Això és una... Gran Orgia! - Capítol 7.- CONFESSIONS
AvatarEscrit per _llunàtica
Enviat el dia 28/08/2009 a les 14:55:51
Última modificació 28/08/2009 a les 15:09:29
Tots els capítols de Això és una... Gran Orgia!
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 7.- CONFESSIONS


Bones! Ahir el vaig penjar però no sé què ha passat que se m'ha esborrat :S
Escriuré més o menys el que vaig escriure:
Se us fa pesada, la FF? Si és així digueu-m'ho i miraré a veure què hi puc fer. Sinceritat, plis!
També volia fer un plàgin de la Nathalilupin en una cosa (espero que no et sàpiga greu; si és així fes-m'ho saber XD): donar les gràcies als que han comentat al capítol anterior.
Merci, doncs, a:
Tooru
Nathalilupin (òbviament)
hpkarina
marta_ginny
ullal

Apa, ciao, a llegir!

Quan la noia va arribar altre cop al passadís, va trobar-se cara a cara amb algú que coneixia molt bé.    &nbs p;            & nbsp;           &nbs p;            & nbsp;           &nbs p;            & nbsp;           &nbs p;                          &nb sp;                         &nb sp;                         &nb sp;                         &nb sp;                 -Neville!                    &nb sp;                         &nb sp;                         &nb sp;                         &nb sp;                         &nb sp;                     -Luna. Volia parlar amb tu.

 

***

 

El vespre va arribar i en Harry i en Malfoy van trobar-se davant de la gàrgola del despatx d'en Dumbledore.

-Harry!

-Draco. Hosti, ho sento... sé que no ens hem vist, però... és culpa meva, perquè...

-No, no, Harry. També és meva. És que era estrany, saps? Després d'anar al despatx del vell... ell sempre sembla que ho sàpiga tot!

-Respecte, Draco! Que és deu mil milions de vegades més llest que nosaltres. - En Harry encara no li havia dit que li va explicar tot a en Dumbledore. - I segur que de jove era molt més atractiu!

-Seh, seh, perdoni, senyoret! Més atractiu que jo? Impossible! - Van riure - Com era la contrasenya? Caca d'ornitorinc, sí! - la gàrgola es va moure, deixant al descobert les escales de marbre.

Un cop a dalt van trucar la porta i van sentir un endavant que transmetia un deix de diversió contingut.

-Senyors Potter i Malfoy! Els esperava. - va dir content. Home, si estem castigats... - va pensar en Malfoy amb menyspreu. - No cal que seguin, perquè el càstig no serà aquí. Ja el veuran quan arribem a l' indret convenient. Segueixin-me.

 

***

 

La Luna i en Neville estaven asseguts al costat d'un finestral apartat dels altres, molt poc transcorregut.

-Mira, Luna, no ho sé, no vull ser el típic xicot gelós ni que et sentis engabiada, però... - tenia els ulls humits i els punys closos amb força - em sento una mica malament quan et veig tant amb en Tom. Encara que sé que és un bon xicot. Bé, hi he parlat algunes vegades a la sala comuna, però... és molt guapo i llest, i jo... no tinc punt de comparació amb ell.

-No diguis això, Neville, siusplau. Mira, jo i en Tom ens vam conèixer per casualitat i ens entenem molt bé. Ara mateix he d'estar amb ell, saps? Em necessita, i suposo que jo a ell també.

-Ja. - aquesta resposta simple va agradar a la Luna. Sabia que el noi era molt comprensiu i respectuós; no li feia preguntes indiscretes, malgrat la seva proximitat.

-Escolta, ja saps que jo... - li costava dir aquesta mena de coses, i més a una persona que apreciava tant. - t'he estimat molt, i crec que encara t'estimo, però ell...

-Creus. Aquest és el problema! - estava molt vermell i l'ira brollava de tots els membres del seu cos.

-Neville...

-No, ja està! No saps si t'agrada, oi? Ara em diràs que tens dubtes i tota la mandanga! Mira, sóc un inexpert en aquestes coses, ja ho saps. Ets la meva primera xicota, però... jo t'estimo! I... - es va calmar. Ara les llàgrimes ja amaraven el seu rostre - i vull que siguis feliç. Sé que és la típica frase que diu tothom, però la crec, la sento de veritat. Vull que estiguis contenta, i sé que amb mi no podrà ser. - Va aixecar-se amb decisió, una característica gens pròpia d'ell; no semblava en Neville Longbottom! Va besar al front a la Luna i va marxar. Encara que volgués disfressar-ho, estava fet pols.

La noia va restar en la mateixa posició durant molta estona, mirant al punt buit per on en Neville havia desaparegut. Una llàgrima freda gosava profanar el seu rostre de porcellana.

 

***

 

En Dumbledore al davant, seguit per en Harry, amb en Malfoy a darrera. Baixaven les escales de fusta de fora en direcció a la cabanya d'en Hagrid. Un cop allà van trucar a la porta. Es va sentir un soroll a dins, com si alguna cosa caigués a terra, un dring de vidre i el crit d'en Hagrid i l'Ullal bordant. Després es va obrir la porta.

-Ah, professor! No me ne'n recordava! - va fer cara d'indecís - Ah, bones Harry! Aixins que ara et dediques a fer les mateixes tonteries que un Malfoy, eh?

-Hagrid. - va advertir-lo en Dumbledore.

-Ai, sí, perdoni. Bé, anem, no? Ullal!

En Dumbledore va tornar al castell, pensant en el seu amic Severus; miraria d'anar-lo a veure el més aviat possible.

Van entrar al bosc. En Malfoy no parava de renegar, deixant clar que estava escagarrinat. Van seguir un camí que a en Harry li resultava conegut, però no sabia de què. Només s'hi veien amb el llum de gas muggle d'en Hagrid, i les ombres es movien tenebrosament. Però ell no tenia gota de por. Ja se'l coneixia, aquell bosc! Van arribar a una esplanada. De seguida ho va reconèixer. Era allà on hi havia el drac-cuc. I, evidentment, la bèstia (si se'n podia dir bèstia d'un ésser tan peresós) estava ajaguda al centre de la clariana, lligada en una estaca. Al voltant hi tenia tot de masses pastoses verdes i pestilents.

-Oh, merda. - Va murmurar en Malfoy.

-Bé, nanus, hem arribat! - va dir en Hagrid. - El vostre càstig consistirà a recollir TOTS els excrements del senyor Dracuscucus i posar-los en aquests sacs. - va dir traient d'una de les seves enormes butxaques de l'abric uns sacs marrons de tela gruixuda.

-Què?! Ens estàs vacil·lant. - va exclamar en Malfoy amb cara de fàstic i de menyspreu.

-No, no els estic - s'esforçava molt a parlar-los-hi de vostè. - "vacil·lant". I, ara, comencin!

-Hagrid, què fem quan estiguem?

-Professor Hagrid, senyor Potter. Doncs portar-me els sacs a la cabanya, evidentment! Són un bon adob. - dit això va marxar amb el cap cot. En Harry sabia que era per l'Aragog. Aviat haurien d'anar a enterrar-lo, va recordar.

-Harry, collons. Quin fàstic, tot plegat!

-Ja, és una puta merda, però és el que hi ha.

-Vine aquí - va dir en Malfoy tendrament obrint els braços. En Harry va anar-hi sense vacil·lar. Se sentia molt protegit quan en Malfoy l'abraçava, perquè era molt més alt que ell. Van estar uns moments abraçats, el ros acariciant els cabells del moreno, i després es van posar en marxa, intentant no despertar la criatura llefiscosa. En Malfoy es moria de fàstic.

-Harry, per cert. Què coi et va dir el vell quan jo vaig marxar?

-Daixò. Res important.

-Harry. - va dir amenaçadorament.

-D'acord, d'acord. Mira, ell ja sabia, o intuïa això nostre.

-QUÈ?! Harry, no em diguis que li vas explicar, siusplau. - va asseure's en un tronc que jeia  aterra amb les mans al cap. - Siusplau...

-Ho sento, Draco. És que... no ho sé. Em va anar bé desfogar-me amb algú!

-I jo què?! Jo no puc desfogar-me amb ningú i te la pela!

-No! No és això! Simplement que... va ser el moment. No hi hagués pas anat jo expressament, a explicar-li! Però si ja ho intuïa...

-Com podia intuir-ho?! Eh?! Va, digues!

-El dia que vam faltar a classe coincidien les hores, i també per la Sala de la Necessitat i...

-No en vull saber res més. - Va aixecar-se i es va posar a recollir merda de drac-cuc bruscament, com si ja no li fessin fàstic, sense escoltar les rèpliques d'en Harry que, per la seva banda, se sentia culpable, trist i traïdor.

 

***

 

L'endemà al matí en Harry caminava pels corredors deserts. Va asseure's al costat d'un finestral per contemplar el paisatge. Tot estava molt tranquil; és clar que era molt i molt d'hora. La nit passada va arribar molt tard al seu llit, i va poder dormir molt poques hores.

Pensava en ell; en en Malfoy; en els seus dos millors amics. Pensava en el càstig de la nit anterior. No sabia com reaccionaria quan se'l trobés, i tampoc què els hi explicaria a en Ron i l'Hermione sobre el càstig.

-Harry. - L'Hermione es va asseure a l'altra banda del finestral.

-Hermy! Què hi fas desperta tan d'hora?

-Estava preocupada. Ens haguessis evitat, oi, durant el dia?

-No, jo...

-No cal que t'excusis. Com va anar el càstig amb en Malfoy?

-Pf, fatal. Suportar-lo...

-Harry, no cal que dissimulis amb mi. Ja he intuït que...

-Que què? - en Harry s'estava espantant. I si ho sabia?

-Mira, no t'ofenguis si m'equivoco, eh? Però - va callar un moment, pensant en les paraules adequades que havia d'emprar - Crec que tu i en Malfoy... esteu junts. Us estimeu, us heu estat veient d'amagat! - aquests últims molts els va vomitar de cop. En Harry no s'ho podia creure. Sentia molta vergonya i ràbia, i les llàgrimes sortien sense que pogués evitar-ho dels seus ulls verds.

-Hermione, jo...

-No diguis res, no cal. Tranquil, Harry. - va abraçar-lo amb força.

-I en Ron? Si ho sap...

-Tard o d'hora ho sabrà. És millor que li diguis tu, sents? Jo t'ajudaré, no pateixis.

 

***

 

El noi ros, arrogant i sexy va caminar "inconscientment" fins a la Sala de la Necessitat. El seu subconscient desitjava veure un noi de cabells negres i esbullats. Va esperar-se assegut a terra, fins que va sentir uns passos i es va aixecar.

-Harry.

-Draco, jo...

-No diguis res.

Van abraçar-se fortament.

-Ens haurem de preparar per la trobada amb la Ginny. És avui a les dotze.

-Ho sé. Pf, quina merda. - va murmurar en Malfoy.

-Espero que sigui breu. Què deu voler, però?

-Home, jo crec que encara està enamorada de tu.

-No, què va. Això era fa anys!

-Ja ho veurem. - va dir aixecant una cella rossa.

-Daixò, Draco, he de marxar, ho sento. Només volia veure't.

-Oh. D'acord.

-Ah, i gràcies per perdonar-me.

En Malfoy va somriure. En Harry va fer-li un petó ràpid i va marxar corrent, disposat a trobar-se amb en Ron i l'Hermione al vestíbul. Li feia un pal increïble haver de deixar en Mafoy per anar a enterrar una aranyota gegant.

 

***

 

-Va, Harry, afanyat'! - va cridar l'Hermione.

Van córrer fins arribar a la cabanya d'en Hagrid. Quan van entrar-hi van trobar un Hagrid desolat, un Hagrid que no era el que ells coneixien. Aquest va eixugar-se la cara amb un drap gegant i va sortir de la cabanya en direcció al bosc a pas ràpid. Els tres havien de córrer per seguir-lo.

Van arribar al territori de les aranyes, i en Ron estava cagat de por. No parava de gemegar, i va agafar-se a l'Hermione fortament. Van arribar al cadàver de l'animal, que començava a pudir a causa de la putrefacció. Al costat hi havia un forat immens.

-El vaig fer ahir a la nit mentre tu i aquell brètol complíeu el càstig.

-Encara no ens has explicat què vau haver de fer, Harry. - va queixar-se en Ron. No es va adonar que el seu amic i la seva amiga es miraven amb complicitat.

En Hagrid va agafar per una pota l'Argog i va arrossegar-lo amb penes i treballs fins que va caure cruixint esgarrifosament al gran sot. Llavors va començar a omplir-lo amb la terra que havia tret la nit anterior.

-Va, nois! Què espereu? Ajudeu-me!

Van ajudar-lo amb les mans. Mentre ho feien, en Hagrid anava tirant flors al forat i plorant desconsoladament.

-Aragog, no! Per què? Adéu, amic!

A en Harry i en Ron se'ls hi escapava el riure. En canvi, l'Hermione plorava silenciosament. (NA: no és pas que sigui masclista, si home! Ans al contrari! Simplement que m'imagino bastant al personatge de l'Hermy plorant XD)

Van fer una petita "pregària" i els tres joves van marxar, tal i com els hi va demanar en Hagrid.

-Vosaltres torneu al castell, amics, que jo em quedo una estona més amb l'Aragog.

Mentre tornaven, molt ràpid ja que en Ron els apressava, l'Hermione no parava de murmurar.

-Pobre Hagrid, déu meu. I pobre Aregoth...

-És Aragog, Hermy.

Quan van arribar a la sortida del bosc en Harry va decidir que era el moment d'explicar-li a en Ron tota la veritat.

-Pareu-vos aquí, nois. - van fer-li cas.

-Què passa? - va preguntar en Ron amb una esgarrifança. - Em vull allunyar d'aquest bosc!

-T'he d'explicar moltes coses. Vine, seu. Hermy, ajuda'm, siusplau.

Pas per pas, en Harry va anar-li explicant els fets transcorreguts des de principi de curs, només deixant-se les escenes privades.

-No pot ser. És trola, no? Ha! No té cap mena de gràcia, Harriet.

-No és cap broma, Ron.

-No, Ronald, no és cap broma. - va concloure l'Hermione.

En Ron es va posar ben vermell i es va aixecar, va fer unes quantes passes amb els punys closos, va tornar enrere com si volgués cridar-los quelcom, però finalment no va dir res i va tornar furiós cap al castell.

-S'ho ha pres bé, no? - va intentar arreglar l'Hermione.

 

***

Falten set minuts per les dotze.

Tres persones corren d'amagatotis per arribar a l'hora al punt acordat.

 


Aquest capi era necessari per resoltre assumptes pendents com ara: l'enterrament de l'Aragog, el càstig d'en Harry i en Malfoy, l'explicació d'en Harry, la Luna i en Neville...

I encara queda el tema de l'Snape i de la trobada dels dos nois i la Ginny.

Uuuuuuuh i tinc sorpreses guardades al cervell!


Apa, un petonàs a qui s'ho llegeixi!:-)



Llegit 861 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarTooruEnviat el 28/08/2009 a les 18:31:27
    #19350

    holaaa!!

    esta genial!! No estara el Ron celos??! No, no crec.

    De res!! :)

    No tardes molt en el següent capitol, fins aviat!!

    Adeu!




  • AvatarnathalilupinEnviat el 28/08/2009 a les 19:26:41
    #19352He escrit 3 fanfics amb un total de 27 capítols


    Hola!

    realment m'ha agradat el capitol és fantàstic jj, pobre Neville, m'ha sabut greu, però entenc que la Luna vagi amb en Tom.

    Tinc ganes de saber perquè l'Snape està a San Mungo, així que continua aviat. jj

    kiss

    nathalilupin



  • AvatarPorcupintí-naEnviat el 29/08/2009 a les 12:17:32
    #19356He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols

    ho sentooo perquè no t'he comentat ni llegit abanns!!!!
    Estava en un càmping i no tenia ordinadoorrrrr!!

    Per mi com si fas els capítols el doble de llargs que com els fas ara, perquè m'encanta! No pensava que fos el Malfoy, de debò, em pensava que seria una noia de Slytherin, però no el Malfoy. Està molt bé la idea, em va sorprendre.

    Pobre Neville... Ara a la  Luna li agrada el Tom i no s'hi pot fer res!

    Jeje el Ron s'ho ha pres bastant malament, no?...Aixxx li costarà d'acceptar-ho. L'Hermione és súpercompensiva...

    La Ginny està boja definitivament. Vol fer un trio? Això estaria superbé... xdxdxd En serio, eh?


    Mil gràcies per llegir-te la meva! Que bé que t'agradi.

    Maria :)



  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 29/08/2009 a les 12:35:11
    #19357He escrit 11 fanfics amb un total de 168 capítols

    M'encantaa!

    De fet, no sé què dir, ja saps que m'encanta, com sempre. Últimament perdo la inspiració per als comentaris. Això no pet ser...

    Pobre Ron... el seu arxienemic amb el Harry... ouch! És com una puntada de peu a l'estómac.

    1 pto

    Marta




  • AvatarhpkarinaEnviat el 29/08/2009 a les 15:51:30
    #19363He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols

    M'encanta el capi!!!

    Pobre Neville... =( En Ron no s'haurà enfadat veritat???

    I per cert, no se'm fa gens pesada la ff!! Al contrari! M'agrada molt!!!!

    Continua aviat!!! ^^



  • AvatarullalEnviat el 30/08/2009 a les 22:36:41
    #19387He escrit 1 fanfics amb un total de 10 capítols

    el que m'ha agradat més d'aquest capitol, es que surto jo. moltes gracies, ja ja aja.

    no tardis a escriure el proxim que ja en tinc moltes ganes de saber que pasara amb la ginny.




  • lurdeesEnviat el 31/08/2009 a les 18:57:06
    #19403

    ostres, es el primer cop llegeixo aquesta historia i sincerament m'ha agradat.

    Es una historia... estranya?

    Bueno guapa, cotinua així!




  • Avatarginny_weasley_potterEnviat el 01/09/2009 a les 16:47:46
    #19438

    m'agrada molt! continua la ff aviatt pleasse



  • AvatarLaura*MalfoyEnviat el 04/09/2009 a les 13:03:51
    #19503He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols

    holaa! :)

    esta molt bé! En Ron jo crec que l'hauria d'entendre, pero suposo que es pendra el seu temps

    espero que segueixis aviaat!

    un petoo!




  • AvatarMarta Potter WeasleyEnviat el 13/09/2009 a les 15:24:17
    #19704He escrit 3 fanfics amb un total de 23 capítols

    home, el ron necessitarà el seu temps.. és molt maco per part de l'Hermy de comprendre'l i tot això, ja és prou dur pel Harry, pubret. És que m'encanta en serio, no es fa gens pesat, ans el contrari, se'm fan super curts els capis, i això que em porto uns quants de seguits..

    Vueno adeu! avui em vull posar al dia!