sepas xDD

    I per què tots els fantasmes de la teva fic són tan raros? Els de HP no ho eren tant! xDD

    ^^




  • Avataranna_lovegoodEnviat el 30/12/2010 a les 17:25:05
    #22196He escrit 3 fanfics amb un total de 26 capítols

    Llista de faltes d'ortografia (més bésties) de este nuestro capítulo de hoy:

    -Merry Crihstmas!! - Merry Christmas!

    -M'entres - Mentrestant

    -ornitoringo - ornitorrinco (o ornitorrinc en català)

    -rova - roba

    -fuk -  fuck

    -Ho my got - Oh my God (M-I-S O-J-O-S-!)

    Vale... I m'he cansat xD

    GIUSTON - HOUSTON (Aaaaaargh! Mis ojos, se derriten!)

    Jun, jum... El senyor Fred Weasley II em posa uojojojoj ^^




  • AvatarArwen Black (Moderador/a FF)Enviat el 30/12/2010 a les 18:07:27
    #22198He escrit 2 fanfics amb un total de 5 capítols

    Divertit, el capítol, Hahahaha :D. Bé els ulls em fan molt mal com sempre xD però bueno... Ei, m'encanta l'escena del Fred!!! Vull que surti més!! I aveure... Ah sí, osti quin fantasma Einstein més... e.e... :P Fins al pròxim capítol! Bon any nou! (:



  • Avataranna_lovegoodEnviat el 30/12/2010 a les 20:34:06
    #22201He escrit 3 fanfics amb un total de 26 capítols

    Per cert, t'has menjat el capítol 16.(I és madame Pince no Binns) Ah, i que te jodan, sabies que no posaria Lemmon xDD

    Transcric el comentari que t'he posat a Groc i Negre després de la teva queixa pro-lemmon: Juls, ja veus tu... quina pena que no em parlis, així no hauré de fer veure que t'escolto ^^ (Sin rencores xD)

    Apa, si eso ja ens veiem. Au revoir pervertida! ^^




  • AvatarMarta Potter WeasleyEnviat el 01/01/2011 a les 21:46:33
    #22208He escrit 3 fanfics amb un total de 23 capítols

    hahaha, les calces de la directora?? LOL que bo! xD Bon any nou igualment Júlia!! :D Escriu molt el 2011 eh? I et proposo un propòsit d'any nou: repassar els capis abans de penjar-los, estic segura que hi ha faltes que ja no les faries lol

    Bueno, que mola molt però la veritat és que no he acabat d'entendre lo de la laia al llac... dec ser un poc curta u.u xDD Ja m'ho explicaràs al cole ^^

    Petons de:
    Marta Potter Weasley



  • AvatarMarta Potter WeasleyEnviat el 01/01/2011 a les 21:49:30
    #22209He escrit 3 fanfics amb un total de 23 capítols

    per cert, what it this???? què cony.. ? xD serà més aviat "what's that?" entre d'altres coses.. xD Però ets genial "te queremos tal y como eres" (com la peli que vaig veure l'altre dia, vaia chorrada de peli xDD) algú l'h vist? xD

    Petons de:
    Marta Potter Weasley



  • AvatarDijous13Enviat el 11/01/2011 a les 23:00:54
    #22232

    Vale, Juls vida, cada dia les faltes van a pitjor...xDD ara, ja canvies els sexes de les paraules i tot, al principi mhe fet un putu embolic! xD nosabia quin personatge feia quèxDD

    Per cert, això de les calces de la directora.... House, oi?? ;);) i volem més profe buenorrrrroooo!!




  • AvatarDijous13Enviat el 11/01/2011 a les 23:03:09
    #22233

    el 'what is this?', nomes llegirlo, he tingut el puertolas al cap, com una imatge fugaç! xDDDDDDDDDDD

    What is this?

    Què's això? Una patata? xDD