*Un cap de setmana amb els meus sogres* - 5 - Sorpreses
AvatarEscrit per nathalilupin
Enviat el dia 01/08/2009 a les 19:14:08
Última modificació 01/08/2009 a les 19:14:08
Tots els capítols de *Un cap de setmana amb els meus sogres*
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


5 - Sorpreses

Hola!!!
Bé haig de demanar perdó perquè no he renovat abans però tot té un petita explicació, sabeu el que és quedar-se sense ordinador sense gairabé un mes? Doncs si això és el que em va passar el meu ordinador es va morir i per sort ara en tinc una aaltre i ja he pogut tornar a penjar. Perdó
Aquesta història no és orginal meva és de la Yare de la qual amb el seu permís he fet la traducció, la orginal juntament amb d'altres la podreu trobar a www.fanficition.net.
Moltes gràcies a
ginny loovegod
gemma evans
porcupintí-na
ivi_potter
per haver deixat un comentari a l'altre capitol.
Ara si aquí teniu el nou capi.

5- Sorpreses

Encara que en James sabia que "allò" era violació de domicili, va entrar a la casa intentant fer el menor soroll possible per si la Katrina estava a casa, que no s'adonés. Després de tot, si la jove Turner arribava a descobrir-lo hauria de posar-li alguna excusa, ella no el creuria, l'hi diria a la Lily, aquesta a la seva mare i la seva mare a... Però unes veus van interrompre les seves desagradables deduccions. La mateixa Katrina Turner en la qual l'estava pensant, va interrompre en el saló completament mullada i amb una petita tovallola que deixava poc per a la imaginació, acompanyada per un jove que no deixava de donar-li petons en el coll i que en James va reconèixer com...


-         Sirius! - va exclamar James sorprès - Què hi fas aquí?


-         No Forcat, Què fas TU aquí? - va corregir en Sirius entre molest per la interrupció i sorprès per la trobada


-         No em diguis que has fugit? - va intervenir la Katrina.


-         Doncs clar que no! - va exclamar el jove Potter ofès per la poca confiança que tenien en ell i avergonyit ja que hores abans s'havia plantejat aquesta possibilitat - Per qui em prens?


Aquesta vegada va ser en Sirius qui va mirar al jove Potter amb els ulls tancats i un somriure de complicitat després de recordar certa trucada telefònica.


- Llavors que fas aquí? - va preguntar la Katrina.


- Eh? - va començar el jove Potter dubtós.


"Pensa, pensa" es repetia una vegada i una altra. "Necessito una bona excusa"

-         Resulta que la  Lily s'ha oblidat el seu vestit blanc, ja saps, aquest al que li té tant afecte - va començar intentant semblar el més convençut possible - I bé, com avui venia la seva germana i el seu cunyat, doncs li feia molta il·lusió dur-lo i m'ha demanat que vingués a per ell.


-         Llavors espera un moment, que de seguida t'ho porto i així de passada em vesteixo - va dir la Katrina abans de dirigir-se a l'habitació de la Lily


-         Vestir-te?! Però Katy! - va protestar en Sirius fulminant a en James amb la mirada - Per que ets el meu millor amic que sinó...


-         Calla i ajuda'm a buscar - va dir en James abans de dirigir-se a una de les prestatgeries més pròximes a la cuina - Necessito un llibre de cuina.


-         Un llibre de cuina? - va preguntar en Sirius estranyat - A qui intentes torturar amb les teves habilitats culinàries?


-         Molt graciós, Sirius - va respondre en James sarcàstic - Tinc un problema.


-         James, no ho trobo! - va informar la jove Turner des de l'habitació de la Lily - Segur que no l'ha dut?


-         Eh... si, segur - va contestar l'al·ludit - Segueix buscant!


-         Que passa? - va preguntar en Sirius interessat.


En James va explicar tot l'ocorregut mentre buscava desesperat a les prestatgeries sense resultat.


- Mira que ets llest - va dir en Sirius entre riures


- Menys gràcies i més ajuda - va contestar el jove Potter - n'as trobat cap?


- Si, crec que et servirà aquest - va contestar una veu femenina al seu costat- "Deixa esbalaïts als teus convidats: Típiques fallades culinaris i com arreglar-los"


- Gràcies Katy - va dir en James per a després sospirar alleujat.


Però el seu alleugeriment no va durar molt. Mirà el llibre durant uns instants i després va girar el coll cap al lloc d'on provenia aquesta veu.


-         Katrina! - va exclamar - Et prometo que tot això té una explicació.


-         Més et val que sigui una molt bona - va dir la jove Turner creuant-se de braços


-  Doncs espera a escoltar-la - va dir en Sirius entre riures per a rebre un cop per part de Katrina - Ahu! Bèstia.


Al principi va pensar a posar una altra excusa, però després de comprovar que la seva amiga no estava de molt bon humor i que el mirava amb ganes de matar-lo, va decidir explicar-li l'ocorregut.


- És que ets idiota a qui se li ocorre dir que sap fer una barbacoa si ni pots aconseguir que les costelles no es cremin?! - va preguntar la Katrina indignada - És que encara no t'has adonat que el senyor Evans està fent tot això per a provar-te? Buscarà el mínim error per a tirar-te'l en cara.


- A que et refereixes? - va preguntar en Sirius fent que la  Katrina sospirés resignada


- T'ho diré clarament, si ho fas malament dolent, però si ho fas bé pitjor - va contestar la morena - Deixa de ficar-te en la gola del llop sol. Si has de ficar-te, almenys que sigui perquè t'han donat una empenta no per que has decidit suïcidar-te tu sol.


Els dos joves van mirar a la morena sorpresos i aquesta va somriure.


- Ets increïble - va comentar en Sirius amb un somriure ximple


- Gràcies, venint de tu és tot un afalac - va dir la Katrina acostant-se perillosament a Sirius


El va envoltar amb els seus braços mentre aquest posava les seves mans en la cintura de la noia, i posteriorment van mirar a en James com dient...


- Ho he captat, sobro - va dir en James agafant el llibre de cuina - Me'n vaig, però cuidado, que després en Sirius torna a casa molt revolucionat. Per cert, ja parlarem després crec que m'he perdut un parell de coses.


Quan James va desaparèixer, van començar a besar-se i mentre es dirigirien a l'habitació de la jove, en Sirius va murmurar alguna cosa com "Sabia que era una perduda de temps que et posessis la roba".

 


Quan en James va aparèixer a la finca, es va agenollar al terra i va obrir el llibre buscant desesperat alguna recepta que l'ajudés.


- "...Brioix desinflat, pastissos que semblen pedres,..."- murmurava conforme passava les fulles.


Després de més de deu minuts, va trobar la recepta. Amb un simple moviment de vareta les costelles que segons abans eren cendra, van cobrar el seu estat normal ja perfectament comestibles.


"Al senyor Evans li encantaran" va pensar emocionat "Ni tant sols ell podrà treure cap error"


- Que bé olora - va dir la Lily amb un ampli somriure - Estic desitjant menjar.


- Lily! - va exclamar en James sorprès - Per favor, no em facis aquests esglais que no estic per a aquestes coses.


- Camina blandengue, anem a rebre a la meva germana - va dir la Lily agafant la mà de James i arrossegant-lo, literalment, fins a l'entrada de la casa - Que el meu pare ha insistit amb que l'esperem en l'entrada.


Van estar esperant durant diversos minuts fins que finalment un cotxe gran i luxós es va parar davant de la casa.


- Oh no! Oh no! Per favor digues-me que no és cert! - repetia la Lily una vegada i una altra


- Què passa? - va preguntar en James preocupat


- És ell, és ell! - va contestar la Lily movent les mans


- Ell? Qui? - va tornar a preguntar en James, però més li valia no haver-ho fer perquè la resposta no era del tot del seu grat, més aviat el contrari


- En Jack, en Jack Lost, el noi amb el qual el meu pare ha estat capficat tota la vida que havia de casar-me - va respondre la pèl-roja - Segons ell, el gendre perfecte.


Genial, ara ja no solament havia d'aguantar al sogre i als cunyats, sinó que a més a l'home que pretenia prendre-li la seva noia i que al pare d'aquesta li semblava el gendre perfecte. Senzillament les coses no podien anar pitjor o si?

"No sé com en sortiré d'aquesta" va reconèixer. "Però sencer segur que no"

 

Definitivament, les coses no li podien anar pitjor. Com havia dit la Katrina, al senyor Evans no li havia fet cap gràcia que ha en James li hagués sortit bé la barbacoa ja que ell pensava posar-lo en evidència i d'aquesta manera tenir una excusa per a convèncer a la seva filla que el jove Potter no era un bon partit. Però com ment maquiavèlica que era, tenia un as sota la màniga i aquest as, precisament, rebia el nom de Jack Lost. En James estava que es pujava per les parets. D'un moment a un altre saltaria sobre en Jack per a aclarir-li algunes coses que pel que sembla no havia entès quan la Lily l'havia presentat com el seu xicot, i de passada, comprovaria si al ell també li feia totes aquestes ximpleries que en aquest mateix instant li estava fent a la jove Evans. Cada segon que passava en James es convencia més que tot això ho havia organitzat el senyor Evans para provar la seva paciència o perquè haguessin d'enviar-lo a Azkaban de cap i així estigués lluny de la seva filla durant... Tota la vida!. Mirà a en Jack i va esbufegar molest al que el senyor Evans va respondre amb un discret somriure de satisfacció.


- Realment no puc deixar d'admirar-te. - va afalagar per cinquena o sisena vegada - Crispeta, ets preciosa!


- Gràcies Jack - va contestar la pèl-roja amb un somriure forçat-  Sens dubte ja tinc dosi d'autoestima per a mesos.


- Senyor Evans, té una filla estupenda - va comentar el jove Lost alhora que reia pel comentari de la Lily.


- Ho sé, ho sé - va corroborar en Frank - Llàstima que entre vosaltres no hagi passat res, és evident que esteu fets l'un per a l'altre.


En James va fulminar al senyor Evans amb la mirada, aquest volia que fos el xicot de la seva filla? Però si era un primat sense cap possibilitat d'evolució! Va agafar el ganivet i, després de clavar la forquilla a la carn amb més força de la necessària, va tallar la costella sense cap mirament pel plat que d'un moment a un altre semblava que s'anava a trencar.


- Rei, estàs bé? - va preguntar la senyora Evans preocupada per un dels plats que formava la seva millor vaixella.


- De meravella - va contestar en James sarcàstic - En la meva vida he estat millor.


Va Tornar ha clavar la forquilla per a posteriorment dur-se el tros de carn a la boca. S'estava plantejant seriosament en la possibilitat que el senyor Evans ocupés el lloc que durant anys havia mantingut l'Snape en la seva llista "d'enemics".


- Però el que realment em va enamorar de la meva crispeta van ser els seus llavis i els seus ulls - va dir en Jack mirant a la Lily amb picardia - Mataria per poder besar-la ara mateix.


Ara si que s'havia passat. Si de debò pensava que després de dir això anava a deixar que s'anés tan fresc estava molt equivocat i en James ho tenia molt clar. Sense pensar-ho dues vegades, va aprofitar que ningú li feia cas, i li va donar una bona puntada en a la cama. Però clar, els plans ràpids i improvisats no sempre tenen bons resultats i, per a desgràcia d'en James, aquesta no era l'excepció.


El rostre del senyor Evans va passar de blanc a morat i de morat a vermell. Quan recuperés el parla no trigaria ni un segon a tirar al jove Potter a patades, clar que després de fer ús de les ja conegudes estenalles.


- Ho sento senyor Evans! De debò que no volia donar-li a vostè! - es va apressar a dir James alhora que assenyalava al jove Lost - Volia donar-li a aquest imbècil! Es troba bé?


-A mi? Per què? - va preguntar en Jack desconcertat - Lily, aquest home no et convé, és molt violent.


Si les mirades matessin, possiblement en Jack Lost estaria quatre o cinc metres sota terra. En James, que fins al moment havia estat prestant tota la seva atenció al senyor Evans, va saltar sobre la taula i va agafar a en Jack per la camisa aixecant-lo uns centímetres del terra. D'altra banda en Frank, ja mitjanament recuperat, es va unir als dos joves agafant a en James per l'esquena mentre murmurava coses com


"Espera que tingui a mà les meves estenalles" o "Et vas ha assabentar acaparador de filles".


Els presents miraven l'escena sorpresos sense atrevir-se a intervenir, més que res per a no sortir mal parats.


- Vernon, que esperes? - va exclamar la Petúnia sorpresa - Ajuda al meu pare!


L'al·ludit observarà la situació amb reserves però finalment va decidir intervenir. Va agafar en James pel turmell dret mentre aquest envoltava el coll del jove Lost amb les seves mans. Uns segons després el petit gos d'en Jack també s'havia unit a la baralla, mossegant els pantalons d'en Vernon Dursley que donava lleugeres sacsejades per treure's a l'animal de damunt.


En qualsevol moment menys en aquest, la situació podia resultar fins a graciosa. En James agafava en Jack pel coll mentre, el senyor Evans l'agafava de la camisa i en Vernon pel turmell, alhora que intentava desfer-se del gos que mossegava els seus pantalons.


- Amb que vols besar a la meva xicota eh! - deia en James mentre sacsejava al jove Lost - A que a mi no em fas totes aquestes carícies!


- Et mato! Jo et mato! - exclamava en Frank Evans sense deixar anar en James ni un segon.


- No...puc... respirar... - va aconseguir dir en Jack alhora que temptejava la taula amb una mà buscant alguna cosa que li fos útil.


Va agafar un dels plats que hi havia en la taula i el va estampar al jove Potter al cap. En  James el va mirar sorprès i, després de murmurar un "Auh", va caure al sòl inconscient.


- La meva vaixella! - va exclamar la senyora Evans observant el plat fet trossos.


- El menjar! - va dir en Vernon al veure les costelles espargides pel terra.


- Els pantalons! - es va unir la Petúnia al veure els forats que havia fet el gos als pantalons del seu futur espòs.


- El meu coll - va murmurar en Jack tocant-se el coll adolorit.


- El meu xicot! - va dir finalment la Lily apropant-se al jove Potter - James, James estàs bé?


- No et preocupis, si està fingint - va intervenir en Frank recelós - Ho fa per a cridar l'atenció!


La Lily el va mirar molt molesta i el senyor Evans de seguida va entendre que havien acabat amb la paciència de la seva filla pel que va preferir no dir res més.


- Duguem-lo a dins - va ordenar la Lily.


 

Escoltava moltes veus, i entre elles va poder distingir la veu angoixada de la Lily. Li dolia molt el cap i li pesaven les parpelles pel que va fer un gran esforç per a obrir els ulls. Ho veia tot borrós i de seguida va adonar que li havien tret les ulleres.


- Lily... - va avisar la senyora Evans.


- James, James, estàs bé? - va tornar a preguntar la jove per a posteriorment donar-li les ulleres - Ens has tingut molt preocupats Digues quelcom!


- Quan la sang em torni al cap, que per cert em fa molt mal, me'n vaig! - va dir abans d'aixecar-se del sofà d'on l'havien estirat-


- Està bé- va afirmar el senyor Evans - I no saps quant m'alegra saber que te'n vas, creu-me que no et trobaré a faltar.


- Jo tampoc et trobaré a faltar, això no ho dubtis - va contestar en James empipat- Venir aquí ha estat la pitjor decisió que he pres en la meva vida.


- Estic d'acord amb tu - va corroborar en Frank - I espero no veure't en el que em queda de la meva.


- Tranquil, dóna-ho per fet - va dir en James sense apartar el contacte visual amb el seu sogre - I no és necessari que m'acompanyis a la porta. Puc anar- hi sol!


- M'alegro - va afegir el senyor Potter amb un lleu somriure- Perquè tampoc pensava acompanyar-te!

Però just quan en James anava a travessar la porta del menjador, la Lily es va interposar.


- Ja és suficient! - va exclamar la jove amb els ulls brillants- Estic farta! Sabeu? Farta!


- Lily, ell? - van començar ambdós - Jo...


- No estic disposada a aguantar gens més - va interrompre la pèl-roja- O arregleu això,,, o no vull veure-us a cap mai més!.



Espero que us hagi agradat perdoneu les molesties.

nathalilupin

 



Llegit 871 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)