Albus Potter i la història interminable - Capítol 1 - El viatge i el primer banquet
AvatarEscrit per Isidre3x2
Enviat el dia 09/07/2010 a les 11:08:14
Última modificació 17/07/2010 a les 20:29:26
Tots els capítols de Albus Potter i la història interminable



Capítol 1 - El viatge i el primer banquet

-Al, desperta. Ja són les 8!

L'Albus Severus Potter, Al per a tothom, era un noi d'estatura normal tirant a baixet, amb els cabells negres i una miqueta llargs, que tenia uns ulls de color verd maragada. Quan va sentir que la seva mare el cridava es va aixecar de cop del llit i es va vestir amb la roba que havia preparat la nit anterior. Volia que tot sortís perfecte, i no n'hi havia per menys, era una ocasió molt especial. Aquell dia, aquell tan esperat 1 de Setembre de 2017 era el dia en què, per fi, se n'anava a Hogwarts! Com havia esperat aquell dia... Des de que havia rebut la carta de l'Escola de Màgia i Bruixeria Hogwarts que no feia res més que parlar amb els seus pares i el seu germà gran, en James, de com era Hogwarts, de si les classes eren difícils, etc, etc, etc...

Quan va sortir de la seva habitació, va baixar cap a la cuina, on va trobar en James i la Lily assentats a taula, i el seu pare, en Harry, ajudant a la Ginny, la seva mare, a preparar l'esmorzar. Ell va imitar els seus germans i just llavors va arribar la seva mare amb un bon plat de bacon i ous ferrats per a cada un que no van tardar a cruspir-se. La Lily, però, quasi no va menjar. Estava trista, igual que ho estava dos anys enrere, quan en James havia de començar primer, perquè ella encara no podia anar a Hogwarts. Un cop van haver esmorzat van anar cada un a la seva habitació per repassar tot el que s'havien d'endur. La marmita nova de trinca, els llibres, els materials per a fer pocions, l'uniforme i la vareta, que va repassar per enèssima vegada que fos al bagul. Abans de marxar, en Harry va demanar a l'Albus que anés un moment a la sala d'estar i allà, ell i la Ginny, van regalar-li un mussol bru perquè se l'endugués a l'escola.

-Gràcies - va exclamar l'Al, emocionat a més no poder.

-De res - va dir la Ginny - hauries de posar-li un nom, que sino no et farà cas.

-Li diré Ollive - va exclamar el noi -, oi que t'agrada Ollive? - el mussol va fer un esgarip, que tots van entendre com una resposta clara.

Així que van carregar els dos baguls i les dues gàbies al maleter del cotxe màgicament ampliat, van sortir de la plaça Grimmauld nº12 i van dirigir-se cap a Kings Cross amb mitja hora de temps. Vint minuts, tres semàfors i dos embussos després van arribar a l'estació. Van anar cap a l'andana 9 i 3/4. Primer va passar en James, expert a travessar la barrera. Després va passar l'Al acompanyat de la resta de la família Potter. Un cop es van haver despedit, en James s'en va anar directe al tren a trobar el que era el seu amic des de primer, en Jack Finnigan, a casa del qual havia passat dues setmanes l'estiu passat. La resta dels Potter es van anar a trobat amb en Ron i l'Hermione Weasley i els seus fills: la Rose i l'Hugo. La Rose, que era la gran, també faria primer aquest curs.

-Hola Rose - va saludar l'Al -, què, estàs gaire emocionada?

-Et burles de mi? - va contestar ella - No he dormit en tota la nit.

-Doncs jo sí. Per cert, a quina residència creus que aniràs?

-No ho sé. M'agradaria anar a Gryffindor, per descomptat, però si no crec que Ravenclaw també estaria bé. Huflepuf tampoc seria mala residència. Ara, Slytherin...

-Què vols dir? El meu pare m'ha dit fa un moment que el meu segon nom ve d'un exdirector de Hogwarts que era d'Slytherin, i m'ha confessat que era la persona més valenta que mai ha conegut.

-Ah sí? Ostres això m'ho has d'explicar més bé durant el viatge, que sembla molt interessant.

-Ara que dius això del viatge, seria millor que anèssim pujant al tren, que acabo de sentir que només falten dos minuts - va dir l'Al.

-Tens raó - va dir la Rose -. Adéu mama, adéu papa.

-Adéu mama, adéu papa - va imitar-la l'Al.

Van pujar tots dos al tren, van despedir-se per última vegada dels seus pares i germans i dos minuts després van sentir que es posava en marxa. Ja hi eren, ja no hi havia marxa enrere. Se n'anaven a Hogwarts! Els dos cosins van decidir buscar un vagó per estar-s'hi, però estaven tots plens, així que van compartir-ne un amb un noi que va dir que es deia Ted McLaggen i que aquell any ell també feia primer. Així que van carregar els baguls a les lleixes, van assentar-se tots, i van començar a parlar amb en Ted de tot el que sabien o creien uns i altres sobre Hogwarts.

A mitja tarda va passar una dona amb un carret ple de llaminadures. Tots tres nois van comprar-se granotes de xocolata i llaminadures de tots els gustos de Bertie Bott. Mentres l'Al saborejava una llaminadura amb gust d'herba li va preguntar a en McLaggen:

-Tu què saps de les classes de Hogwarts?

-Jo? Bé, els meus pares me n'han parlat de les classes. Pel que m'han dit, la més interessant és la de Transfiguració, convertir uns objectes en uns altres ha de ser xulíssim. Encanteris també té bona pinta. Història de la Màgia, en canvi, m'han explicat que és un avorriment. Però suposo que després de tants anys els professors seran diferents, així que no es pot dir res.

I així és com, mentre comentaven el que sabien o pensaven sobre Hogwarts i s'explicaven anècdotes, es va forjar una amistat indestructible entre els tres nois.



Dos hores més tard van arribar a l'estació de Hogsmeade. Van baixar tots tres junts del tren i van sentir una veu greu que deia: "Alumnes de primer, cap aquí" Era en Hagrid. Van anar-hi tots tres corrents, nerviosos pel que els esperava.

-Hola Rosie, hola Al - va dir en Hagrid -. Esteu gaire nerviosos?

-Molt - va contestar primer la Rosie.

-Jo també força - va reconèixer l'Al -. Mira, et presentem en Ted McLaggen, ens hem conegut al tren i ens ha caigut molt bé.

-Encantat de conèixer-te - va dir el noi una mica espantat. Veure un home de quatre metres d'alt i 2 d'ample no era gaire normal.

-Igualment - va contestar-li el gegant. Després va afegir, per a tots els de primer -. Vinga nois, hi som tots? Doncs afanyem-nos que si arribem tard la subdirectora ens mata - En Hagrid va dirigir-se cap al llac, seguit dels alumnes que aquella nit començarien a fer primer - Quatre per barca, ni un més - Va fer-se sentir en Hagrid per damunt del xiuxiueig excitat dels alumnes.

Els tres amics van anar junts en una barca acompanyats d'una tal Karen Thomas. Quan tothom va tenir barca, aquestes van començar a desplaçar-se fins a l'altre punta del llac, just a sota de l'imponent silueta de Hogwarts. Van entrar per una escletxa que hi havia al mig del penya-segat. Uns metres més endavant van arribar a unes escales. Van pujar-les, amb en Hagrid al davant, fins que van arribar al pati interior de Hogwats. Després van travessar les grans portes de Hogwarts i van arribar al vestíbul, on els esperava la subdirectora Austin. Aquesta els hi va dir:

-Noies i nois, escolteu-me un moment sisplau. Sóc la subdirectora de Hogwars i professora de Transfiguració Jane Austin. D'aquí uns moments travessareu aquestes portes que tinc al meu darrere i entrareu al Gran Saló. Allà se us seleccionarà per a una de les quatre residències: Gryffindor, Ravenclaw, Huflepuf i Slytherin. Els companys de residència seran com la vostra família. També cal dir que cada any se celebra una Copa Interresidències. Les vostres accions donaran o restaran punts a la vostra residència. La que al final de l'any tingui més punts, guanya la copa. Així de senzill. Ara, si podeu fer el favor, entrarem al Gran Saló.

Es van posar en fila d'un, tots molt nerviosos. La subdirectora Austin va obrir les portes del Gran Saló. Els nois i noies van entrar. Alguns van quedar meravellats per la grandària de les quatre taules, d'altres pel fet que no hi hagués sostre, sinó que es veiés el cel de fora. , va sentir l'Al que comentaven dues noies. Però tots van quedar sorpresos per una cosa: el barret vell i negre, acabat en punxa i que semblava socarrimat d'alguns llocs que hi havia sobre d'un tamboret. -Alumnes de primer. Ara se us cridarà d'un en un perquè us acosteu fins aquí. Seureu al tamboret i jo us col•locaré aquest barret sobre el cap, que determinarà a quina de les quatre residències heu d'anar. Un cop aquesta sigui determinada, us dirigireu fins a la seva respectiva taula.

Així que aquesta era la manera de seleccionar-los! L'Al es va treure un bon pes de sobre. Es pensava que els hi farien fer alguna prova o quelcom per l'estil. Que tonto que havia estat per pensar això!

-Malfoy, Scorpius - va dir la subdirectora.

En Malfoy s'hi va acostar i quasi no va tenir temps de seure que el barret va dir.

-Slytherin!

La taula de més a l'esquerra va aplaudir mentre el noi de cabells rossos platí se n'anava cap allà.

-McLaggen, Ted.

En Ted s'hi va acostar i es va asseure. Li van col•locar el barret i aquest va dir, un minut més tard.

-Gryffindor!

La taula de l'altra punta de la sala va aplaudir i en Ted va anar cap allà.

-Potter, Albus!

L'Al, tremolant i més nerviós del que havia estat tot el dia, va dirigir-se cap al tamboret i va seure-hi. Vist des d'allà, el gran saló encara era més impressionant. La professora Austin li va col•locar el barret. De seguida va sentir una veueta que deia.

-Aviam aquest noi on el posarem?

-Gryffindor sisplau, Gryffindor sisplau, Gryffindor sisplau,...

-Així que Gryffindor eh? Doncs si ho tens tan clar no hi haurà més remei que posar-te a...GRYFFINDOR!

L'Al va saltar del tamboret, va tornar-li el barret a la professora Austin i s'en va anar cap a la taula de Gryffindor, on va seure al costat del seu germà que, tot i que havia estat tot el dia bromejant amb ell que potser aniria a Slytherin, el va felicitar per haver entrat a Gryffindor. Van anar seleccionant més alumnes fins que al final van cridar la Rose. Dos minuts més tard la noia va dirigir-se cap al costat de l'Al, ja que el barret l'havia posada a Gryffindor. Un cop la subdirectora ho va haver recollit tot, el director Roger Stevens es va aixecar i va dir.

-Alumnes, m'agradaria dirigir-vos unes paraules, tan als nous com als que ja heu vingut altres anys. Primer, donar-vos la benvinguda a tots. Segon, dir-vos que hi ha unes normes tan per les zones internes com externes de l'escola que cal respectar, com molt amablement m'ha recordat el zelador Nelson Cadif. I, ja per acabar, bon profit!

Just quan el director Stevens va acabar de dir aquestes paraules, totes les plates que tenien al davant es van omplir de plats tan variats com rosbif, pollastre al forn, una mica de peix i sopa. Els tres amics es van adonar, en veure això, que els nervis els hi havien fet venir gana, així que van agafar una mica de tot i van començar a menjar. Una hora més tard, les restes del menjar van desaparèixer i van ser reemplaçades per púdings i pastissos de gustos i colors variats. Una bona estona després, el professor Stevens es va aixecar i va dir.

-I ara, si sou tan amables de seguir els monitors cap a les vostres residències.

I així van fer-ho. Els dos monitors de cada residència es van aixecar i van anar donant instruccions als alumnes de primer. Els monitors de Gryffindor van portar-los a tots fins a una de les torres, just davant d'un quadre d'una senyora anomenada, segons va sentir l'Al, Senyora Grassa, que va preguntar al monitor.

-Contrasenya?

-Fillorium - va contestar.

El quadre es va obrir com si fos una porta i darrere es va deixar entreveure una sala circular força més gran que la sala d'estar de casa l'Al amb unes quantes butaques, una taula amb set o vuit cadires i una llar de foc. L'Al, la Rosie i en Ted no s'hi van fixar gaire, i és que estaven tots rebentats. Els dos monitors van explicar.

-Aquesta és la sala comuna de Gryffindor. La contrasenya només la saben els d'aquesta residència. La porta de la dreta és la de les noies, i la de l'esquerra, la dels nois. Si pugeu per les escales trobareu una porta amb un cartell on indicarà el curs de l'habitació. Quan trobeu el del vostre curs entreu i a dins trobareu el vostre bagul i la resta d'objectes personals. Que passeu bona nit.

Així que els tres amics van anar dos per una porta i un per l'altra i van arribar a la seva habitació. A la de l'Al i en Ted hi havia 4 llits. Van triar-ne un cada un, es van estirar i, al cap d'uns segons ja dormien tots dos. "Quin dia més entretingut - va pensar l'Al -. Espero que demà sigui igual de divertit que avui".

S'equivocava de mig a mig.


Llegit 839 vegades



 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarTooruEnviat el 09/07/2010 a les 15:59:27
    #21639

    Hola!

    Esta prou interesant el 1er capítol.Segueix prompte!

    Adeu! 




  • JoanaPotterEnviat el 11/07/2010 a les 13:39:24
    #21640

    OME NO ESTA MAL PERO QUI "SEQUIVOCAVA DE MIG A MIG"?



  • Avataranna_lovegoodEnviat el 27/07/2010 a les 15:04:45
    #21730He escrit 3 fanfics amb un total de 26 capítols

    Hola!

    Apa, a mi m'agrada bastant el fic, de moment. Continua aviat ^^

    P.D. No està gaire currat el comentari, però es que no tinc temps, ho sento ^^" El pròxim serà millor :)