La vida continua - Missatges
AvatarEscrit per safrerut
Enviat el dia 06/08/2009 a les 23:23:14
Última modificació 06/08/2009 a les 23:23:14
Tots els capítols de La vida continua
< Anterior capítol ||


Missatges

L'endemà, quan tothom ja havia felicitat l'equip de Gryffindor, li va tocar el torn a en Jeff. A l'hora d'esmorzar, molta gent se li va acostar i el va felicitar per la seva locució exacta i emotiva. Tota la colla d'Slytherin, que durant els dies anteriors havien estat presumint de tenir les millors escombres del mercat, tot i que els haguessin costat un dineral, ara havien hagut de callar en veient que no els havia servit de res gastar tants diners i entrenar poc i sense gaires altres tàctiques que confiar en la rapidesa de les Cometa i fer servir molt les bales, davant d'un equip que la Ginny Weasley havia entrenat i treballat molt. De fet, la Ginny s'havia convertit en una espècie d'ídol pels alumnes que menys suportaven Slytherin. El Jeff, que assistia als entrenaments de tots els equips creia que començava a veure per on anirien els trets aquell any. L'equip de Hufflepuff era desastrós perquè tenia escombres molt dolentes, però tenien un caçador i un encistellador bastant bons, per tant podrien aspirar al tercer lloc i no quedar últims. Si Slytherin continuava amb la seva tàctica de joc brut, probablement no guanyaria cap partit. En canvi, Gryffindor i Ravenclaw tenien capitans experimentats (l'Oliver Anderson, capità de Ravenclaw, havia jugat a l'equip juvenil dels Chudley Cannons) que entrenaven molt les jugades i fomentaven la cooperació i el treball en equip. Segurament, doncs, el duel més interessant pels amants del Quidditch (és a dir, gairebé tothom) seria a mitjans de Desembre, al partit Gryffindor contra Ravenclaw.


-Va, Jeff, que hem d'anar a classe de Defensa.- El van cridar la Gina i l'Erik, els seus amics.


Quan van arribar, es van trobar al professor Albert Rinxera, que feia sospirar a algunes noies, apartant algunes taules per deixar espai lliure. Quan els va veure els va dir:


-Passeu, passeu. Ara, quan arribin tots els altres us explicaré què farem avui.


Va acabar d'apartar les taules i quan els altres alumnes de Ravenclaw i Gryffindor van arribar els va dir:


-Bé, senyors, durant aquest primer més hem anat practicant diferents encanteris ofensius i sobretot defensius, però no els hem arribat a provar els uns contra els altres. Així que avui us enfrontareu a mode de duel per parelles. Tots els sortilegis ofensius que us he ensenyat poden ser repel·lits per un altre de defensiu excepte l'expulsiarmus. Així doncs, formeu per parelles i passin aquí al mig segons els vagi dient. Som-hi? Vinga.


Va concedir als alumnes un moment perquè s'organitzessin per parelles. El Jeff i l'Erik van anar junts, i la Gina es va posar amb la Virgi.


-Bé doncs, Merryl, Mathias, són els primers. Quan els diguis, han de començar a llençar sortilegis ofensius a l'altre i repel·lir els que els llenci l'adversari.


El Jeff i l'Erik van col·locar-se en posició a uns sis metres l'un de l'altre. El Jeff va llençar el primer conjur.


-Langeo!

-Detineo!


El Jeff havia intentat estabornir a l'Erik, que va fer un conjur per aturar l'encanteri.


-Cedici!

-Protego!


Ara l'Erik havia intentat fer caure cap endavant al Jeff. Van seguir llençant-se encanteris l'una a l'altre durant cinc minuts fins que el professor els va fer aturar.


-Excel·lent! Teniu tots dos gran habilitat per als conjurs! Deu punts per Ravenclaw!


Certament, l'habilitat de tots dos havia sorprès a tothom. Ara el professor va fer sortir a la Gina i la Virgi. La Gina en va tenir prou amb el mateix Langeo que havia fet servir el Jeff per estabornir una mica la Virgi, amb la qual cosa va guanyar ràpidament el duel. El Sean i el Maurice van estar llençant-se conjurs durant un minut fins que al Maurice li va patinar la "R", a causa del seu origen francès, a l'hora de pronunciar el conjur "Protego" i l'escocès el va estabornir. Al final de la classe, el professor Rinxera va concloure que tots els alumnes havien après bé els set conjurs estabornidors i defensius que els havia ensenyat.


-Molt bé doncs, durant els següents dos mesos, a part de repassar aquests encanteris, aprendreu sortilegis bàsics contra bèsties màgiques. Així tindreu tots nocions bàsiques tant si a tercer aneu a Criança de criatures màgiques com si no. Ens veiem a la següent classe. Procureu no matar a gaire companys.


Més tard, quan van sortir de classe d'encanteris, l'Erik es va adonar que la Gina no hi era. Li ho va comentar al Jeff.


-A mi m'ha dit que anava al lavabo... Ha marxat per aquest passadís...

-Però al lavabo més proper s'hi va per allà. Per on ella ha anat es va al quart pis.


Amb una sospita al cap, els dos nois van anar pel mateix camí que ella. Quan hi van arribar, efectivament, la van trobar amb l'orella enganxada a la mateixa porta on havien sentit aquells crits que els havien fet sospitar que els de Slyherin estaven maquinant alguna cosa, ara bé, no sabien què. Quan el Jeff va aixecar els braços per demanar-li explicacions, ella es va posar l'índex al llavi per fer-lo callar i va agitar la mà perquè marxessin. El Jeff, rondinant, no ho va discutir gens i amb l'Erik seguint-lo va anar cap a la sortida del passadís, on per sort aquell cop l'escala duia cap al tercer pis. Mentre el Jeff pujava la mussoleria a enviar una carta als seus pares amb el Molsut, el seu mussol, l'Erik va seguir cap al Gran Saló per dinar després d'haver-se quedat fent el ronso i intentant tirar la canya a la Virgi, sense èxit. A ell tot allò també l'intrigava, però va decidir deixar que la Gina ho investigués per si sola, de moment. Encara no havia començat a baixar cap al segon pis, que va sentir un xisclet des del quart. Tement que pogués haver-li passat alguna cosa a la Gina, va pujar ràpidament cap al quart pis i va veure-la tombada a terra, una mica de sang sota seu i la porta de l'aula oberta. Amb la vareta aixecada, l'Erik s'hi va acostar a poc a poc.


En aquell moment va arribar un alumne de setè i li va dir al noi:


-Ves-te'n, jo me n'ocupo.

-Ho dic als professors?

-No caldrà, tan sols és una relliscada, no? Jo mateix he estat apunt de relliscar aquí, ara.


Sonava prou convincent, el noi tenia una veu que el va calmar i més per l'Erik que no les tenia totes sobre qualsevol maquinació de Slytherin. Així doncs, va desar la vareta i va tornar cap al Gran Saló, on ja es va trobar amb el Jeff. Li va explicar què havia passat i cap dels dos hi van donar més importància. Quan la Gina va tornar, li van preguntar què havia passat.


-Res, volia escoltar una mica per saber si passava res amb els de Slytherin, però no he sentit res. Quan tornava he relliscat i m'he despertat a la infermeria. Madame Pomfrey ha mirat que no tingués res trencat i he baxat. Crec que tens raó, Jeff... segurament no estan fent res, només han estat paranoies meves...


El Jeff va fer cara de Ja-t'ho-deia-jo. Despreocupats, van parlar del que havien fet a la classe de Defensa, i no van advertir la cara que feia la Gina.


-És estrany. No recordo que hi hem fet, a Defensa...

-Has estabornit a la Virgi...

-Ah si? Ostres... Crec que li del una disculpa, no?

-No, no! Era part de la classe, per parelles i intentar estabornir a l'altre... No ho recordes?

-No...

-Potser aquesta caiguda t'ha tocat una mica massa... Millor que tornis a que Madame Pomfrey et doni un cop d'ull.

-No, no em cal! Per una hora de memòria que hagi perdut, ja m'explicareu que heu fet!


I dit això es va aixecar d'una revolada i va sortir del Gran Saló. El Jeff i l'Erik van mirar-se amb cara de sorpresa. Van decidir que el millor seria deixar-la estar per uns dies. Potser el cop de cap la havia fet posar de mala lluna. Però l'Erik no les tenia totes. Una estona abans de sopar, va pujar al sisè pis i es va dirigir a la infermeria.


-Disculpi, Madame Pomfrey...

-¿Si, Mathias?

-Doncs... ja fa una estona ha vingut una companya de primer, perquè havia relliscat que...

-Estava bé, no tenia cap os trencat- Va dir la infermera secament i va obrir un armari per buscar alguna poció.

-No, no és això. El que passa és que no es recorda del què ha fet la hora abans de caure i no vol venir perquè li doni un cop d'ull.

-De totes maneres, què vol que hi faci? A vegades passa, però per una hora perduda ja li poden explicar els seus amics, vostè mateix, suposo, què han fet a la classe anterior.

-Igualment voldria que hi donés un cop d'ull...

-Bé, com vulgui... Igualment tinc força llits lliures. Ara bé, convèncer-la perquè vingui serà cosa seva.

-D'acord, gràcies...


Tot i que feia poc que coneixia a la Gina, sabia que, a part d'estabornir-la amb un sortilegi, no hi hauria manera que accedís a pujar a la infermeria. Quan baixava del cinquè al segon pis per unes escales petites i estretes, una drecera que havia descobert feia poc, va veure una cosa brillant suspesa a l'aire, que es va transformar ràpidament en unes lletres que deien:


"De vegades, és millor no ficar

el nas on no et demanen"


I tot seguit es van esvair. Mig espantat, va mirar al seu voltant per si hi havia algú, però en realitat les escales eren tant estretes que amb prou feines hi aconseguia baixar ell. Va escoltar per si sentia passes allunyant-se, però res. L'únic que sentia era el so un pel llunyà dels estudiants que passejaven pels passadissos. Amb els músculs tensats, va acabar de baixar i va arribar a un dels passadissos grans per on caminaven molts altres estudiants. Allà es sentia segur. Va continuar fins a la sala comuna pensant com s'ho faria per convèncer-la per què anés a la infermeria. Estabornir-la no li feia gaire gràcia, però al cap i a la fi sabia que Madame Pomfrey no acostumava a fer gaire preguntes sobre les lesions dels estudiants. Precisament es va creuar amb la seva companya pel passadís on hi passava poca gent. Es van saludar, i just llavors, el passadís es va quedar a les fosques. Ningú veia res. Es va sentir una corredissa, un llampec daurat que impactava en alguna cosa, un crit que l'Erik va identificar de la Gina i altre cop corredisses. No s'hi veia. Va sentir al cap de pocs segons uns passos que s'acostaven i una veu familiar remugant.


-Ja hi som, altre cop les maleides tenebres Peruanes en pols... Coi de Weasley...


Tot seguit es va sentir un clic i la llum va tornar al passadís. L'Erik va veure el Filch desant algun objecte a la butxaca i agafant el que quedava de la bossa de l'article dels famosos Germans Weasley. També va trobar un alumne de quart que havia relliscat amb la foscor i s'aixecava fregant-se el cap i mig renegant, a dos alumnes que semblava que havien aprofitat la foscor per estrènyer relacions i... I la Gina inconscient al terra amb un paper que l'Erik va llegir.


" Potser unes lletres a l'aire no te les prendràs a pit. Si no ns fas cas, tu, la teva companya o els teus amics podeu acabar malament..."


I el paper es va cremar abans que ningú més el pogués llegir.


De totes maneres, va pensar l'Erik, almenys ara la podria dur a la infermeria. L'alumne de quart el va ajudar a dur-la-hi. Al cap d'una estona hi va tornar i madame Pomfrey li va dir:


-Bé doncs, l'han estabornit amb un encanteri poc corrent, a ella li ha provocat un intens dany físic però he aconseguit que es desperti. A part, la pèrdua de memòria no va ser provocada per la caiguda, sinó per un altre encanteri. Crec que durant les següents hores la recuperarà del tot.


Mentre Madame Pomfrey marxava per ocupar-se d'altres pacients, va entrar el Jeff a la infermeria.


-Al final, què ha passat?


-Que segurament la Gina té raó, Jeff...


Llegit 681 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)