EAST OF HOGWARTS - El germà perfecte i la carta especial
AvatarEscrit per Luna Weasley
Enviat el dia 23/03/2010 a les 20:59:11
Última modificació 23/03/2010 a les 20:59:11
Tots els capítols de EAST OF HOGWARTS
Pròxim capítol >


El germà perfecte i la carta especial

EAST OF HOGWARTS

 

Hola a tothom! Pot ser que hagueu sentit a parlar d'un llibre de John Steinbeck, anomenat, l'original, East of Eden. Com que el nom en català no molava gens, (A l'est de l'edèn), vaig decidir posar-li el nom a la fic en anglès. Com que posar eden seria una mica... em¬¬', vaig decidir posar Hogwarts, i ambientar una mica la història. En aquesta fic em veuré obligada a introduir alguns elements del llibre de Steinbeck, i també de la Bíblia però són necessaris per donar una mica de suquet a la fic.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

 

 

UNA PETITA INTRODUCCIÓ:

 

El protagonista es el Draco, i també el seu germà Salam. (Ja veureu de què ve el nom). Tots dos saben de l'existència del món mag, però ells viuen en un món muggle. En Draco és un noi un xic autista i torturat, és com un James Dean (ja ho dic més endavant), del segle vint - i - u. Viu a l'ombra del seu germà, i sense l'amor del seu pare.  El seu germà bessó és el prototip de nio bo, de fill perfecte, i en Draco té més aviat un caràcter rebel, no es deixa manipular. Té, però, el millor aspecte. (Manipulació total, ho sé...) té sempre una munió de noies al darrere... I això no canvia mai. Un James Dean, vamos.

 

Son orfes de mare, i viuen amb el seu pare, Dexterius Malfoy, en un barri muggle als afores de New Castle. Però Hogwarts és la llar dels seus somnis.

 

Una Lluita entre Cain i Abel, un concurs d'habilitats, una disputa de personalitats, un combat entre dos germans.

Quina serp introduirà més verí en el cos de la seva contrincant? Mai se sap fins al moment en que una clava els ullals a l'altra...

 

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

 

INTRODUCCIÓ DE VERITAT:

 

Quan en Draco i en Salam eren petits, la Narcisa Malfoy va morir. Des d'aquell moment havien estat vivint amb el seu pare, un mag que havia renunciat a les seves facultats i que no havia tornat a utilitzar els seus poders des de la mort de la seva estimada i adorada esposa, a qui ell anomenava Cisa.

L'havia coneguda feia molt temps. Ella era capitana de l'equip de quidditch de Slytherin(N. A: Invenció total, ho se. XD), i ell i el seu germà, batejadors. Ella era encistelladora, també. En un partit, va passar una cosa molt curiosa. En Dexterius intentava batejar una bala quan la Sheek, una encistelladora, li va passar la bomba per equivocació.

 

*Flashback*

 

   -   CISA!!! VIGILA!!!

   -   Què?

Una bala anava a tota màquina cap a ella. En Dexterius anà a tota velocitat per interceptar la bala, el bat ben agafat a la mà, quan va sentir la Sheek, que cridava:

   -   És la teva, marca! Corre, no hi ha ningú!!!

En Dexterius es va girar, i va veure un objecte rodó que volava a tota velocitat cap a ell. No va sentir l'impacte de la bomba contra el seu crani, els seus ulls estaven massa ocupats veient com aquella bala que no havia pogut parar anava directament cap a la Cisa, i li impactava en tot el pit. Només va poder veure la cara de dolor de la noia. Només va poder veure com la seva estimada Cisa queia de l'escombra, i es dirigia cap a terra, l'escombra sense control. Queia en picat. Amb un últim esforç, mig zombi, mig inconscient per l'impacte, va girar l'escombra noranta graus i va baixar a tota velocitat, fins a poca distància del terra, per rebre la Cisa. I oh i tant que la va rebre! La noia va caure amb força contra ell, i tots dos van caure a la sorra. Ell la va mirar. La Cisa s'aixecava. Amb dificultat, però estava dreta. El dolor somort al crani, i a tot el cos, li va fer tancar els ulls, amb la tranquil·litat de que ella estaria bé... I sense saber si els tornaria a obrir mai més.

 

Es va despertar a la infermeria, i el primer que va veure va ser la cara del seu germà, a un pam i mig de la seva, examinant-lo, com si cada batec del seu cor o cada intent de respirar que en Dexterius feia fos , realment ,  de vital importància. El seu germà va pegar un bot quan ell va obrir els ulls. El seu estimat " Dex " estava bé. En Dexterius, però, no pensava en ell mateix, sinó en la noia que hi havia al llit del seu costat. va girar el cap, cap a ella, i amb gran satisfacció va comprovar que estava bé. Estava llegint. O estudiant. Es va incorporar al llit de mantes blanques. Va xiuxiuejar-li un parell de coses a cau d'orella al seu germà, i aquest va marxar a corre - cuita cap a la petita zona de treball de d'infermera. En Dexterius (N.A: A partir d'ara l'anomenaré Dex o Dexter, en els flashbacks, i altres). Doncs bé, en Dexter va girar el cap, ignorant el dolor punxant que sentia a les cervicals, per mirar la seva estimada Cisa. Ella, com si es sentís observada, el va mirar fixament als ulls. Curvant els seus llavis, sense parlar, potser amb un xiuxiueig, va dir, o simplement pronunciar un "Gràcies" que el va fer estremir d'orgull. Ella li va somriure amb complicitat, i ell li va retornar el somriure

 

*Fi del Flashback*

 

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

 

 

CAPÍTOL 1: El germà perfecte i la carta especial

 

   -   Desperta't, dormilega! - va sentir com algú li cridava a l'orella.

   -   Què passa, Salam? Estic dormint! - va dir en Draco, tot tapant-se el cap amb el llençol.

   -   Draco, el pare diu que si no et despertes ara mateix no aniràs a Hogwarts

   -   HOGWARTS? - el nom el va despertar de cop. Sabia de l'existència d'aquella escola, però mai hauria imaginat que rebria la carta d'admissió. Es girà cap al Salam -. Ho dius de veritat o per que em desperti?

   -    De veritat. Au, va, que el pare ens espera al menjador

   -   Espera, Salam. Tu també l'has rebuda?

   -   És clar que si!

En Draco es va llevar del llit, lentament, pensant que si era una broma pesada, mataria al seu germà, i el faria patir, patir, patir...

Es va calçar les sabatilles grises amb ratlles verdes i va anar al bany. Es va mirar al mirall, i va pensar que ell era el més guapo dels dos germans, i que els seus cabells rossos i sedosos eren preferibles que els cabells rossos, més foscos, i de vegades un xic greixosos, del seu germà. Però en Salam era tan... Perfecte. Tothom el preferia a ell, un setciències amb una novia guapa, un expedient net, i un cos bonic i uns ulls penetrants, car en Salam és el tipus de persona que a un ja li agrada abans de conèixer-lo, i li cau millor després d'haver parlat amb ell. En canvi en Draco era un noi intel·ligent, però reservat i tancat, un James Dean del segle vint - i - u, i, com és obvi, tothom preferia en Salam.  Inclús el seu pare. I en Draco es sentia rebutjat. (N.A: Si no sabeu qui és, en James Dean, busqueu-lo al google, algunes imatges,  i llavors veureu que és molt guapo, o si més no, atractiu. Aquella mirada penetrant... bava vaaaaaaaaaaa. Si heu vist la peli del est del edèn, gigante o rebelde sin causa, m'entendreu. XD. Llàstima que es va matar...)

Estava tan distret pensant en les seves coses que no es va adonar del pas del temps, i llavors els trucs impacients a la porta del bany fets amb els punys molsuts del seu pare el van treure d'aquell moment de meditació.

   -   Draco! Que em pixo! Vinga, fill, que portes una hora aquí i només hi ha un bany per a tres persones!

   -   Ja vaig, pare, ho sento, ja vaig - i va murmurar -. Si la mare fos aquí, de segur que res d'això no passaria.

   -   Què em dius, fill?

   -   Res, pare, no he dit res de res

Va baixar les escales amb passos curts i despreocupats, i es va asseure a la petita taula rodona de la cuina. El seu "perfecte" germà estava preparant l'esmorzar. Ous amb bacon. Li encantaven. A tots dos. Segurament a la seva mare també li havien agradat. Abans de marxar. Al cel. Abans de deixar-los amb un home que creia fer feliç a la seva petita família, però que, en realitat, no tenia ni idea de fer de pare.

   -   Té, ous amb bacon. Que aprofiti.

   -   Ah, gràcies, Salam - va dir a contracor. Odiava agrair-li coses al seu germà, el feia sentir encara més inferior. Però és que aquells ous amb bacon estaven realment bons...

Va punxar un tall de bacon i se'l va ficar a la boca. Tenia aquell punt cruixent, torrat, però no cremat que tant li agradava.

-          que hi ha pa, Salam? - va preguntar en Draco

-          Reçent portat del forn del carrer del davant

-          Com no, tu, el meu germà perfecte, ja l'has anat a buscar - va dir a sota veu

-          Què dius, Drake?

-          Res. Què he dit? - va contestar amb innocència

-          Bé, llavors, vols un tall de pa?

-          Si

-          La paraula màgica?

-          Joder, Salam, no fotis més i dóna'm el collonut tros de pa aquest

-          No és el que esperava però em val - va fer sense immutar-se però cagat de por per dins. Tant li costava al seu germà ser agradable o dir "si us plau" per una sola vegada a la vida?

En Draco el va mirar de dalt a baix, recelós, i en Salam es va afanyar a donar-li el tros de pa.

"De vegades els germans son un xic estranys" va pensar en Salam, sense saber que en Draco en aquells moments pensava exactament el mateix

-          NOIS! - va cridar el seu pare amb joia, tot entrant al petit menjador. En Draco va aixecar els ulls al ce. Altre cop s'havia posat aquella bata horrible de quadres escocesos multicolor i aquelles sabatilles de gossets. Va intentar no imaginar els calçotets que s'hauria posat... Ecs!!!

-          Hola pare! - va exclamar en Salam - Vols ous amb bacon?

-          És clar que si, fill meu! - va fer el senyor Dexterius Malfoy, que ja els havia ensumat

En Salam li va servir un bon plat de bacon, i va posar dos ous a sobre(òbviament cuinats, és clar...¬¬')

-          Noiz, eztic molt content de que uz hagin enviat la cagta de Hogwagtz - va fer en Dexterius amb la boca plena. Es veia de lluny que no sabia què li importava més, si el plat d'ous i bacon deliciós que tenia al davant, o la carta d'admissió dels seus fills a l'escola màgica. Hogwarts... el nom li inundava la ment i l'ànima de records. Bons moments, mals moments, alegries, penes, sorpreses... Més penes... Més sorpreses... Algunes sorpreses no gaire agradables, cal dir-ho. - Estic content, i ara aneu-vos preparant, que l'u de setembre, partiu.

 

--------- --------------------------------------------------------------------------- ----------------------

 

què us ha semblat el primer capítol?

La veritat, porto molt temps ideant-lo.

Ja em direu què us ha semblat.

Ah, per cert, dedico aquest capi a totes aquelles a qui agradi en James Dean!!!

 

*AL*


Llegit 1226 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)