L'Autèntica Història d'en Harry Potter. - capítol 9: VISITES.
AvatarEscrit per ullal
Enviat el dia 03/10/2009 a les 12:11:00
Última modificació 03/10/2009 a les 12:19:11
Tots els capítols de L'Autèntica Història d'en Harry Potter.
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


capítol 9: VISITES.

Bueno finalment no he tardat tant com em pensava i amb només un dia de retard sobre el previst he pogut acabar el capítol 9. Aquest capítol està molt bé com tots els altres i espero que no se us faci gaire curt perquè obviament després del supercapítol 8 aquest és una miqueta més curt.

Bé, res més. Sí de fet espero que el comenteu molt i totes aquestes coses que es diuen sempre.

Fins al pròxim, que no sé quant el tindrè acabat.

Només una coseta de res, recordeu que quant és amb cursiva són els pensaments que tenen els personatges. Tingue-ho present perquè en aquest capítol és bastant important, hi ha una conversa que si no hi penseu no entendreu res!

Kisses, N.


Capítol 9: VISITES.

Quan en Sirius va entrar casa en Remus estava cuinant. És podría dir que tot i la hora que era estava fent el dinar, Tardíssim però el dinar.

-Mmmmm quina bona olor, que fas?- va dir en Sirius tot entrant a la cuina.

-Res massa complicat, has menjat mai espaguetis?

- Em sembla que no…

-Doncs és el primer que aprenen a cuinar el muggles quan van a un pis d'estudiants, de fet, es podria dir que es l'únic que cuinen els muggles en un pis d'estudiants.- va dir mentre ni servia un plat.

-Ahh.- en Sirius anava parant la taula.

Van menjar en silenci, afamats com estaven.

-Escolta, perquè no vols que sigui auror? Tinc la plaça assegurada si m'hi presento.

-Home Sirius, és molt perillós. I primer ens hauriem d'adaptar a cuidar en Harry. Responsabilitzar-se d'una criatura és molt serios.

-Primer punt: perseguir Cavallers de la Mort i en Voldemort mateix és molt més perillós que ser auror i desde fa cinc anys que ha sigut la única cosa que he fet. Segon punt: en la majoria de families els pares treballen i cada cop més les mares també, i mai cap criatura s'ha traumatitzat per això. O sigui que m'hauràs de donar alguna raó més convincent.

-Vale, molt bé, no tinc cap raó convincent. És racionalment incomprensible, però em fa por. A més hi ha tots els torns i les guardies.- i al final ho va reconeixer- I si tu treballes d'auror, que és una feina sense horari,-abans que en Sirius pogués replicar es va afanyar a continuar.- deixa'm acabar que això ho saps tant bé com jo, algú, en aquest cas jo, es veurà obligat a no treballar i a quedar-se a casa.

- Aquest és el problema? Que t'hauràs de quedar a casa!

-Sí, m'obligaràs a ser un mantingut. I no suporto la idea de haver de dependre de tu.

En Sirius es va quedar pensatiu. No volia que en Remus es sentís malament per no poder realizar-se professionalment. Però tampoc volia renunciar a la possibilitat de ser auror.  Va començar a desparar la taula, ja havien acabat de dinar.

-Haviam si ho he entes bé, la única pega que trobes al fet de que jo treballi d'auror és que tu t'hauràs de quedar a casa sense poder treballar en una feina remunerada?

-Home, dit aixì Sona una mica frívol i egoísta…

-És molt frívol i molt egoísta.- ràpidament, en veure la cara d'en Remus, va afegir.- però molt comprensible. Vaja penso que jo en la teva situació pensaría el mateix.

-Gràcies.- va fer en Remus que tenia la impresió que, en qualsevol moment, li donarien la volta als seus arguments per manipular-lo.

-Doncs tot quedaria resolt si tu tinguessis una feina que es pugués fer a casa no?

- Ja ho deia jo…

En Sirius va continuar.

-Tu sempre has escrit bé i fas una lletra molt maca…

- A on vol anar a parar?

- Podries ser col·laborador del Periòdic Profètic o d'algun altre diari…

- Del Profètic ni parlar-ne! I del Tafaner encara menys! Que tu siguis un venut i et passis a la Conselleria no vol dir que jo hagi de renunciar a les meves conviccions.

-No són conviccions són perjudicis.

-Més igual són meus i tindrè els que vulgui.

-Doncs podries ser escriba o traductor, o alguna cosa d'aquestes que es poden fer a casa i ho envíes per correu un cop ho tens llest que et sembla?

- Com no hi havia pensat abans? - l'expresió se li va suavitzar.

-Tot arreglat doncs?

- No!, Sí, no sé…

- Vaig a enviar-li una nota a en Murri.- i en Sirius pujà corrents a les golfes.

-Sirius, Sirius SIRIUS!!

-Què?

-Que no tenim mussol!

En Sirius tornà a baixar petan-se de riure.

-Doncs n'haurem de comprar un. No podem estar incomunicats!

-Hauriem d'anar a buscar en Harry no?

- Més tard, ara deu estar fent la migdiada. I encara tenim un tema pendent tu i jo.

- A sí? quin?- va preguntar en Remus fen-se el desentès.

-Ja saps, la meva llista.- va dir en Sirius seductorament.

En Remus estava rentant els plats. En Sirius se li va acostar sigilosament per l'esquena i li va començar a fer-li petons a la base del coll, anava pujant fins que li va mossegar el lobùl de la orella. Una onada de plaer va recorre tot el cos d'en Remus. Es va girar i el besà apassionadament. En Sirius es tregué el jersei i la samarreta a la vegada amb un gest molt ràpid. Per fi tornaven a tenir-se l'un a l'altre, i podrien acabar el que havien començat la nit anterior. En Remus va descordar els cinturó d'en Sirius mentre aquest li descordava la camisa. Els pantalons d'en Sirius van caure a terra. En Remus no es va molestara a treure's la camisa, tenia coses mes urgents a fer. Aquella cuina s'havia transformat en un forn. Cada cop tenien més calor. A mesura que pasaven els minuts, els segons, els anava sobran més la roba. En Sirius jeia nu sobre la taula amb en Remus a sobre quan de sobte van tocar a la porta.

-Qui collons és ara?- en Remus estava desesperat.

Tot l'autocontrol de la nit anterior havia desaparagut. Tenia pressa, volia en Sirius i el volia ja!

-Jo no he sentit res- va dir en Sirius buscant els llavis d'en Remus.

En Sirius realment no havia sentir res. Només els seu cor desbocat dins el pit i la respiració suau però profunda d'en Remus. De fet, si hagués caigut la casa segurament tampoc ho hagues sentit. Però és que en aquell moment ell només pensava amb una part del seu cos. I no és que tingui orelles presisament.

En Remus va negar amb el cap i va continuar amb el que estava fent. Immensament feliç de que fosssin imaginacions seves.

Van tornar a tocar la porta.

-Hola?

-Merda aquí hi ha algú.- en Remus va baixar de sobre la taula i mentre es cordava els texans va dir.- Vaig a mirar qui ha vingut. Hauries… d'això, vesteix-te una mica.- i va sortir de la cuina cordant-se la camisa.

En Sirius es va posar els pantalons i quan s'estava posant la samarreta va entrar en Remus a la cuina seguit d'en Dumbledore. La trempera li va pasar de cop.

-Quin tall! Ehh, però si estic a casa meva! Si no li agrada que hagués avisat.

Se'ls va quedar mirant, ara un ara l'altre. Analitzant els cabells despentinats de tots dos, els plats trencats pel terra, les estovalles apartades, de cualsevol manera, a una punta de la taula, sabates i mitjons per tota la cuina… I en sirius a mig posar-se la samarreta… qualsevol ser amb una inteligència superior a la d'un troll, de fet fins i tot un troll, hauria endevinat que pasava allà.

-Vaja Vaja, hauria d'haver-m'ho imaginat! Com se m'acut presentar-me sense avisar? Eh, que són ells qui m'han enviat un mussol! …d'això, sento arribar en un mal moment, no us volia pas interrompre…

-Oh, merda! Els meus… oh, no professor només estavem dinant…- va intentar justificar -se en Sirius, mentre intentava amagar els seus bóxers sota la taula.- Quina excusa més dolenta, per favor, no colaria ni amb  un troll…

-Ja, vaja… quina manera més curiosa… de dinar….- va ser en Dumbledore burleta.

-Sirius, deixa-ho correr. Si professor, no arriba en gaire bona hora. Però ja que és aquí millor que anem a la sala. Suposo que ha vingut per algún motiu important. - No ser per què no l'he fet esperar a la sala…  ho hauria sabut igualment però no hauria estat tant evident.

-Eh?- en Dumbledore estava distret observant la cuina- Sí, sí és clar. - Què és allò uns calçotets?  Almenys s'ho estaven passant realment bé.

Van seure en tres butaques davant el foc de la sala. En Dumbledore els explicava els aconteixements que hi hauria al Winzengamot els pròxims dies. Els va posar al corrent de les últimes detencions i dels pròxims judicis. Així com de l'estat dels Longbottom:

- Els sanadors pensen que en pocs dies podrán recobrar la conciència, però de moment continúen sedats.

-Espero que és recuperin aviat.- va dir en Remus preocupat.

No és que es coneguessin massa, havien coincidit a Hogwarts, però els Longbottom feien dos cursos més que ells. Es va fer un silenci tens, d'aquells en que se sap que cada un pensa en els que falten. Va ser en Dumbledore el primer de trencar el silenci.

-De fet, havia vingut per dir-vos que en Ben Babbaw será jutjat demà.

-Demà? no esperava que fos tant aviat.- va dir en Remus.

-Ningú ho esperava. De fet ningú esperava que se l'hagafés tant aviat.

-Ha sigut molt fácil,- va dir en Sirius amb suficiència.- el més difícil ha sigut no matar-lo. Formaràs part del tribunal no?

-Estic pendent de la resolució. Si volen que sigui testimoni, i és important que ho sigui, no podré ser part del tribunal. No és pot ser part acusadora i sancionadora a la vegada.

- I tu que prefereixes?- va continuar en Sirius.

-Sóc un testimoni clau, jo vaig fer-los l'encanteri del guarda secret, però no m'agradaria que pases com en els judicis de l'Avery i els germans Carrow.

En Sirius i en Remus el van mirar amb cara de no entendre res.

- No sabeu que els han absolt perquè han alegat que estaven sota la influència del Malefici Imperatiu?

En Sirius i en Remus van negar amb el cap i en Dumbledore va continuar explicant-se.

-Hi ha membres del tribunal que són massa pròxims als Cavallers de la Mort. El problema de la sang pura és que al final tothom és familia. I sempre costa enviar un familiar a Azkaban.

-Jo no tindria cap problema a enviar-hi a la meva familia, a la familia Black, sencera.- va rectificar quan va pensar que de fet, els Weasley, els Tonks i els Longbottom eren de la seva familia tot que n'havien estat expulsats com ell mateix,-  Renuncia a declarar. Jo i en Remus estarem allà per fer de testimonis. I tenim alguna sorpreseta que el tribunal no s'espera.

Ara qui feia cara de no entendre res, per primer cop a la vida, era en Dumbledore.

-Això serà perfecte. Ens veiem a la Conselleria demà a les 8 del mati. Ara he de marxar. Ultimament estic poc per Hogwarts, sort que la Minerva és una sotsdirectora exelent, però ja sabeu com són els alumnes si no em veuen a la hora de sopar ja sospiten, i imaginen coses.

Es va acomiadar i va marxar tan silenciosament com havia arribat.

-Nosaltres hauriem d'anar a veure en Harry i avisar la pobre Molly que se l'haurà de quedar un dia més.- va dir en Remus quan ja s'havien quedat sols.

-I no podem continuar amb el que teniem entre mans?- va sugerir-li seductorament.

-Sirius! No siguis viciós!- va contestar rient. - Vinga anem!

En Sirius no entenia el comportament d'en Remus. Però sobretot no entenia el seu.

-Com és posible que passi d'un volcà en erupció a un gran iceberg. I com és posible que jo vagi tant calent tot el dia! I  perquè és tant difícil fotre un polvo en aquesta casa?

***

Quan en Sirius i en Remus van arribar al Cau, ja es repirava el caos des del caminet que portava a la casa. La Molly els va obrir la porta.

-Quina sort que hagueu vingut. Teniu això és per en Harry.- els va endossar un pitet i un plat de farinetes. -L'Arthur encara no ha arribat i mira quina hora és. Ultimament tenen molta feina a la Conselleria.

En Sirius i en Remus es van mirar estupefactes i no van dir res. Senzillament van donar el sopar a en Harry i al pobre Ron que intentava menjar sol.

-La Ginny ja esta dormint, és tan bona nena. No com aquests dos gamberros! Oh, moltes gràcies.- va dir-li a en Remus quan va veure que li donava el sopar a en Ron.

-Fred, George, Percy, Charlie, Bill a sopar!- de tots els que havia cridat la Molly, l'únic que havia anat a la cuina a la primera va ser en Percy.

-Molly, t'hauries de quedar amb en Harry aquesta nit també. Demà hi ha el judici d'en Cuapelada.- va demanar-li en Sirius.

-No hi ha cap problema. Els pujes a l'habitació d'en Ron sisplau. S'avenen molt. De fet en Harry és tant bon nen, que tots estan encantats de tenir-lo aquí. En Charlie i en Bill li dediquen molt més temps del que han dedicat mai a cap dels seus germans.

En Sirius va posar a dormir els dos nens mentre en Remus ajudava la Molly amb la resta. Els havia fet creure que eren un escuadró d'aurors i que ara estaven a les seves ordres. Tot jugant, els havia imposat una diciplina militar que aceptaven de bon gust, i ara estaven sopant amb ordre i silenci. La Molly no s'ho podía creure. Fins i tot els bessons van anar a dormir tots sols sense protestar, amb la única condició de que en Sirius els expliqués el seu conte favorit. Abans d'acabar el conte ja estaven practicament adormits i com sempre els ultims sospirs van ser dedicats a Howgarts, les varetes, els Cavallers de la Mort i la capa que fa invisible.

-Tot arribarà petits… i encara i ha molts més tresors dels que imagineu…- va dir-los abans de fer-los un peto al front de cadascun.

La Molly els va obligar a quedar-se a sopar i ells van aceptar de bon grat. Almenys aixi tindria companyia fins que arribés l'Arthur.

-M'agradaria saber com t'ho has fet per que tots estiguessin tant tranquils…

-Senzill, suposo que és la novetat. És molt més fàcil fer cas a algú amb qui no t'has de barallar cada dia.

- T'has plantejat ser professor.- va continuar la Molly.- Se't dona bé la mainada, i tens paciència.

-Sí, si que m'agraden les criatures. Però no tinc ganes de pasar-me un any sencer a Hogwarts. A més aquest són molt més petits, i en conseqüència, bastant més domesticables. Els adolescents són més dificils de tractar. I a Hogwarts, per desgràcia, n'és ple.

-El que tu et fa por, és tenir un grupet com nosaltres. Pobre Minerva, i pobre Dumbledore, no ser com no ens va expulsar mai.- va posar-hi cullerada en Sirius.

-Home, no ens va expulsar, perquè nosaltres erem inofensius, però recordo algunes molt més perillosos que nosaltres…

En Remus i en Sirius van riure a cor que vols i la Molly va seguir amb els seus pensaments.

- Penso que ja ser qui voldran ser els seus pròxims successors… pobre d'ells que ho intentin…

-Otres que tard. Hauriem d'anar passant que el judici és dema a les 8.- va dir en Sirius amb pressa.

-Sí, aneu, aneu. L'Arthur deu estar a punt d'arribar.- va mirar el rellotge de la cuina i va confirmar.- Sí, ja esta "viatjant".

-Moltes gràcies per tot Molly. El sopar era boníssim.

- De res Remus. És més gràcies a vosaltres per l'ajuda i la companyia. I ja sabeu que estem aquí per tot el que necessiteu.

-Igualment Molly. - va contestar en Sirius.

Es van acomiadar i van desaparetre al límit del camí, just quan va aparetre l'Arthur, però  no es van arribar a veure.

***

En Remus li va allargar la mà a en Sirius. Ell la va agafar i es va deixar portar cap al pis de dalt. En Remus li va dedicar un somriure i en Sirius el va correspondre. Van entrar a l'habitació, tots dos sabien el que volien. Aquella sería la SEVA NIT. Tot va pasar lentament. Va ser una nit romàntica i tendra, carregada de passió però sense cap pressa. Tenien tota la nit per endavant i en van aprofiar cada segon.

En Remus estava estirat dins el llit, el cap d'en Sirius reposava sobre el seu pit. Tots dos completament despullats, tots dos, encara, amb la respiració forçada. Si haguessin fumat seria el moment perfecte per el cigarret de despés. Afortunadament per la seva salut cap dels dos fumava.  Es van adormir abraçats, amb les espelmetes flotant encara encesses i amb un somriure de satisfacció dibuixat als seus rostres. Era la culminació perfecte a un dia gairebé perfecte.


Guay no? Bueno tenia un altre final però no volia que em censuressin la fic o sigui que feu volar vosaltres la imaginació...


Llegit 732 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • Avatarrodlel14Enviat el 03/10/2009 a les 13:13:26
    #20270He escrit 1 fanfics amb un total de 3 capítols

    Esta molt guay! I el Sírius està molt gay! Com és que no s'havia adonat mai abans de la seva orientació?

    Bueno, el final ja esta bé. I si posessis +18 no et podrien dir res! xDxD no no, és broma!

    Rodlel14 (Enric)

    PS: Ja tinc ganes de llegir el següent capi!




  • AvatarPorcupintí-naEnviat el 03/10/2009 a les 14:16:32
    #20272He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols

    Oleee! Hahahah que guai! I ara jutgen al Cuapelada! Fota't rata fastigosa imbècil... hohoho

    :):):)

    Continua quan puguis!

    Maria





  • myre_ginnyEnviat el 03/10/2009 a les 16:03:39
    #20276

    holaa!!  ei esta mol bee!!

    i ara el judici d la rata fastigosa traidora.

    seguex aviaat!! un peto!




  • Avatar_llunàticaEnviat el 03/10/2009 a les 21:36:26
    #20278He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols

    UAAU! Al nivell de sempre, altíssim!
    Collons, fes cas a en rodlel14 i posa que és per 18 XD haha crec que fins i tot hi ha la modelitat de XXX
    Hahahah
    Ara m'has deixat amb la intriga!
    XD
    Doncs res, siusplau, continua aviat, molt aviat!




  • AvatarAgatha Black (Moderador/a FF)Enviat el 03/10/2009 a les 22:40:06
    #20280He escrit 8 fanfics amb un total de 196 capítols

    Yo volia ek final guarro! xd

    Wenu, com sempre molt bé, sembla que finalment han pogut passar una estona sols, els pobres, que ja pensava que no ho farien mai... cada vegada que s'hi posaven en passava alguna...! XD

    Doncs apa, espero que vegi molt bé el judici del Cuapelada! Petons!

    G




  • AvatarullalEnviat el 03/10/2009 a les 22:52:37
    #20281He escrit 1 fanfics amb un total de 10 capítols

    Nah, pero jo estic contenta del final. aquest cop m'he estalviat la dutxa d'aigua freda, en acabar el capitol. colla de vicioses. jajajjajjaaj




  • AvatarTooruEnviat el 04/10/2009 a les 10:27:31
    #20282

    Holaa!

    Esta molt be! 

    Ja tinc ganes que jutgen a la rata fastigosa, per fi tindra el seu merescut.

    Fins aviat!




  • AvatarullalEnviat el 04/10/2009 a les 11:50:09
    #20283He escrit 1 fanfics amb un total de 10 capítols

    bueno ara tinc un moment per contestar-vos a tots.

    rodlel14: de debó veus en sirius molt gay? segurament el veus més gay tu del que realment es veu ell. i de fet a la meva tia li va pasar una mica com al meu sirius no va estar amb la primera noia fins als 22. quan en parlem sempre diu que ella mai s'havia plantejat que era lesbiana fins que es va adonar que estava enamorada de la seva millor amiga que si que ho era. despres ha tingut altres novies pero amb la primera continuen sent molt amigues.(amigues i prou eh!) suposo que tampoc estava la situacio tant normalitzada com ara i si tenia algun dubte devia creure que eren inseguretats de l'edad o alguna altre xurrada. no crec que tingués facil fer el pas si no ho tenia absolutament clar. i ha poca gent que tingui clar als 12, 13 o 15 anys que es gay o lesbiana.

    porcupintí-na,myre i tooru: si ara vindrà el judici.

    _llunàtica i Aghata: ja que insistiu tant us he de dir que el proxim capitol estarà estructurat en dos capis. un on aprofito l'escena que ja tenia escrita no apta per menors i no apta per llegir en espais publics, aquesta part ja la tinc acabada. i la segona part que serà la del judici. us juro que us posareu les botes. promès. espero acabar la segona part del capitol aviat. de moment vaig a dutxar-me (si amb aigua freda) jajajjaja




  • AvatarLaura*MalfoyEnviat el 04/10/2009 a les 15:05:24
    #20284He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols

    Holaa!!

    Que guay el capii!! :) m'ha agradat moolt! I ara el judici de la rata de clavaguera! Espero que surti bee!!

    continuaa vaiaat! :)




  • AvatarLaura*MalfoyEnviat el 04/10/2009 a les 15:06:51
    #20286He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols

    Holaa!

    Esta moolt be el capiitol! Ara el judicii de la rata asquerosa!! Espero que surti molt bee!! ^^

    continuaa aviaat! :)




  • Avatarivi_potterEnviat el 04/10/2009 a les 16:12:02
    #20288He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

    Guay? Molt molt guay! Aquesta versió gay d'en Sírius mola eeh, encara que continuo pensant que ell no ho hagués sigut mai (en realitat el més "ligón" sempre et pot donar sorpreses no?) I en Harry és tan mono... i tots els petits! *_*

    Bueeno, aviam com és el següent, continua aviat!




  • AvatarlunalovegoodEnviat el 04/10/2009 a les 22:33:28
    #20303He escrit 2 fanfics amb un total de 45 capítols

    Que guai! ja era hora, pobrets, que sempre es quedaven amb les ganes, XD.

    I el judici imminent.. espero que es faci justícia! què serà el que tenen preparat aquells dos?

    a mi també m'encanta en harry, espero que puguin tenir-lo ben aviat a casa! (encara em costa imaginar-me en Sírius donant biberons)
    Però, ara ho he pensat, què faran quan hi hagi lluna plena???

    vinga, petons!
    i penja el pròxim aviat! :)



  • AvatarTooruEnviat el 05/10/2009 a les 16:13:14
    #20307

    Ah!

    Quant siga lluna plena que fara Remus? Sirius el tancar al soterrani, i li dira a Harry que no baixe durant _ dies? I si Sirius esta en la conselleria i Remus es te que transformar, que faran amb Harry, es quedara amb els Weasley?

    Ja se que pregunte masa, pero es que estava en classe aburrida i me posat a pensar en les fanfics i m'han vingut aquests dubtes.

    Fins aviat!




  • AvatarullalEnviat el 05/10/2009 a les 21:32:25
    #20313He escrit 1 fanfics amb un total de 10 capítols

    tooru i lunalovegood: a la casa d'en sirius no hi ha soterranis... pero hi ha bosc... i si també hi han els weasley... o ... ja no parlo més vosaltres mateixes treieu conclusions...



  • AvatarMarta Potter WeasleyEnviat el 06/10/2009 a les 18:30:32
    #20322He escrit 3 fanfics amb un total de 23 capítols

    m'ha agradat moltíssim!! tens molta gràcia escrivint i mola molt la història. Un capítol genial!

    Petons de:
    Marta Potter Weasley



  • Gemma EvansEnviat el 06/10/2009 a les 21:42:55
    #20329

    ola! ua sta mol guay! jahajah! i si sa ma fet curt pro qe i farem!jhajhaaj! mmm... no es bo dexa k imaginem! :DD pro wenu! jahjaa el harry i el ron sta predestinats a se amics...x)