Un jardí de roses... o d'espines - Potser la teva vida canviarà més aviat del que et penses
AvatarEscrit per *Luna Lovegood*
Enviat el dia 02/01/2010 a les 12:10:59
Última modificació 06/01/2010 a les 18:07:16
Tots els capítols de Un jardí de roses... o d'espines



Potser la teva vida canviarà més aviat del que et penses

1.1 Potser la teva vida canviarà més aviat del que et penses

El despertador sonava frenèticament. Un nou dia horrible de la seva vida horrible, va pensar la Rose. Amb un esforç sobrehumà, va apagar el despertador i es va aixecar, amb els ulls inflats de son. Es va vestir amb roba estil-pirata (un toc molt gòtic) i es va anar a rentar la cara. «Fantàstic, faig una cara de son fastigosa va pensar «I a sobre m'hauré de tornar a planxar els cabells, aquestes ondulacions no són compatibles amb l'estil de deprimida-perpètua.

I és que la Rose volia donar aquesta imatge, perquè la seva vida era fastigosament-horrible (paraules contextuals seves), i volia que tothom ho sabés

Realment la seva història no era gaire agradable. La seva mare, quan era més jove (fa quinze anys) s'havia quedat embarassada d'un noi molt intel·ligent, i somiaven en crear una bonica família. I llavors van començar les complicacions. La família del pare li va dir que era un irresponsable, que amb vint anys havia d'anar a la universitat i treballar i no pas formar familíes. Ell la va abandonar i la va deixar sola i desemparada. Al final ella va acabar tornant a casa dels seus pares i els seus pares la van acollir com si res no hagués passat, li van permetre tenir la criatura i la van dotar de tot d'ajudes econòmiques.

Almenys això era el que li havia explicat la seva mare.

­­-Aaaaaaagggghhh!!!

Pensant en la seva vida, s'havia cremat el clatell amb la planxa. S'hi va posar aigua oxigenada diluïda amb un vas d'aigua i amb els ulls lleugerament plorosos va començar a perfilar-se les línies dels ulls, i va baixar a esmorzar.

-He sentit un crit que venia de dalt, què t'ha passat?-va dir la seva mare, amb veu de ressaca. La Rose odiava la seva mare, una alcohòlica amargada segons ella. La va ignorar.

La seva mare, Johana, la va mirar amb tristesa i va sospirar.

Però la Rose va continuar preparant-se les torrades.

-Quina pudor de cervesa no? -va llançar una indirecta.

-Reina ja saps que ho vull deixar però...

-No estàs mai a casa, quan hi ets no et preocupes per mi, no em prepares el menjar, ni tan sols treballes...!! -va bramar la Rose. Johana va abaixar el cap i va pujar a dalt.

I la Rose tot el que va fer va ser untar la mantega i la melmelada.

Va agafar la motxilla grisa, hi va posar un parell de carpetes i 6 llibres de l'institut i va marxar. Era un matí fred d'hivern, i el vent li glaçava les galtes. Però ella caminava decidida a grans gambades.

Nomès tenia una amiga. Feia veure que li queia bé tota la colla de gòtics de l'institut, però era fals. Els odiava per fer-se emos o gòtics i anar de deprimits només perquè els pares no els deixaven fer certes coses o no els compraven el que volien; patètic. La seva única amiga era l'Alice. Rossa, ulls blaus, història molt més tràgica que la de la Rose.

A l'Alice, els seus pares la pegaven, i amb prou feines li donaven  menjar. Però un dia, quan tan sols tenia cinc anys, algú la va estirar i la va fer pujar a una furgoneta grisa. Ella va intentar resistir-se; però la van lligar i la van tirar al maleter. Van fer un trajecte d'unes hores i després la van tancar a les golfes d'una masia buida i humida, plena de rates i vés a saber quants animalons repulsius. Els seus pares van passar mil de pagar-li el rescat, i ella es va quedar allà dies, mesos i al final, anys. Nomès es podia alimentar del pa sec que li donaven i de l'aigua de pluja que recollia de les goteres. El seu jaç era el seu propi anorac sobre el terra. Per això va sofrir un trastorn alimentari i es va quedar molt baixa, i sobretot prima. Als dotze anys, va acabar el forat a la paret que havia començat el primer dia. Es va poder esmunyir amb dificultats i va sortir corrents. Feia set anys que no veia la llum del sol. Va córrer, i córrer, i tot això no va plorar. Li feia mal la gola. Va arribar a una carretera i va fer autoestop. Ningú volia recollir aquella nena desnerida, fins que la va recollir un cotxe amb una dona jove, i la va portar a l'hospital, on la van nodrir i li van curar unes quantes lesions i talls que s'havia fet al passar pel forat de roca de la paret, i després la van portar a un centre. Malgrat que al centre rebia una bona alimentació, no va créixer gaire més.

Això li havia explicat l'any passat, i la Rose quasi es posa a plorar. Ja no es sentia tan desgraciada comparant-se, i va fer-se la promesa interior de fer costat a l'Alice en tot el que pogués.

Va fotre una coça a una llauna del terra, pensant que sabia més de la seva amiga que d'ella mateixa, i per no dir del seus pares.

L'edifici de l'insitut ja s'entreveia al final del carrer, ple de gent. Pijes, animadores, esportistes, marginats i marginades, populars, punks, emos, gòtics i tots els estils i categories socials que existeixen.

Es va trobar a l'Alice, amb els cabells rossos adornats amb un llaç blau amb una calavera. Un vestit de puntes, com de criada de peli però en versió gòtica i unes converse amb calaveres . El maquillatge negre dels ulls li feia resaltar aquells ulls d'un blau profund.

-Ei, Rose -la va saludar.

-Hola Alice. Tia, es van passar amb l'exàmen del divendres. Com volien que ens sapiguèssim tots els rius importants del món i el seu cabal?

-Tant és, això no serveix de res a la vida... els profes es passen molt.

-Què Alice? Continues sent una anorèxica? No t'engreixa el país de les meravelles? -va dir Koalatarzan (obviàment Koalatarzan no era el seu nom, però Alice i Rose li deien així per la cara i els cabells, de vegades fins i tot pel comportament salvatge) els esbirros (així anomenaven als amics del Koala) li van riure la gràcia, com sempre.

Alice li va fotre una coça. Koala se la va mirar malament.

-Ostres Alice, em pots traduir el que ha dit? No entenc l'idioma dels Koalatarzans.

-Ni jo el dels fills de pu... -i va escopir al terra prop dels peus de la Rose i s'en va anar.

Va sonar el timbre i van entrar a classe.

Els van donar les notes de l'examen dels rius. L'Alice va treure un 7 -li va explicar a l'hora del pati- i la Rose un 4,5.

Però tant li feia suspendre, la seva mare no la renyaria, tampoc. Va somriure sarcàsticament.

-Ja ho deia jo que està boja. Suspèn i es fot a riure -va dir el Koala desdenyosament a l'hora de classe. I es que la Rose tenia la desgràcia de que li havia tocat el Koala a la classe.

-Ja ho deia jo que ets idiota. No captes un riure sarcàstic -va respondre la Rose -A més tu en suspens més que jo.

-I què la teva amigueta Alice, ja se l'ha endut el vent?

-Ui, que graciós. Tu ja has caigut de la liana?

Va sonar el timbre, cadascun va recollir els seus llibres i van marxar. La Rose pensava en com odiava el Koala, el Koala pensava en el que es compraria a la cafeteria.

-Alice, vull fugir d'aquí -va dir la Rose a tall de salutació.

-De l'insti o de casa teva?

-De la meva vida.

-Jo ja vaig fugir una vegada. La llibertat pesa. És impossible fugir del tot, com a humans que som...

-Però ara estàs millor que segrestada no?

-Si però... -l'Alice no sabia com dir-ho, se sentia sola. Si, la Rose era una amiga genial però no podia fer-li de la mare i el pare que mai va tenir, ni de nòvio (li podria fer de nòvia però... ehem, resulta que eren hetero).

-De veritat, vull fugir. De la meva mare, del koala, dels suspensos, de...

-Potser la teva vida canviarà més aviat del que et penses.

-Com ho saps?

-No ho sé.

1.2. Refresc i llàgrimes

Classes, més classes. Agafar la maleta, anar a casa. Ignorar la seva mare. Trucar a l'Alice. Anar a pendre alguna cosa amb ella. Xerrar. Intentar posar-se de bon humor.

Perquè li resultava impossible la última cosa?

Tenia un nus a la gola.

-Tens ganes de plorar.

-No vull plorar.

-Ho has de fer...

-Si en públic, no? I perquè de passada no ho faig en top less?

-Vés al labavo.

-Ho sento Alice, m'en vaig a casa..

-Adéu, connecta't al messenger i en parlem.

-Ok.

1.3. Messenger

 [Buscant el país de les meravelles, des del de la tristesa] diu:

Rose?

BlackRose diu:

sip. Tens un nick molt llarg...

Alice diu:

així millor?

BlackRose diu:

falta originalitat ¬¬

Alice diu:

perdoni, senyoreta rosa negra...

BlackRose diu:

-.-

[Buscant el país de les meravelles, des del de la tristesa] diu:

i si deixem la "interessant" conversa sobre nicks?

BlackRose diu:

ok, millor

[Buscant el país de les meravelles, des del de la tristesa] diu:

tia, hauré de compartir habitació al centre T.T

BlackRose diu:

kee??

[Buscant el país de les meravelles, des del de la tristesa] diu:

Si, i crec que amb una pija - fiestera - egoista - en - resum - insoportable

BlackRose:

joder...

[Buscant el país de les meravelles, des del de la tristesa] diu:

A mi si k em canvia la vida i per pitjor. Yupi .-.

BlackRose diu:

i a mi no em canvia...

[Buscant el país de les meravelles, des del de la tristesa] diu:

Tia, no vull tenir una pava a la meva habitació. tindré menys intimitat que si visquès en una tenda de campanya al mig de la plaça

BlackRose diu:

prova-ho xD

[Buscant el país de les meravelles, des del de la tristesa] diu:

Si maca si -.-

BlackRose diu:

No sóc maca D:

[Buscant el país de les meravelles, des del de la tristesa] diu:

Si que ho ets, una altra cosa es que no t'ho sembli. El que donaria jo per tenir el teu cos, aparento 13 x.x

BlackRose diu:

Tu tens una cara preciosa, no com jo, deu meu soc horrible D:

[Buscant el país de les meravelles, des del de la tristesa] diu:

ojala existis la magia... t'imagines poder eliminar el koala i la -blocked- de naturals i que no hi haguès manera de saber que vam ser nosaltres? ;D

BlackRose diu:

que dolenta k ets. molariia! xd

[Buscant el país de les meravelles, des del de la tristesa] diu:

tinc gana :C

BlackRose diu:

Lol, parlem d'assassinats i a tu et ve gana. Molt malament noia! xd

[Buscant el país de les meravelles, des del de la tristesa] diu:

jajaja xDDD

BlackRose diu:

jo també tinc gana. i si totes dues anem a sopar? vaig a fer-me unes torrades

[Buscant el país de les meravelles, des del de la tristesa] diu:

Ok, baixo al menjador a veure si ja està fet el sopar

BlackRose diu:

chau

BlackRose s'ha desconectat

[Buscant el país de les meravelles, des del de la tristesa] s'ha desconnectat

1.4. La Pava

L'Alice va agafar un plat d'amanida de pasta i aigua freda. De postres, una mandarina i una xocolatina. Va observar el seu menú, no era que li vingués gaire de gust, però havia de menjar alguna cosa, i tenia gana.

Va seure a una taula, sola.

Va menjar, però tot i que tenia gana, no li venia gens de gust aquella amanida de pasta seca amb trossos de truita humida i aquell surimi encara a mig descongelar. La meitat del menjar va acabar a la paperera, i va decidir tornar a la seva habitació.

Va engegar el youtube i va posar la seva cançó preferida: How does it feel - Avril Lavigne.

Va agafar la guitarra i va acompanyar la melodia.

I'm not afraid of anything,
I just need to know that I can breathe,
And I don't need much of anything,
But suddenly (suddenly)

I am small and the world is big,
All around me is fast moving,
Im surrounded by so many things,
Suddenly (suddenly)

How does it feel...
To be, different from me,
Are we the same,
How does it feel...
To be, different from me,
Are we the same,
How does it feel,

I am young
And I am free,
But I get tired and I get weak,
I get lost and I can't sleep,
But suddenly (suddenly)

How does it feel...
To be(to be), different from me,
Are we the same,
How does it feel...
To be(to be), different from me,
Are we the same,
How does it feel,

Would you com-fort me ah yeah e aah
Would you cry with me ah yeah e aah

Ah ah aah ah aah ah aah ah aah
Ah ah aah ah aah ah aah ah aah

I am small
And the world is big
But I'm not afraid of anything

How does it feel...
To be(to be), different from me,
Are we the same,
How does it feel...
To be(to be), different from me,
Are we the same,
How does it feel...
To be(to be), different from me,
Are we the same,
How does it feel...
To be(to be), different from me,
Are we the same

Ah ah aah auh uuh..
Ah ah aah auh uuh

How does it feel (ah ah aah)
How does it feel (auh)
You're different from me (uuh)
Different
How does it feel (ah ah aah)
How does it feel (auh)
You're different from me (uuh)
Different
How does it feel (ah ah aah)
How does it feel (auh)
You're different from me (uuh)
Different
How does it feel (ah ah aah)
How does it feel (auh)
You're different from me...

La trobava preciosa, aquella lletra. I s'hi sentia identificada, ella estava indefensa però no tenia por, nomès volia saber la seva història, no la versió que en tenia, i de vegades li semblava que tothom era diferent d'ella, ni millor ni pitjor, i que havien passat moltes coses des que l'havien segrestat i de les que ella no s'havia pogut enterar.

I llavors una noia amb aspecte de supermodel va entrar a l'habitació. La va mirar estranyada i va preguntar:

­­­­-Què és aquesta cançó?

La pava havia arribat.

L'Alice se la va mirar.

­-És Avril Lavigne. La cançó es diu How does it feel.,

-Ah. -va dir la noia, amb cara de "I a mi què m'importa, era una pregunta retòrica".

-...

-La pots treure?

-Si...

L'Alice va treure la música i va endreçar la guitarra.

La noia no li va donar les gràcies, estava malhumorada; es va posar els auriculars i va passar olímpicament de l'Alice. Tenia els ulls marró fosc, igual que els cabells, curts i llisos; i la pell leugerament morena, però més que res semblava que hagués pres el Sol a la platja durant l'estiu. Era alta i prima, però amb les caderes amples i els pits grossos. Aparentava divuit. És a dir, que tot i que tenien la mateixa edat, semblava que es portèssin 5 anys.

L'Alice es va sentir avergonyida, tot i que no havia fet res dolent. Però la feia sentir ridícula pensar en el que havia pensat La Pava en trobar-se aquella ñaja emo tocant amb la guitarra una cançó passada de moda.

L'Alice va pensar que ella també necessitaria uns auriculars.

Com que la Rose no estava conectada, l'Alice es va posar al llit. No podia dormir, però hi estava calentona.

Van passar unes hores, i quan ja estava mig endormiscada, va veure que La pava encara anava vestida, però amb una roba diferent. Un vestit blanc curt amb lluentons platejats. I de fet s'estava maquillant. Les seves pestanyes, ja llargues i frondoses de normal, amb el rímel hi estaven més. Es va posar gloss als llavis. Després unes sabates de taló platejades. Es va pentinar ràpidament els cabells.

I després es va sentir des de fora:

-Nataliya!! Ja!!

I la Nataliya va sortir per la finestra tal cual. Es va agafar als petits espais entre maons i va escalar fins a baix. L'Alice no va veure res més, però la Nataliya va pujar a un cotxe.

Després de donar-hi poques voltes, l'Alice es va adormir.

Va somiar que la Nataliya anava d'escalada i des de dalt d'un ocell gegant passava per davant de la finestra i li deia:

-Adèu pringada, no tens ni ocell.

Es va despertar. Ja era de dia, i la Nataliya estava vestint-se.

Es va aixecar -més que res es va arrosegar miserablement sobre el llit, i amb cara de son i els cabells esbullats li va preguntar a la Nataliya:

-On vas anar ahir a la nit?

-Que em controles? -va respondre bruscament La pava­­- Vaig anar a una festa.

De cop l'Alice es va sentir terriblement marginada. Mai no l'havien convidat a una festa, i a aquella la convidaven el primer dia de conèixer-la.

I la Nataliya li va donar l'esquena i es va anar a pentinar.

L'Alice va optar per rentar-se la cara i pentinar-se.

Es va vestir i va baixar a esmorzar, tenia molta gana.

Un got de llet amb cacau i cereals de xocolata. Una manera dolça de començar el dia. Va agafar el fastener que havia de portar aquell dia i hi va fer un repàs d'última hora.

Va agafar la maleta i, carregant-se-la a l'espatlla, va marxar a l'institut. Estava de bon humor.

Una silueta darrere seu va encendre un cigarret. Se la va quedar mirant; recordava aquella nena. Es va amagar la vareta màgica en una butxaca i va murmurar:

-Alice, m'hauràs d'ajudar a buscar la teva amiga.

Però l'Alice no el va sentir.


Llegit 787 vegades



 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • Avatarivi_potterEnviat el 02/01/2010 a les 12:52:57
    #21020He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

    Holaa :)

    M'ha impressionat molt aquesta història, a més és molt original! Tinc ganes de saber que passarà, quina solució ha trobat l'Alice i que la màgia les salvi a les dues...

    Petons i feliç any a tothom!




  • Avatar*Luna Lovegood*Enviat el 02/01/2010 a les 16:31:30
    #21023He escrit 1 fanfics amb un total de 1 capítols

    Ei, a la cinquena (o ja es sisena?) vegada el capitol ha aguantat, espero que no m'el tornin a esborrar x.x

    Gràcies, Ivi, tot i que potser l'Alice encara no ha trobat la solució, no dic més ;)

    Igualment n_n




  • AvatarAgatha Black (Moderador/a FF)Enviat el 02/01/2010 a les 19:27:36
    #21024He escrit 8 fanfics amb un total de 196 capítols

    Eis! Si te'l tornen a esborrar, envia-li un missatge a la Costa o a la Getta91; almenys, que sàpigues xk te l'esborren.

    Vale, ara el capi: que originaaaaaal! Que guai, mola moltíssim! El que passa que... una mica massa depre tot plegat, no? Jopé... XD Espero que quan vagi seguint sigui una mica més alegre... la veritat és que als gòtics no els he entès mai... no es pot anar així per la vida, home! Amunt els ànims!

    Tot i així, m'encanta com està redactat i que sigui tan... muggle! Ja tinc ganes de saber com seguira! Penja aviat!

    I felicitats, és el primer capítol de l'any! ;)




  • AvatarMarta Potter WeasleyEnviat el 02/01/2010 a les 20:28:32
    #21025He escrit 3 fanfics amb un total de 23 capítols

    Hola un altre cop!!

    Ja et vaig dir que m'ha molat molt el capítol, i que aquesta fic promet! Però suposo que no sigui tota tant trista que ens acabarem deprimint tots xD

    Veno, que espero que no et tornin a borrar el capítol, i segueix abiat!


    Petons de:
    Marta Potter Weasley



  • Avataranna_lovegoodEnviat el 02/01/2010 a les 22:39:22
    #21026He escrit 3 fanfics amb un total de 26 capítols

    Torno estar a aqui :)

    Ja t'he dit que m'encanta i és genial, el tros de La pava m'ha agradat molt, i al final lo de la magia i la vareta O.O com mola!

    Continua aviat;)




  • AvatarnathalilupinEnviat el 03/01/2010 a les 11:21:10
    #21038He escrit 3 fanfics amb un total de 27 capítols


    Hola!!!!

    La veritat és que m'ha sorprés molt el capítol, no me l'esperava així, que parlessin de gòtics xDxD, tot i que entenc que sigui una mica depre perquè el que els hi passa fins i tot jo ho seria xDxD i mira que jo no paro de riure xDxD.

    Cotninua aviat perquè mola molt. Espero que no te'l tornin a esborrar.

    petons

    nathalilupin



  • AvatarLaura*MalfoyEnviat el 03/01/2010 a les 15:54:41
    #21045He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols

    Ostres! que original, m'agraada moltissim de moment, tot molt depre pero bno, espero que les coses s'arreglin! I l'Alice té vareta?¿ Que fort... Però... un moment, quan anys se suposa que tenen? No sé si ho has dit pero si es aix m'ho he perdut! :P

    Segueix aviaat! Ja t'he dit que m'encntaa?

    un petoo! :)




  • AvatarPorcupintí-naEnviat el 03/01/2010 a les 23:10:24
    #21054He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols

    Ohhh està moolt bé! Mola molt, tan de bo els facis tan llargs, els capítols :)

    Sento no haver comentat abans! :)

    Maria



  • Avatar*Luna Lovegood*Enviat el 04/01/2010 a les 16:40:11
    #21061He escrit 1 fanfics amb un total de 1 capítols

    Gràcies a totes :)

    Laura, tenen 15 anys, surt quan diu "la seva mare s'havia quedat embarassada feia 15 anys", i en el tros de la pava diu "semblava que es portessin 5 anys tot i que eren de la mateixa edat" perquè l'Alice n'aparenta 13 i La Pava 18...




  • AvatarTooruEnviat el 07/01/2010 a les 17:59:32
    #21079

    Hola!

    Com ja te dit, em 5 voltes? xD Esta genial el capitol, tot i que no entes molt el final, de qui es la vareta?

    Fins aviat! i avore si aguanta!




  • AvatarLaura*MalfoyEnviat el 09/01/2010 a les 21:30:55
    #21100He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols

    Ahhh, ostres que burra XD
    Mira que no enterar-me jaja! Vale, 15 anys, captat! :)

    Espero que segueixix aviaat! Ultimament no se què passa, però totes les fanfics estan molt parades...

    un petoo!




  • AvatarMarta Potter WeasleyEnviat el 10/01/2010 a les 00:54:23
    #21104He escrit 3 fanfics amb un total de 23 capítols

     15 anys, ok, jo tampoc m'havia enterat.. xD

    Continua aviat, ara que ha aguantat el capítol. Mola molt, ja t'ho he dit i no se perquè te'l torno a comentar.. xD vueno segueix així!

    Petons de:
    Marta Potter Weasley



  • Avatar*Luna Lovegood*Enviat el 12/01/2010 a les 15:06:35
    #21111He escrit 1 fanfics amb un total de 1 capítols

    Tooru, està fet per crear misteri xd

    Al segon capitol sortira una cosa basada en una que m'ha passat avui, sobre el koala real (si, el koala de la fic existeix xd)




  • AvatarLuna WeasleyEnviat el 20/01/2010 a les 19:51:25
    #21124He escrit 2 fanfics amb un total de 13 capítols

    *______*

    Ostres, tu, això és MOLT original, i a més està molt ben escrit!!!

    Felicitats, i ara, corre a per el segon capi, no? JJ, s broma, cada cual a  su ritmo...

    Weno, tya, k m'nknta.

    Allie




  • JoanaPotterEnviat el 14/06/2011 a les 13:33:55
    #22587

    TINC UNA QUEIXA! PERQUÈ S'HA DE DIR JOHANA - que quasi sassembla al meu -??



  • JoanaPotterEnviat el 14/06/2011 a les 13:33:55
    #22588

    TINC UNA QUEIXA! PERQUÈ S'HA DE DIR JOHANA - que quasi sassembla al meu -??