La vida continua - El barret que tria
AvatarEscrit per safrerut
Enviat el dia 22/07/2009 a les 14:55:05
Última modificació 22/07/2009 a les 14:55:05
Tots els capítols de La vida continua
Pròxim capítol >


El barret que tria

-Merryl, Jeff.

El noi escanyolit d'ulls i cabells castanys va avançar d'entre el grup d'estudiants. La directora d'aspecte molt sever que els havia donat la benvinguda li va posar el Barret que Tria al cap. El Jeff va sentir una veueta que li deia: "Hummmm... El teu també sembla un cas complicat... Ets més aviat mandrós... Per altra banda, ets astut, coratjós i sobretot t'agrada saber... Així doncs, Slytherin, Gryffindor o Ravenclaw... Oh, però veig que és clar que el que més aprecies és el coneixement. Així doncs, no hi ha dubte que has d'anar a Ravenclaw". El nano va sentir com la darrera paraula també ressonava per tot la sala. Una de les taules va començar a aplaudir i ell s'hi va dirigir. Va mirar un moment amb tristesa a les altres tres taules, on tres amics seus havien anat a parar, però també n'hi tenia dos a la de Ravenclaw, així que ràpidament se li va passar. Al cap i a la fi, ja podrien parlar després. Mentre la directora McGonagall cridava la següent, es va asseure al tamboret al costat del seu amic, en James Freeman, mentre altres nois i noies de cursos més alts li donaven copets a l'espatlla i li dirigien comentaris de benvinguda.

Més tard, la tria es va acabar i de sobte a la taula van apareixer una sèrie de plats deliciosos que van deixar bocabadats als de primer, tot i que després de tots els nervis que havien arribat a passar durant el viatge, deguts a l'expectació per com seria Hogwarts, la presència imponent del guardabosc mig-gegant (Hagred? Hargid? Herrag?) durant el seu viatge en barca, que el calamar gegant que habitava al llac tingués gana i als nervis per veure què decidia el barret que tria; no van trigar a llençar-se amb avidesa sobre els plats.

Hi havia una cosa, però, que intrigava als de primer en general. L'escola semblava a mig construir. Sabien el terrible combat que hi havia hagut l'any passat entre els professors i altres mags de hogwarts contra els cavallers de la mort que seguien a l'Innominable. Suposaven que aquell combat havia fet estralls a l'estructura del castell. Però,perquè no reparar-lo? Quan en Jeff va mirar als seus companys de Ravenclaw, va veure que parlaven del mateix. Així que els qui havien presenciat el combat tampoc ho sabien. Ah, però el menjar ja s'acabava i la professora de rostre sever (McGogan? McGollagan? McLogan?) s'aixecava per fer un parlament.

-Alumnes... Gràcies. Aquest és el primer any, i no sé si l'últim, que ocuparé la cadira de directora d'aquest escola, i en primer lloc vull donar la benvinguda als joves de primer, als que espero que poguem acollir a qui com si fos casa seva. Però avui vull recordar a la persona que hauria d'estar aquí fent aquest discurs. Els alumnes de cursos més avançats el recordaran, i els altres segurament n'hauran sentit a parlar i molt. El seu nom era Albus Dumbledore, i va morir de la mà d'una persona a qui durant mesos tots vam odiar, a qui li havia tocat assumir el paper de persona dolenta, per encarrec de'n Dumbledore propi. Albus era un director afable, es preocupava pels problemes dels seus alumnes, si algú li demanava consell, li en donava. Probablement ha estat el millor director que mai hagi tingut Hogwarts. No m'allargaré més, perquè el seu funeral va ser fa un any i tres mesos i les paraules de comiat es van pronunciar aleshores. Només volia fer constar, sobretot als de primer i segon, qui i com era Dumbledore. Pel que fa al curs que ara comença, prego que donem la benvinguda a n'Albert Rinxera, que ocuparà el lloc de professor de Defensa contra les forces del mal, i a n'Agustí Parpir, que serà el nou professor d'Història Màgica, després que el professor Bins presentés la seva dimissió aquest estiu.

Allò va animar molt als alumnes veterans, que havien hagut de sofrir molts cops les interminables classes del professor fantasma Bins. De fet, la Conselleria havia fet notar que el nombre d'estudiants provinents de Hogwarts que havien començat la carrera d'Història als diferents Acadèmies superiors de màgia d'Europa havia baixat en picat des de la incorporació del professor Bins. La directora McGonagall va continuar.

-També us vull fer notar que l'encarregat de manteniment, el senyor Filch, té prohibits els articles de "Bromes dels Bruixots Bessons" i que si a algú se l'enxampa amb un d'aquests artilugis, suposarà un càstic i descompte de punts per a la seva residència. Res més, doncs, acabeu de sopar de gust.

Després de sopar, la monitora de Ravenclaw, una noia rossa amb la mirada una mica perduda i cara de somniatruites els va conduir a la sala comuna i els va explicar com hi havien d'entrar:

- Les altres portes de les sales comunes necessiten una contrassenya per poder-hi accedir. Ravenclaw, en canvi, és la residència dels intel·ligents, així que us haureu d'exprémer el cervell per entrar.

L'anterior quadre de la porta de Ravenclaw havia resultat esquinçat durant la batalla, així que l'havia substituit el retrat d'un nen d'uns deu anys de cabell negre, ulleres rodones. I una marca extranya al front que no s'acabava de veure bé perquè els cabells la hi tapaven. El retrat va fer una pregunta d'enginy a la Luna, que va respondre a la perfecció. La porta es va obrir. El Jeff i els seus dos amics, la Gina i l'Erik, van mirar meravellats la majestuosa estàtua de la Mari Pau Ravenclaw. Al cap de pocs segons, va irrompre a la sala una figura transparent que volava.

- Salut a tots, jovenalla de primer! Soc la Dama Grisa, la fantasma de Ravenclaw! Espero que us ho passeu bé aquí, i sobre tot que aprengueu molt!

La Luna va comentar amb una amiga el bon humor de la Dama, segurament atribuïble a que ella havia ajudat a destruir a Lord Voldemort. Va contemlat mig divertida mig entendrida els petits de primer que miraven molt sorpresos a la figura fantasmagòrica.

Poc després, els tres amics parlaven. Com que s'havien conegut a l'únic compartiment que quedava lliure del Hogwarts Express no sabien ben bé res dels altres. La Gina, a qui semblava que li agrada ser la capdavantera de qualsevol cosa va començar explicant

-Doncs Els meus pares són mags i els meus avis muggles. El meu pare treballa des de fa dos mesos a la Conselleria, després dels problemes que hi ha haver amb l'Innominable van fúmer fora un munt de gent... Ara treballa al departament d'Educació.

-Apa! Així tu deus tenir el curs assegurat!No home, ell només és un dels que revisa els millors exàmens MAG i fa entrevistes als qui l'any passat van treure millors notes.

-I la teva mare?

-Bé, a ella els estudis a Hogwarts no li van anar mai gaire bé i sempre ha anat d'un lloc a l'altre, però ara s'ha posat a treballar per la modista, Madame Malkin, que com que té molta feina agrairà un altre parell de mans. I tu, Jeff?

-El meu pare és muggle i la meva mare bruixa, però ell n'està encantat, de tot això del món dels bruixots... Es va interessar molt pels llibres i li encanta parla de màgia amb la meva mare. Al món dels muggles és periodista d'esports. La meva mare és teòrica de la màgia i ha escrit diversos tractats. I tu, Erik?

-Doncs els meus pares són muggles i es dediquen a vendre fruita, perquè són d'un poble petit del sud de Gal·les.

Van estar xerrant una estona més sobre les classes que els esperaven. Com tots els alumnes, esperaven amb impaciència que arribés la classe de defensa contra les forces del mal. A l'Èrik ,però també li feia molta il·lusió la classe d'història. Segons va explicar als seus companys, era una cosa que l'apassionava. En aquell moment, quan la conversa cada vegada tirava cap a temes més banals, el professor Flitwick va entrar i va penjar un cartell, que deia:

"Si t'agrada el quidditch però no hi jugues bé o no has entrat a l'equip, l'escola busca un comentarista per als partits. Hi poden entrar alumnes de tots els cursos. Des de fa trenta anys..."

En Jeff no va llegir res més. La Gina es va adonar de la seva expressió i li va endevinar el pensament.

-Ens has dit que el teu pare és periodista esportiu, oi?

Tot i que li feia una mica de vergonya parlar en públic, va decidir que s'hi presentaria. El periodisme sempre l'havia atret. Sovint escoltava els partits de quidditch a la radio i n'era un fanàtic. Recordava partits sonats, com quan la sel·lecció d'Andorra va guanyar per tres-cents deu a vint contra la Italiana, que l'any anterior havia aconseguit el campionat. Prenia exemple dels locutors de radio més famosos, i a més tenia la sort que un nano que estudiava periodisme, en Lee Jordan, era conegut seu i li explicava coses de l'ofici tot sovint. Durant tota l'estona que quedava abans d'anar a dormir, van parlar de qualsevol bestiesa, però hi va haver un tema que no es van atrevir a tocar, cap dels tres: l'Innominable. La mare de'n Jeff, que havia anat a Gryffindor, havia estat atacada més d'un cop per cavallers de la mort per la residència on havia estudiat i per que s'havia casat amb un muggle. En Jeff sospitava que ell també havia estat atacat pero al seva mare li havia fet algun conjur perquè ho oblidés. En tot cas, tots tres havien passat molta por els darrers tres anys. Potser algun dia en parlarien. Quan va arribar l'hora d'anar a dormir, es van acomiadar i l'Erik i en Jeff van començar a tirar cap a la seva habitació. Allà van conèixer l'Andrew, el Sean i el Maurice, els altres nois de primer de Ravenclaw d'aquell any. En Maurice era nadiu de França, però els seus pares es van mudar a Anglaterra feia tres mesos. Parlava un anglès correcte i fluid. L'Andrew era força trapella i va ensenyar als seus companys el que havia comprat a la gran botiga de la Ronda d'Alla, Bromes dels Bruixots Bessons.

-Ei, però si la directora ens ha dit que esta prohibit dur-ne...- Va dir en Sean.

-Bah home, només són caramels vomitoris. Estic pensant de donar-n'hi un a alguna noia de Slytherin...

Els cinc van riure i van seguir xerrant força estona, fins que van decidir anar a dormir per estar frescos el primer dia de classe.

Lluny d'aquest ambient de banalitat i alegria que inundava totes les sales comunes, la directora McGonagall va ordenar alguns pergamins. Tot i que ja havia exercit de directora en funcions a vegades durant alguna absència del director Dumbledore, la burocràcia que suposava la direcció d'una escola se li seguia fent massa grossa. Va pensar que ja s'hi acostumaria amb el temps. Havia d'enviar notes a la conselleria, redactar informes de l'estat de l'escola, treure arxius vells, repassar el temari i els currículums dels professors... Va trobar el document on havia apuntat quants alumnes anaven a cada residència. Aquell any, nou alumnes havien anat a Ravenclaw, vuit a Gryffindor, onze a Hufflepuff i sis a Slytherin. El va deixar sobre una pila de papers. Després va veure els currículums dels professors Albert Rinxera i Agustí Papir. El professor Rinxera era un aprenent d'auror a qui agradava molt ensenyar, mentre que el professor Papir portava temps ensenyant Història de la Màgia a Eton, l'escola dels fills de reis, fins que es va cansar de que la gran majoria d'ells no respectessin res, així que va sol·licitar la plaça lliure que hi havia a Hogwarts.

Estar ocupada en coses tant poc importants, comparades amb el que havia viscut durant els darrers anys, li va fer venir al cap un munt de cares d'alumnes, amics o coneguts que havien mort durant la batalla contra el senyor de les forces del mal. Alastor Murri, Fred Weasley, Remus Llopin, Albus Dumbledore, Pau Parra... Sense cap mena d'ordre, moltíssimes cares més li anaven passant pel cap. El retrat que tenia darrera seu, d'un director de nas tort, ulleres de mitja lluna, barba llarga i somriure afable li va dir:

-Sigui forta, Minera, tota la gent que ha marxat ja no tornarà.

-Em faria falta molta més feina que no pas ser directora d'una escola, per estar prou enfeinada per no pensar en tot això.

-No li he dit pas que no hi pensi, tots som (o érem) humans, però si deixa que aquests records la consumeixin... La destruiran.

-Suposo que té raó, Albus... Com sempre.

El retrat es va regirar, afalagat. Però era cert, pensava la professora McGonagall, la batalla contra Voldemort s'havia acabat. Ara, la vida continuava.


Llegit 865 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 22/07/2009 a les 16:51:06
    #19013He escrit 10 fanfics amb un total de 162 capítols

    M'agradaaaa!

    Wenu re q espero que aquesta vegada no te l'esborrin!

    Continua aviat!

    1 pto

    Marta

    PD: Per ceert, si en algun moment t'avorreixes i no tens res a fer, passa per les meves ff i llegeix!!




  • AvatarAgatha Black (Moderador/a FF)Enviat el 22/07/2009 a les 20:17:45
    #19016He escrit 8 fanfics amb un total de 197 capítols

    Que macooooooo!

    Wow, és preciós. M'ha agradat tant que ni tan sols no criticaré que els protas siguin de Ravenclaw (no trobes que Gryffindor és una opció molt més bona?? Res, no em facis cas, que estic xalada!)

    JO TAMBÉ EM DIC GINA!!!

    Jaja, ja està, és que m'ha fet gràcia.

    Segueix molt aviat, ok? Que té una pinta genial, molt dramàtic, de veritat!

    G.




  • AvatarsafrerutEnviat el 22/07/2009 a les 21:26:12
    #19017He escrit 1 fanfics amb un total de 5 capítols

    Home Gina, és que que fossin Gryffis seria una opció molt suada xD Per això vaig decidir posar-los a ravenclaw.

    Gràcies pel comentari, ja tinc el segon capitol escrit i el cterer a mig escriure. ;)