Albus Potter - XIV- El debut de James Sírius Potter
AvatarEscrit per lunalovegood
Enviat el dia 09/11/2009 a les 16:56:12
Última modificació 09/11/2009 a les 16:56:34
Tots els capítols de Albus Potter
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


XIV- El debut de James Sírius Potter

XIV

EL DEBUT DE JAMES SÍRIUS POTTER


Tot i el mal temps dels últims dies, que havia passat d'una pluja constant a una tempesta de neu, el dia del partit es van despertar amb un agradable i fred dia d'hivern. Semblava que el temps els concedia una treva especialment per a l'encontre, detall que no va passar desapercebut per a l'Echo, que el va definir com un "bon auguri cap a la victòria". Com que la noia havia estat fins ben entrada la nit ocupant-se de la poció (que necessitava força atenció) li va ser impossible despertar-se d'hora per a desitjar sort als jugadors, cosa que la va fer posar de força mal humor.

—Echo, fes el favor de menjar —va rondinar la Rose per tercera vegada consecutiva en veure com la seva amiga es mirava amb cara de fàstic la torrada amb melmelada que li havia posat sobre el plat.

—No vull.

—Va, menja —va ficar-hi cullerada en Julius, després de beure's la llet d'un sol glop—. Que cal començar el dia amb una bona dosi d'energia. És dolent per a la salut, si no.

—Que no.

La Rose va tocar l'ase.

—No t'ho prenguis tan a la valenta! —va dir—. Només és un partit!

—NOMÉS ÉS UN PARTIT? QUE NOMÉS ÉS UN PARTIT?!? —es va escandalitzar la noia—. No-em-par-lis.

La Rose va esbufegar, donant-se per vençuda i es va tornar a concentrar amb el seu bol de cereals.

—Què diu el Periòdic Profètic avui? —en Malfoy va cridar tant que fins i tot se'l va sentir des de la taula de Gryffindor, cosa que, de fet, era el que desitjava. Es va asseure a la taula d'Slytherin amb un somriure radiant, al costat de l'Eugenos que no feia tan bona cara, torturat com estava per les incomptables pústules que li havien quedat com a conseqüència de l'atac.

La Rose va obrir el seu diari, que li arribava cada matí i va fer cara de fàstic. L'Albus es va abocar sobre el diari de la seva cosina sense dir-li ni piu, per veure allò que li havia causat aquella reacció i la causa del bon humor d'en Malfoy. No va dubtar ni un moment quan els seus ulls es van dirigir cap la gran fotografia mòbil de la primera plana doble, des d'on li somreia un grup de tres persones estirades i vestides de gala, com tretes d'algun quadre de l'època victoriana dels milers que hi havia a Hogwarts. Entre elles no li va costar gens reconèixer el pare de l'Scorpius (que tenia el mateix posat que el seu fill) i la que li va semblar ser la mare del noi, una dona rossa i prima que duia un espectacular vestit de color vi, a conjunt amb una petita bossa de pedreria i una pamela florida. Al seu costat somreia un home gran i voluminós, amb una panxa força notable que no va identificar, però que tenia certa semblança física amb els dos goril·les que acompanyaven l'Eugenos i la seva colla. Sota la foto s'estenia un article ple de caplletres recaragolades i ben decorades.


SE CELEBRA LA DCCLXXXVIena CACERA DEL JARVEY


R.W. Stourhead, Wiltshire. El passat cap de setmana va tenir lloc la famosa i tradicional festa de la cacera del Jarvey. Durant els dos dies les millors famílies del país es van reunir a la mansió Malfoy per dur a terme l'esperat ritual. La trobada, part de la nostra cultura i tradició, és celebrada, com ja molts deuen saber, a finals de tardor.

En què consisteix l'honorable i antiquíssima tradició? Els faré cinc cèntims de la cacera, que molts descriuen com un vertader art. Cada any un centenar de mags i bruixes de les millors estirps munten sobre els seus fidels corsers (a vegades es té l'oportunitat de veure un kelpie domesticat, conduït per l'hàbil bruixot que hagi aconseguit fer-se'n l'amo) i, acompanyats de desenes de crups entrenats especialment per aquesta pràctica (tots, això sí, amb la cua tallada segons la normativa) salten a la recerca de l'esmunyedís animal. La durada de la persecució és variable. Sortosament, aquesta vegada hem estat afortunats, ja que la cacera ha tingut una durada perfecta: 22 hores i 54 minuts. És d'agrair que no s'hagi batut el rècord del 1879 de 67 hores i 39 minuts.

Aquest any s'ha festejat la 786ena edició de l'apreciada festivitat, fet que omple d'orgull els seus organitzadors i participants. Segons ens diu el cap de l'AMHNACJ (Associació de Mestres en l'Honorable i Noble Art de la Caça de Jarveys) ha estat un dels anys amb més participació i entusiasme.

"Voldria agrair" deia el senyor Goyle al sopar de tancament de la celebració "a tots els que han vingut a participar a la cacera d'enguany el seu compromís i la seva agradable companyia. També m'agradaria donar les gràcies al senyor Malfoy, un gran amic meu, per haver-nos deixat la seva magnífica finca per a dur a terme aquesta festa"

Malauradament, com passa últimament, la festa no va acabar com molts desitjaven. Abans de la fi de la celebració un grup d'ecologistes radicals, liderats per una histèrica Luna Salamàndric, van arribar a la mansió Malfoy per aigualir conmemoració. Brandant pancartes i cartells amb titulars agressius i altament injuriosos i ofensius, van assaltar literalment el tranquil i pacífic sopar. Tots ens preguntem fins quan haurà de durar aquesta inestabilitat. Per aquesta mateixa raó vam demanar-ne l'opinió al ja esmentat amo dels terrenys on han tingut lloc la cacera d'aquest cap de setmana, el senyor Draco Malfoy. Aquestes van ser les seves fermes declaracions: "La societat màgica anglesa es debilita i, tots sabem la dita: mandràgora sense arrels mai podrà atènyer els cels. Una comunitat bruixesca que no recorda les seves arrels, així com qualsevol societat que no recorda el seu passat (tant les parts positives com les negatives) no pot avançar, no pot tirar endavant. Qui no té passat, no té futur. Cal una base per a construir una torre i, si tenim la sort de posseir uns fonaments tan rics i ferms, per què ens entestem a edificar la nostra torre sobre la terra argilosa? Per això crec que és el meu deure fer una crida a tots els presents i els lectors d'aquest diari per a la conservació de les nostres tradicions."

Per la seva banda la iniciadora i organitzadora de la mobilització contra la cacera, la famosa biòloga Luna Salamàndric, sempre portant a coll els seus inseparables bessons (detall si no il·legal, perjudicial per a la salut mental dels nens), ens va respondre contundentment. "La cacera de jarveys pot ser tan tradicional com els sembli, però és una brutalitat inhumana més pròpia de bàrbars que de civilitzats bruixots anglesos. No saben la quantitat de penciforgs que moren per culpa de la suor verinosa dels crups. És imperdonable!"

Un dels presents, el petit i adorable Vincent Goyle, de només 9 anys, ens parla així de la cacera: "M'encanta la caça de jarveys. M'ho passo súper bé veient com el pare desnuca aquells animals fastigosos." i és que es nota als seus ulls, l'adoració que sent per aquest esport és indescriptible. "Estic esperant ser major d'edat per a poder-hi participar" afegeix amb un somriure desdentegat. "Per això em posaria molt i molt trist si uns homes dolents volguessin prohibir-la". L'aflicció que destil·len aquestes últimes paraules de l'encantadora criatura ens fan plantejar-nos una vital qüestió: realment és necessària, la prohibició de la caça de jarveys?

Vostès decideixen si cal fer cas de l'excèntrica i extravagant biòloga de pacotilla o del correcte, elegant i, val a dir, atractiu senyor Draco Malfoy. Segur que els molt honorables encarregats de la conselleria tenen un munt de coses molt més importants per a fer abans que trencar tradicions i esmicolar somnis.


La Rose va deixar anar una riallada histèrica, mentre l'Albus s'ennuegava amb els cereals ja remullats.

—Però què és això?! —va bramar en Julius, lívid—. Com pot haver-hi gent tan bèstia? Que no tenen sentiments?

—Juls, són els pares del Malfoy. Si tinguessin sentiments no li haguessin posat Scorpius de nom.

En Julius, però, continuava sense fer cas, indignat.

—No entenc com algú pot gaudir de veure aquest trist espectacle. Aquesta gent es mereixeria anar a la presó! I ensinistrar un animal tan intel·ligent (i tant perillós, ja heu sentit la senyora Salamàndric) com el crup només per aquesta bestiesa. S'ha de ser estúpid de veritat.

—Doncs la meva família hi va —va dir l'Echo amb un fil de veu.

—Que què?! —es va exclamar en Julius.

—Que els meus pares hi eren, allà —va repetir aixecant el to de veu i alçant-se tot donant un cop fort sobre la taula que va fer trontollar totes les copes—, o sigui que vigila amb el que dius!

Tant la Rose com l'Albus van fer seure la seva amiga, intentant que els presents deixessin de mirar. Ella, però, ja nerviosa pel partit, no va poder evitar perdre els nervis.

—Jo dic el que és, i no és culpa meva —va deixar anar en Julius amb posat indiferent, mossegant la torrada amb beicon— Els meus pares no, que no hi van.

—És una tradició familiar, què vols que hi faci?

—Doncs lluitar-hi en contra. Les tradicions no s'han de seguir només per ser tradicions. Si la tradició diu que t'has de tirar pel balcó, tu t'hi tiraràs?

—No hi ha cap tradició que digui que t'hagis de tirar per cap balcó —va dir la Rose.

—És igual. Si una tradició no és correcta, si va en contra de la naturalesa... no és una bona tradició i punt.

—Però les tradicions són importants! —exclamà l'Echo.

—Sí —va començar en Julius movent el cap i els braços teatralment—, totes les famílies nobles i importants tenen tradicions nobles i importants. Recorda'm per què estàs a Gryffindor, senyoreta de sang blava.

—Mmmm. Parlant de Gryffindor... potser hauríem d'anar tirant, el partit està a punt de començar —va intentar l'Albus.

—Aneu-hi vosaltres, a aquest estúpid partit. Jo no penso tirar cap enlloc amb aquesta assassina de jarveys en potència. Vaig a escriure una carta a la senyora Salamàndric per a demostrar-li el meu suport —en Julius,indignat, es va alçar de la taula deixant el plat a mitges.

Encara no s'havien tornat a posar a menjar quan els va interrompre el professor Longbottom.

—M'agradaria saber quins de vostès es queden per vacances de Nadal —va fer traient el cap de darrere d'una llista. Els va dirigir una mirada inquisitiva, apressant-los a respondre.

—Jo me'n vaig —va fer l'Albus.

—Molt, bé, els dos Potters fora. Vostè, senyoreta Weasley?

—Jo també me'n vaig, professor.

—I jo. Barnett —va aclarir en veure la cara que feia en Neville.

—Ne... professor Longbottom —va aturar-lo l'Albus, quan l'altre ja feia el gest d'anar-se'n—, l'Aubrey Yorweth m'ha dit que li digui que ell també se'n va.

—Molt bé.

—D'això, saps què farà en Juls? —va preguntar el noi a l'Echo.

—Ni idea.

—F... —va repassar el professor Longbottom—. En Juls es queda.

L'Albus es va quedar callat. Per què no li havia dit? Bé, devia tenir les seves raons però... comptava amb convidar-lo a passar uns dies a casa seva i...


—Què, Potter, t'agrada la foto, oi? —a l'Albus no li va caldre girar-se per saber a qui pertanyia aquella veu.

—Ui, sí, Molfoy, no saps com m'ha costat no vomitar l'esmorzar.

—Ah, que els teus pares no hi han anat? —va continuar l'altre, passant per alt el comentari de l'Albus—. Que no han estat convidats? Quina pena!

—Realment és una llàstima que no hagin pogut apreciar l'elegantíssim modelet que duien els teus.

—Sí, no sé com pot dormir ma mare sense tenir una bosseta tan mona com la de la teva.

—No t'hi fiquis, Barnett. Si has heretat el gust de ta mare és normal que no es pugui ni comparar amb la meva —va fer repassant la seva indumentària roja i daurada amb una cara de visible menyspreu i fàstic—. Si sabessis el que val no riuries tant, és una relíquia familiar que li va regalar l'àvia Cisa a la mamà. La bossa sola ja donaria per pagar casa teva...

—Malfoy, saps amb qui estàs parlant, oi? Saps que la meva família és tan pura com la teva, i segurament mil vegades més bona. Deixa'm recordar-te que la meva àvia...

—...i tota la merda d'escombres que hi pugui haver a dins —va acabar l'Scorpius com si res. No obstant, es veia que ja no les tenia totes.

L'Echo, en sentir això, es va posar molt vermella i va semblar que estigués disposada a pegar en Malfoy. Emperò, l'Albus la va contenir i va contestar per ella.

—Escombres prou bones com per guanyar a l'equip d'Slytherin, Malfoy.

—Potser sí, però... són tant bones les de Gryffindor? Ja veurem què tal ho fa el gran James Potter.

—Ja ho veurem —va replicar-li l'Albus, amb una mirada desafiant.


—No entenc per què no m'has deixat venir abans per agafar lloc, Al, ara tindríem molt més bona visió del camp, des d'aquí no...

—No hi tornis, Echo, si et plau. Saps que si t'haguéssim deixat, des d'ahir a la nit que estaries aquí guardant lloc. I no sé si te n'has adonat, però fa fred.

Com que en Julius no havia volgut venir i l'Aubrey s'havia quedat preparant el veritasèrum, estaven ells dos sols al camp, entre gent de Hufflepuff.

—Oh, no! M'he descuidat de posar-me les meves calcetes de la sort, Al! Perdrem per culpa meva! I ahir estava tan nerviosa que no vaig poder preparar res especial per a animar-los. Què faré?

L'Albus es va mirar la seva amiga. Potser les paraules "res especial" no volien dir el mateix a totes les famílies. L'Echo havia tenyit la seva túnica de color escarlata, i hi havia pintat unes franges daurades que resplendien tant que feien mal a la vista i tot. De barret duia un cap gegant de lleó que havien trobat miolant entre les andròmines de la sala i que l'Aubrey havia encantat perquè tornés a rugir com devia haver fet en els seus temps de glòria.

—Jo crec que la intenció és el que compta, Echo. Vinga, concentra't en el partit i no hi pensis més.

Aviat l'Echo va perdre les raons per queixar-se. L'equip de Gryffindor jugava bé, molt bé. Una vegada rere l'altra la bomba anava passant a través dels cèrcols de l'equip contrari, sense que el porter de Ravenclaw pogués fer res per evitar-ho.

—I... torna a marcar! Potter, un dels nous fitxatges d'aquest any, ha marcat 60 dels 170 punts de Gryffindor. Una gran actuació per ser el seu debut oficial! Quina pena que sigui contra Ravenclaw, crec que fins i tot un uixec cul de tro aconseguiria marcar-nos! És clar que totes les del públic agraïm que l'encistellador sigui en Potter i no un uixec cul de tro.

—Senyoreta, per favor, no sigui així. Demostri ni que sigui una mica de lleialtat cap a la seva pròpia residència!

—Ho sento professor, però és el que hi ha. I una és una bona reportera, fidel a la realitat. Perquè s'ha de remarcar que Potter ens agrada. I molt. I és que no només és bo sinó que està com el Hogwarts Exprés! I no em refereixo només al color escarlata! (PD: Si algú reconeix aquest joc de paraules com a seu, que m'ho digui, que em sona molt i no sé de què, i potser l'he manllevat sense voler XD)

—Senyoreta Barnett, comporti's, si us plau —van sentir que esbufegava el professor Flitwick.

L'Albus va mirar l'Echo amb sorpresa i ella, immersa en el partit, va respondre-li sense ni tan sols girar-se:

—És ma germana. Li agrada el Quidditch però no prou com per despentinar-se per a jugar-hi.

—I tornem a centrar-nos en el partit. Potter el magnífic... —va continuar la veu de la Tàlia Barnett.

—Ehem, ehem.

—El gran Potter...

—Seny...

—D'acoooord, en James Potter agafa la bomba, es dribla el tanoca de l'Anton Chambers (que no sé què hi pinta a Ravenclaw), fa una finta, (ostres tu, quina finta!) a en Max Morley, aquell que l'any passat encara es menjava els mocs...

—Senyoreta!

—Perdoni, professor. Potter passa a Chambers i Morley... en Bron Bradley, el nostre gran capità, li tira una bala, però... inexplicablement, Potter l'esquiva! No em diran que no té mèrit! Aquest noi és un as! Tira i... marca! La Joyce Page no ha pogut fer res contra aquesta bombarda. 180 a 50 senyores i senyors! Mai havíem vist una cosa semblant! Els de Gryffindor ens estan fotent una pana que Merlí n'hi dó. Sí senyor.

Un tro bestial va fer trontollar tot el públic. El cel es va partir amb un esclat de llum i, com si algú hagués buidat un cubell d'aigua sobre l'estadi, al cap de pocs segons tothom estava ben xop. Amb unes pampallugues, es van encendre els llums encantats a tot el voltant del camp.

—La mala visió ens fa encara més difícils les coses pels de Ravenclaw, que no aconseguim marcar ni quan ens hi veiem. Però no patiu, que us ajudaré a seguir el partit com si fes un sol espaterrant. Ravenclaw té la bomba. Chambers per Morley, Morley la torna, però què fas que no apareixes? Corre, Chambers, que encara no sabeu fer rotacions? No m'estranya que ens apallissin! Morley per Ali (sort en teniu, de les noies de l'equip, perquè vosaltres sou uns negats), Ali, Ali, Ali i aiiii!!! Ali rep una bala batejada per Weasley, el graciosillo de turno. Recupera Morley (home, ja era hora que féssim algo de bo!), Morl... sembla que Xang Inglebee ha vist alguna cosa als cèrcols de Gryffindor! Es tira en picat contra el terra, seguit de ben a prop per Fairfax. Però quina escombra porta aquesta? Si és una Sensepols 3! Senyores i senyors, l'Ellie Faifax, la glamourosa caçadora de Gryffindor, pretén aconseguir atrapar al papallona amb una Sensepols 3! Creguin-s'ho! Preguntin als seus besavis (si encara són vius) què és una Sensepols 3 i no els ho sabran dir! Hauríem de recular algunes generacions més per a descobrir-ho. Em pensava que estaves en la onda, Fairfax, i ara m'has decebut. Com vols competir amb l'Inglebee amb una escombra del juràssic? Perquè talent segurament no, però el que sí que té el nostre caçador és una bona escombra.

—Senyoreta Barnett!

—Jo només dic la veritat, professor. Podrà una escombra de l'escola (sí, sí, ho han sentit bé, les que utilitzàvem a primer per aprendre a volar) atrapar una fantàstica Fletxardent 5? La resposta està a 6 metres, 5, 4, 3...

Un silenci sepulcral es va emparar de l'estadi.

—2, 1 i... RAVENCLAW HA GUANYAT EL PARTIT! 200 a 180! FINAL DEL PARTIT! No m'ho puc creure, no m'ho puc creure! Sí senyor, els de Ravenclaw hem nascut amb la flor al cul!


No cal descriure el mal humor, per dir-ho fi, que li va agafar a l'Echo. Perdre contra Ravenclaw, mundialment coneguda com la pitjor residència pel que fa al Quidditch (els mateixos que cada any es queixaven perquè l'assignatura d'iniciació al vol feia baixar les mitjanes de tots els de primer i, de retruc, de la residència sencera), era la pitjor humiliació possible. L'Albus la va haver d'aguantar ben fort perquè no anés a matar a l'Ellie Fairfax.

—Però a què collons juga aquesta?

—A Quidditch.

—Grrr! Deixa'm anar, Al! De què va presentant-se amb una Sensepols a un partit? Què es pensa?

Quan li van dir que la caçadora de Gryffindor, que estava a la infermeria perquè l'escombra havia fet una virada sobtada a l'últim moment que li havia fet perdre l'equilibri, havia jugat amb una Sensepols 3 perquè no trobava per enlloc la seva Fletxardent 5, encara es va enfadar més. Aquest cop, l'Albus i en James van haver d'evitar que no es llancés sobre la seva germana.

—Es pot saber què heu fet, mala bruixa? Vèieu que no podríeu guanyar d'una altra manera i ens heu sabotejat l'equipació oi? Us creieu molt llestos, no?

—Hola James —va fer amb veu dolça la Tàl·lia tot picant-li l'ullet al noi—. Home, llestos ho som. Més que tu, segur —va afegir amb veu de superioritat dirigint-se a la seva germana—. Per alguna cosa estem a Ravenclaw.

—Sí, perquè algú ha de perdre!

—Doncs aquesta vegada heu estat vosaltres. No va per tu, eh, James. Tu ho has fet molt bé.

L'Echo li va dirigir una mirada assassina, però la seva germana va restar impassible, sempre parpellejant més de trenta vegades per segon.

—Que jo sàpiga, ningú de l'equip ha robat cap escombra. I ja saps que jo ho sé tot, per alguna cosa sóc la boss de la Hogwarts Organització Activa de Xafarderies (HOAX pels amics). Però si m'arriba alguna cosa, potser t'ho dic. Ciao, James!


Per acabar d'adobar la "felicitat" de l'Echo, a la tarda va aparèixer, al taulell de la silenciosa i derrotada Sala Comuna de Gryffindor, un anunci de la bibliotecària.


Avís a tot l'alumnat,


Fa dues setmanes algú va agafar un llibre sense consultar a la bibliotecària i excedint, per si això fos poc, el temps màxim permès de préstec. Els recordo, per si els havia passat per alt, que els llibres —alguns— tenen un detector antirobatori. Dóna la casualitat que el llibre manllevat n'és un, així que sé on és. Seria d'agrair que la persona —o persones— que l'hagi agafat i es doni per al·ludida —o al·ludides— el retorni immediatament a la biblioteca, lloc on pertany. La professora McGonnagall m'ha obligat a donar-li un termini de dos dies per a retornar-lo. Altrament el lladregot serà descobert i castigat tan severament com em permetin els meus poders (que recomano que no subestimin).

Si es pregunten en què consisteixen aquests càstigs, els aconsello llegeixin Hogwarts, la història, i se'ls passaran de cop les ganes de cometre més actes vandàlics. Per què no es coneixen, aquestes punicions? La resposta és fàcil d'endevinar. La millor manera d'evitar la reincidència és eliminar el subjecte. No volem lladres en aquesta escola, i robar un llibre és un dels pecats més grans que es poden cometre.

Bona tarda tinguin.


Atentament,

Irma Pince, bibliotecària de Hogwarts.


—Ens han pillat —va fer en Julius blanc com la cera en llegir l'anunci—. Hem de tornar el llibre ja.

—No! No podem —va apressar-se a dir l'Aubrey—. La... la poció no està acabada i resultaria impossible continuar-la sense el llibre.

—A més, per què s'hauria de referir a nosaltres? —va dir l'Echo un cop va haver tret la vista del cartell.

—Home... no crec que hi hagi massa gent que va robant llibres per aquí i per allà —va fer irònicament en Julius—. I les dates quadren. Ja us ho vaig dir jo que...

—No siguis paranoic, Julius! —exclamà l'Echo.

—Que sí. Que no veus que l'hem de tornar? Sinó prendrà series represàlies en contra nostra! —va remarcar senyalant amb el dit el text.

—Jo no el penso tornar —la noia va creuar els braços—. No sabem si es refereix a nosaltres.

—Però ella sí que ho sap, que no ho veus? Ens descobrirà!

—Això és una bola per veure si el tonto del lladre es descobreix ell solet. Que no ho veus?

—M'estàs dient tonto?

—Sí, i poruc.

—Ei, Echo, que en Julius no en té cap culpa que Gryffindor hagi perdut —la va intentar tranquil·litzar l'Albus.

—I què? Continua essent un cagat, amb culpa o sense. I la veritat és que no sé perquè és a Gryffindor, amb lo covard que és.

—Tu calla.

—Jo? A mi ningú em fa callar, i menys un poruc caga-calces paranoic hipocondríac defensor d'uixecs cul de tro!

—Carca conservadora tradicionalista obssessionada assassina de jarveys! —va deixar anar el noi d'una tirada, replicant-li. Però ningú podia superar l'Echo a l'hora de garlar.


—Segur que t'hi veus en cor? —va xiuxiuejar l'Albus.

—Sí —va respondre, també amb un murmuri, l'Echo.

—No estàs un pèl massa nerviosa?

—No.

—Segur?

—Segur.

—Seguríssim?

—Si m'ho tornes a preguntar...

—D'acord, d'acord. Vols uns Dolços la Marmita per tranquil·litzar-te? Em sembla que em van quedar de tot el que em vau portar quan vaig estar a la infermeria.

—Que et van quedar coses? —va exclamar la noia alçant la veu, amb un esgarip—. Com pots guardar-te uns Dolços la Marmita durant tant de temps?

—Va ser l'únic que va sobreviure a tu —va contestar l'altre arronsant les espatlles—. Prefereixo guardar-me les coses per quan em fan més falta.

—Doncs no, és igual, no cal que me'ls portis. Però segur que ens hem d'emportar aquest cagat?

—Segur que ens ha d'acompanyar aquesta psicòpata?

—Vinga, va —va intentar posar pau l'Albus—. Som-hi. I en silenci —va remarcar, mirant especialment l'Echo.

—Si encara queda algú dormint, serà un miracle —va mormolar l'Aubrey, aixecant els ulls al cel, quan els altres van parar de discutir.

Amb les varetes il·luminant el camí, tots junts i ben a poc a poc, van sortir de la sala comuna. El passadís era llarg i ple d'ombres, que projectaven els encanteris il·luminadors dels quatre joves. L'Aubrey els guiava. Els va fer girar per un corredor que ni tan sols s'havien adonat que hi havia, tot i que passaven per aquella zona unes quantes vegades cada dia. Va ser un camí silenciós per uns passadissos que no havien vist mai, plens de quadres (els habitants dels quals se'ls miraven com si fossin les primeres persones que veien en molt de temps), tapissos i estàtues dels quals no en coneixien l'existència, durant el qual ningú no va ni obrir la boca. Al cap d'uns pocs minuts, també sense dir ni piu, el noi va fer-los baixar per unes escales estretes. Després de recórrer un túnel sinuós, van arribar a l'exterior. Havien sortit per una porteta en la que cap d'ells quatre s'havia fixat mai, i havien anat a parar a pocs metres de l'esplanada que s'estenia vora del camp de quidditch.

Un cop fora del castell, però, les varetes ja no els van fer falta. Els núvols que havien estat tapant el cel durant les últimes setmanes i que havien descarregat amb força al matí s'havien esfumat. La lluna plena, rodona i magnífica, banyava el paisatge donant-li un to argentat de profunditats marines; la seva claror fantasmal enfosquia fins la celístia. El bosc semblava més imponent i amenaçador que mai, i més d'un cop els va semblar entrellucar-hi quelcom que es movia. Era estrany veure que, com més il·luminava la lluna, més basarda els suscitava.

Quan van entrar a l'hivernacle, van respirar, ja més tranquils. La primera en trencar el silenci, òbviament, va ser l'Echo.

—Què, anem per feina? —va preguntar—. No és que vulgui anar a dormir, perquè tindré malsons esportius, però... no tinc ganes de passar-me la nit jugant a ser jardinera. A mi les plantes només m'agraden quan estan seques i polides i lligades al final del pal d'una escombra —va mirar-se amb fàstic una planta que bavejava al seu costat i va afegir—. I amb raó.

La tasca els va mantenir ocupats una bona estona. Collir lamentines era laboriós i entretingut, però, per sort, no en necessitaven masses. Al cap d'una mitja hora, n'havien aconseguit tres de força formoses.

—Amb això ja en tenim prou, em sembla —va dir l'Aubrey—. Ara només falta l'arrel d'asafètida. Echo, vols fer els honors?

—És clar —va respondre ella, abans de llançar-se sobre una planta d'aspecte força normal, amb unes petites flors grogues semblants a les del fonoll.

—Mira com frueix, la criminal. Què t'agrada més, eliminar pobres bèsties innocents o plantes indefenses?

Rascant amb els dits, l'Echo va desenterrar la planta fins a treure'n l'arrel.

—Et diré què prefereixo matar: les gallines.

—Ara l'hauríem de tallar i tornar-la a enterrar, així el professor Longbottom no sospitarà res —va dir l'Aubrey com si res, traient el ganivet de plata que utilitzava a classe de pocions.

—Què és això? —va preguntar l'Albus senyalant un arbust amb aspecte raquític amb algunes fulles d'un verd intens amb franges violenta que li brotaven de les branques seques i recaragolades, com mortes.

L'Aubrey va deixar la seva feina per mirar-se la planta amb ull expert.

—És menta mentiens. Si vols agafar-ne algunes fulles per a l'habitació..., fan molt bona olor i espanten els mals esperits. Porten bona sort.

Altre cop, el noi es va concentrar en la feina, fins que un soroll a fora el va fer aturar.

—Qui hi ha? —va fer en Julius amb veu tremolosa. Com era de suposar ningú va respondre.

—Coc-coc-coc-coc-coc —va mormolar l'Echo des del seu racó.

—Deixa-ho estar, devia ser el vent, o un animal —va dir l'Albus traient-li ferro a l'assumpte i llançant una mirada assassina a la seva amiga.

Es van afanyar tant com van poder a acabar i deixar-ho tot ben net. Al cap de cinc minuts ja ho tenien tot enllestit i sortien de l'hivernacle sense fer soroll.

—No m'havies dit que deixava aquesta ferum —va rondinar l'Echo mentre entraven per la porteta—. Si ho hagués sabut no l'hagués arrancada jo, l'asafètida aquella.

El camí de tornada va ser tan silenciós com el d'anada van pujar també per corredors estrets i estranys per als tres que seguien l'Aubrey, tot i que cap d'ells hauria pogut dir si eren els mateixos pels quals havien passat abans. Conscients que deixaven la protecció dels passadissos angostos per anar a parar als corredors més amples i més transitats, on el Filch els podria descobrir més fàcilment. Tan silenciosos com van poder, van sortir del passadís escanyat i es van dirigir cap al quadre de la Senyora Grassa. L'Albus va sentir que en Julius sospirava. Quan estaven a punt d'entrar, però, van sentir un esclafit suau a les seves espatlles que els va glaçar la sang.

—Em sembla que us he pillat in fraganti.


Hola!
Espero que us hagi agradat molt el capítol! I que em perdoneu per anar tard una altra vegada. El meu cap de setmana relaxat ha resultat ser el més estressant de tots, buf! Però bé, aquí estic. I m'hauré de posar a escriure ja si vull acabar algun dia la ff. Que encara no he arribat a Nadal! Tot i això, sapigueu que a partir de Nadal (a la ff) tot passarà molt més ràpid. Sinó, al final acabarà tenint 60 capítols o així! XD

Bé, si teniu alguna cosa per a dir (què us ha semblat el partit, us esperàveu aquest resultat? què ha passat? què en penseu en general?) no dubteu en comentar!

Ara compleixo jo la meva part i us responc els comentaris del capítol anterior. Em sap greu no fer-ho a mesura que aneu comentant, però és que no tinc temps.

marta_ginny: eieieiei! a l'Echo no me la toquis, eh? XD. Home també has d'intentar entendre la situació de tots. L'Echo i en Julius (més ella que ell, que és un empanat de la vida) es deuen sentir culpables per deixar de banda a la Rose. I l'Albus també! però almenys ell hi està enfadat de veritat, i és a ell a qui li cau millor l'Aubrey. I sí, ja aniria sent hora que fessin les paus...

tooru: la sala no està destruïda perquè (he decidit por mi cara bonita) que allà les lleis de la física van diferents i que, si algú hi deixa una cosa, la sala, d'alguna manera, ho protegeix (a la diadema no li va passar això perquè quan s'estava cremant la van treure de la sala i no es va poder recuperar). Ho trobes una explicació creïble? XD Sort a tu també, no saps les ganes que tinc que arribi Nadal!

nathalilupin: sí, certament, podria ser més bon cosí. I la família és la que et toca i no ho pots canviar, potser és per això mateix, que hi ha hagut mal rollo. A l'Albus encara li fa més ràbia tot perquè la Rose és precisament la seva cosina i se l'estima. I perquè sap que per nadal hauran de fer bona cara tots dos juntets a l'hora de dinar XD. Però com molt bé dius, són família, i, vulguis o no, això també ajuda a reconciliar-se.

ivi_potter: que bé que t'encanti!

ivi_potter: que bé que t'encanti!

ivi_potter: que bé que t'encanti!!! XD Gràcies per fer pujar la mitjana de comentaris per capítol, XD. Sí, tens tota la raó, l'Albus és un tossut i la Rose és insuportable. Què hi farem, haurem d'esperar que baixin del burro. Celebro que t'hagi agradat el tros de l'Echo responsable i seria, us volia ensenyar que no és un cap de pardals que només pensa en el Quidditch i el menjar (almenys no sempre). I en Julius... sempre ha estat força poruc, crec. No sé... ;)

Laura*Malfoy: tranquil·la, un altre dia serà. Almenys has trobat temps per llegir-te el capítol i això ja em fa feliç. :)

Marta Potter Weasley: sí, l'Echo és la millor. M'ho passo de conya escribint-li els diàlegs. Què t'ha semblat en aquest capítol? S'ha passat massa amb en Julius? I l'Albus està portant-ho tot massa fins a l'extrem. Veig que és hora que es reconciliin! :) I espero que vagin bé els exàmens!

Porcupintí-na: espero que l'examen t'anés bé, almenys! tranquil·la que a mi també em passa. Per fi algú que sent llàstima per la Rose! ja era hora, pobreta, me l'estàveu apedregant! per molt odiosa que hagi estat no es mereix això! XD Segueix donant voltes a la teva teoria!

_llunàtica: digues, què creus que li passa a en Julius? (si és que li passa alguna cosa...) Què t'ha semblat la seva reacció d'avui? a veure si l'encertes! I bon profit altra vegada! ;)

Bé, moltes gràcies per tots els comentaris!!!
Fins aviat!


Llegit 917 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarPorcupintí-naEnviat el 09/11/2009 a les 19:22:44
    #20685He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols

    Hahahha, et juro que m'encanta, eh? I merci, l'examen va anar bé xD.
    Doncs jo crec que avui ens has deixat amb un pam de nas a tothom..

    Ai, merda, he de marxar, et comento després!
    :S

    Maria



  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 09/11/2009 a les 23:03:46
    #20688He escrit 10 fanfics amb un total de 162 capítols

    M'encantaaa!
    No et vaig comentar l'anterior? Esava convençuda de que ho havia fet! Sorry :S

    COntinua aviat!

    1 pto

    Marta




  • Avatarivi_potterEnviat el 09/11/2009 a les 23:17:05
    #20689He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

    HOLAAAAAAAAAAA!

    M'ha agradat moltíssim eeeeeh! Pero molt molt xdd! Avui l'has liat molt, primer com fas que perdi GRYFFINDOOOR! :O EL James, és clar, és el millor... aiiis! Jo també estic indignada amb lo de la tradició de caçar el nosequè! xdddddd Bé, continua aviiaat si us plau!

    un petoneet :)




  • AvatarTooruEnviat el 10/11/2009 a les 15:40:35
    #20690

    Holaa

    Val ho trobe una explicacio creïble, per mi millor m'encanta la Sala. El capitol genial. El partit jo pensava que guanyaria Gyffindor, pero no pasa res el seguent. Pot ser que els hagi pillat James?

    Fins aviat!




  • AvatarMarta Potter WeasleyEnviat el 10/11/2009 a les 19:00:40
    #20694He escrit 3 fanfics amb un total de 23 capítols

    M'encanta! No m'esperava gens el resultat del partit, crec que els de Ravenclaw han robat l'escombra de la caçadora de Gryffindor! quin morro! Hahaha, he rigut amb la germana de l'Echo, xD

    Per cert, l'Echo? la meva Echo (és bon senyal que m'apropii un personatge, xD) està afavor de que matin jarveys?? Em recorda als toros, és que jo penso com el Julius, però m'ha fet pena l'Echo. Ell dient que no tenen sentiments i això, és clar pobreta, que s'ha sentit ofesa, segur que no se'n sent orgullosa.. Per cert, no se si ho has pensat, però m'encantaria que l'Echo i el Julius acabessin liats, xD

    Petons de:
    Marta Potter Weasley



  • AvatarnathalilupinEnviat el 10/11/2009 a les 19:26:16
    #20695He escrit 3 fanfics amb un total de 27 capítols


    Hola!!!!!

    NO M'HO PUC CREURE... gryffindor a perdut!!! No és que quan ho he llegit m'he quedat de quadres xDxD.

    El capi molt guai... al final els han pillat, tanta sort no podia ser xDxD.

    Continua aviat.

    nathalilupin



  • Avatar_llunàticaEnviat el 10/11/2009 a les 21:18:11
    #20696He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols

    Ai no ho sé no ho sé! És que aquest en Julius.. i nosé què és! XD
    I l'Aubrey. mmm ha de tenir una història.
    Jam'estic passant, eh? hahaha
    Avui, curiosament, també he d'anar  a sopar ¬¬
    MOlt bo, el capi!
    Continua aviat!
    PD: Xistosa, la germana de l'Echo! haha



  • AvatarPorcupintí-naEnviat el 11/11/2009 a les 18:37:37
    #20707He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols

    Perdonaa! Ja has vist que després vol dir demà passat.. xD Sorry!
    En serio que en Malfoy és... grr.. vaja, que em sona molt xDD. Són uns desgraciats, aquesta gent! I ara l'Echo diu que els seus pares hi van anar? ha! Ja veuràs com hi ha una història, per aquí darrere... al Malfoy li molarà l'Echo i en Julius i ella continuaran enfadats fins que se n'adonin que s'estimen bojament? hahaha. Paranoies meves, clar..

    Bueeeno, el partit ha estat molt bé, amb un resultat que sens dubte ningú s'esperava haha pobre James... xd
    I això de res especial,  m'ha fet gràcia que l'Echo portés el barret de la Luna de lleó hahaha, boníssim.

    Vaig a música!
    :)

    Maria



  • AvatarLaura*MalfoyEnviat el 16/11/2009 a les 23:50:15
    #20748He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols

    Holaa!!!

    M'ha en canta el capitol!! Feia dies que me'l volia llegir, el veia allà i smpre que me'l començava m'havia d'interrompre per alguna cosa! Ara ja està, i t'he de dir que està molt bé! M'han encantat els comentaris del partit! I no m'esperava gens aquest resultat, jo volia que Griffindor guanyes (almenys per tenir de bon humo a l'Echo XD) i jo crec que li han pres l'escombra a la caçadora de Griffindor! Tramposos! ¬¬
    No pot ser que ens deixis així! Com pot ser que




  • AvatarLaura*MalfoyEnviat el 16/11/2009 a les 23:51:48
    #20749He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols

    vale... no em preguntis com, però se m'ha enviat sol xD

    el que anva dient; com pot ser que els pillin quan ja estan entraan! S'ha de ser gafe eeh XD bno, crec que no hi ha res més a dir... a part que el llibre l'haurien de tornar si no volen problemes! :P

    un petoo!! continua aviaat! :)




  • Avatarhermione potterEnviat el 17/06/2012 a les 12:47:45
    #23365He escrit 9 fanfics amb un total de 70 capítols

    a mi m'ha agradat molt pero no acabo d'entendre lo de la escombra del partit pero lo altres es supwer