*Un cap de setmana amb els meus sogres* - 2 - Benvinguda
AvatarEscrit per nathalilupin
Enviat el dia 04/07/2009 a les 14:39:02
Última modificació 04/07/2009 a les 14:39:02
Tots els capítols de *Un cap de setmana amb els meus sogres*
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


2 - Benvinguda

Hola!!!

Bé, després de començar aquesta nova fic que no és original meva sinó que és traduida de la fic de la YARE, amb el seu permís, tot s'ha de dir he aconsegit traduir una altre capi i aquí us el deixo. S'ha de dir que si voleu llegir aquesta o altres històries de la Yare les podeu trobar a www.fanfiction.net.
Després d'això gràcies a:
ginny loovegod
Costa
marta_ginny
ivi_potter
per deixar un comentari a l'anterior capítol. Ara sí, aquí teniu el capítol nou. Si hi ha errors en la traducció perdoneu.

2- Benvinguda

A les quatre aproximadament en Remus Llopin, un dels millors amics d'en James i en Sirius i que ja estava informat del que passava gràcies al segon, va arribar al pis dels dos joves, on va ser rebut amb abraçades i fingida tristesa com si mai més anessin a tornar-se a veure.


- He posat en el testament que a tu et deixo la meva col·lecció de llibres de Defensa Contra les Forces del Mal, part de la meva cambra de Gringotts i el meu petit rebost de xocolata - El va informar en James, mentre mostrava a en Remus un tros de pergamí que sostenia en la mà - I a en Sirius la meva capa d'invisibilitat, altra part de la meva cambra de Gringotts i la meva fabulosa escombra.


- Si no et mata el pare de la Lily m'avises i et mato jo - Li va demanar en Sirius, revisant el tros de pergamí en el qual suposadament estava escrit el testament.


- Creo que esteu traient les coses un poc de polleguera - va opinar en Remus, amb un somriure confiat malgrat que en el fons no creia gens del que estava dient - Estic gairebé segur que la Katrina només et va dir això per a espantar-te.


En Remus era un jove alt, però no tant com en Sirius, prim, amb el pèl color castany clar i uns ulls color mel molt semblant al daurat. Es caracteritzava perquè generalment era calmat i des de sempre l'havien considerat el més assenyat dels quatre rondadors, que així era com es feien dir a Hogwarts.


- I si aquest és el cas, cosa que dubto, Com he d'actuar? - va preguntar en James, mentre caminava d'un costat per a altre nerviós.


- Podries començar amb un "Senyor Evans gràcies per aquesta invitació, tenia moltes ganes de presentar-me" o també, "Senyora Evans que bella que està, sens dubte ja se de on va treure la Lily tanta bellesa" - va proposar en Sirius, satisfet- Què us sembla?


- És massa típic - va objectar en Remus, negant amb el cap


- A més, no sé d'on haurà tret la bellesa la Lily, però lo del seu pare? No sé, en James és molt expressiu i es notaria que està mentint. El que menys vols Forcat des que vas sortir de Hogwarts és conèixer al pare de la Lily.


- Doncs que parli l'expert - va protestar en Sirius, ofès.


- Crec que hauries de dur algun regal per als seus pares, com per exemple un ram de flors per a la mare de la Lily i per al seu pare - va proposar en Remus, mentre començava a obrir una caixa de bombons que havia comprat d'un supermercat muggle - No sé.


- I per al Senyor Evans una caixa de bombons - va dir en James de sobte.


- Bona idea - va aprovar en Remus animat, sense adonar-se que els seus dos amics miraven la seva caixa de bombons amb un somriure psicòpata.


- Ets un geni Llunàtic! - va exclamar en James, prenent-li la caixa de bombons davant la sorpresa del noi.


- Eh, aquesta és meva! Compra't una altra!


- Va per favor, per favor, per favor - va  demanar James amb els ullets d'òsset amorós que sempre posava en Sirius quan volia aconseguir alguna cosa - És qüestió de vida o mort.


- Eh, això solament ho puc fer jo! - va exclamar en Sirius, molest - A més, no saps fer-ho bé. És així.


En Sirius va mostrar de nou les seves tècniques de persuasió mentre James prenia nota en altre pergamí.


- I ara has de pestanyejar diverses vegades - explicava en Black- I començar a fer morros com si estiguessis a punt de plorar.


-...Fer morros - murmurava en James mentre escrivia en el pergamí.


- Perquè sembli més real imagina't que l'Snape es renta el cabell, i segur que plores de l'emoció - va dir en Sirius amb un somriure - I bé Llunàtic, Què has decidit?


En Remus, que havia estat atent als consells d'en Sirius per si alguna vegada havia d'utilitzar, va sospirar resignat i li va lliurar la seva preuada caixa de bombons a James.


- Està bé - Va accedir a contracor.


- Moltes gràcies! - Va exclamar en James, entusiasmat, abraçant la caixa de bombons contra el seu pit - Tindran un bon fus. En fi, jo m'he d'anar que he quedat a recollir la Lily a les sis, i ja m'estic retardant.


Van estar acomiadant-se diversos minuts ja que entre abraçada i abraçada murmurava coses com "Un plaure haver-te conegut" o "Espero que ens trobem en el més enllà" al que cert Black responia com "Doncs espera assegut perquè no tinc pressa en acompanyar-te" mentre que en Remus responia amb "Ja m'enviaràs una òliba si en l'altra vida no hi ha xocolata, ho dic per a dur-me provisions?.


Després d'aproximadament una quart d'hora, en James havia abandonat la casa per a anar a la recerca de la Lily.


- De debò creus que el que va dir la Katrina no era cert? - El va qüestionar en Sirius, molest.


- No, però a algú li tocava donar falses esperances- contestà en Remus, mentre s'encongia d'espatlles.


 

En James va entrar a un bonic edifici en el qual, llevat de la Katrina i la Lily, només vivien muggles. Encara que la seva xicota vivia a la quarta planta, va preferir pujar per les escales a prendre l'ascensor ja que no feia molt havia sofert un petit contratemps juntament amb en Sirius i encara no acabava de confiar en aquest aparell.


Va tocar el timbre i la porta va ser oberta per un jove alt, molt atractiu, amb una cabellera castanya que li arribava per sobre de les orelles, uns penetrants ulls blaus que cridaven l'atenció de qui els veia. El jove li va somriure i en James va mirar el número de la planta i de la porta "No m'hauré equivocat d'edifici" - va pensar.


Però els seus dubtes es van dissipar quan la Katrina va aparèixer al rebedor amb una petita tovallola que tan sols cobria l'imprescindible del seu cos.


- Hola James - El va saludar - Veig que al final t'has decidit a venir.


- Ja veus - va contestar el jove Potter, interrogant a la noia amb la mirada.


- Bé, jo me'n vaig al saló que aquest cap de setmana tinc el pis només per a mi - Va cantussejar, ignorant la mirada que podia llegir-se en els ulls d'en James - Bona sort. Anem Àlex?


- És clar - va assentir l'al·ludit, fent un gest amb el cap al noi d'ulleres - Adéu.


Els dos joves es van dirigir al saló mentre James els mirava enfadat. "Quan se n'assabenti en Sirius" va pensar. Als pocs segons, la Lily va aparèixer radiant amb diverses maletes en les seves mans.


- I això? - Va inquirir en James, sorprès, assenyalant les maletes de la jove.


- El meu equipatge - va respondre la Lily, radiant de felicitat - Ens en n'anem ja?


- Si no hi ha més remei - va murmurar, resignat- Vull dir, és clar, estic desitjant arribar - va rectificar al veure la mirada fulminant de la pèl-roja.


- Katy! Tornaré el diumenge, vés amb compte amb la casa!


- La va advertir la Lily, maliciosa - I "cuidadito" amb el que fem!


- Tranquil·la Lil, em portaré bé! - va contestar la Katrina des del saló, deixant anar una riallada - O ho intentaré!


 

La jove parella va abandonar l'edifici per a muntar en el cotxe d'en James i posar-se en marxa per arribar com més aviat millor, segons la Lily. Portaven ja més d'una hora en la carretera, ja que anaven a trobar-se amb els pares de la pèl-roja en la casa on passarien el cap de setmana; i en aquest temps en James s'havia imaginat milers de formes de lliurar-se de la trobada en l'últim moment. Entre elles es trobaven la possibilitat de ser raptat per membres del Ministeri de Màgia o per la policia muggle, i ser empresonat a Azkaban o a la presó muggle el temps necessari per a lliurar-se d'aquest cap de setmana. Però sense oblidar la més probable de totes, que en Sirius aparegués muntat en un hipogrif i se l'en portés lluny d'allí. Però clar que cap d'elles era possible.


- Ja falta poc - va comentar la Lily, interrompent els pensaments de James - Uns cinc minuts.


En James només va assentir i la Lily el va mirar entristida.


- T'agraeixo tot això - va dir, acariciant per uns instants la mà dreta del noi que descansava sobre el volant - Sé que véns en contra de la teva voluntat, però com sabràs, els meus pares són molt importants per a mi i necessito que els coneguis, sinó no t'insistiria d'aquesta manera.


- És que em fa por que no els sembli apropiat per a tu i em deixis - va confessar, una mica avergonyit.


- Jo no et deixaria, James - El va contradir la jove - A més sé que això no passarà, els cauràs molt bé. Ja ho veuràs.


- Això espero - Va sospirar, resignat.


- Ja hem arribat - va dir la Lily assenyalant a una gran casa


- És aquí.


- Tampoc podem confondre'ns, és l'única - va bromejar James, nerviós.


- Sí, tens raó, que ximple sóc - va dir, per a després riure - És l'única en cent metres a la rodona, pel que tot l'any està deshabitada aquesta zona menys quan vénen els meus pares.


En James va començar a treure l'equipatge del maleter i quan va agafar una de les maletes de la Lily, va haver de fer la inevitable pregunta.


- Què duus aquí, un cadàver? - Li va preguntar, sarcàstic.


- L'imprescindible - va respondre la jove entre riures.


En James també va riure però els seus riures es van apagar al adonar-se d'un petit detall. En la zona en la qual estaven podien enterrar un cadàver i per molt que els busquessin no ho trobarien.


Potser aquests pensaments van fer que, al veure al senyor Evans amb la seva esposa que havien sortit ha rebre'ls, hagués vist un somriure malèvol en el seu rostre; encara que en James va preferir pensar que això només era la seva imaginació que li estava jugant una mala passada. De l'única cosa que estava segur era que aquest cap de setmana seria un dels més llargs de la seva vida.


 

Duia ja quatre hores, tretze minuts i cinquanta, cinquanta-un, cinquanta-dos... En fi, massa temps en aquesta casa, ningú diria que aguantaria tant. En James mirava el sostre de la seva habitació pensatiu amb els seus braços darrera del cap en forma de coixí. Donava per segur que la senyora Evans s'havia dut una bona impressió d'ell, no obstant això el seu marit... més aviat tot el contrari. Des de que havia posat un sol peu en, com dir-ho, el seu territori, no li havia llevat l'ull de damunt.


Durant aquesta tarda, que a en James li havia semblat una eternitat, el senyor Evans aprofitava qualsevol moment en el qual es trobaven sols per a llançar-li petites indirectes, molt directes, al jove Potter, pel que aquest havia decidit no dormir en tota la nit, més aviat per a assegurar-se que en Frank Evans no entrava a la seva habitació amb unes estenalles per a castrar-lo. Però en James, no molt convençut de la seguretat cap a la seva persona, havia amagat la vareta sota el seu coixí per si arribés el cas que hagués d'utilitzar-la.


Estava tan immers en els seus pensaments que no es va adonar que la porta del seu dormitori estava sent oberta, fent un intens grinyol, per després ser travessada per una silenciosa Lily.


-         Lils, què hi fas aquí? - Va preguntar en James sorprès aixecant-se del llit - Torna a la teva habitació.


-         Necessito el meu petó de bona nit - va contestar la Lily d'una forma molt maliciosa que va fer oblidar a en James, per una mil·lèsima de segon, les seves preocupacions.


Es van anar apropant a poc a poc i quan ja podien sentir l'alè del altre, en James es va parar i va fer un petó a la galta de la jove que el va mirar sorpresa.


-         Ala, bona nit - va dir el jove Potter per a després agafar a la Lily del braç i arrossegar-la fins a la porta - Que descansis.


-         Però James... - va començar la pèl-roja cada vegada més estranyada per l'actitud del seu xicot


-         Silenci - va tallar el jove mentre s'acostava a la porta i intentava escoltar que passava a l'altre costat d'ella - Algú s'acosta.


-         Serà la meva mare o el meu pare que van a la cambra de bany - va comentar la Lily despreocupada


-         El teu pare? - va preguntar en James temorós - Amaga't a sota del llit de pressa!


La Lily, que ja començava a preocupar-se per la salut mental del seu xicot, es va amagar sota el llit del jove mentre aquest s'estirava sobre d'ella i fingiria estar dormit, encara que tenia ben subjecta la seva vareta sota el coixí.


La porta va començar a sonar donant a entendre que estava sent oberta per a després mostrar una figura entre l'ombra, similar a la del senyor Evans, que empunyava el que semblava ser un ganivet!.


En James, sense pensar-ho dues vegades, va saltar literalment del llit i, després de subjectar amb major fermesa la vareta, va murmurar el primer encís que se li va venir al capdavant.


-         Petrificus totalus!


El senyor Evans es va posar totalment rígid i va caure al terra fent molt de soroll.


En James va mirar al senyor Evans uns instants, però al no portar les ulleres, només podia veure una figura borrosa estirada al terra.


-         Lumus!

De la vareta d'en James va sortir un raig de llum que va il·luminar tot el cos immòbil del senyor Evans, que el mirava entre espantat i furiós, encara que més del segon. Em James es va fixar que el seu sogre aferrava una cosa en la mà dreta i va acostar més la seva vareta per a poder comprovar si era realment un ganivet. Però per a la seva sorpresa no podia ser altra cosa que...


-         Oli per a portes? - va murmurar en James confós mentre observava el tub d'oli.


Entre que tot estava fosc, el fet que no veia sense les seves ulleres, sense contar amb que la seva ment no parava de jugar-li males passades des que havien arribat a aquesta casa i que, casualment, el tub d'oli tenia una forma molt similar a un ganivet... era natural que James actués així no?.


"Ara si que sóc gendre mort" va pensar James "Demà em fregeixen a la barbacoa"


-         Oh disculpi, senyor Evans, no era la meva intenció - es va disculpar James, mentre feia el contraencanteri i ajudava a en Frank a aixecar-se - Volia quelcom?


"A part de donar-me un esglai de mort" va pensar per a si. "I tot per culpa de les pel·lícules muggles... Si és que veure Sicosis no ha estat bona idea"


-         He vingut ha fer un cop d'ull - va contestar en Frank per a després observar ràpidament l'habitació - M'ha semblat escoltar obrir-se la porta.


"Maleïda porta faré estelles amb ella!" va pensar el jove Potter


-         La meva esposa m'ha demanat que tirés desengreixador perquè poguessis sortir de l'habitació amb total llibertat sense haver de despertar-nos a tots, però creo que no - va explicar el senyor Evans amb una mirada significativa - Prefereixo tenir-te controlat, per que sinó ja saps Zas! Tu ja m'entens.


Amb un gest el senyor Evans havia deixat molt clar el que passaria sinó es "controlava" i en James només va poder assentir amb obstinació i empassar saliva d'una forma molt sorollosa.


"És la meva imaginació o se m'ha quedat la gola seca?" Es va preguntar a si mateix el jove. "Tal com estan les coses, millor no pregunto si puc anar a per un got d'aigua".


-         Recorda el que hem parlat abans - el va advertir el senyor Evans amb un somriure, segons James, d'un home no molt seré.


"Com si pogués oblidar-lo!" va pensar James sorprès "Estic ja traumatitzat amb això!"


 

(Flash Back)


Si en James es pensava que comprant-li un regal anava a estovar el cor del seu sogre, estava molt però que molt equivocat. Pel que sembla la caixa de bombons no havia tingut l'èxit esperat; en primer lloc, al senyor Evans no li havia fet gràcia que la caixa estigués oberta i encara que James s'havia excusat dient que no s'havia adonat i que demandaria al lloc on suposadament ell els havia comprat, aquest petit error li havia deixat com despistat. En segon lloc i no menys important, era que en Frank Evans era diabètic, petit error que la Lily s'havia oblidat d'esmentar. Després de les presentacions el senyor Evans s'havia ofert molt amablement a acompanyar a en James a la seva habitació mentre deixava clar que no dormiria en la mateixa que la seva filla mentre estiguessin en la seva casa.


-         Aquesta és la teva habitació - va dir en Frank mentre es paraven davant d'una bonica porta i l'obria per a deixar veure una petita habitació però encara així acollidora.


-         Gràcies - va contestar el jove Potter mentre deixava el seu equipatge sobre el llit.


El senyor Evans va entrar a l'habitació i va tancar la porta després de si mentre en James l'observava una mica estranyat i temorós.


"Genial, anem bé" va pensar James sarcàstic "El primer consell que m'havien donat els nois era que no em quedés tot sol amb el pare de la Lily, i tan sols duc uns escassos quinze minuts i ja estic fallant"


Si als fatídics pensaments de James, li sumem els estranys consells del seu amics, i el rostre expressiu del senyor Evans arribaríem a la conclusió que aquest no era el seu dia.


- Escolta'm bé noi, perquè solament t'ho diré una vegada - va començar el senyor Evans mentre s'acostava a en James amenaçador - No vull que surtis de la teva habitació en tota la nit, gens de carreres pel passadís o canvis d'habitació, i per si has d'anar al lavabo ja t'he portat un gibrell. Ara ja no tens excusa. Si per mera casualitat et trobo al passadís, o pitjor encara, a l'habitació de la meva petita, no dubtaré a utilitzar les estenalles que tinc preparades per a la barbacoa de demà. M'he explicat amb suficient claredat?


En James va assentir ràpidament i el senyor Evans va somriure fent estarrufar els pèls del clatell del jove. Però aquest somriure malèvol va ser substituïda per una amable quan la porta del dormitori es va obrir per segona vegada mostrant a una Lily radiant.


 - Esteu aquí - va dir per a després abraçar al seu pare


- A que el meu pare és un encant? - va comentar la Lily


- Per descomptat - va contestar en James sarcàstic encara que per a sort del jove cap dels seus acompanyants ho va escoltar, o almenys això creia


- Baixem a berenar, la mamà ens espera a la sala - va dir la Lily alegrement al veure el bé que es duien el seu pare i el seu xicot.


(Fi Flash Back)



Espero que su hagi agradat el capítol, ja sabeu si voleu em podeu deixar un comentari que sempre venen de gust.

nathalilupin


Llegit 1007 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)