Groc i negre - Capítol 13 - Fins que em petin les costelles.
AvatarEscrit per anna_lovegood
Enviat el dia 03/11/2010 a les 15:52:11
Última modificació 03/11/2010 a les 15:54:31
Tots els capítols de Groc i negre
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 13 - Fins que em petin les costelles.

Avui era el dia... El dia de què? Doncs... El dia, simplement. No sé, suposo que tothom ho descobriria a la seva manera.

El sol d'estiu es colava per les finestres de vidres de tota l'escola, fent formes estranyes sobre el terra, i una mica de vent calent aixecava un poc de pols que hi havia per Hogwarts, i es reflectia per el sol.

La Sam cantava fluixet pels passadissos, com si fos un dia normal. La veritat es que sempre li agafaven ganes de cantar quan caminava sola.

Estava contenta. Contenta i nerviosa, avui tenien un partit de quidditch contra Slytherin. Era amistós perquè ja havien acabat els partits oficials, però tots tenien tantes ganes de jugar, que al final s'havien programat partits amistosos. Que d'amistosos no tenien res, clar, per què s'havia arribat a sentir la típica frase de pel·lícula americana: "Nos vemos en la salida...".

Però ella estava contenta. L'havien intentat fer caure per les escales (Sí, les que es mouen), i segurament d'aquí poc la intentarien tancar en un lavabo perquè no pogués jugar. Però, al cap i a la fi, estava contenta.

Va arribar al menjador, era casi buit, només hi havia els que patien insomni i els jugadors dels dos equips, que es llançaven mirades enverinades.

—Samanta Wentworth!— va cridar el capità de Hufflepuff— Com vas tu sola el dia del partit? Si l'altre dia casi te'ns mates per les escales!

—No em diguis Samanta— va remugar la noia— Per cert, encara no ha arribat l'Elise?

El capità va posar cara de circumstancies i va preguntar, a sota veu, per no sembrar el caos.

—No em diguis que no saps on és?

La noia va negar amb el cap, adoptant la mateixa cara que el capità.

—Merda...— van murmurar a la mateixa vegada, i van sortir corrents alhora a buscar l'Elise per tot Hogwarts abans de que no causés moltes desgràcies. O més de les que segur ja havia causat.

Al final van trobar a la noia rossa intentant tancar a un Slytherin de setè en un armari d'escombres del Filch.

El capità de Hufflepuff va aguantar l'Elise amb força mentre la Sam obria al pobre Slytherin que havia quedat tancat.

Quan va sortir, el pobre noi tremolava.

—És...És una bèstia— va murmurar apartant-se de l'Elise, amb por.

l'Elise va bordar i grunyir-li, com si fos un gos. El capità de l'equip va agafar-la més fort quan aquesta es va intentar escapar.

—Que li has fet?— Va preguntar-li a l'Elise, tot seriós.

—Ha començat ell!— es va intentar defendre la noia— M'ha intentat tancar a l'armari... Llavors, jo l'he tancat a ell.

—Com...?— va començar a parlar la Samanta, però va decidir que era millor no saber-ho.

I els tres van tornar cap al menjador, mentre l'Elise bordava i grunyia a tots els Slytherins que trobaven.

***

Mentre caminaven cap al camp, els jugadors dels dos equips es van trobar. El capità de l'equip de Hufflepuff va haver d'agafar a l'Elise que volia anar a mossegar un Slytherin.

En Seth es va acostar a la Sam, amb un somriure de costat. Quin perill.

—Sort— va desitjar-li encara amb el somriure de costat, i amb el cap lleument cap a la dreta.

La Sam va arrufar el nas, hi havia alguna cosa que no li feia molt gràcia, però no sabia dir el què.

—Sort a tu també— va murmurar, al final, al no trobar res que la fes sospitar gaire.

—No en necessito— va fer ell, ampliant el seu somriure— La sort és pels perdedors.

La Sam va entretancar els ulls, mig enfadada mig divertida. Tampoc podia enfadar-se del tot perquè el maleït uniforme li quedava massa bé. El molt estúpid...

La noia li va dirigir una mirada i se'n va anar a buscar a l'Elise entre saltets, la rossa continuava intentant mossegar als ignorants Slytherins que es posaven en el seu camí.

I el Seth va observar com la Sam se'n anava amb la seva particular manera de caminar: mig a saltets mig ballant.

"Estàs enamorat" li va recordar, amb burla, aquella maleïda veu tan semblant a la de l'Edgard.

"Calla, maleïda consciencia!" Va contestar-li ell. No entenia perquè la seva consciencia, o el que fos aquella veu, era tan semblant a la del Edgard.

I en Seth i la resta de l'equip es van dirigir cap als vestuaris. El primer intentant ignorar la veu que encara li rodava per el cap, que semblava canturrejar-li a l'orella:

"El Seth està enamorat, el Seth està enamorat...!"

*** 

Els jugadors dels dos equips van sortir dels vestuaris fent que les grades comencessin a cridar, casi amb desesperació

—Jugadors, a les escombres— Es va sentir un frusfrus d'escombres xocant contra uniformes, després de les paraules de Madame Hooch— tres, dos, un... Ja!

Els jugadors, els verds i els grocs, es van enlairar ràpidament, entrexocant les escombres.

—Aquest partit "amistós"— El comentarista, un Slytherin, va fer el gest de les cometes amb les mans— ja ha començat! Endavant Slytherin, ataqueu als teixons, a per ells, que son carn dèbil...!

Les grades grogues i negres van esclatar en insults i banderetes tirades cap al comentarista.

L'Elise, que no s'ho va prendre gaire bé va llençar una bala cap al comentarista, que la va esquivar per poc.

—Eh!— va queixar-se aquest— De que vas?

—Ho sento...— Va disculpar-se l'Elise, fingint preocupació— T'he fet mal? Es que a aquesta carn dèbil se li ha escapat una bala que casi t'arrenca el cap...

Els Hufflepuff van aplaudir a l'Elise, que molt modesta ella, va inclinar el cap, en una reverencia. La Sam va somriure i va negar amb el cap.

De repent la Samanta es va trobar en que tenia la bomba a les mans i que casi tot l'equip d'Slytherin al complet i una bala venia cap a ella.

—Oh, merda...!— I va accelerar cap als aros. Però no recordava que just allí hi era en Seth.— Oh, no...

Va tancar els ulls amb força, com si pel fet de no veure'l pogués marcar de veritat. Com si pel fet d'apretar fort les parpelles pogués...

I va sentir una gran cridòria. Va obrir els ulls, estranyada, i va veure que els crits anaven per ella, havia marcat. (I amb els ulls tancats)

Va fer un saltet a l'escombra i va córrer , o volar, cap a l'Elise, mentre cridava. De reüll va veure com el Seth aguantava els crits del seu capità, amb un petit somriure.

Mai va saber si en Seth en realitat l'havia deixat marcar o havia marcat de veritat. (Havia marcat de veritat, però en Seth mai ho reconeixeria)

I la papallona daurada semblava que no volia sortir, perquè el partit durava i durava, i els jugadors estaven cansats, i el públic encara, per poc temps, animat, i tot semblava com més lent, com més de pel·lícula.

I al cap de seixanta punts, que equivalen a hora i mitja de somriures i crits poc entusiasmats, la snitch va aparèixer per darrere les grades de Ravenclaw, i somreia, somreia de costat com el Seth quan es burlava de la Sam.

Els dos caçadors van volar cap a la papallona en un obrir i tancar d'ulls. Els dos anaven molt igualats, i l'snitch semblava que ja tenia ganes de tornar a la confortable caixa de pilotes.

Tot semblava perfecte, el partit acabava, i potser guanyaven. Llavors va ser quan el capità de l'equip de Hufflepuff va adonar-se de que alguna cosa no anava gaire bé. Tot i que guanyessin els punts que donava l'snitch Slytherin els superaria, només per deu punts, però tot i això perdrien.

—Merda— va exclamar el Hufflepuff entre dents.— Sam! Vés, corre, llença!

La Sam va frunzir el front, no entenia perquè però va agafar la bomba amb una mà i va volar el més ràpid possible cap als aros d'Slytherin. Però abans d'arribar el batejador de l'altre equip va barrar-li el pas, la Sam va pensar en parar però va decidir que no tenia temps.

Sí, van xocar, i la Sam va quedar penjant de l'escombra amb una sola mà. La Sam va cridar, l'Elise va cridar, tots els Hufflepuffs van cridar. En Seth va cridar. i els que no van cridar van retenir la respiració.

La Sam va pujar a l'escombra un altre cop, amb gran esforç i traient energies de on no en quedaven, i va avançar cap als aros, on, un altre cop tancant els ulls, va llençar la bomba. Va marcar, la Sam va respirar alleugerida. I al cap de dos segons un dels dos caçadors va tancar el puny sobre la papallona daurada que movia les ales desesperadament.

La Sam va girar el cap, amb els seus llavis transformats en una petita línia, i va veure un esclat de groc i negre.

Havien guanyat, havien guanyat...!

Ningú s'ho creia, i els Hufflepuff ho celebraven des de les grades i des de les escombres.

La Sam es va unir al seu equip per celebrar-ho. Ningú va veure que en Seth reia una mica mirant al cel, encara amb un rastre a la cara de la preocupació que havia sentit al veure la Sam penjant d'una sola mà de l'escombra.

*** 

—Samanta!—va cridar en Seth, sortint del vestuari d'Slytherin i caminant cap a la Sam, que era a la sortida dels vestuaris, asseguda en un racó del jardí.

La Sam va aixecar-se d'un salt i es va girar per mirar-lo. "Samanta?"

—Et mataré en serio, tu ets idiota? Una mica més i t'hem mates allí al mig. A qui se li ocorre anar a xocar contra aquell, i quedar-te mig penjant i...?

En Seth continuava renyant-la per la seva imprudència mentre ella se'l mirava i retrocedia a poc a poc.

—Em sents?—continuava en Seth, que estava preocupat, encara que no ho volgués reconèixer— Una mica més i et caus des de uns quinze metres! Es que tu estàs...

—Millor si hagués caigut, així hauríem guanyat. I, total, és una Hufflepuff—El va interrompre un jugador de l'equip de quidditch d'Slytherin, el batejador.

A la Sam se li van enfosquir els ulls de cop però va decidir no dir re. En canvi en Seth, que no estava acostumat a això se'l va mirar amenaçadorament, o intentant-ho.

—Que has dit?—En Seth es va acostar un pas cap el batejador d'Slytherin.

—Que total, es una Hufflepuff

El noi es va costar un pas més, cada cop intentant ser més amenaçador, però com el batejador li treia un cap no ho semblava gaire.

—Torna a repetir-ho i t'arrenco el cap.

En Taylor, el batejador d'Slytherin, va acostar-se a en Seth amb la intenció de començar una baralla, però la Sam va ser més rapida i va aconseguir posar al mig, separant a en Seth del batejador d'Slytherin.

—Seth, para, hòstia! Que no veus que et farà una cara nova?- va dir la Sam, empenyent cap endarrere en Seth— "Ja m'agrada prou la que tens ara"— va pensar, sense atrevir-se a dir-ho.

—Però no veus el que t'ha dit?! —En Seth volia tirar endavant, i a la Sam cada cop li costava més parar-lo.

—No m'importa, el que hagi dit. Para, cony! "M'importes tu" — En Seth la va apartar una mica per passar però la Sam va trobar una manera més factible de parar-lo. Es va posar davant seu, de puntetes (No recordava haver vist en Seth mai tan alt, tan lluny) i... Li va fer un petó. Curt, ràpid i bastant insignificant per tothom. Menys per ells.

—Hòstia—Va ser l'únic que se li va ocorre dir a ell, i estava massa sorprès com per moure ni un sol múscul. El Taylor va trobar que aquest era un bon moment per desaparèixer de allí i fugir cap a la seva Sala Comuna.

—Hòstia— Va repetir en Seth, que semblava que la única paraula que podia dir era aquesta.

La Sam va fer rodar els ulls i va pensar "Pararà?", però pel que es veia no tenia intenció de parar. Així que abans que ell pogués tornar a repetir la seva paraula predilecta la Sam li va preguntar, amb un registre estrany, com sorpresa, com estranyada:

—M'estimes?

En Seth va tornar en si i se la va mirar. La Sam semblava no tindre gaire vergonya, però estava vermella i també se'l mirava, esperant una resposta. En Seth es va posar vermell i va mirar cap a una altre banda. Sabia que volia dir-li, però no volia -no s'animava a- dir-ho. Però la Sam el mirava, i a l'únic a que no es podia resistir era a ella. A ella i als seus ulls.

—Massa— va respondre, fluixet. La va agafar per la barbeta i va baixar una mica el cap per fer-li un petó. Un petó llarg, lent i diferent a l'altre. Amb menys llavi i més llengua. Les llengües van entrexocar no sabien on posar-les, ni que fer amb elles.

—Massa— va repetir sobre els seus llavis. Com una promesa invisible, de les que oloren a amor, que jurava ser eterna. Per sempre.

La Sam va recolzar el seu front contra el d'ell, i va riure, la seva olor li feia pessigolles al nas.

—Estàs vermella— va dir-li el Seth a la Sam, passant el polze per la seva cara.

—Deu ser perquè tinc fred. Abraça'm fort, tan fort que sembli que vagin a petar-me les costelles.

—Tens fred? Si estem a estiu...— va fer en Seth, estranyat, i aixecant una cella.

—Calla i fes-ho, només fes-ho.

I va abraçar-la tan fort, que un moment va semblar que li feia mal, però en realitat l'únic que volien els dos es sentir l'olor de l'altre i incrustar—lo ben al fons, tan al fons que no se'ls oblidés mai.


Ei! Que us sembla? Lo de "Abraça'm fort, tan fort que sembli que vagin a petar-me les costelles." a mi m'encanta! (Modestia a part xDD)

Bé, només ens queden dos capítols...(aix, vaig a plorar ^^")

 Apa, doncs ens veiem al pròxim capítol ^^!


Llegit 903 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarClara_Weasley 133 comentaris03/11/2010 a les 16:07:04
#22082Encara no he escrit cap fanfiction

k,jdsafklj.sfkgdsailuasgvfjsadf (Expresso més emoció que mai xDD) Què monos, déu meu (A lo Jason xDD) I, ara, siusplau, un aplaudiment pel Taylor, el batejador d'Sly, que ha provocat el petó entre aquests dos (clap, clap, clap!) M'encanta la veu de la consciència del Seth, molt semblant a la de l'Edgard, és genial! xDD I el Seth, tot mono, dient hóstia sense parar (És una mica lent el noi, per processar datos i això xDD) Tens fred? Si estem a estiu... He dit ja que és una mica lent? xDD Però adorable! ^^ ^^




Avatarharry_james_potter 119 comentaris03/11/2010 a les 16:32:12
#22083Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Estava cantat que algun dels dos cauria ja (si aquest és l'avantpenúltim catíol, o queien ara i podem gaudir dos capítols del seu amor o queien al final de la ff i queies tu per les escales (unes que no es mouen, per això).

No, de veritat, aquest capítol compensa l'espera.




Avatarivi_potter 512 comentaris03/11/2010 a les 19:21:51
#22084Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

arrrhfffdsjha!! ha estat simplement preciós! De veritat, que bonic! El petó més rerebonic que he vist mai! Ara començaran a sortir noo? Diga'm que siii :) aiish quines ganes de continuar llegint, però de que se s'acabi gens ni mica... petons!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris04/11/2010 a les 19:06:42
#22085Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

oixoixoixoixxxxxx! Mata'm, mata'm, no ho puc sofrir. Quina cosa tan preciosaa! No em puc creure que només quedin 2 capítols. La meva vena cursilona es queixa. Escriuràs més, oi? OI? M'ho mereixo després d'haver fet el grup, i ho saps, no t'hi pots negaar!
En fi, que m'encanta, i ho saps ^^




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris04/11/2010 a les 21:19:52
#22086Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

ohh, Anna! Que maco, que maco sisplau!

Petons de:
Marta Potter Weasley




impedimenta 27 comentaris04/11/2010 a les 23:30:25
#22087Tinc 1 fanfictions i un total de 23 capítols

PER FI!!! SÍ SÍ SÍ!! YEA!! QUE BONIC!! QUE ME EMOCIONO!!Molt bé Annita Jonson tens un punt positiu en el camp de l'amor i la cursilàndia.

Ara només falta la part Lemmon, vinga!! el llit els espera!!

XAN XAN XAN XAN!




AvatarTooru 240 comentaris05/11/2010 a les 17:07:25
#22088Encara no he escrit cap fanfiction

Holaaa!!

Per fi!

Que boniic! M'he emocionat i tot! :D

I el partit, genial. xD Quan la Sam estava penjada de la granera, pensva que el Seth aniria a rescatar-la xD

Fins el següent!




Avataranna_lovegood 206 comentaris05/11/2010 a les 19:12:27
#22089Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

Clara, si, el Taylor es mereix un aplaudiment! i la veu també es molt guai! ^^"

harry_james_potter, uf, sort que els he liat xDD! M'agrada que compensi l'espera ^^

ivi_potter, el petó mes rerebonic? hahah exagerada, tampoc ha estat per tant :$

marta_ginny, tranquil·la, que faré una altre fic, ja la tinc pensada i tot ^^! Gràcies per comentar!

Marta, jujuju moltes mercés!

Juls, tinc un positiu? xDD I lo del Lemmon... Nada, nada...!

Tooru, oh, t'has emocionat! Jo, m'emociona que t'hagis emocionat! :_) I en Seth no va a rescatar-la, no te materia d'heroi, però és taaaan mono xD

Moltes gràcies a tots per comentar!




AvatarArwen Black Moderador/a 140 comentaris07/11/2010 a les 14:06:40
#22090Encara no he escrit cap fanfiction

OooOOhhhh :O:O !! Qué monoos!!!Qué preciós!! >.< Em fa molta pena que ja només quedin dos capítols...:'( Però bé, no és el tema d'aquest fic en concret el que més m'ha emocionat (a part), sinó la manera com l'has escrit! Ostres, i a mi que no em queien bé els Sly...! A veure amb quina nova fic ens sorprendràs quan tot això s'acabi! Primer, però, vull veure com continua aquest Seth-Sam :P Fins al pròxim capítol Anna (:




Avatarnathalilupin 181 comentaris07/11/2010 a les 18:17:38
#22091Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


Hola!!!!
Ooooo que maco!! Qui tingués un Seth a la seva vida haha.
El capítol esta molt bé i sort que en Taylor s'ha posat pel mig que sinó res d'això hagués passat xDxD

Continua aviat

nathalilupin




AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris21/07/2011 a les 11:32:30
#22678Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Oh. Qué bonito!