*Un cap de setmana amb els meus sogres* - 7 - Final
AvatarEscrit per nathalilupin
Enviat el dia 05/08/2009 a les 14:48:08
Última modificació 05/08/2009 a les 14:48:08
Tots els capítols de *Un cap de setmana amb els meus sogres*
< Anterior capítol ||


7 - Final

Hola!!!
Doncs í tal com heu llegit al títol això s'acaba així que aquí teniu el seté i últim capítol d'aquesta història que no és orginial meva sinó de la Yare que jo he traduit amb el seu permís.
Aquesta història juntament amb d'altres les podeu trobar a www.fanfiction.net.
Moltes gràcies a
ivi_potter
per haver deixat un comentari a l'últim capítol.

7 - Final

La Lily va treure les claus de la bossa i va obrir la porta del pis que compartia amb la seva millor amiga. Només posar un sol peu en la casa, els seus amics ja s'havien tirat sobre ella i sobre la muntanya de maletes, pel qual sobresortia el cap de James, per a donar-los una calorosa benvinguda.


- Forcat, has tornat! - va exclamar en Sirius emocionat-


- I d'una sola peça- va afegir en Remus amb un somriure - Encara que no et negaré que em feia il·lusió menjar-me el teu petit rebost de xocolata.


- Si, i a mi em feia il·lusió la seva escombra i, per descomptat, la seva capa d'invisibilitat - va confessar en Sirius una mica trist però amb un deixi de picardia reflectit en el seu rostre - Imagina't el que podia haver fet amb ella.


- Tingues amics per a això - va murmurar en James des del terra - Ara surt de sobre Sirius!


Mentre que els tres nois discutien al rebedor, la Katrina havia acompanyat a la Lily a l'habitació que compartien, amb amplis somriures d'emoció que no passarien discrets per ningú.


- Com us ha anat? - Va preguntar la jove Turner - explica-m'ho tot.


- Molt bé - va contestar la Lily traient la seva roba de les maletes i seleccionant el que havia de rentar - Millor del que pensàvem.


- Perdona? - va dir la Katrina perplexa - Seguim parlant del teu pare i d'en James?


- Katy! El meu pare és adorable i ho saps perfectament - digués la Lily molesta - És totalment inofensiu.

 


- D'inofensiu no té un pèl - va comentar en James als seus amics - Sobretot si té a mà les seves benvolgudes estenalles.


Mentrestant, els tres rondadors es trobaven al menjador del pis amb un parell de begudes en la mà i una bona història que narrava en James amb entusiasme.


- I que tal la nit? - va preguntar en Remus adonant-se de les bosses del jove Potter -  vas Poder dormir?


- Per descomptat! - va mentir l'al·ludit- Sóc en James Potter! Res m'amoïna! Encara que...

 


- Si veiessis la cara que va posar en James quan vaig entrar a la seva habitació a la nit? - va dir la Lily entre riures - Pobret, no ha pogut agafar el son.


- I el teu pare què? Va poder dormir? - va preguntar interessada la Katrina-


- Que va, al menor soroll estava despert - va contar la Lily- Fixa't que res més entrar a l'habitació va venir a assegurar-se que en James estava bé i no necessitava res. A que és adorable?


- Sense comentaris - es va limitar a contestar la seva amiga al que la Lily va respondre amb una de les seves mirades fulminants - Us va enxampar?


 

- Encara sort que la Lily es va amagar sota el llit que sinó... - va dir en James recordant la dolenta experiència de la nit anterior - Per que una cosa és enfrontar a un cavaller de la mort i una altra al teu sogre. Creieu-me, el segon és molt pitjor.


- Al menys ja sabem d'on ha tret la pèl-roja aquest mal caràcter - va comentar en Sirius rebent una mirada fulminant per part d'en James- Què! És cert.


- I que deia Lily? - va preguntar en Remus-


- Que el seu pare era un angelet en poques paraules - va dir James creuant-se de braços - És que no s'adonava que té al de Sicosis en la seva pròpia casa?

 


- No podia dir-li a en James que el meu pare ja li tenia jurada abans de posar un peu a la casa sinó no hauria vingut - va reconèixer la Lily - A més, ell no és dolent, només una mica sobre protector.


- Només una mica? - va preguntar la jove Turner incrèdula - Si fos per ell et quedaries soltera tota la teva vida!


- No exageris! - va contestar la Lily amb un somriure - Encara que he de confessar que es va passar bastant convidant en Jack a la barbacoa.


- En Jack? En Jack Lost?.


 

- Oh si, un imbècil integral que pensava que podia treure-li la noia a en James Potter  - va dir James donant-se aires d'important - Dubto que torni a dirigir-nos la paraula.


- Què vols dir amb "dirigir-nos?" - va preguntar en Sirius.


- Que dubto dormi amb tranquil·litat sabent que el senyor Evans pot aparèixer a la nit amb les seves estenalles - va dir en James fent que els seus amics riguessin -  Sabeu, crec que podré acostumar-me a tenir un sogre així després de tot.


 

- Al final no van a poder estar l'un sense l'altre veritat? - va comentar la Katrina al que la Lily va assentir - M'alegro per tu.


- Sí, encara que el meu pare no ho hagi dit, en James ja pertany a la família Evans, ho sé - va dir la Lily amb un radiant somriure - Per cert, com ha anat el teu pla?


- El meu pla? - va repetir la jove Turner fent-se la despistada - Què dius?


- Reina, podràs enganyar a qui vulguis, però no a mi - va dir la Lily estirant-se al seu llit - De debò creus que em vaig empassar que la visita de l'Alex Rainey fos casualitat?


- Ho confesso - va explicar la morena- Sabia que en James vindria a les sis així que vaig cridar a l'Alex i li vaig dir que vingués una mica abans i de passada que em portés unes coses volia donar-me.


- I solament necessitaves que en Rainey obrís la porta m'equivoco? - va dir la Lily perspicaç-


- En absolut. - va dir la Katrina un xic avergonyida - Així que em vaig dutxar i vaig esperar que l'Alex obrís la porta per a sortir. Evidentment al veure l'espectacle...


- ... En James cridaria en Sirius i l'hi contaria tot - va concloure la Lily- Si t'haguessis esforçat un poc més, haguessis estat la millor estudiant de Hogwarts. El pla era fantàstic. Ha donat resultat veritat?


- Per a la meva sort els homes són massa predicables - va comentar la Katrina para posteriorment sospirar abatuda-


- Estic d'acord - va corroborar la Lily entre riures-


- Encara que et confesso que durant un moment vaig pensar que no havia donat resultat. Fins que vaig escoltar el timbre aquesta matinada. - va explicar la Katrina - Estava molt empipada, per culpa de les interferències no vaig poder acabar de veure la meva pel·lícula preferida però quan vaig obrir la porta


 

(Flash Back)


Un dissabte a les dotze i mitja de la nit, sola, avorrida i amb una enfadada dels mil dimonis, així és com va obrir la porta la Katrina Turner. Pobra del que estigués a l'altre costat!


-         No ha vist per casualitat que hora? - va començar la jove abans de quedar-se perplexa - Què hi fas  aquí?


És clar, que tot pot canviar quan es tracta de l'amor de la teva vida o no?


-         Doncs res, passava per aquí i he pensar per què no vaig a visitar a la Katy? - va dir en Sirius entrant a la casa i asseient-se en el sofà del menjador - Estàs acompanyada?


Podria, si l'amor de la seva vida no es tractés d'en Sirius Black. Un Sirius Black que estava totalment moll per la pluja i que estava mullant el sofà.


-         No - va contestar la jove Turner empipada - Vols aixecar-te estàs mullant el sofà!


En Sirius es va aixecar sobresaltat i mirà a la seva ex-xicota molest.


 - Així és com reps a les visites? - va preguntar burleta - No m'estranya que no vegi ningú per aquí amb aquests fums.


- Calla i treu-te la roba - va ordenar la Katrina amb un somriure entremaliat-


- Tan necessitada estàs? - va temptar en Sirius mentre es treia la samarreta -


- No tens ni idea - va contestar la morena sarcàstica - Vaig a per unes tovalloles.


Va sortir del menjador i va tornar poc després amb un parell de tovalloles blanques, una més gran que l'altra. En Sirius es va posar una al voltant de la cintura mentre la Katrina li assecava el cabell amb cert afecte i cura.


 - Què hi fas aquí Sirius? - va preguntar la jove - I aquesta vegada digues-me la veritat.


- Volia veure't - va confessar l'al·ludit - I saber que havia entre el teu i el guaperas que estava aquí aquesta tarda.


- Has parlat amb James cert? - va dir amb un lleu somriure en el seu rostre que s'amplià després de l'assentiment de cap per part del seu acompanyant

- Ho suposava


- Ho sé, em coneixes millor que jo mateix - va reconèixer en Sirius abans de girar-se i mirar a la jove amb els seus ulls blaus fixament - Però tens res  amb ell? Si o no?


 - Saps perfectament que no - va contestar la Katrina - Sóc massa exigent amb les meves conquestes.


- Que m'ho diguin a mi! - va exclamar el jove sarcàstic - Sóc el primer perjudicat.


La Katrina va riure i va ajupir el cap intentant ocultar el seu rostre amb el seu llarg cabell perquè el jove Black no descobrís el vermelló que tenien les seves galtes per tenir-lo tan prop. Massa prop per al seu gust.


- El que no em puc creure és que encara et poses vermella quan estic prop - es va adonar en Sirius amb un tendre somriure alhora que s'acostava més a la jove fins que els seus llavis van poder fregar-se - Hauries de començar a acostuma't perquè no penso separar-me de tu mai més.


- Sirius... - però la jove es va parar al sentir els llavis del noi sobre els seus-


- He estat un idiota - va confessar el moreno - T'estimo, i per molt temps que ens donem això no canviarà mai.


- Jo també t'estimo - va dir la Katrina abans d'abraçar a en Sirius - Però promet-me que quan celebrem el nostre aniversari no em portaràs a recollir excrements de hipogrif.


En Sirius va fingir pensar-s'ho per a posteriorment começar a riure on la noia es va unir.


- És clar que no! - va exclamaren  Sirius burleta - Aquesta vegada seran de drac i estic segur que en Hagrid estarà encantat d'acompanyar-nos.


- El que m'espera - va murmurar la Katrina abans de besar a en Sirius de nou encara que en aquesta ocasió els petons eren molt més apassionats.


(Fi Flash Back)

 

- Encara que no ho demostrés estava boja per mi - va comentar en Sirius després de explicar l'ocorregut aquesta matinada, és clar, que a la seva manera-


- Bé, ara explica'ns la veritat Lladruc - va demanar en Remus amb un somriure perspicaç-


- Aquesta és la veritat! - va mentir en Sirius indignat-


- No crec que la Katy hagi estat tan desesperada com per a trucar-te a les dotze i mitja de la nit i molt menys per a arrossegar-te fins a aquí - va afegir en James - No és el seu estil.


-    Està bé - va accedir en Sirius resignat - Jo vaig venir a buscar-la. No ho vaig poder evitar! Només imaginar-me a la Katrina en braços de?... d'aquest, se'm regirava l'estómac.


- Estaves gelós - va tallar en Remus-


- Emm... bàsicament - va dir en Sirius avergonyit - Però no intentis canviar de tema, ni ho intentis Ara et toca sofrir a tu Remus Llopin!


En Sirius va començar a riure malèvolament mentre el seu dos amics el miraven malament.


"Pobre noi" és l'única cosa que se'ls va venir al cap en aquests moments. La porta del menjador es va obrir i van entrar unes Katrina i Lily molt confuses que no deixaven de mirar al jove Black amb reserves.


"Se li havia anat definitivament el cap"


- Què és tot aquest escàndol? - va preguntar la Lily als dos joves que ara com ara mostraven una mica de seny-


- El de sempre, ja m'entens - va contestar en James encongint-se d'espatlles-


- I tu Remus com et va anar la teva cita? - Es va interessar la pèl-roja que en aquests moments estava asseguda sobre els genolls del seu xicot-


- Prefereixo no parlar del tema - va dir en Remus fingint calfreds - Espero no tornar a veure-la en la meva vida.


- Quelcom bo hauràs tret no? - va comentar en James no molt convençut-


- Oh, si! He descobert perquè totes les seves cites van al bany i no tornen - va respondre en Remus sarcàstic-  Se'm posa la pell de gallina només d'en recordar-me.


- No importa, ens tens a nosaltres - va dir la Katrina abraçant a en Remus amb tendresa-


- Per cert, què us sembla si la setmana que ve ens anem de cap de setmana? - va proposar en Sirius, qui ja havia "recuperat" el seny-


- Si, necessito relaxar-me - va corroborar en James - Massa estrès en molt poc temps.


- Nosaltres no podem anar-hi - va dir la Lily mossegant-se el llavi inferior innocentment-


- Per què? - va preguntar en James estranyat-


La Lily es va ajupir i va agafar les mans d'en James com havia fet el dia anterior, just abans de dir-li que aquest cap de setmana el passarien amb els seus pares.


"Aquesta situació em resulta familiar" va pensar el jove Potter estranyat.


-         Emm... jo t'estimo molt - va començar la Lily mentre temptejava el terreny, no sabia com es prendria el seu xicot la notícia - I saps que la meva família és molt important per a mi veritat?


"Oh no, oh no" això és l'única cosa que en James repetia en el seu cap. Sabia el que se li venia a sobre. Ara si que estava perdut!. D'un moment a un altre va recordar la conversa que havia tingut amb la Katrina i els seus amics al Gran Saló i des que la Lily li havia dit que coneixeria al seu pare aquest mateix cap de setmana, no deixava de donar-li voltes.


 

(Flash Back)


- Benvolgut Forcat, jo que tu buscaria formes d'escapolir-me o començaria a escollir la meva caixa fúnebre, el que prefereixis - va aconsellar en Sirius donant-li uns copets compassius en l'esquena-


- Encara que et confesso que podria ser pitjor - va intentar tranquil·litzar la Katrina-


- Què vols dir? - va preguntar en James atemorit.


 - Imagina't que haguessis de conèixer a tota la seva família - va dir la Katrina - El seu pare és un angelet comparat amb ells. Això t'ho asseguro.


- Definitivament és millor la segona acció - va assegurar en Sirius - Comença a escollir la teva caixa fúnebre.


(Fi Flash Back)


 

 - James, James, estàs bé? - va preguntar la Lily - És la segona vegada que es desmaia en un dia.


- Massa estrès - va opinar la Katrina-


- I això que encara no li has dit que el pròxim cap de setmana va ha conèixer a la resta de la teva família - va afegir en Sirius rebent un cop de colze per part d'en Remus-


- Què! - va exclamar en James atemorit - No! Mai! Això mai! Per sobre del meu cadàver!


 

Havien passat gairebé dos anys des que la Lily es va presentar al pis que llavors compartia amb en Sirius per dir-li que aquest cap de setmana el passarien amb els seus pares. Ara es trobava en una de les habitacions on seria la seva nova llar preparant-se per a un dels dies més importants de la seva vida. Després de més de tres anys de festeig, per fi es casava amb la Lily.


Per rar que semblés no estava nerviós, al contrari, molt serè i tranquil. Pel que sembla, els nervis que havia de tenir el nuvi en aquesta ocasió els tenia el padrí, però això si, multiplicats per cinc.


- No m'ho puc creure, Et cases! Avui! - exclamava el jove Black que no havia deixat de recórrer l'habitació des que havia arribat - D'aquí vint minuts!


- Així és Sirius - va corroborar en James amb cert to monòton que passà discret pel seu millor amic - Per cert no has vingut a ajudar-me?


- Oh si! - es va apressar a dir en Sirius abans d'ajudar al seu amic a posar-se bé el vestit mentre murmurava "matrimoni" "casar-se" "gens d'infidelitat" "home d'una sola dona"-


- Ara et donaré jo un consell - va dir en James mirant-se en el mirall - En comptes de perdre tant el temps, per què no li demanes d'una vegada a la Katrina que es casi amb tu? S'està començant a impacientar i a menys que vulguis tenir-la de morro, jo no perdria el temps.


- Casar-me! Jo? - va exclamar en Sirius aterrit- I si?...?


Però en Sirius no va poder acabar la seva frase. Algú els observava des de la porta i en aquests moments li l'estava fulminant amb la mirada.


- Emm... James, jo... he d'anar-me'n - va dir en Sirius cada vegada més horroritzat -  Sort!


- T'estic vigilant - el va amenaçar el senyor Evans quan en Sirius va passar pel seu costat - I he portat les meves estenalles.


El senyor Evans va entrar a l'habitació i va tancar la porta mentre en James somreia amb certa nostàlgia reflectida en el seu rostre.


- Aquest noi no m'agrada para la Katrina - va dir en Frank Evans molest - No m'agrada gens.


- Per què aquesta situació em resulta tan familiar? - va murmurar en James sarcàstic-


- Mira que ets exagerat! - va exclamar en Frank abans de dirigir-se cap a en James para fer-li bé el nus de la corbata-


- Intentes ofegar-me! - va aconseguir dir en James entre riures-


- Si és que ets... - va dir el senyor Evans col·locant bé la corbata - Ni que t'hagués intentat matar!


En James el mirà amb els ulls lleument tancats i aquest només va poder somriure innocentment.


- James baixa! - es va escoltar cridar des de baix a la padrina de l'esdeveniment, la Katrina Turner - Que es farà tard!


- Ha arribat l'hora - va dir en Frank Evans mirant a en James amb orgull - Ja no et pots fer enrere.


- Tampoc ho faria - va respondre el jove Potter abans de dirigir-se cap a la porta.


Però just quan anava a girar el pom, el senyor Evans va tornar a cridar-lo però aquesta vegada amb els ulls estranyament cristal·lins.


-         Fes-me una abraçada, fill - va demanar en Frank Evans abans d'estrènyer al seu gendre entre els seus braços - Benvingut a la família.


En James va abraçar al seu sogre i va somriure tendrament. De no voler veure's ni en pintura, ara no podien estar l'un sense l'altre, com li havia ocorregut amb la Lily.


"Seran els gens dels Evans" va pensar "Però això que importa ara, després de tot, per a alguna cosa a servit passar Un Cap de setmana amb els meus Sogres".

 


The End


Aquí s'acaba. Moltes gràcies per haver estat llegint durant aquests set capítols. Així que aquest capítol va dedicat a tots vosaltres moltes gràcies.
Espero que em contineu llegint en els pròxims projectes els que hi han començats i els que faré.

nathalilupin







Llegit 959 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)