*Un cap de setmana amb els meus sogres* - 6 - Solucions
AvatarEscrit per nathalilupin
Enviat el dia 03/08/2009 a les 17:29:20
Última modificació 03/08/2009 a les 17:29:20
Tots els capítols de *Un cap de setmana amb els meus sogres*
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


6 - Solucions

Hola!!
Bé, doncs aquí teniu el sisé capítol d'aquesta història que NO és original meva sinó que jo he fet la traducció amb el permís de l'autora. La història original és de la Yare que podeu trobar juntament amb d'altres a www.fanfictions.net.
Moltes gràcies a
ivi_potter
per haver-me deixat un comentari a l'anterior capítol ara sí sense res més a dir us deixo amb el sisé capi.

6- Solucions

La Lily va pujar les escales en direcció a la seva habitació sense poder contenir més el plor mentre que en Vernon, en Jack i la Petúnia abandonaven el menjador sense saber molt bé que dir. La senyora Evans va negar amb el cap i, després de tancar la porta del menjador per a deixar en Frank i en James sols, va pujar les escales que donaven al segon pis per a parlar amb la seva filla petita.


Havien passat més de deu minuts i cap dels dos s'havia dirigit la paraula. En James caminava pel menjador mirant les fotos de la família que havia en una de les prestatgeries i va somriure al veure una en particular.


- És la Lily? - va preguntar el jove al que el senyor Evans va respondre amb una espècie de grunyit - Quants anys tenia en aquesta foto?


- Set - va contestar en Frank malhumorat.


- I aquest és vostè no? - es va interessar en James assenyalant una foto en la qual hi havia un home molt més jove abraçant a la seva filla petita.


En Frank va tornar a grunyir i en James va somriure dintre seu. Pel que sembla al senyor Evans no li feia cap gràcia tocar el tema de l'edat.


- Sembla que estaven molt units - va comentar en James ficant-se les mans en les butxaques dels pantalons.


- Estem molt units? - va corregir l'al·ludit per a posteriorment baixar el to de veu fins que gairebé era impossible escoltar-lo - encara que tu t'hagis interposat.


- Si, per descomptat - es va apressar a afegir el jove Potter, que no havia sentit l'últim comentari de l'home, tornant a prestar tota la seva atenció en la foto en la que la Lily estava muntada sobre un elefant - A mi també m'agraden els animals.


- Ho sé- es va limitar a dir el senyor Evans.


- Sobretot els cérvols - va afegir en James intentant entaular conversa - Per això els meus amics em diuen Forcat.


- Ho sé - va repetir en Frank - Igual que sé que tens un grup anomenat "Els Rondadors", que no has deixat d'infringir les regles des que has entrat al col·legi i que t'has entretingut durant els set anys que has estat allà, a molestar a un tal Snape.


- Vaga, no negaré que estic sorprès - va dir en James una mica aclaparat - Com sap tot això?


- Potser pel fet que la meva filla no ha deixat de parlar de tu des dels quinze anys - va contestar el senyor Evans molest - "En Potter he fet això" "En Potter ha fet allò altre" Fins en els menjars eres el tema de conversa!


De seguida en James ho va entendre tot i no va poder evitar somriure.


- Fins i tot sé millor la teva vida que la meva pròpia! - va exclamar en Frank aixecant-se del sofà on havia estat assegut.


- Jo sé el que li passa - va comentar en James amb aire d'entès després d'altres cinc minuts de silenci - Ara ho entenc tot.


El senyor Evans el va mirar desconcertat i en James només va poder ampliar el seu somriure.


"Per fi domino jo la situació" va pensar.


- Vostè està gelós - va explicar en James marcant especialment l'última paraula.


- Jo? Gelós? - va contestar el senyor Evans indignat - Perquè la meva filla passi més temps amb tu que amb el seu pare? Perquè sempre siguis tu el seu tema de conversa? Perquè pensi que ets l'home perfecte? O perquè solament té temps per a tu? Per res!


De nou va tornar a aparèixer l'incòmode silenci a diferència que està vegada va ser en Frank Evans qui ho va trencar.


- Potser un poc - va admetre en un murmuri - Però amb tot el motiu! T'has interposat entre la meva filla i jo!


- Què? - va preguntar en James empipat - Que jo m'he interposat? Però si és vostè que no accepta que la Lily tingui xicot!


- És clar que accepto que la Lily tingui xicot però no tu! - va contradir en Frank - Ets una mala influència per a la meva nena!


- És que prefereix al estúpid d'en Jack Lost com a gendre? - va respondre en James encarant al seu sogre.


- A aquest? És clar que no! - va confessar l'al·ludit sorprenent a en James - És un complet imbècil i tant de bo ho l'haguessis ofegat!


- Però si vostè l'estava defensant! - li va recordar en James- I tinc un bony al cap per a recordar-ho.


- Era per a aparentar - es va excusar el senyor Evans alguna cosa cohibit - Pensava que si veies en Jack amb la Lily voldries deixar-ho amb ella i, com que la Lily no pot veure en Jack ni en pintura doncs...


Ambdós van somriure relaxant una mica el tibant ambient que s'havia format per a posteriorment mirar-se amb un deix de culpabilitat reflectit en els seus rostres.


- Potser m'he passat un poc - va dir en James en un murmuri - Sé que no sóc el millor home del món, ni tampoc el millor partit per a la Lily... però la vull i no estic disposat a perdre-la.


- Si, potser jo també m'he excedit més del previst - va admetre en Frank Evans entre grunyits - Puc arribar a ser una mica sobreprotector amb les meves filles.


"En això estic d'acord" va pensar en James para ell mateix.


- Potser podríem fer una treva - va proposar en James com qui no vol la cosa -  Bandera blanca què et sembla?


- Està bé - va accedir el senyor Evans intentant semblar desinteressat - Però que quedi clar que no et suporto.


- Per descomptat - va corroborar en James - Això no fa falta esmentar-lo, "benvolgut sogre".

Ambdós homes es van estrènyer les mans (encara que amb més força de la necessària) i en els seus rostres va aparèixer un forçat somriure. Ambdós sabien que si no fos per la  Lily, encara seguirien comportant-se com gat i gos i, per a ser més exactes, com qualsevol sogre i gendre.


 

La Lily va baixar les escales de la seva habitació amb un lleu somriure en el rostre i acompanyada pel seu pare i el seu xicot. Sabia que ambdós no s'aguantaven mútuament pel que agraïa que estiguessin fent un esforç per que no fos així, encara que les mirades fulminants i l'amenaça de fer ús de les estenalles no hagués desaparegut. Van sortir al jardí, on van trobar en Vernon i en Jack jugant a les cartes mentre la Petúnia mirava al gos del jove Lost amb cert ressentiment per ser el causant dels forats que hi havia als nous pantalons del seu futur espòs. En Jack, només veure la Lily es va aixecar de la cadira i es va apropar a ella amb pas segur i decidit per a després abraçar-la deixant sorpresos a tots els presents.


- No et desanimis crispeta, és el millor - deia mentre acariciava el pèl de la jove -  Amb la meva ajuda ho superaràs.


- De que parles? - va preguntar la Lily desconcertada alhora que intentava separar-se del noi - Estic perfectament.


- No dissimulis, no has d'aparentar amb mi - va continuar en Jack sense prestar la menor atenció a les repliques de la Lily - És molt difícil superar una ruptura, ho sé, però et recuperaràs. Ell no et convenia, és una persona molt violenta. Has fet el correcte.


- Espera, espera... Estàs insinuant que la Lily i jo... - va interrompre en James fent ús del seu inexistent pacient- Vols dir que ella i jo...


"James, aguanta, aguanta" - repetia una vegada i una altra el seu subconscient amb la veu de la seva millor amiga, la Katrina Turner - "Així no aconseguiràs res".

"Com que aguanti!" - va interrompre de nou el seu subconscient amb la ja coneguda veu i opinió d'en Sirius - "Ataca Forcat, ataca!"

"És necessari recordar-te que ets el tu el gos" - va preguntar en James al seu subconscient.


"Ups, si" - va recordar en Sirius entre riures - "Doncs dóna-li amb les banyes! Plateja'l! Pica'l! Ensenya-li una foto de l'Snape!"


"Dubto que James dugui una foto de l'Snape a la cartera" - va intervenir aquesta vegada la veu d'en Remus - "Per cert, què estem fent en el cap d'en James"


"Això, això què esteu fent?" - va dir James.


"Bé, els amics estan per a ajudar-se en els moments difícils" - es va excusar en Sirius.


"A si? I per que no vas venir a salvar-me ahir de les arpes del meu sogre muntat en un hipogrif?" - va retreure en James


"Jo t'ho dic, perquè havies quedat amb la Nataly Grey!"


"Així que havies quedat amb la Nataly eh?... " - va intervenir la Katrina molesta.


"No, bé si, Però vaig ser amb tu al final!" - es va apressar a afegir en Sirius.


"Me'n vaig!" - va exclamar la jove Turner empipada - "M'acompanyes Remus?"


"Si, clar" - va contestar el subconscient amb la veu del Llopin - "Sort James."

"Sabia que estaves interessada en el Llunàtic! Ho sabia!" - va dir en Sirius abans d'abandonar la ment de James.


"Això, això, marxeu que només aconseguiu que em fiqui en més problemes dels quals ja tinc" va pensar el jove Potter amb un somriure.


Quan en James va tornar a la realitat va trobar una situació bastant familiar. En Jack intentava besar a la Lily mentre aquesta el defugia i el senyor Evans demanava a crits que li portessin les seves estenalles.


- Jack, deixa'm en pau! - exclamava la Lily molt molesta-


- Les meves estenalles! On estan les meves estenalles! - cridava en Frank mentre agafava en Jack per la camisa - Treu les teves mans de la meva filla pop!


En James, al veure semblant situació, no va trigar en unir-se a la baralla pel que la Lily va estar en poc segons fora de perill, mentre el pare i el xicot de la jove es barallaven amb "el gendre perfecte".

- Vernon! Ajuda al meu pare! - va ordenar de nou Petúnia-


- T'assabentaràs Lost! - va exclamar en James en signe de guerra - Ningú es fica amb els Evans i en surt il·lès! Si et fiques amb els Evans, et fiques amb tots!


-A per ell! - va exclamar el senyor Evans amb les estenalles ja en la mà i que en aquests moments aixecava amb ferocitat.


- Penso enviar-vos al meu advocat! - va exclamar en Jack Lost abans d'arrencar el seu luxós cotxe i abandonar la casa de camp - Per danys físics i psicològics!


- Si! Doncs jo penso enviar-te a Remus quan no es pren la seva dosi de xocolata diària! - va amenaçar en James - a veure qui és pitjor!


Només veure desaparèixer el cotxe del jove Lost pel pujol, en Frank i en James es van abraçar impulsivament i van somriure en senyal de triomf.


- Espero no veure més la cara d'aquest imbècil en la meva vida - va confessar en  James-


- Tranquil... ho dubto - va murmurar el senyor Evans més para si mateix mentre mirava les seves estenalles amb cert afecte - Per cert, amor meu, i si...


Però el senyor Evans no va acabar de dir la frase en veure el rostre ressentit de la seva esposa, se'ls venia una bona damunt. Encara no havia superat la perduda d'un dels plats del seu meravellosa vaixella.


 

Quinze minuts més tard en Frank Evans, en James Potter i en Vernon Dursley netejaven el cotxe del primer mentre les seves respectives parelles els supervisaven amb un somriure de satisfacció que no podien ocultar.


- Frank, estimat, t'has deixat una mica d'escuma en el capó! - el va advertir "amablement" la senyor Evans-


- Si reina! - va respondre l'al·ludit en to monòton per a després anar disminuint el volum de veu fins que es va convertir gairebé en un murmuri - D'home a home, ni se us ocorri casar-vos! És el pitjor error que podríeu cometre!


- I per què es va casar vostè llavors? - va preguntar en James perspicaç-


- Perquè fa uns dolços... - va contestar l'al·ludit llepant-se els dits-


- Ja entenc - va dir en James amb un ampli somriure- Un moment? No era diabètic?


- Emmm... no - va confessar en Frank fent-se el despistat- Per cert, els bombons estaven deliciosos.


- No parleu tant! - van ordenar les tres dones amb cert to de burla- No tenim tot el dia!


- Ja anem! - van respondre les seves parelles tornant a la seva "treball"-

La Lily no deixava de riure i de parlar. La veritat és que se sentia una mica culpable per lo malament que ho estaven passant el seu pare i el seu xicot després d'haver-la salvat del bavós d'en Jack, però s'ho estava passant massa bé com per a interposar-se i, després de tot, havien de venjar-se pel numero que havien muntat durant el menjar. I com sàviament diuen "La venjança és un plat que se serveix fred".

Estava tan submergida en els seus pensaments que no s'havia adonat que en James i el seu pare s'acostaven amb una galleda plena d'aigua i amb molt males intencions pel que, quan va tornar a la realitat, es va trobar completament mullada, igual que la seva mare i la seva germana.


- James Alan Potter! - va exclamar la pèl-roja enfurismada - Et vas ha assabentar!


La Lily no va trigar a agafar una altre de les galledes plenes d'aigua per a llençar-se-la a en James però, per a la seva desgràcia, els moviments ràpids i àgils del jove tan solament van aconseguir que li donés a en Vernon.


- Ho sento, ho sento - es disculpava una vegada i una altra una pèl-roja molt avergonyida - Jo... no volia donar-te és que...


- Que mala punteria tens Lily, si no fora perquè... - va dir en James rient, però no trigà en girar-se per a comprovar qui havia gosat mullar-li i dur una altra de les seves improvisades venjances - Senyor Evans... prepari's Això és la guerra!


Bé, espero que us hagi agradat i recordeu de deixar-me un comentari.

nathalilupin



Llegit 952 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)