Això és una... Gran Orgia! - Capítol 10.- HOGSMADE
AvatarEscrit per _llunàtica
Enviat el dia 11/09/2009 a les 15:58:49
Última modificació 11/09/2009 a les 15:58:49
Tots els capítols de Això és una... Gran Orgia!
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 10.- HOGSMADE

FELIÇ DIADA DE CATALUNYA!

ELS SEGADROS

Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba.

Bon colp de falç,
Bon colp de falç,
Defensors de la terra!
Bon colp de falç!

Ara és hora, segadors.
Ara és hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.

Bon colp de falç,
Bon colp de falç,
Defensors de la terra!
Bon colp de falç!

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.

Bon colp de falç,
Bon colp de falç,
Defensors de la terra!
Bon colp de falç!

(Estrofa guai XD)
Amb els caps dels castellans,
en farem una muntanya,
i al bell cim hi posarem,
el cap del rei d'espanya!

Bon colp de falç,
Bon colp de falç,
Defensors de la terra!
Bon colp de falç!

***

Ho sento, he de marxar a Palamós a tocar la Gralla! Merci als que em vau comentar al capi anterior. Quan pugui em llegiré els nous d'Una aposta increïble i de Shantal, que he vist que els heu penjat! És que fins ara no em nava internet :S

Adéeeu!:-)


A l'hora d'esmorzar el Gran Saló desprenia l'ambient eufòric propi dels dissabtes que hi havia sortida a Hogsmade. Cada taula rugia d'alegria. Els de quart, cinquè i sisè estaven impacients per abandonar el castell, i els de primer, segon i tercer es morien de ganes que arribés la tarda.

-Que bé, estic tan contenta! - va exclamar l'Hermione mirant en Ron, que menjava com un porc - Ron, tranquil, que aniré ben guapa per tu!

-Ped mi pods nar com sempde, Hedmione. - va dir cruspint-se una salsitxa.

-Però què dius, Ronald?! - es va escandalitzar ella. Llavors va mirar-lo perspicaçment - He d'anar estupenda! És un ball important, home!

-Merda. Harry, creus que això és una indirecta? - va dir la bellesa pèl-roja (NA: Sí, sé que hauria de ser objectiva, però és tan ultra bell que no puc!) fent cara de pomes agres.

-Jo crec que sí, Ron. Em sembla que et tocarà comprar-te roba nova per...

-Harry! - una noia molt riallera se li va plantar al davant.

-Norah! Òspita, com vas? - va dir ell sorprès. Ella va envermellir.

-Doncs molt bé, i tu?

-També. - es va produir un silenci incòmode.

-Escolta, Harry, em preguntava si... si volies venir al ball de demà amb mi. - va afanyar-se a afegir, abans que ell pogués dir res - Ja sé que no estem junts ni res, eh? Però no ho sé, no tinc parella i...

-I jo tampoc. - ell va somriure-li. - Molt bé, seré la teva parella!

Quan la noia va marxar tot el sector de la taula va començar a interrogar en Harry. "Que encara esteu liats?", "Que t'agrada?", "Que li agrades?"...

-Va, toquem pirandó, que es fa tard! - va dir en Ron engrapant en Harry de la màniga i donant-li la mà a l'Hermione.

-Gràcies per salvar-me, Ron. - va dir-li en Harry. Abans de sortir del Gran Saló per anar a la sala comuna va fitar la taula de l'altre extrem, comprovant que la persona que buscava no hi era.

 

Un cop a la sala comuna l'Hermione va pujar a la seva habitació amb la Parvati per "anar-se a preparar per la sortida" i en Ron i en Harry es van espatxurrar a les butaques.

-Harry, com és que aquella tia de Revenclaw t'ha demanat per anar al ball? Ja ni us parlàveu, no? - va preguntar-li en Ron ben estranyat.

-No ho sé, suposo que no devia saber amb qui anar-hi, i com que jo i ella vam... daixonses, doncs no ho sé.

-Hum, suposo que sí. -  en Ron va desviar la mirada indecís. No sabia com enfocar el tema - I amb en.. ja saps...

-Amb en Malfoy? - va ajudar-lo en Harry aixecant una cella espessa.

-Sí. No hi anireu junts, doncs...

-Ron, per favor! No cal ni que en parlem, d'això! És evident que no podem anar-hi junts.

-Home... - va començar en Ron vermell com un perdigot.

-Seria una catàstrofe mundial!

-No siguis exagerat, home! - va riure en Ron.

Al cap d'una estona va baixar l'Hermione ben atabalada dient-los-hi que anessin tirant sense ella que les seves planxes s'havien escalfat massa i havia passat una desgràcia amb els cabells de la Parvati. Va pujar corrent altre cop deixant-los perplexos.

-Què són unes planxes, Harry?

-Deixa-ho estar, Ron.

Es van afegir a en Dean, en Seamus i en Neville. Van pujar als carruatges i van arribar al petit poble xerrant animadament.

-I què, nois, amb qui aneu al ball? - va preguntar en Dean quan prenien un batut de bescuit.

-Jo amb l'Hermione. - va dir en Ron. Llavors va recordar tot el que va passar amb en Dean i va mirar-lo amb preocupació. - Ei, tio, ho sento, no volia...

-No passa res, home! - va riure - Ara estic flirtejant amb la Parvati.

-Sí home! - va exclamar en Harry.

-Doncs sí, nano, sí! Em va dir que sí, que al ball vindria amb mi!

-Segur que acabeu ben enrotllats! - va riure en Seamus. - I tu, Harry, amb qui hi aniràs?

-Amb la Norah de Revenclaw.

-Ai, sí, és veritat! T'ho ha demanat avui a l'hora d'esmorzar, no?

-Seps. I tu, Seamus?

-Doncs jo... - va callar envermellint de cop. - I tu, Neville?

-Jo hi aniré amb la Ginny.

-Què?! Amb la meva germana?! - va cridar en Ron escopint el batut - No la violis, eh?!

-Si m'ho ha demanat ella!

 

***

 

L'Hermione, la Parvati i la Ginny arribaven a Hogsmade amb l'últim carruatge. La Parvati s'havia hagut de posar un gorro per tapar la melena cremada i esbullada; no parava de queixar-se, pobra noia. L'Hermione mirava a la Ginny furtivament sense poder evitar-ho. Se sentia realment violenta. I el pitjor de tot és que no era recíproc, ja que la pèl-roja no tenia ni idea que l'altra ho sabia tot.

Van anar a una botiga de vestits plena no noies esbojarrades. Van emprovar-se'n un fotimer fins que van trobar l'adient per cadascuna.

El de la Parvati era rosa clar, feia farbalans, era llarg fins els turmells, tenia unes mànigues curtes però fent també farbalans i un enorme escot. (NA: Molt horter, vaja!XD)

El de la Ginny era verd fosc, curt (una mica per sobre dels genolls), ajustat de dalt i bufat de baix, amb una cinta per sota el pit que feia un llaça darrera, un xic d'escot quadrat i de tirants gruixuts. En definitiva, preciós.

El de l'Hermione era blau fosc, fins els genolls, lleugerament escotat i agafat pel coll. Una tela fina i gairebé transparent el cobria fent ondulacions fent que semblés volàtil. Era molt i molt bonic, també.

Van sortir de la botiga contentes i van anar a la sabateria del davant.

La Parvati es va comprar unes sabates roses de taló d'agulla molt alt.

-Són vertiginoses! - va exclamar la Ginny.

Aquesta es va comprar unes botes negres i altes de cordons. (NA: Com les meves xddd) Portaria mitjons alts i els faria sobresortir per sobre les botes. L'Hermione unes botines blau marí de taló; portaria unes mitges brillants.

Ja cansades de les cues i de les cridòries van decidir anar a prendre un batut.

 

***

 

-Ron, aquest és ideal!

-És massa car, Harry.

-Va, tranquil, ja te'n pago una part! Et queda molt bé, ho has d'aprofitar. - va riure, però va parar en veure la mala cara que va fer en Ron. Va sortir de la botiga furiós. En Harry el va seguir perplex.

-Ron! Espera't! Què et passa?!

-El que em passa és que sempre em vas de nen ric! N'estic fart. - va dir ell girant-se de cop - Que potser en Malfoy t'ha encomanat l'arrogància?!

-Jo només et volia ajudar. I potser sóc més ric que tu, però tu almenys tens una família. - va marxar enrabiat i trist. En Ron es va quedar palplantat al mig del carrer.

-Aparta't, marrec!

 

***

 

En Harry ja s'havia relaxat una mica. Feia una estona que es recolzava en una barana de fusta. Contemplava el preciós paisatge.

-Harry, hola!

Es va girar.

-Ei, Luna!

-Que et passa res?

-Eug. Bé, igualment a tu no et puc enganyar. - va somriure dèbilment. Llavors va mirar-la i va explicar-li tot el que havia passat, deixant a part el comentari d'en Ron sobre en Malfoy.

-Hum, així que és això. Escolta, Harry, és normal que s'enfadés, igual que també és normal que t'enfadessis tu. Com que esteu en igualtat condicions, el que heu de fer és no donar-hi importància. Vés a buscar-lo i parla-hi!

-Gràcies, Luna, ets un sol! O una Lluna! - va partir-se de la seva pròpia broma mentre marxava corrent a buscar en Ron.

Va trobar-lo assegut en un banc de fusta mirant al buit. Tenia els ulls vermells. Havia plorat per ell?

-Ron.

Aquest va girar el cap.

-Ron, va! Saps que estem en igualtat de condicions, per tant és una xorrada que ens emprenyem.

L'altre seguia sense mirar-lo

-Va, no siguis criatura. - va asseure's al seu costat. Va posar-li una mà a l'espatlla amistosament.

-No em toquis!

-Collons, no és només per això d'avui... encara guardes tot l'assumpte d'en Malfoy. Per això abans m'has fet aquell retret... - ara era ell qui plorava. En Ron no sabia què dir.

-Ho sento, tio, perdona'm. És que em costa d'acceptar, però ho faré, de debò. Ho faré. - va mirar-lo preocupat - Vine aquí.

Van abraçar-se. Els seus lligams es reforçaven fent-se més forts que mai.

 

***

 

Es va fer tard i els alumnes dels tres cursos van anar tornant a l'escola. Els últims, però, van ser un grupet d'Slitherin.

-I tu, Draco, amb qui aniràs al ball? - va preguntar-li la Pansy.

-La pregunta és, tu amb qui hi aniràs, Pansy?

-Oh! Ja ho veig. Estàs trist perquè no t'ho he demanat, eh, peterret meu? - va preguntar-li melosament acariciant-li els cabells rossos, fent que ell l'apartés bruscament. - Quina mala llet, eh, noi?

-No estic trist, ni molt menys. Ha estat un descans, pesada! - va escopir en Malfoy. - A més, hi vaig amb la Joanne de setè. (NA: Òbviament me l'he inventat XD)

-Amb aquella creguda?!

-Doncs sí, Pansy.

-T'hi vas liar l'any passat, no?

-Sí, exactament. A més, està molt més bona que tu.

Dit això en Malfoy va pujar al carruatge deixant a una Pansy palplantada. A ell no li sabia greu que no li hagués demanat per anar al ball, encara que li resultava estrany. Sempre li havia anat al darrera. Amb qui hi devia anar? Bah, tant se val.- va pensar. La murga és que no hi puc anar amb en Potter. La Joanne no li semblava una noia estúpida, però almenys era guapa.

 

***

 

La Luna i en Tom anaven tornaven a l'escola sols en un carruatge. S'estaven en un silenci bonic. Cadascú recordava el divertit matí que havien passat:

 

Van anar a Hogsmade a peu, gaudint del bon temps. En teoria només hi anaven per sortir del castell i passar-s'ho bé, però tots dos sabien que mirarien vestits. En el fons els hi feia molta il·lusió pensar que hi havia una possibilitat d'anar al ball.

Van anar a la botiga típica dels vestits de festa (on l'Hermione i les altres es van comprar el seu), però la Luna creia que no feien per ella. Així que va anar a una botigueta apartada de teles i se'n va comprar unes quantes. Quan arribés al castell es faria el vestit fent Màgi-Patchwork.

-I les sabates? - va preguntar-li en Tom.

-No me'n compraré. N'aprofitaré unes que eren de la meva mare. Quan era petita em va explicar que les va portar en un ball molt important.

Quan la Luna va parlar-li de la seva difunta mare, en Tom es va sentir culpable, sense saber ben bé per què, per no haver-li explicat qui se li havia mort a ell. Sabia que ella sabia que havia patit una pèrdua, ja que el dia que van sortir del castell de nit va veure els Vesprals, però ella no va voler insistir-hi. Li explicaria, sí. Tenia dret a saber-ho tot.

 

-Luna, escolta. - va dir trencant el silenci del carruatge. - Recordes aquell dia que vam sortir del castell de nit?

-Com podria oblidar-lo? - va dir ella fent que ell somrigués.

-Bé, vaig veure els Vesprals, la qual cosa vol dir que...

-Que has vist morir algú.

-Sí. Doncs... vaig canviar de tema perquè... - no sabia com continuar; s'estava posant realment nerviós. La Luna va agafar-li la mà i va mirar-lo als ulls, cosa que va reconfortar-lo. Va sospirar. - Quan tenia nou anys, durant una transformació, les cadenes que em subjectaven en un soterrani de casa meva no van poder aguantar la meva força. El meu germà, en Henry, era sis anys més gran que jo, en tenia quinze. Era muggle, com el meu pare. S'estava al soterrani amb mi d'amagat dels pares, perquè li recava deixar-me sol en aquell estat. Quan les cadenes es van trencar... - no podia aguantar-se les llàgrimes - jo... jo no volia, Luna! T'ho juro! Jo no volia, jo no n'era conscient! L'endemà al matí ja tornava a ser jo, i vaig veure... no ho podré oblidar mai. Estava... el seu cos estava destrossat, irreconeixible. Jo no volia!

En Tom va tapar-se la cara amb les mans, no podia suportar la idea de fer-li mal a la Luna. Per això no volia que l'acompanyés durant les seves transformacions.

-Si no em vols veure més ho entendré.

 

 



 Em sap greu si hi ha coses mal escrites, però tinc molta pressa!




Llegit 856 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)