Això és una... Gran Orgia! - Capítol 13.- DESPRÉS D'UNA NIT MOGUDETA...
AvatarEscrit per _llunàtica
Enviat el dia 15/10/2009 a les 22:02:46
Última modificació 15/10/2009 a les 22:03:19
Tots els capítols de Això és una... Gran Orgia!
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 13.- DESPRÉS D'UNA NIT MOGUDETA...


Bones! Aquest capítol és bastant merdós, però és que després de la tempesta ve la calma, no, diuen (més o menysXD?

Apa, espero que el disfruteu una miqueta(; I perdó si hi ha errors, no me l'he pogut repassar gaire bé...


 

-Home, sempre s'ha sentit a l'ombra d'en Harry, i sempre ha estat enamorat de tu. I quan em va explicar el dia en què es va desvirgar, quin fart de riure!

-En Ron, desvirgat??!!

 

***

 

Aquell dilluns en concret, a primera hora del matí, a Hogwarts ja s'hi respirava un mal humor general. Devia ser el retorn a la rutina després del ball, i per alguns la ressaca. Per d'altres devia ser el gran xoc que precedeix un gran descobriment.

-Harry, que ha vingut a dormir, en Ron?

-No, creu-me que no.

-Segur que quan dormies no ha...?

-Que no, coi, que no he aclucat l'ull en tota la nit! - va exclamar en Harry.

Després del comentari de la Gemma Gemec sobre la virginitat d'en Ron, l'Hermione va voler treure-li'n informació, però la fantasma va dir que era confidencial i que, ella, com a bona psicòloga, no trencava les normes. L'Hermione se'n va anar entre resignada i furiosa del lavabo de noies i va anar a l'habitació a intentar dormir. Al matí s'havia trobat amb en Harry al Gran Saló i no havia pogut fer cap comentari referent a la nit anterior.

-Ei, Harry, on et vas fotre ahir a la nit? Et vas perdre la gran festa a la sala rara aquella! - va exclamar en Dean mirant de reüll a la Parvati.

-Daixò... estava cansat. - dit això va aixecar-se i va marxar. L'Hermione va tenir feina a atrapar-lo. Van sortir a fora i van asseure's a l'ombra d'un roure (NA: Hi ha roures, per allà? XD).

-Com em suposava els hi has esborrat la memòria a tots.

-Sí, és que vaig pensar... de fet no m'ho vaig pensar gaire.

-Ja saps que et poden expulsar, no, per això?

-Sí.

-Hosti, Hermione, com...?! Bah, tant se val, gràcies de totes maneres.

-Només faltaria.

-A en Ron...?

-No, ho sento, ell va marxar abans. - l'Hermione va desviar la mirada d'en Harry.

-Pf, quina merda, deu ser dur per ell. Però potser millor que sàpiga la veritat...

-Sí.

Silenci incòmode.

-I, escolta, on vau anar amb en Malfoy?

 

FLASH BACK

 

En Harry i en Malfoy, agafats de la mà, van sortir de la sala. Van recórrer passadissos en silenci, cadascú submergit en els seus pensaments. Van arribar a la Torre d'Astronomia, escenari de moltes escenes privades (i no tan privades). En Malfoy va asseure's a la vora de pedra que donava a l'exterior i va mirar la Lluna. En Harry va asseure's al seu costat fent el mateix.

-I ara què? - preguntà el moreno.

-Doncs no ho sé, suposo que estem en mans d'Alà.

-Alà? - preguntà en Harry escèptic. - No sabia que fossis creient, i encara menys d'Alà!

-Era per donar un toc d'humor a aquesta merda nit, home! - va riure en Malfoy. En Harry també va riure. El seu xicot de vegades es superava de xistós. - Què farem ara que ho saben tots aquells?

-Home, si només són ells...

-Au, va, home, no siguis ingenu! - va exclamar en Malfoy. - Ja saps que les coses, sempre misteriosament, és clar, s'escampen.

-Tens raó. I què fem?

-Doncs la veritat és que no ho sé. Esperar, suposo. - va contestar. Intentava dissimular la preocupació, però en Harry sabia que estava desfet. Si li arribava a en Lucius, cagada pasturi.

Van quedar-se una estona en silenci mirant el firmament.

-Hauríem d'anar a dormir. - va dir en Harry.

-Sí.

Es van aixecar, van sortir de la torre, van travessar passadissos i van arribar a la bifurcació en què els seus camins es separaven. En Harry va voler fer-li un petó a en Malfoy, encara que fos a la galta, però aquest li va donar l'esquena i va allunyar-se fent-li adéu amb la mà.

En Harry va posar-se al llit i no va poder aguantar-se més el sanglot.

 

FI DEL FLASH BACK

 

-Harry... ho sento molt, de debò. - va dir incòmoda l'Hermione.

-Jo també, la veritat. - en Harry va arrencar un bri de gespa del terra.

-No hi has parlat més, no?

-No. I tu, què vas fer?

-Doncs vaig esborrar-los-hi la memòria i vaig anar a buscar en Ron. Merda!

-Què passa?

-Doncs que el conjur no va funcionar amb la Luna! Ho sap!

Després de cavil·lar una estona buscant la resposta al per què amb ella no va funcionar, l'Hermione va explicar-li els fets de després. Quan va arribar a la terrible (almenys per ella) afirmació de la Gemma Gemec sobre La Virginitat d'en Ronald Wasley , va callar de cop.

-Coi, si no t'ho explico rebentaré! - va exclamar. I sense deixar temps a en Harry d'obrir la boca va continuar - En Ron no és verge!

Va explicar-li amb pèls i senyals la conversa que havia tingut amb la fantasma. En Harry no s'ho podia creure.

-Collons, jo no ho sabia! Potser la pervertida aquesta t'ha enganyat per liar-la...

-No ho crec. Va fer el gest molt natural que tots fem quan se'ns escapa alguna cosa i...

-Hosti, fem tard a l'hora de biblioteca! - va interrompre-la en Harry.

-No, fem tard a pocions!

Corria la veu que l'Snape havia tornat. Van anar corrent a les masmorres i, sí, efectivament l'Snape ja emetia la seva veu monòtona a la classe.

-Arriben tard. Deu punts menys per a Griffindor.

Durant tota la classe i les següents no van veure el pèl a en Ron. A l'hora de dinar van anar a buscar-lo. Però, per on havien de començar?

***

 

En Ron s'estava pixant. Feia des de la nit anterior que era allà i ja no podia més. Estava arraulit en una sala de menys d'un metre quadrat, una sala que no coneixia gairebé ningú. Quan ell feia primer en Fred i en George l'havien tancat allà durant unes horetes. No sabia on pixar, ja que ho fes on ho fes tocaria el pixum. Ja n'hi ha prou. Va obrir la porteta de pedra (des de fora no es veia, si no en coneixies l'existència) i va sortir al passadís. Va estirar-se fent petar tots els ossos. Llavors es fixà en el canell d'un home d'un quadre.

-Perdoni, és correcta l'hora del seu rellotge?

-Quines pintes, nano! - va exclamar l'altre. - I, sí, és correcta!

En Ron va arrencar a córrer. Va anar a la Sala Comuna, que estava gairebé buida, i va tancar-se a l'habitació. Va orinar, va dutxar-se i va baixar al Gran Saló.

En Harry i l'Hermione no hi eren. Va asseure's al costat d'en Neville, que també semblava destrossat. Que és estrany! Tot sembla normal... Llavors va notar un copet a l'espatlla. En girar-se va veure la Luna. Aquesta va parlar-li molt fluixet a cau d'orella.

-No facis cap comentari, la teva xicota ho va solucionar.

Dit això va marxar deixant un Ron desconcertat.

 

***

 

-Harry, no el trobarem pas! Tinc moltíssima gana...

-Tens raó, anem.

Van entrar al Gran Saló abatuts i van seure al lloc de sempre amb el cap cot. Llavors en Harry va demanar la sal i va veure una mata de cabells rojos.

-Ron!

No sabien què dir-se, així que van optar per callar. Els dos nouvinguts van dinar tan ràpid com van poder i van arrossegar en Ron cap al roure on havien estat al matí. 

-On eres, Ron?! - va cridar-li l'Hermione vermella de córrer.

-Doncs... enlloc.

No van poder treure-li, així que van decidir canviar a una altra cosa.

-Ron, ho sento molt. No sé si l'Hermione et va explic...

-Sí, ho sé. La meva germana us tenia entre l'espasa i la paret. Però és que... em costa d'assimilar. I més encara sabent que està enamorada d'ell!

-Això tampoc és tan estrany... - va riure per sota el nas en Harry.

-I a sobre la Luna no sé què m'ha dit que la meva xicota,  o sigui tu, ho has arreglat tot i no sé què... - va dir en Ron fent cas omís del comentari del seu amic.

-Ah! Cert, ja no hi pensava. Vaig esborrar-los-hi la memòria a tots, però amb la Luna no sé per què però no em va funcionar.

-Que estrany...

-El que també ha estat estrany és el comportament de l'Snape! - va tornar a entrar a la conversa en Harry.

-Sí, és veritat! Estava més... no ho sé, només ens ha baixat deu punts per fer tard! No ens ha renyat més ni m'ha dit repel·lent ni... - va dir l'Hermione.

-Marrecs, escolteu-me! - es van sobresaltar en sentir aquella veu d'idiota (NA: Ara em fa pena, sempre se l'insulta...). Era en Filch. Es va treure un paperet groc de la butxaca - Hermione Gran- Granger?

-Sí, sóc jo.

-Al despatx del director!

L'Hermione va seguir l'home desmanegat demanant ajuda als seus amics amb la mirada. Van arribar a la gàrgola de pedra de davant del despatx d'en Dumbledore.

-Va, ja pots pujar, nena!

-La contrasenya no...

-No caldrà.

La gàrgola ja s'havia enretirat deixant pas a les escales de pedra. L'Hermione va pujar-les temorosa i va trucar a la porta de fusta, que al seu torn es va obrir lentament.

-Passi, passi, senyoreta Granger.

-Hola, professor.

-Segui. - la porta es va tancar. En Dumbledore es resistia a parlar, i la noia s'exasperava. Que em castigui ja, siusplau! Aquesta espera és una putada...

-I doncs, professor?

-Ai, la impaciència dels adolescents... - va posar-se bé les ulleres. - Si no et fa res et

tutejaré. Suposo que ja saps per què has vingut, no, Hermione?

-Sí.

-Per què ho vas fer? - l'Hermione es va sobresaltar en sentir aquesta pregunta. En Dumbledore l'havia formulat com si sabés tota la història d'en Malfoy i en Harry.

-Perquè... era massa perillós deixar-ho tal i com estava.

-Però no era el teu problema.

-En Harry és el meu millor amic!

-Ah, és clar. Doncs mira, Hermione, tenint en compte les circumstàncies, crec que amb un petit càstig en farem prou. - va fer una pausa i va somriure - I, per si t'interessa saber-ho, jo hagués fet el mateix en el teu lloc.

-I quin serà, aquest petit càstig?

-Hauràs d'anar a la cuina a cuinar amb els elfs domèstics durant una setmana. Cada dia a cada àpat! I res de fer nosa, els has d'ajudar. Pots marxar.

-Gràcies, professor.

L'Hermione, mentre baixava les escales, va veure que ja era hora d'anar a classe i va arrencar a córrer.

Justament quan ella girava la cantonada, algú s'acostava per l'oposada. Va murmurar la contrasenya i pujà al despatx del director. Hi entrà sense trucar la porta.

-Ah, benvolgut Severus, amb tu volia parlar! - va dirigir-li un gran somriure, però l'altre desvià la mirada. Potser encara n'estava enamorat. - Com t'ha anat la primera classe?

-Regular.

-Regular, només?

-No m'he trobat gaire bé, però ja em passarà.

-Esperem-ho. Escolta, Severus, volia recordar-te que has...

-Ja ho sé, ja ho sé! - va exclamar l'Snape movent les mans frenèticament. - He d'anar al psiquiatra.

-Bé, tècnicament no hi has d'anar, perquè vindrà ell. Ella, perdó. - això últim ho va dir amb picardia.

-Ella? - va dir espantat l'Snape. És clar que a ell tant li era, home o dona (NA: XDJuaz!), però amb els homes li era més fàcil de relacionar-s'hi.

-Sí, ella.

L'Snape sortí del despatx fent volar la capa negra darrera seu, intentant fer més forta la màscara d'home dur per amagar els nervis de la primera sessió amb la misteriosa dona.

 

***

 

-Ei, Hermione, què t'ha dit en Dumbledore? - li preguntà en Harry quan eren a la Sala Comuna preparant els llibres per pes pròximes classes.

-Res, que hauré d'ajudar a la cuina els elfs domèstics durant una setmana.

-Sí home! Només això? -va intervenir-hi en Ron.

-Sí, Ronald, només això. - va remugar-li l'Hermione. No sabia com tractar-lo. El que sí que sabia és que havia de parlar amb ell sobre el que havia dit la Gemma Gemec. Però com havia de començar?

-Ei, nois! - era en Dean.

-Ei, Dean, ja m'han dit que ahir a la nit tu i al Parvati... - va dir en Ron rient.

-Sí, tio!

-Un altre desvirgat. - digué l'Hermione de mala manera sortint de la sala comuna i deixant-los a tots amb un pam de nas.

-Dones!  


Llegit 916 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 15/10/2009 a les 22:28:52
    #20437He escrit 11 fanfics amb un total de 168 capítols

    Mola!

    Vull saber lo del Ron! Com, per què i, sobretot, QUI?

    1 pto

    Marta 3




  • AvatarnathalilupinEnviat el 16/10/2009 a les 14:44:54
    #20440He escrit 3 fanfics amb un total de 27 capítols


    Hola!!!!

    Mola moltissim però jo vull saber amb qui en Ron es va desvirginar xDxD. no m'ho hagués esperat mai xDxD.

    Continua aviat que m'encanta i em té molt enganxada

    petó

    nathalilupin



  • Avatarginny_weasley_potterEnviat el 16/10/2009 a les 15:27:06
    #20441

    ohh! jo també vull saber lo d'en Ronn... el capi ha stat mol bee!

    continua aviat plss!




  • AvatarPorcupintí-naEnviat el 16/10/2009 a les 15:48:59
    #20442He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols

    uuuffufufufufff  A veure com s'haurà desvirgat el Ron! hahaha m'encanta i ja ho saps!

    Avui parleeeem!! QUins nerviis!

    :):)))



  • AvatarTooruEnviat el 16/10/2009 a les 16:26:42
    #20446

    Holaa!!

    Jo que creia que diries que lo de Ron. m'encanta

    Fins aviat!




  • AvatarMarta Potter WeasleyEnviat el 16/10/2009 a les 21:40:16
    #20450He escrit 3 fanfics amb un total de 23 capítols

    que guaaai! m'encantaaa! i el Ron amb qui ho ha fet?.. Jojo, enganxa moltíssim! xD

    Sort de l'Hermion, però algun dia s'acavarà sabent lo del Harry i el Malfoy.. a no se que tallin (no ens facis això, xD)

    Apa segueix aviat

    Petons de:
    Marta Potter Weasley



  • AvatarlunalovegoodEnviat el 19/10/2009 a les 17:03:18
    #20488He escrit 2 fanfics amb un total de 45 capítols

    va! no siguis dolenta i explica'ns això del ron ja! que tinc unes ganes bojes de saber qui ha estat! (i totes estem igual, pel que he vist) siusplau!!!

    em sap greu deixar-te un comentari tan curt, ja recuperaré al pròxim! :)

    vinga, escriu aviat! petons!



  • AvatarullalEnviat el 23/10/2009 a les 14:37:02
    #20528He escrit 1 fanfics amb un total de 10 capítols

    ostres aquest capitol el vaig llegir a l'autobus i en arribar a casa no vaig pensar en comentar-te'l.

    1. que està molt bé encara que sigui calmat.

    2.VULL SABER QUE HA PASSAT AMB EN RON. I HO VULL SABER JA!

    3. encara i ha el misteri de la Luna per desvetllar, i el de l'Snape que em té una mica acollonida, que coi passa amb aquest pavo?

    4. en Dumby com sempre enterant-se de tot. fa una miqueta de rabia, no?

    5. trobo que es una mica freda la reacció d'en Malfoy, vull dir que tots dos estan igual de cardats i sembla que en en Malfoy només el preocupi que se n'anteri el seu pare...

    ja ta res me

    kisses, N.




  • Avatarginny_weasley_potterEnviat el 01/11/2009 a les 18:55:44
    #20595

    quan continuaràs¿¿ si us plau no ens deixis aixii!