Sorprèn-me, Potter - Capítol 1
AvatarEscrit per anna_lovegood
Enviat el dia 30/12/2009 a les 14:37:14
Última modificació 30/12/2009 a les 16:27:07
Tots els capítols de Sorprèn-me, Potter
Pròxim capítol >


Capítol 1

Capitol 1.Dilluns-Una setmana per sorprendre-la

Una noia pèl-roja i amb els ulls verds estava fent deures a la Sala Comuna de Gryffindor .Es deia Lily Evans.

Quan de sobte un noi, amb el cabell negre i ulleres, va baixar les escales,que portaven a les habitacions dels nois, de quatre en quatre i va anar cap a on era la noia.

-Hola Lily- va dir amb un somriure que semblava d'anunci de pasta de dents. Aquest noi només podia ser... Potter, James Potter.

En James va començar a parlar, però les seves paraules van quedar ofegades per un crit que provenia de l'entrada de la Sala Comuna.

-Moriràs Sirius!-

El retrat es va obrir de bat a bat deixant entrar un esporuguit Sirius, seguit d'una noia amb el cabell, normalment d'un color marró fluix, blau elèctric, els ulls de la noia clamaven venjança!

En James va quedar atordit en veure-ho, ja que aquella escena era de lo més estranya, només va poder articular un sola paraula:

-Flipa...-

M'entres en James continuava amb els ulls com plats la Lily va mirar l'estrany espectacle que protagonitzava la seva amiga i va continuar amb la seva redacció de pocions sense immutar-se

-No veus que la teva amiga Ashley té el cabell blau (elèctric) i li està a punt d'arrencar el cap al meu amic?- Es va escandalitzar en James.

-Ahà...- va respondre la noia sense aixecar la vista dels seus deures de pocions

-I no trobes que no es gaire normal?

-Res no es normal des de que va aparèixer a la meva vida Potter-

-Oh, gracies- va dir el noi, fingint falsa modèstia

-No era un compliment- va fer la Lily amb veu enfadada

-Ara de veritat: no et sorprèn...això?- va preguntar en James senyalant a l'Ashley que intentava ofegar al Sirius.

-Res ja no em sorprèn- va respondre la Lily, aquest cop  mirant a en James.

-Però la gracia de la vida és que et sorprengui!- va cridar en James, cosa que va fer que tota la Sala Comuna es girés cap a ell i el mirés amb cara estranyada

-Doncs he perdut la gracia de la vida, Potter- va dir la noia, que és començava a cansar d'en James.

-Jo faré que recuperis les ganes de viure...-va murmurar i un somriure, que no presagiava res de bo va aparèixer a la cara del noi al mateix temps que es despentinava el seu cabell negre.

La Lily va encaixar la seva mà amb la del James i va dir:

-Sorprèn-me Potter.-

-------

-Com puc fer-ho, Lladruc?- va preguntar en James, m'entres caminaven per un dels passadissos de Hogwarts.

-Sorprendre l'Evans? Això es impossible, bé , per lo menys no t'has apostat res- va dir amb un gran somriure-

En James va abaixar el cap, com si estigués molt avergonyit.

-Forcat, diguem que no t'has apostat res!-

-Ho sento...-va dir en James molt fluixet

No, James! Que t'has apostat?- va peguntar en Sirius tapant-se la cara amb les mans i amb cara d'horror

-Si perdo em tenyeixo el cabell de rosa -va fer amb un filet de veu.

-Quin tipus rosa?

-Fúcsia- va tornar a dir, molt fluixet i posant-se lleugerament vermell.

En Sirius va posar una mà a l'espatlla del seu amic i va dir teatralment:

-Et trobaré a faltar amic ¡Sempre et recordaré!-

I es va disposar a sortir corrents però en James va ser més ràpid, d'alguna cosa li tenia que servir ser buscador a l'equip de Quidditch de Gryffindor, va aconseguir agafar-lo de la samarreta, evitant així que fugís.

-No m'abandonis Lladruc! Tinc una idea genial, tu ves a buscar en Remus i en Ben i veniu a l'habitació, jo ja estaré allí esperant-vos- va dir en James abans de sortir corrents en direcció a la torre de Gryffindor.

 -------

Quan en Sirius, el Remus i el Ben van arribar al lloc previst, se'l van trobar assegut sobre el llit, amb les mans agafant-se el cap, com si sofrís una mort molt lenta i dolorosa. 

-James...En Sirius ja ens ho ha explicat tot...-va començar a parlar en Remus

-I com ho veus?-va preguntar el noi de les ulleres

-Francament?

-Francament- va afirmar en James

-Fatal, ho sento Forcat. Quant temps tens?- va preguntar en Remus

-Una setmana, una setmana per sorprendre-la.- va fer en James amb un sorollós sospir

-I tens alguna idea, encara que no sigui fantàstica?- va preguntar en Ben

-Tres paraules- va dir en James molt seriós- Guerra de menjar-

Els ulls d'en Sirius van brillar, i a la seva cara va aparèixer un somriure terriblement maligne.  

------- 

Era dilluns a la nit, tota l'escola estava sopant al Gran Saló.

Els quatre noi, que estaven asseguts a la taula de Gryffindor, a la punta mes allunyada de on menjaven els professors, és van mirar amb un somriure còmplice.

En James, en Sirius, el Remus i el Ben van pujar sobre la taula de Gryffindor, obtenint que tot el menjador callés al veure quatre nois pujats a una taula.

Es van mirar entre ells  i en James va dir:

-3,2,1...

-Guerra de menjar!- van cridar els quatre nois tot agafant menjar amb les mans i tirant-lo a la gent. Així es va originar la guerra de menjar. En Sirius, personalment, es va fer un fart de riure en veure com el seu germà s'intentava netejar la gelatina gegant que li havia anat a parar a la cara.

Al cap i a la fi la paraula d'un Rondador sempre es complia.

 -------

-Ho sento professora Mcgonagall...- van dir quatre nois a la vegada

-Espero que no es torni a repetir, no m'agrada baixar punts a la meva casa, i menys a uns alumnes tant avantatjats com vostés- va fer la professora Mcgonagall amb veu severa.

-No es tornarà a repetir- va afirmar en James, al mateix temps que sortien per la porta del despat

Uf!-va fer en Sirius al sortir del despatx- quins fums...

-Mira Forcat, per allí ve la Lily- va dir en Ben

Efectivament, en aquells moments la noia pèl-roja passava pel passadís.

-Ei, Evans! Estàs sorpresa?- va preguntar en James, mentre intentava pentinar-se el seu cabell indomable.

-Saps que Potter? Ets terriblement previsible- va dir la Lily amb una veu seria, però si t'hi fixaves bé, a la seva cara podies veure un petit somriure amagat.


Extra: La quasi mort d'en Sirius Black i com vol que sigui el seu enterrament.

L'Ashley, amb el seu cabell marró, caminava per els passadissos interminables de Hogwarts, anava de pressa perquè tenia necessitats fisiològiques(xd) va obrir la porta del lavabo de noies i un cubell, amb un estrany líquid blau (elèctric) li va caure a sobre, va sentir unes rialles ofegades, només podien ser d'ells, els Rondadors, va girar el cap i no es va trobar els Rondadors al complet, faltava en James, però això no li va impedir perseguir-los. El seu cabell, ara blau elèctric, brillava amb fúria.

Van començar una estranya cursa, en la qual es van emportar uns quants alumnes sense voler...o no tant sense voler em sembla que en Sirius va xocar amb tres Slytherins tirant-los al terra volent, si no que era aquell somriure de satisfacció?

Bé,en Ben al arribar a una cantonada va girar cap a la dreta i es va amagar al armari d'escombres d'en Filch,va passar dos setmanes amb olor a escombres i detergents.

Els dos nois, els que quedaven, van continuar corrents seguits de molt prop de la noia, en Remus tenia un rictus de por a la cara, definitivament si l'Ashley els agafava moririen lentament i molt, però que molt cruelment i sàdicament.

En Sirius en canvi es divertia, el seu estrany hobby era molestar a la noia sempre que podia. L'Ashley ho odiava, però al noi li encantava fastidiar-la sempre que podia.

Un exemple de com li agradava molestar a la noia seria:a primer li agafava les redaccions(les de pocions, normalment) i les tirava per la finestra o al llac, o les cremava, després de copiar-les per a ell,clar.  Però això era només el principi, a segon va començar a molestar-la de veritat, li tirava bombes fètides a l'habitació,li amagava la xocolata(la cosa més cruel que li podia fer a l'Ashley era privar-la del seu vici), fer un encantament per prohibir-li la entrada a la cuina... I cada any les bromes anaven augmentant i en Sirius s'ho passava cada cop millor.

Quan van arribar al final del passadís el noi d'ulls grisos va girar a l'esquerra i en Remus, en canvi, a la dreta, el noi del cabell negre en adonar-se'n del seu fatal error va voler seguir en Remus, que continuava corrents, però es va trobar amb la cara de l'Ashley, que, veritablement, feia por.

A la llunyania es va sentir en Remus que cridava:

-Ha sigut un plaer, amic meu, et trobarem a faltar!

-Si moro feu-me un enterrament maco, i que hi hagi l'escut de Gryffindor al meu taüt. Això sobretot! I prohibiu-li la entrada a la meva família! - va cridar en Sirius que encara continuava corrents, perseguit per la noia del cabell blau.

-Fet!- es va sentir dir en Remus des de lluny.

En Sirius l'havia cagat, però molt, aquell passadís no tenia sortida, va arribar al final i va mirar endarrere, aquell cop amb cara de por en comptes de somrient.

-Qui tenim aquí...-va fer l'Ashley amb veu sinistra, que quan volia podia posar unes cares que arribaven a fer por fins i tot al més valent de tots els Gryffindors

En Sirius no sabia que fer, estava perdut, l'única cosa que se li va ocórrer,va ser cridar:

-Un cargol mutant, és verd ,gegant ,té potes i mira com corre!

L'Ashley és va girar ràpidament per veure el suposat cargol mutant i en Sirius va aprofitar per passar per el petit forat que quedava entre la noia i la paret.

Mentres corria va cridar amb burla:

-No l'has vist? devia caminar massa ràpid per la teva vista... - en Sirius va somriure,la Sala Comuna no estava gaire lluny només tenia que arribar a la seva habitació tancar-se amb clau i no sortir en una o dues setmanes, o potser en dos mesos. Facilíssim. A més, en Remus tenia una provisió de xocolata per anys.

Però no va pensar que l'Ashley tenia set de venjança i el perseguiria fins al final.

Van continuar corrents fins a la Sala Comuna i quan van arribar allí va passar el que tots sabem(perquè ja ho hem llegit al primer capítol xd), l'Ashley casi ofega al nostre estimat Sirius.

Al final en Sirius no va morir gracies a en Remus que va arribar mentres el James i la Lily encaixaven les mans per signar l'aposta que havien fet, li va donar xocolata a l'Ashley, i així la va calmar, el xocolata era la única manera d'aconseguir salvar al noi d'ulls grisos.

Aquell dia en Sirius va passar més por que en tots els seus 16 anys junts, sense ningun dubte.

L'Ashley és va anar calmant poc a poc, gracies al xocolata. Però el que no sap ningú és que la noia interiorment pensava venjar-se d'en Sirius, fos com fos.

Aquell dilluns 30 d'octubre en Sirius va relliscar amb una pell de plàtan pel passadís, l'Ashley el vigilava darrere una estàtua- Olivia, estudiosa dels trols-

Just al dia següent l'Ashley va començar a escriure una llista: Com matar a un noi estúpid, egocèntric i per mala sort: terriblement guapo. Anys després l'Ashley publicaria aquesta llista, que conté mil i una maneres per matar a un noi(en especial un d'ulls grisos), es faria rica i viuria feliç per sempre més, a la seva casa situada al Carib, a primera linia de mar, a costa d'en Sirius, que es com la seva musa a l'hora d'escriure.

L'Ashley escriuria més llibres com la seva novel·la:Com conviure amb en Sirius i no acabar al manicomi(no es que un personatge estigui basat amb en Sirius Black, que va, només s'hi assembla i té el mateix nom...).

També va escriure un llibre dedicat a les fans del Sirius Black: Tot el que voleu saber del Sirius( i el que no, també)

Però això, es adelantar-nos a la historia.


Si, ho reconeixo, sóc una pesada!

Ara, les paraules arriben(els agraiments no contaven arggh!) i no hos els poso un altre cop perque els heu llegit milions de vegades!

Casi bon any nou :)(no hos demano que comenteu perque ho heu fet milers de cops, aixi que si no voleu, ho entendré xD)


Llegit 1114 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)