*Un cap de setmana amb els meus sogres* - 3 - Preparació d'una barbacoa?
AvatarEscrit per nathalilupin
Enviat el dia 10/07/2009 a les 17:51:35
Última modificació 10/07/2009 a les 17:51:35
Tots els capítols de *Un cap de setmana amb els meus sogres*
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


3 - Preparació d'una barbacoa?

Hola!!
Tercer capítol d'aquesta història, no és original meva sinó és traduida (amb el seu permís) de la original de Yare que podeu trobar juntament amb d'altres a la pàgina www.fanfiction.net
Doncs per sort o per desgracia votre com que estic de vacances i tinc molt de temps perquè fins l'agost no marxo he pogut acabar la traducció així que cada dos tres dies o quan vulgui jo penjaré un capitol.
Gràcies de part meva i de la Yare a:
ginny loovegod
ivi_potter
marta_ginny
porcupintí-na
per deixar un comentari a l'anterior capi. Sense res més a dir us deixo amb el capi.


3- Preparació d'una barbacoa?

Quan en James va sortir dels seus pensaments, el senyor Evans ja no es trobava a l'habitació. La Lily va sortir de sota el llit i es va acostar al seu xicot amb un somriure en el seu rostre.


- El meu pare és únic - va dir la Lily mentre s'asseia sobre el llit de James


- Encara sort - va murmurar en James


- És un cel - va afegir la pèl-roja - Mira que venir per a comprovar que estaves bé. Això no ho fa qualsevol. Es nota que ja et té com un més de la família.


- Sobretot això - va dir en James sarcàstic - Per si no t'has adonat, m'ha amenaçat!


- Que va! Ho hauràs interpretat malament - va defensar la Lily


- Creu-me, no tots els dies t'adverteixen amb que et pots quedar sense les teves parts baixes - va contradir en James convençut- Això era una amenaça, i en tota regla.


- Estàs paranoic - va dir la Lily molesta - Com pots dir això del meu pare després de tot l'esforç que està fent perquè us porteu bé?


En James la va mirar incrèdul però la Lily, en comptes de tirar-li quelcom en cara, va canviar la seva expressió de molèstia per una de dubte.


- Encara que ara que ho dius, pot ser que estigui una mica alterat, sinó recordo malament s'ha deixat la medicació a casa i això li produeix un canvi d'humor dràstic i fins i tot pot ser una mica violent - va explicar la Lily


- Medicació! - va exclamar en James aterrit-


"Els meus pitjors malsons, després que Lily m'abandoni per l'Snape, s'estan complint!" va pensar.


Però els riures de la Lily van interrompre els pensaments de James.


- De quins rius? Això és molt seriós - va dir en James convençut - Me'n vaig a Londres, he de portar la medicació del teu pare pel bé de tots.


"Sobretot pel meu bé i el del meu entrecuix" va pensar el jove.


- Lily deixa ja de riure - va ordenar en James ja ofès


- És que... si veiessis... la cara que... que has posat - va aconseguir dir la Lily


- Quina cara vols que posi! M'estàs dient que el teu pare es medica i que sinó ho fa pot ser violent i per si no ho has notat jo sóc el seu pròxim objectiu! - va recordar "molt amablement" el jove Potser - Lily... Et trobes bé?


La pèl-roja el va mirar uns instants per a després tornar a riure, però aquesta vegada en James no solament ofès sinó també molest i espantat, va tapar la boca de la noia amb una de les seves mans per a evitar que fes més soroll i tornessin a rebre visita.


- No facis soroll - va demanar en James - I si ets tan amable, quan et calmis, m'expliques que és el que passa perquè començo a pensar que en realitat això és un psiquiàtric i no una casa de camp.


- Que ingenu ets - es va limitar a dir la Lily


- Oh! Gràcies - va contestar el jove Potter irònic- I ara, per si no fos poc, m'insultes. Això si que és un cap de setmana complet. Primer la meva xicota m'arrossega fins al que ella diu que és una casa de camp. Després fico la pota fins al fons amb els meus sogres. En tercer lloc, i no per això menys important, el meu estimat sogre m'amenaça amb fer ús de les estenalles que té per a la barbacoa. I seguim amb els insults de la meva xicota. Què més em pot passar?


La Lily es va acostar a James, va envoltar el coll d'aquest amb els seus braços i va petonejar els seus llavis dolçament per a després abandonar l'habitació deixant a un jove sorprès.


- I ara m'ignora - va murmurar abatut per a després estirar-se sobre el llit - En Sirius té raó, les dones haurien de venir amb un llibret d'instruccions.


Per uns escassos minuts, al recordar a en Sirius va oblidar totes les seves preocupacions. Aquesta mateixa tarda, havia pogut parlar amb ell a través del telèfon que els senyors Evans tenien al saló i, encara que aquest deia que no li afectava en absolut que la Katrina refés la seva vida, no li havia fet gens de gràcia assabentar-se que ja li havien pres el seu lloc en el cor de la jove Turner.


 

(Flash Back.)


Definitivament la situació no anava bé. El senyor Evans havia començat amb el seu interrogatori i en James no sabia que respondre. Si responia una cosa, dolent, i si responia una altra, pitjor, ja que en Frank Evans sempre trobava la seva part negativa fins i tot on semblava no ser-hi. Necessitava un respir, i amb l'excusa que havia de sortir a prendre l'aire, va agafar el telèfon del menjador i va trucar a en Sirius.


"Sort que la meva xicota és d'origen muggle" va pensar.


- Bona tarda, si ets un amic i vols parlar amb en Sirius Black, premi un, si ets una admiradora premi dos, si ets alguna de les noies amb les quals he sortit i vols repetir, premi tres, si ets alguna noia a la qual jo hagi deixat i li hagi dit que no vull veure-li el pèl, no premi cap, si ets en Quejicus Que fas trucant pèl greixós! I si ets...


- Sirius! - va cridar en James - Para de dir tonteries!


- Ah James, ets tu - va contestar el jove Black - Què fas trucant? No se suposava que hauries d'estar parlant divinament amb els teus sogres?


- Així hauria de ser - va reconèixer en James - Però creo que el que va dir la Katrina era cert. Es podria dir que el senyor Evans és una mica protector. Crec que no sortiré sencer d'aquí.


- Al menys surts, que ja és sort - va apuntar en Sirius - Llàstima que només puguem fer ús del teu testament si estàs mort


- Sirius! - va exclamar en James fingint estar ofès.


- Segur que no posava cap lletra petita o alguna cosa que permeti quedar-me amb la teva capa i escombra si perds alguna extremitat del cos? - va preguntar en Sirius innocent.


- No, em vaig assegurar abans de signar-ho - va contestar en  James fingint orgull.


 - Això em passa per buscar-me amics gairebé tan intel·ligents com jo! - va bromejar en Sirius.


- Està clar que la modèstia és la teu fort - va comentar en James sarcàstic.


- Sí, és una de les meves virtuts - va continuar en Sirius


- I digues-me... Què vols?


- Escapar-me d'aquí - va contestar en James-


- Una fugida, m'agrada - va murmurar en Sirius - Alguna idea?


- Més o menys - va contestar el jove Potter-


- T'escolto - va dir en Sirius posant tota la seva atenció


- És molt simple - va comentar en James - Tu vas a Hogwarts, agafes un hipogrif i véns aquí i em rescates. A que és perfecte?


- Si, però té un petit error - va contestar en Sirius - Bé, varis.


- A si... Quins? - va preguntar en James interessat.


- El petit detall que jo hagi de robar un hipogrif i haver d'enfrontar-me al teu sogre - va respondre en Sirius.


- No robaràs un hipogrif, vas ha requisar un hipogrif - va aclarir en James - O ha prendre'l prestat, com vulguis.


- I per què no agafes el teu cotxe com a mitjà de fugida? Seria menys complicat - va proposar en Sirius.


- Perquè és possible que el senyor Evans m'hagi tallat els frens - va dir en James amb naturalitat.


- Això seria propi de Quejicus! Però el teu sogre? - va dir en Sirius incrédul.


 - Creu-me seria capaç. - va contestar en James segur de les seves paraules - Llavors que... M'ajudes?


- Saps que sempre t'ajudo, però he quedat - va dir el jove Black una mica avergonyit - Però estic segur que és millor que et quedis allà, segur que al final us portareu bé.


- El que passa és que tu vols fer ús del meu testament - va concloure en James fingint estar ofès - Mal amic.


- Aquest és un motiu - va confessar en Sirius seguint-li el joc al seu amic - Però no t'ho prenguis a pit, no és gens personal.


- Uff, ara em quedo molt més tranquil - va contestar en James i després posar-se a riure - I digues-me... Qui és la desgraciada, vull dir, afortunada?


- Molt graciós Potter - va dir en Sirius sarcàstic - Doncs que sàpigues que l'afortunada és la Nataly Grey.


- La Slytherin? La teva ex-xicota? - va preguntar en James sorprès - La qual tant odia a la Katrina i viceversa?


- La mateixa - va afirmar complagut.


- Pensava que lo vostre havia acabat per a sempre - va confessar en James- Després del que et va fer vas dir que no volies saber res d'ella.


- He canviat d'idea - es va limitar a contestar


- Espera, tu això ho fas per la Katrina - va deduir en James - Vols donar-li gelosia.


- Què! - va exclamar en Sirius una mica avergonyit - No!


- I que millor que amb la seva enemiga - va continuar.


- James, estar en aquesta casa t'està afectant al cap - va comentar en Sirius comprensiu.


- Confessa Sirius, encara t'agrada la Katrina.


- És clar que no! Jo surto amb la Nataly perquè està molt bé i tinc ganes de passar una nit amb ella - va mentir el jove Black.


- De totes maneres, el teu pla no funcionarà - va afegir en James desanimat.


- Perquè? Vull dir... Quin pla?.


- Aquesta tarda, quan he anat a recollir a la Lily, m'ha obert la porta un noi que té més o menys la nostra edat. Al principi he pensat que m'havia equivocat d'edifici, però quan ha sortit la Katrina, amb una simple tovallola, he arribat a la desagradable conclusió que no - va explicar en James-


- Espera un moment! M'estàs  intentant dir que la Katrina té xicot? - va preguntar en Sirius començant a molestar-se.


- Home, xicot, xicot  no ho sé, l'única cosa que puc dir-te és que pel que sembla van a passar la nit junts i la Katrina no és d'aquestes - va opinar en James - Ha d'haver-hi quelcom vulguem o no.


- De totes maneres, a mi em dóna igual - va mentir en Sirius - Pot sortir amb qui vulgui.


- Ja és clar - va contestar en James sarcàstic.


Van romandre uns segons en silenci cadascun pensant en els seus respectius problemes, fins que en James va parlar.


- I que fem? - va preguntar.


- Què hem de fer? Res, ja t'he dit que em dóna el mateix - va contestar en Sirius una mica alterat.


- No em refereixo ha això - va aclarir el jove Potter - M'ajudaràs o què?


- Ajudar-te a què? - va preguntar en Sirius desconcertat.


- Gens, deixa-ho - va contestar en James resignat- Si ho sé no t'ho explico. Sempre que entra la Katrina en una conversa se't oblida la resta.


- Deixa de dir tonteries Forcat - es va limitar a dir en Sirius.


- Bé, et deixo, no sigui que el senyor Evans m'enxampi trucant sense permís - es va acomiadar en James-


- Propi de tu - va comentar en Sirius rient - Sort.


- Gràcies.


(Fi Flash Back)


 

Sort. Això era precisament el que necessitava i del que mancava. L'ajudeu d'en Sirius havia estat nul·la, encara que també era normal després de tot ell també tenia els seus propis problemes. Així que l'ajuda perfecta, no podia ser altre que Remus.


 

(Flash Back)


En James va penjar el telèfon i va observar el saló detingudament. Pel que semblava els senyors Evans i la Lily encara estaven a la cuina així que podia tornar a utilitzar el telèfon sense cap problema.


"Aquesta vegada trucar a en Remus, segur que el si que m'ajuda"  va pensar.


- Digui - es va escoltar una veu després del telèfon.


- Necessito la teva ajuda Llunàtic - es va limitar a dir en James com a salutació - T'he dit el bé que t'està aquesta tallada de cabell?


- Oh no! Quan comences així dolent i el que em diguis després pitjor - va tallar en Remus.


- Segur que ara lligues fins i tot més que en Sirius A que sí? - va continuar el jove Potter.


- James - va tornar ha interrompre el seu amic.


- A més, sempre he dit que ets el més intel·ligent dels tres i que... - va seguir.


- James! Què vols? - va tallar en Remus.


- Bé, la veritat és que... - va començar el jove Potter.


- Deixa'm endevinar, vols escapar-te de casa dels teus sogres - va dir en Remus amb falsa sorpresa


- Home, així sona un poc malament però mirant-ho des del meu punt de vista, sí, això és el que vull - va confirmar en James - T'importaria anar a Hogwarts  prendre prestat un hipogrif  i venir a rescatar-me?


- Per què no t'apareixes i acabes abans? - va proposar en Remus.


- Ostia, no ho havia pensat - va confessar en James avergonyit - Jo és que sota pressió no funciono.


- De totes maneres James, jo crec que hauries de quedar-te - va opinar en Remus - Són els teus sogres i vulguis o no si lo teu amb la Lily va de debò arribareu a ser família i millor dur-se bé que malament.


- Està bé, està bé - va sospirar en James resignat.


- Bueno, espero que no t'importi però he de penjar, és que he quedat i tinc una mica de pressa - va dir en Remus una mica avergonyit.


- Molt bonic! Jo aquí sofrint i vosaltres de festa - va exclamar en James fingint indignació - I us considereu els meus amics?


- Exagerat que parles com si t'estiguessin matant - va dir en Remus per després riure - Segur que no n'hi ha per tant.


- Ja m'agradaria veure-us a vosaltres en la meva pell - va comentar en James - Bé, adéu i sort amb la teva cita.


- Sí, i la tu sort amb el teu sogre - va dir en Remus abans de penjar - I que no se't oblidi! El valor del Rondador!


En James també va penjar el telèfon per a després somriure.


"Si, El valor del Rondador" va pensar.


Però uns passos van interrompre els pensaments de James. El senyor Evans l'observava des de la porta del menjador.


-         Encara he de preguntar-te un parell de coses... Seguim? - li va preguntar el senyor Evans encara que més aviat semblava una amenaça.


"Que he fet jo per a merèixer això?"  això va ser en l'últim que va pensar en James abans d'embarcar-se en un interrogatori que duraria la resta de la tarda.


(Fi Flash Back)

 

"Ni els aurores ho haguessin tiro millor" va pensar en James.


Si és que quan el senyor Evans es proposava de treure-li la informació a algú ho feia. Era tan persuasiu com la seva filla. Però encara que el jove Potter s'havien obstinat a vèncer al cansament, a poc a poc va anar tancant els ulls i quedant dormit mentre el seu inconscient repetia una vegada i una altra:


No em fregiran en la barbacoa de matí




Espero que us hagi agradat, i no ho oblideu deixeu comentari

nathalilupin


Llegit 1008 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)