Això és una... Gran Orgia! - Capítol 4.- DESAMORS, AMORS I DIRECTORS
AvatarEscrit per _llunàtica
Enviat el dia 15/08/2009 a les 22:03:33
Última modificació 15/08/2009 a les 22:06:55
Tots els capítols de Això és una... Gran Orgia!
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 4.- DESAMORS, AMORS I DIRECTORS

Hola! Hum... no sé si m'ha quedat gaire bé. Tinc la impressió que m'he deixat coses... Però bé, ja em direu el què!

Un petonàs!


-Ron, desperta't!

-Hm.. què?

-Sóc l'Hermione. Desperta't, va! - Va sacsejar-lo amb força.

-Mai he entès per què nosaltres no podem entrar a les cambres de les noies i elles sí que poden entrar a les nostres... - Va remugar per si mateix.

-Au, no cridis, que despertaràs en Harry!

-Es pot saber què hi fots, aquí?

-Ron, he trobat una nota dins del meu llibre de Magimàtica. Mira:

 

Estimada Hermione Granger,

 

T'espero a les tres en punt de la matinada a la Sala Comuna.

 

Un petó,

 

Dean.

 

-Carai, sí que va fort!

-No te'n riguis, tu, ara! Què faig? Hi vaig o no? Encara falten... merda, falten 3 minuts.

-Home, jo de tu... jo de tu em quedaria aquí amb mi. - Va riure per sota el nas.

-Ron, carallot! No estic per bromes.

-Va, si te'n mors de ganes!- I va agafar-la per la cintura fent-la caure al llit.

-Ron! Què et penses que fas?

-No siguis bleda, dona. - Va començar a explorar-li el coll. Ella va tancar els ulls, disposada a aprofitar l'agradable sensació, fins que la mà d'en Ron va passar per sota la camisa. Llavors va reaccionar i va apartar-lo bruscament. - Au! M'has fet mal!

-T'està bé, per assetjador sexual.

-Assetjador, jo? Au va! Si no haguessis fet aquell numeret al tren ara no tindries aquests problemes amb en Dean. És un bon xaval, pobre...

-Ja ho sé, això. Però amb les noies no.. no capta, saps? - va dir ella fent un gest amb el dit índex i el polze- Bé, me'n vaig a aclarir-li les coses. - Va aixecar-se, va posar-se bé la roba, va fer-li un petó a la galta a en Ron i va abandonar l'habitació.

 

***

 

-Hermione! Ja em pensava que no havies vist la nota i que no vindries. - Va dir-li en Dean dedicant-li un ample somriure.

-Sí, bé, perdó pel retard. És que... mira, Dean, volia...

-No, no cal que diguis res. Per cert, com és que sorties de l'habitació d'en Harry i en Ron?
-Ehm.. és que... bé, he anat a deixar-los-hi un pergamí que necessiten per demà a Pocions.

-Pocions? Si no en fem!

-Ai, on tinc el cap! A Magimàtica.

-Ah, genial. Vine, seu.

Ella va fer-li cas. Va seure a la butaca del seu costat. Se sentia molt violenta.

-Hermione, només volia dir-te una cosa. Al tren... bé, vaig fer el ridícul més espantós de la meva vida. - A través de la seva pell fosca s'hi va entreveure roig. - Volia creure que...que t'agradava. Bé, el cas és que voldria que tornéssim a ser bons companys, tant com abans, i que intentessis no pensar gaire en aquests últims...- va pensar-se bé la paraula adequada- esdeveniments.

-Oh, Dean. Gràcies. - Va aixecar-se i va fer-li un petó a la galta. - I perdona per l'escena del tren. Vaig ser molt cruel.

-Tranquil·la. Tots ho som de vegades. - Va picar-li l'ullet i també es va aixecar. Van anar cadascú a la seva habitació. Bé, l'Hermione ho va fer veure, perquè quan es va assegurar que ell ja no la veia va dirigir-se a la d'en Ron i en Harry. Va saltar al llit d'en Ron, tornant-lo a despertar.

-Ron, que feliç que sóc! - I va fer-li un llarg petó.

 

***

 

-Boooooon diiiaaaaa! Desperta't, Ron, que és tard! - Va cridar-li en Harry a l'orella amb veu ronca tot aixecant-li el llençol de cop. - EH! Hermione, què hi fots aquí?!

-Ehm... doncs res, que... - Es va enrojolar.- Ja t'ho explicaré...

-D'acord, però vés-te'n, que ens hem de vestir.

Quan la noia va haver marxat, procurant que no la veiessin altres alumnes, en Harry es va asseure al llit del seu amic.

-Harry, no preguntis.

-Ron, ets.. sou, verges? - Va ignorar-lo.

-Eh?! Sí, és clar.

-Ah, sí? - Se'l va mirar incrèdul. - Vols dir?

-Crec que ho sabria, si no ho fos. - Va di en Ron sarcàsticament.

-D'acord, d'acord... però ha dormit aquí, no?

-Més o menys. - I es va enrojolar. - De dormir no gaire...

-Jo no he sentit res de res.

-Bé, ja ens n'hem assegurat, que no sentissis res...

-Oh, no! Un altre encanteri no, siusplau! - I va enlairar les mans al sostre, com si demanés pietat. - L'any passat en vaig quedar ben tip! Però, llavors què...?

-Coi, nano, hi ha preàmbuls, abans de cardar! - I va riure. - I tu, Harry? No m'expliques res d'això. A veure, a part de la Norah de Revenclaw, alguna noia més?

-Ehm... no, cap més. - Es va posar tens de cop.

-Segur? Sóc el teu millor amic. M'ho pots explicar tot, ja ho saps.

-Doncs bé, el cas és que...

-Hola, nois! - Va aparèixer en Neville de cop.

-Ei, hola, Neville.

-Heu vist el meu gripau?

-Ja hi som un altre cop... - Va remugar en Ron.

Després de buscar el pobre animal durant una estona, evidentment en va, van baixar a esmorzar. Les quatre taules ja estaven plenes de gom a gom.

Van anar al costat de l'Hermione, que ja els hi havia guardat lloc. Bé, a en Harry i en Ron; en Neville va haver d'asseure's una mica més lluny.

-I què, Hermy, penses explicar-me què coi hi feies, a la nostra cambra?

-Eug... doncs bé, ahir vaig trobar aquesta nota al meu llibre de Magimàtica. - I es va treure la nota d'en Dean de la butxaca de la capa i li va passar a en Harry. Després li va explicar tot el que havia passat la nit anterior. Bé, tot no.

-Sí, ja, però per què vas tornar a la nostra habitació després d'haver parlat amb ell? - Va preguntar-li en Harry amb una mirada irònica, sabent perfectament la resposta.

-Coi, Harry, volia explicar-li a en Ron el que m'havia dit en Dean. - Cada vegada estava més i més vermella.

-Ja, però no pas quedar-t'hi a dormir, no? - Ell es divertia molt.

-Prou, Harry, deixa-la!

-Oh, ja ha arribat el seu Príncep Blau. - Dit això es va aixecar i va abandonar la taula, fent una ullada a la de l'altre extrem, la d'Slitherin. Va trobar-se amb la mirada que buscava.

 

***

Ja sabia el que havia de fer. Va córrer per l'estret passadís, va pujar les escales i va arribar a la Sala de la Necessitat. Al cap d'uns instants va arribar l'altra persona.

-Harry. - Es va haver de contenir per no abraçar-lo. - Entrem.

Van entrar-hi, pensant el mateix. Allà els esperava un gran llit.

-T'he trobat tant a faltar! - Ara era en Harry qui parlava. - Ho sento, no he pogut venir abans perquè en Ron i l'Hermione em retenien inconscientment...

-Tant se val. El que compta és que som aquí. Junts.

Van acostar-se i es van besar apassionadament. Van acabar al llit, com sempre que anaven allà.

 

***

 

Un cop relaxats, encara nuus i abraçats, l'Slytherin va encetar la conversa.

-Creus que fem molt malament, Potter?

-No ho sé. Suposo que sí. Però... no! No està malament. Només... - es va posar vermell de cop.- Només ens estimem.

-Sí. Però mai podrem estar junts.

-Mai diguis mai, serp.

-Bah, que savi, senyor lleó. - Van riure i es van besar dolçament, conscients que la primera classe ja s'havia acabat i que probablement arribaven tard a la segona.

Del que no eren tan conscients, però, era de qui els estava esperant a la part de fora de la porta.

-Ginny! Què cardes? - La Serp es va sobresaltar, quan van sortir.

-Com, que què cardo? Només us esperava. Que us ho heu passat bé? - Va preguntar sarcàsticament.

-Ginny, siusplau, no m'ho pots fer, això... - ara era el Lleó, qui parlava.

-Ah, no? I per què no?

-Ja ho saps, Ginny.

-Para de dir el meu nom!

-Què vols? Anem al gra, perquè sinó no acabarem mai. - La Serp altre cop, freda i arrogant.

-Molt bé, molt bé, com vulgueu. Recordeu el pacte, eh? Doncs... us demano que quedem. Els tres. - Va remarcar-ho. - D'aquí una setmana. A les 12 en punt de la nit aquí mateix. Ho heu entès bé?

-Gin.. vull dir, és necessari? - Va dir en Harry insegur.

-Oi tant, que ho és. - I va marxar amb pas decidit.

 

***

 

-Senyor Potter! Li sembla que són hores d'arribar a classe? - Era la professora Coliflor de botànica. Efectivament, ja era la segona hora. S'havia perdut Magimàtica, amb els de Revenclaw, i ara els hi tocava amb els de Hufflepuf.

-Ho sento, professora. És que... m'he entretingut.

-Durant trenta-cinc minuts? - Va preguntar sarcàsticament.

-Eug.. bé, jo... - Va mirar els seus dos amics, demanant-los-hi ajuda. Ells van arronsar les espatlles.

-Ja sap què toca. Quan hagi acabat l'última hora dirigeixi's al despatx del director. I, ara, estigui atent durant l'estona de classe que queda! - I, quan el noi ja s'havia assegut al costat d'en Ron i l'Hermione va continuar.- Ah, i em farà un treball de tres pams de les diferents reaccions de les Mandràgores.

La classe va passar lenta, igual que la següent. Esgotats, van anar a dinar. Un cop asseguts...

-Harry, on coi t'havies fotut? - Va preguntar-li en Ron.

-Res, he... he fet campana.

-Què?! Harry! - Ara era l'Hermione, ben escandalitzada.

-Hermy, calma't. Sembla mentida que encara no el coneguis.. ens està mentint. Bé, és evident que ha fet campana, però no per què sí. M'equivoco, Harriet?

-No em diguis així. - Va remugar ell.- A més, què n'heu de fer?

-Som els teus millors amics! - Va exclamar l'Hermione amb veu dramàtica.

-Bé, ja us ho explicaré en un altre moment. - I va restar en silenci durant l'estona que quedava.

Després van fer Història de la Màgia, Criança de Criatures Màgiques i Defensa Contra les Forces del Mal. Els hi van posar un munt de treballs. Estaven tots ben atabalats.

En Harry es va escapolir de la Sala Comuna i es va encaminar al despatx d'en Dumbledore.

Per què coi em passa a mi, tot això? És com un malson. I a sobre hi ha la Ginny dels collons pel mig. Què deu voler, de nosaltres? D'aquí una setmana a les dotze en punt. Bah, hi haurem d'anar. I, a sobre, en Ron i l'Hermy sospiten alguna cosa... Toca't les ous.- Pensava mentre caminava.

 

***

 

Paral·lelament:

-Albus, esperes dos alumnes, no?

-Sí, Armando.

-Encara no m'has explicat què va passar ahir a la nit a l'Hospital Màgic.

-És llarg.

-Però encara tenim temps.

-Cert.

 

FLASH BACK

 

L'Albus Dumbledore va aparetre. Va anar a petar just on volia: a la recepció de l'Hospital Màgic. Va parlar amb el recepcionista, que el va deixar veure a l'Snape.

-Severus.

-Ggh... - Aquest va intentar pronunciar alguna cosa.

-No cal que facis aquest esforç. Només volia saber com estaves i, pel que veig, molt millor. Has recuperat el coneixement.

Va seure en una cadira del costat del llit.

-Ai, Severus, Severus! Sempre ficant-te en embolics. - I va somriure mirant al cel. - Però reconec que aquest valia la pena. Encara que hem de tenir en compte el desastrós final... - Llavors, en adonar-se de la cara de pomes agres de l'Snape, va dir. - Ai, ja callo, ja callo. Sóc un vell xaruc!

Al cap d'unes hores, després d'haver estat en silenci simplement fent-li companyia i també d'explicar-li els últims esdeveniments importants, l'Albus Dumbledore va treure una carta de la butxaca

-Ah, per cert, mira. No hi havia pensat més. És per tu. - La mà de l'Snape va voler agafar-la, però en Dumbledore no li va permetre. - Estàs dèbil, encara. Te la llegiré jo, si no et fa res.

 

Benvolgut Severus Snape,

 

Tenint en compte els últims esdeveniments, haurà de superar unes proves psiquiàtriques per poder tornar a ocupar el seu lloc de professor de Pocions a l'Escola de Màgia de Hogwarts. Li farem saber la data, quan s'hagi recuperat, i l'hora. Seran a la Conselleria d'Afers Màgics.

 

Atentament,

Mafalda Burkess,

Consellera d'Afers Exteriors.

 

-Severus, sé que no és agradable, però no has de patir per res.

Al cap d'una estona, quan l'Snape s'adormí, l'Albus Dumbledore, Director de l'Escola de Màgia Hogwarts, abandonà l'hospital. No sense acomiadar-se del recepcionista, és clar.

 

FI DEL FLASH BACK       

 

-I ja està?! Però, Albus, això no em respon res! Encara no m'has explicat què li va passar ni què...

-Em temo que haurà de ser en un altre moment, Armando. Crec que ja arriben els dos alumnes.

A baix, davant de la Gàrgola...

-Com era la contrasenya?

-No ho sé, no me'n recordo...

-Espera't! Crec que era alguna cosa semblant a... pet de llop! Això. - Però la gàrgola no es va moure. - Caramel de llimona!

-Deixa-ho. Crec que... ah, sí! Caca d'ornitorinc! - I es va moure, deixant al descobert unes escales de pedra.

-Que escatològic, aquest director, per Merlí!

Van pujar les escales i la porta es va obrir.

 

-Benvinguts, senyor Potter i senyor Malfoy!

 

 


Per cert! Laura*Malfoy, ja t'he deixat un comentari dient-te que me l'he llegit en dos dies XD i que continuis aviat, siusplau. I, Maria, tu també! Estic ben viciada a les dues FF!(; Són genials.

 


Llegit 822 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarTooruEnviat el 16/08/2009 a les 12:35:59
    #19204

    Sempre soc la primera?? xD

    Me has deixat amb l'intriga de que li pasara a Harry i a Draco. Espere que no tardes molt en penjar el següent capitol! Esta molt be, segueix aixi.

    Adeu!




  • AvatarLaura*MalfoyEnviat el 16/08/2009 a les 14:57:37
    #19205He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols

    OOhh!
    que guaay! sempre s'em fan curts els teus capis! A veure que passa ara!

    Continua aviaat eeh!
    Per cert, gracies per llegir la meva ff! M'alegro de que t'agradii!! :):)




  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 16/08/2009 a les 17:19:32
    #19207He escrit 11 fanfics amb un total de 168 capítols

    Com et vaig prometre, me l'he acabat!

    I m'encanta! La veritat, jo no seria capaç d'escriure una història així tota plena de lios...

    Wenu re, continua aviat!

    1 pto

    Marta




  • AvatarMarta Potter WeasleyEnviat el 13/09/2009 a les 14:32:03
    #19701He escrit 3 fanfics amb un total de 23 capítols

    oh! m'encanta, xD jo sempre sóc l'ultima!

    segueix així que està perfecte!! a mi també se'm passen molt ràpid els teus capis

    apa adeu! et penso comentar tots els capitols encara que vagi una mica retrasada.. (una mica molt!)