Això és una... Gran Orgia! - Capítol 5.- DIRECTOR ENDEVINADOR I HARRY REVELADOR
AvatarEscrit per _llunàtica
Enviat el dia 17/08/2009 a les 16:34:09
Última modificació 17/08/2009 a les 16:34:09
Tots els capítols de Això és una... Gran Orgia!
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 5.- DIRECTOR ENDEVINADOR I HARRY REVELADOR

Hola! Bé, aquí us deixo el següent capítol. Espero que us agradi! Un petonàs.

-Benvinguts, Senyor Potter i Senyor Malfoy!

 

Van entrar al despatx del Director amb cara de pomes agres. En Harry, perquè tenia molta por de decebre'l, ja que l'apreciava molt, i en Malfoy, perquè l'odiava profundament.

-Seguin, seguin. - Els va dir l'home amb un somriure irònic a la cara gens propi d'ell.

Oh, no! El que faltava. En tenim per estona, si ens fa seure... desconnectaré. Només de sentir la seva veu ja m'adormo... ecs! I les seves ulleres són molt horteres. Berrus! - Pensava en Malfoy.

Oh, no! Aquest somriure no és gens propi d'ell. Segur que està molt decebut. Merda... no em pot estar passant a mi.

-Bé, ja saben per què són aquí, oi?

-Sí, Professor. - Va respondre en Harry respectuós, encara dubtant de si era una pregunta retòrica o no.

-Seh.

-Senyor Malfoy, tingui'm un xic de respecte, si no li fa res.

Ja hi som! Puto vell de merda.

-Bé, el cas és que els dos s'han saltat la primera classe d'avui i trenta-cinc minuts de la següent. En el seu cas, Senyor Potter, s'ha saltat Magimàtica i Botànica; i, Senyor Malfoy, s'ha saltat Defensa Contra les Forces del Mal i Transfiguració. És correcte?

-Sí.

-Em poden explicar per què?

-No!

-Sí!

-Mm, anem per passos, perquè veig que no es posen d'acord. Senyor Malfoy, per què no?

-Perquè... - Va dubtar uns instants. - Perquè no n'ha de fer res!

-Oi, tant, que n'he de fer res! Sóc el seu director, per si no ho sabia, Draco. - Va remarcar el seu nom. - Ja sap que m'ha de tenir respecte, oi?

-Pff. Sí.

-Resposta Correcta! - Va exclamar. Semblava divertit. - Volen un caramel de llimona?

-No, merci. - Ara va ser en Harry, intentant passar a davant del seu company, per impedir que tornés a cagar-la.

-Com vulgui. I vostè, Senyor Malfoy?

-Jo tampoc.

-D'acord, vostès s'ho perden. Continuem. Ho provaré amb vostè, senyor Potter. - Va picar-li l'ullet. - Em pot explicar la seva absència a la primera classe i part de la segona?

Merda, merda, què li dic?

-Eug, el cas és que... Jo i en Mal.. i ell estàvem... barallant-nos, sí, barallant-nos com sempre! A la Sala de Duels. Però... - No sabia mentir. - Però ens hem adonat de l'hora i hem marxat cadascú a classe.

-Bé. - Va restar uns segons sense dir res. - Estaran castigats, evidentment, demà aquí mateix a la mateixa hora. Ja veuran el que han de fer.

Només això? Que idiota aquest vejestorio!

-Potser "vejestorio", Draco, però molt llest. - Va dir el director picant-li l'ullet. - Ah, Har.. senyor Potter! Esperi's, vull parlar amb vostè.

Quan en Malfoy va haver tancat la porta del despatx darrera seu, fent una última ullada a en Harry, en Dumbledore es va aixecar.

-Harry, Harry, Harry. - Va posar-se al seu costat i va col·locar-li una mà a l'espatlla. - Em sap greu. Sé que és dur.

-De què parla, professor?

-Ja ho saps, Harry. No és cap as mentint.

-Jo no... no volia... ho sento.

-Per què et disculpes?

-No volia decebre'l.

-Decebre'm? Harry, cadascú sent el que sent. Jo no tinc dret a posar-me a la teva vida personal.

-Però...

-Mira, en Draco té moltes qualitats, i ho sé. El seu principal problema és la seva família. Cavallers de la Mort! Déu meu. Tu saps la gran responsabilitat que suposa per a ell? No pot fer-hi res. Home, també té defectes, però moltes vegades actua perquè ho-ha-de-fer. Ho entens?

-Sí, professor. Jo ja ho sabia, això. Bé, ho sé des de fa relativament poc... Aquest any hem... - Se sentia molt incòmode. Sabia que podia confiar en aquell home, però tenia por. -Harry, vine, seu. - Va seure ell també. - Si no vols no m'ho has d'explicar.

-No, no és això. És que.. pel sol fet de dir-ho ja...

-Ja ho hauràs exposat i t'ho hauràs de creure tu mateix.

-Sí.

-Però no creus que és bo, això?

-No ho sé.

-Jo crec que sí. - I va somriure-li. - Mira, potser pensaràs que és pura xafarderia, però és per ajudar-te.

-Jo no crec que vostè sigui un xafarder!

-Haha. Harry, ja saps que sóc MOLT xafarder. Però en aquest cas no. - Aquestes paraules van fer somriure i envermellir una mica en Harry.

-Doncs li seré sincer. No cal que esbombi les nostres intimitats, perquè no seria just per ell, però explicar-li el tronc de la història suposo que no li farà res, si li dic... o sí, no ho sé. - Va començar a deixar-ho anar tot de cop, com si vomités les paraules.

 

FLASH BACK: HISTÒRIA D'EN HARRY POTTER I EN DRACO MALFOY

 

Primer dia de Curs. Hogwarts Express.

-Que bé, nois! Ja comencem el curs! - Va exclamar l'Hermione. Estaven asseguts al compartiment de sempre.

-Ui, sí, quina i gran il·lusió! - Va dir en Ron irònicament.

-Home, ja fem sisè... - va objectar en Harry.

-Per això mateix, coi! Tindrem el triple de feina que l'any passat...

-No siguis exagerat, Ron! A mi ja m'agradaria que fos el triple... Cinquè va ser MASSA fàcil.

-Bah, empollona de merda.

-Calla!

Mentre aquest parell es barallava, en Harry va anar a buscar el Carret de Llaminadures, ja que tenia gana i encara no l'havia vist en tot el viatge. Caminava pels passadissos del tren, molt silenciosos. De sobte, mentre mirava per la finestra d'un compartiment, encuriosit per l'encanteri que estaven fent uns de segon, va xocar amb alguna cosa. O amb algú.

-Vigila per on vas, Potter! - Era la veu freda d'en Malfoy. - Sempre al mig. Que et drogues, nyicris? Fots uns ulls! - I va esclatar a riure, i tota la seva tropa també.

-Calla, imbècil. - En Harry va intentar aixecar-se, perquè havia caigut a terra, però no va poder. Tenia el peu en una posició molt estranya, girat. Li provocava un dolor impressionant- Au! Merda!

-Ui, Elegit, que t'has fet mal? - I encara van riure més. Però en Malfoy va callar de cop, tot mirant el peu d'en Harry. Es va ajupir sense pensar-s'ho.

-Draconet, què fas? - Va dir-li la Pansi Parkinson, ajupint-se al seu costat. - Ah! Què és això?! - Va xisclar espantada, mirant el peu d'en Harry. A part de girat, s'havia inflat desmesuradament i hi rajava pus barrejat amb sang per tots costats. En Harry quasi no podia contenir-se les llàgrimes.

-Que divertit! Deixem-lo aquí, va! - Va riure en Goyle.

-No podem... - Va replicar la Pansy. Però s'ho va repensar. - Sí, va, deixem-lo aquí plorant!

Van marxar. Bé, tots excepte en Malfoy.

-Draco, que no véns?

-Sí, sí, ara vinc. És que el vull veure patir una estona més. - I va fer un riure dels seus. Però aquest cop molt forçat.

-Sempre tan idiota, tu.

-Vine, que no ens vegi ningú, que el meu prestigi quedarà ferit. - Va oferir-li una mà, però en Harry no se'n refiava. Com que va veure que no tenia escapatòria va tocar-li la punta dels dits. En Malfoy va aixecar una cella. - Que tens por, Potter?

-No, és clar que no. - I va agafar-li la mà decididament. En Malfoy va engrapar-lo per l'espatlla i va dur-lo a un compartiment buit. Bé, només hi havia en Pau Parra dormint. Va fer un encanteri al vidre, que es va tornar negre perquè ningú pogués veure'ls, i un altre per tancar la porta, desitjant que ningú l'obrís amb l'Alohomora.

-Va, seu. I no facis soroll, que aquest fan teu encara es despertarà. - Va dir amb veu sorneguera en Malfoy.

-Per què ho fas això? Ah, no espera't! Ara em mataràs, oi?

-T'aconsello que callis, Potter.

-Ui, sí, quina por.

-Ja t'he dit que val més que callis. No sé com arribaràs al teu compartiment, sense ajuda.

-D'acord, d'acord, tu guanyes. Però com és que m'ha sortit això al peu? Només he caigut.

-Perquè te l'has regirat per complet. S'ha fet una... mena de pus pudent. Bah, quin fàstic. - Va fer una ganyota i va acostar la vareta al peu d'en Harry.

-No t'atreviràs a fer-m'hi res, oi, Malfoy?

-T'he dit que callis, Potter. Curo! - El peu va començar a moure's i a tornar al seu lloc, provocant un gran dolor a en Harry, que va començar a cridar. - Calla, Potter! Despertaràs aquest mocós i alteraràs tot el vagó! - I va posar la seva mà gèlida sobre la boca d'en Harry. Aquest contacte va parar el temps. Es van mirar els ulls. Els d'en Malfoy, blau-grisosos i transparents, havien deixat de ser arrogants i altius i, els d'en Harry, d'un verd brillant i intens, molt innocents.

En Malfoy va remenar el cap i va continuar amb la seva feina, fent desaparèixer també el pus fètid.

-Ja està. Et fa mal?

-No gaire. Daixò... gràcies.

-Sort que en tens, que hi hagi gent tan intel·ligent i estupenda al món. - I va dedicar-li un dels seus somriures prepotents de sempre.

Ja torna a ser en Malfoy de sempre, va pensar en Harry. 

Quan en Malfoy ja havia desfet els encanteris i es disposava a sortir, en Harry el va aturar.

-Malfoy.

-Què vols, Potter?

-Per què ho has fet?

-Tu conforma't amb el resultat.

I va marxar.

En Harry va estar molt pensatiu i estrany des d'aquesta rara trobada. Evitava tant com podia en Malfoy, i aquest feia el mateix. Encara que mai ho haguessin reconegut davant de ningú, cap dels dos es podia treure l'altre del cap.

Fins que, un dia, es van trobar els dos davant de la Sala de la Necessitat. Van quedar astorats, ja que no s'ho esperaven. En Malfoy va ser el primer a parlar.

-Potter, què hi fots aquí? - Però el to no era tan arrogant com hauria volgut.

-El mateix que tu, suposo.

-Bah, deixa'm estar. - I va començar a fer les passes pensant el que volia per entrar a la sala.

-Ei, para! Escolta'm! - Va cridar en Harry, agafant-lo pel braç. Es van quedar congelats com al vagó. Per què reaccionaven així? Què els hi estava passant?

-Entrem. - Ara era en Malfoy, decidit. No va donar temps a en Harry de replicar.

Van entrar a la sala i, sense saber ben bé per què, s'hi van trobar un enorme llit.

-No pot ser. - Va murmurar en Malfoy, ara perdent el convenciment.

-Doncs és.

-Per què cony has desitjat un llit?!- va cridar en Malfoy.

-Eh, que és el desig dels dos! TU també l'has desitjat.

-Hi ha d'haver un error... no pot ser.

-La Sala de la Necessitat no s'equivoca.

En Harry va acostar-se-li, desafiant-lo, però en Malfoy el va agafar per les espatlles.

-Sí que és guapo, en Potter, si te'l mires bé. Quins ulls... però què estàs pensant, Draco?

-Carai, sí que és guapo en Malfoy... No m'hi havia fixat mai. Aquests ulls grisos són molt interessants. I el cos... Para, Harry! Què coi penses?

Després, van deixar les ments buides, deixant-se dominar per l'instint. Van acostar-se a poc  a poc i es van besar.

Després d'això, sospitosament tots dos anaven sovint a la sala, encara que no quedessin. Era com un acord mutu silenciós. La seva relació va anar progressant, i els dos intentaven no pensar en la "bogeria" que cometien.

 

FI DEL FLASH BACK

 

-I fins ara. - va concloure l'explicació en Harry.

-I l'altre dia vau arribar tard perquè éreu allà, oi? El que sospitava.

-Sí. Però com podia sospitar-ho? Som discrets.

-Sí, que ho sou. Però durant els àpats sovint m'avorreixo i fito els meus alumnes. Curiosament s'aixequen moltes vegades a la vegada. L'altre dia passejava pels passadissos i vaig sentir la gran necessitat de trobar un vàter i, ves per on, em va aparèixer la Sala de la Necessitat. Malauradament, no vaig poder entrar-hi, ja que hi havia algú. Pocs en saben l'existència, Harry. Allò va confirmar les meves sospites.

-No està enfadat?

-No. Em fa gràcia.

-Gràcia?
-Sí. És curiós. Tant d'odi que hi havia aparentment i ara senten amor.

-Sí, bé...

-És el que havia de passar.

-Ah, sí?

-Oi tant, Harry, oi tant. La Profecia.- I va moure el cap somrient, com si pensés en alguna cosa que en Harry no podia entendre. - Ah, per cert. Això de la Ginny... vigileu. És molt bona xicota, però mot i molt llesta. Tingueu-la sempre present i, sobretot, no li feu mal.

-Què ha volgut dir amb això de "La Profecia", professor?

-No hi pensis, potser algun dia t'ho explicaré.

Quan en Harry ja s'aixecava per marxar, ben capficat en les últimes paraules d'en Dumbledore, aquest el va cridar una altra vegada.

-Harry, per cert.

-Digui'm.

-Dóna-li això a la Luna Lovegood, siusplau. Confio que no ho obriràs. - I va picar-li l'ullet.

Mentre marxava, en Harry va mirar-se el sobre que li havia donat en Dumbledore. Era groguenc i molt polit, amb el nom de la noia escrit a la part de davant. Va guardar-se'l a la butxaca de la capa, enormement encuriosit.

 


Llegit 851 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)