La vida continua - Les escales canviants
AvatarEscrit per safrerut
Enviat el dia 27/07/2009 a les 17:19:15
Última modificació 28/07/2009 a les 22:51:33
Tots els capítols de La vida continua
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Les escales canviants

Quan en Jeff es dirigia a les masmorres per fer la classe de pocions, el professor Flitwick el va aturar.

-Senyor Merryl, ahir ho vaig consultar amb els professors i, definitivament ningú més s'ha presentat per fer els comentaris de Quidditch, per tant, tan aviat com poguem li facilitarem la llista de jugadors de cada equip. Si ho desitja, pot accedir als entrenaments dels quatre equips i li recomano que vagi a la biblioteca, hi trobarà alguns llibres de periodisme esportiu interessants.

-D'acord, moltes gràcies, professor Flitwick.

Va trobar els seus amics, l'Erik i la Gina, amb els altres alumnes que esperaven davant de l'aula de pocions a que el professor Llagot arribés. La classe de pocions la feien juntament amb els de Slytherin, la residència amb més mala fama de Hogwarts. Casualment va sentir com parlaven de les noves escombres Cometa.

-Doncs si, diuen que són les millors... En Guido, el de quart que vol entrar a l'equip, m'ha dit que el Draco Malfoy, ja saps, l'exalumne, els donarà set escombres Cometa 300.

-Aleshores guanyarem, segur!

L'Andrew, de Ravenclaw, no se'n va poder estar en veient la prepotència dels de Slytherin, que parlaven en veu més alta expressament per posar nerviosos als de Ravenclaw, i va dir també en veu alta:

-Les escombres no fan l'equip. El que compta són els jugadors.

El noi de Slyhterin, alt per tenir onze anys, se li va acostar i li va dir:

-Bé, doncs espero que tu ens ho puguis demostrar muntant sobre una Sensepols.

-Aniries més ràpid caminant! - Va dir rient una noia de Slytherin, fent que els altres sis també riguessin.

L'Andrew, però, no es va deixar intimidar i va dir amb veu molt calmada:

-No, jo ho dic per què si us deixen cap Cometa o Raigdefoc, que són massa ràpides pel vostre cervell, no us n'adonaríeu i us hauríeu estampat contra el castell.

Ara van riure els nois i noies de Ravenclaw. El noi corpulent de Slytherin se li va acostar encara més i li va dir amb veu amenaçadora:

-Si ens tornes a dir això, et...

-Què? Em faràs saltar espurnes vermelles per la cara?

-Hola nois, perdoneu el retard- Va dir una veu una mica rogallosa a prop seu. Tots plegats es van girar i van veure un home vell força alt caminant ràpidament cap a la classe, que anava tant atrafegat amb els seus llibres i capses que no va veure la discussió. Va obrir la porta i els alumnes, menys tensats, van entrar.

Tots ells es van col·locar davant d'una marmita i van treure els ingredients per fer pocions i el llibre. La Gina estava expectant, quedava clar que el seu fort eren els pocions. El professor va deixar els trastos sobre la taula, va obrir el llibre, els va explicar quatre conceptes bàsics i els va encarregar que, per començar, preparessin una poció senzilla que provocava canvi de color de cabells i que només necessitava dons ingredients.

-Recordin- Va dir el professor- que, com tot a la màgia, no són importants només els ingredients sinó que també com es prepara. Si aquesta mateixa poció en comptes de remenar-la en sentit horari ho fan en anti-horari , els provocarà una caiguda de cabell total... Qui faci bé la poció, tindrà com a premi una ampolleta que conté Memòrica, una poció que els pot ajudar a millorar la seva memòria durant unes hores.

Així doncs, tots van posar l'aigua de les marmites a escalfar i van començar a treballar amb la poció. Mentre l'Erik encara tallava les arrels de Bulfolls, la Gina ja hi tirava la pols de fulles de Mandràgora. De la marmita de l'Helena, també de Ravenclaw, començava a sortir un fum verdós que convidava poc a beure-se-la. El Jeff tallava a poc a poc les arrels, va comprovar que els catorze talls tinguessin la mateixa mida i els va abocar a la marmita. Va començar a sortir un fum lila. Segons el llibre, aquell fum lila es transformaria en taronja (i la poció quedaria imbevible) al cap de dos minuts si no s'hi abocava ràpidament la pols. Així doncs, va pesar ràpidament quinze grams de pols i els va abocar. Aleshores va començar a remenar en sentit horari durant cinc minuts.

Quan va deixar de sortir fum de la seva marmita, la Gina ja feia deu minuts que havia acabat. Quan tothom la tenia feta, el professor Llagot va passejar-se per les diferents marmites. Va olorar les poques de les que no sortia fum de cap color. I d'aquestes en va provar tres, bevent un antídot després. La poció de la Gina li va transformar tots els cabells a color negre, mentre que la de'n Jeff i la d'un noi de Slytherin no van tenir un efecte total però també es va notar un canvi.

-Bé, la única poció preparada a la perfecció d'aquesta classe és la de la senyoreta McDuff, vint punts de Ravenclaw!- Va anunciar finalment el professor, alegrement- I les pocions del senyor Merryl i el senyor Royalfield també estan fetes gairebé a la perfecció! Deu punts per Slytherin i deu més per a Ravenclaw! Bé doncs, senyoreta McDuff, s'ha guanyat la Memòrica, tota seva.

Li va lliurar l'ampolleta de líquid de color verd poma i va començar a aplaudir. Els de Ravenclaw es s'hi sumar amb força i els de Slytherin a contracor. Aquell dia havien perdut contra un duel dialèctic i després a classe de pocions contra la mateixa residència. Pel proper dia, el professor Llagot els va manar que estudiessin les Regles Bàsiques per fer pocions. Quan el Jeff, l'Erik i la Gina van sortir, els seus companys els van felicitar. Trenta punts! Si seguien així, aquell any la Interresidències seria seva! Així doncs, es van posar a caminar xino-xano cap a l'aula de Transfiguració, que impartia la professora McGonagall. A mig pujar una escala, però aquesta es va començar a moure, girant noranta graus de manera que semblava que quedava suspesa a l'aire per una punta, li van començar a sortir graons d'aquesta punta, amb la qual cosa els va deixar situats a un pis per sobre del que volien. Quan els tres van intentar tornar enrera, però, es van trobar que el replà per on havien passat s'havia mogut tres metres enllà i ja no quedava connectat amb l'escala.

-Genial- Va rondinar la Gina.

-Tirem cap amunt, ja trobarem com anar al pis de la classe...

Els tres van acabar de pujar i van anar a parar a un replà. Hi havia dues portes. Una estava oberta i deixava veure un passadís il·luminat amb alguns quadres per on passaven estudiants atrafegats. L'altra porta estava tancada. Va suposar que devia ser alguna aula, així que van decidir anar pel passadís, confiant que trobarien alguna escala per baixar al pis de sota. Van començar a passejar pels passadissos buscant una porta que donés a les escales. Quan van arribar al final del passadís van sospirar, decebuts. Res. I ara què feien? Els pocs alumnesque havien vist havien entrat a diferents aules. No es volien arriscar a obrir cap de les portes, i si hi estaven fent una classe? Caminant pel passadís van sentir uns crits que sortien d'una porta:

-... que no és possible aconseguir-ho! Sóm massa pocs!

-Som més de vint, i a amés tenim la sorpresa! I si l'imbècil del Filch se'ns creua, el matem!

-Bé, potser si que tens raó... quan?

I com que havien tornat a baixar el to de la veu, van haver d'enganxar les orelles a la porta. Ni així van aconseguir sentir res més. Segurament hi havien posat algun conjur einsonoritzador. Els tres alumnes van decidir seguir buscant alguna escala. Finalment només se'ls va acudir una cosa. Demanar a un quadre d'un cavaller que hi havia a prop.

-Ehem... Disculpi...

-Si? Què voleu, nobles gents que heu de passar per les meves terres? Cercàveu per ventura algú de cor valent que us ajudés?

-Doncs... Es que ens hem perdut i voldríem baixar al pis de baix... I no hi podem arribar des de l'escala d'allà...

-Ahà! Una missió! Feia quatre anys que no em feien sortir del meu confinament, per fi Sir Cadogan demostrarà davant el món la seva valentia i honestedat! Seguiu-me doncs, nobles cavallers i gentil dama, que arribarem al nostre destí o morirem en l'empresa!

I dit això, el cavaller del retrat va començar a córrer cap a una banda del quadre i va desapareixer. Al cap d'un segon el van veure aparèixer per la banda del quadre del costat. Així doncs, Sir Cadogan els va guidar per una de les portes, que va resultar ser una escala de cargol que conduïa al pis de baix, just davant de l'aula on havien de fer Transfiguració. Van respirar tranquils, els seus companys de Ravenclaw encara esperaven fora.

-Aquí ens separem, dignes companys de viatge! Si mai buscàreu algú valent i digne, no ho dubteu! Crideu a Sir Cadogan!

Quan el cavaller va haver marxat del quadre per tornar al seu, la Gina va murmurar.

-Però si només ens ha fet baixar unes escales! És boig!

-Si, serà tant boig com vulguis però ens ha dut aquí- Va dir el Jeff.

-Doncs que posin un quadre amb un guía turístic a cada pis, a ser possible que no estigui sonat.

-Ei, trio calavera, on us havíeu ficat?- Va preguntar el Sean quan els va veure.

-Hem tingut problemes tècnics amb les escales- Va dir l'Erik rient.

-Ostres, a mi ahir també em va passar, baixava cap al menjador i vaig anar a petar al pis de la infermeria.

En aquell moment va arribar la McGonagall i tots els alumnes van entrar a classe. Després d'explicar-los el temari, la seva primera lliçó consistiria a transformar escuradents en agulles de cap. Gairebé cap alumne ho havia aconseguit mai el primer dia de classe. Li va costar, però l'escuradents del Jeff va agafar la forma d'una agulla de cap, tot i que va seguia sent de fusta. A l'Erik l'escuradents se li va partir en dos i la Gina no va aconseguir cap canvi visible. La professora McGonagall va veure amb satisfacció l'escuradents del Jeff, així com el de la Virgi, també de Ravenclaw, al que només li faltava el cap de l'agulla per haver-se transfigurat del tot. Amb allò es van guanyar deu punts per a Ravenclaw. Deu punts més. Si l'equip de Quidditch feia bé el seu paper, aquell any i no es deixava apallissar, la copa Interresidències seria seva.

Quan el Jeff, l'Erik i la Gina tornaven cap al menjador, es van confessar que estaven preocupats pel què acabaven de sentir.

-Ho hem d'investigar!- Va dir la Gina convençuda.

-Però si no sabem ni quí ho deia ni de què parlaven...- Va dir el Jeff.

-He vist alumnes entrar a aquella aula i eren tots de Slytherin.

-D'acord. I?

-Coi, doncs que per si no ho recordes, tots els servidors de l'Innominable anaven a Slytherin!

Era ben bé el primer cop que l'Innominable sortia en una conversa seva. El Jeff va esbufegar i va posar cara de cansament.

-Però per què carai vols que ens fiquem en un merder com aquest si no sabem ni què passa?

-Home, creus que la McGonagall ens creurà? Pensarà que ens volem fer veure o que els la tenim votada als de Slytherin!

Mentrestant, l'Erik anava mirant la discussió entretingut. El Jeff i la Gina van seguir discutint en veu baixa mentre anaven tirant a dinar al Gran Saló. Tot i que en el fons pensava que la Gina podia tenir raó i que els de Slytherin podien estar tramant alguna cosa, ell no volia problemes i sabia que si passejava pels passadissos a la nit s'arriscava a que algú el trobés, i que si es ficava amb algú de cinquè o sisè acabaria malparat. Quan baixaven una escala, es van creuar precisament amb el Filch que remugava alguna cosa sobre una plaga de cucbruts al tercer pis, i sobre penjar d'algun lloc a uns alumnes de Hufflepuff.

-A més- va dir el Jeff, buscant algun argument per no preocupar-se per la conversa que havien sentit- només són vint i els professors i alumnes de cursos alts els podrien aturar si fessin qualsevol bestiesa. A més, què vols que facin? Si potser només parlaven sobre fer alguna broma i han dit allò del Filch per dir-ho i prou!

Tot i que el Jeff no les tenia totes...


*****

Què us sembla? "Se va a abé un foyon" o "noh etan engañando"? xD


Llegit 627 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)