Convidat Sorpresa - Regals de ningú
AvatarEscrit per moony
Enviat el dia 20/04/2005 a les 14:39
Última modificació 20/04/2005 a les 14:39
Tots els capítols de Convidat Sorpresa
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Regals de ningú

Regals de ningú:

L'endemà al matí en Harry es va despertar amb els crits emocionats d'en Ron.
- Mira Harry! Està tot cobert de neu! - en Harry es va arronsar sota el llençols, remugant - Au, va! Desperta! Que avui és Nadal!
En Harry es va fregar els ulls i es va posar les ulleres.
- I els regals? - va preguntar mig adormit, quan va veure que no hi havia cap paquet als peus del seu llit.
- Són tots a baix, sota l'arbre - va dir l'Hermione des de la porta, encara vestida amb el pijama i la bata - Veniu?
En Harry i en Ron es van mirar l'un a l'altre.
- Ja us vestireu desprès! - els dir l'Hermione - Si tothom és a baix amb pijama!
En Harry i en Ron no s'ho van fer dir dues vegades i van seguir l'Hermione escales avall. Al menjador ja hi havia els pares de l'Hermione, que també duien bata, i en Krum, que encara portava el pijama i estava vermell com un tomàquet, i que va semblar molt alleugerit de veure'ls aparèixer també amb roba de dormir.
Sota l'arbre de Nadal hi havia una pila considerable de regals, embolicats amb papers de colors vistosos.
En Fred i en George havien enviat un assortiment dels seus nous productes per a en Ron, l'Hermione i en Krum, i unes invitacions a la inauguració del seu nou local a Hosmeade per a en Harry, en Ron i l'Hermione, que tindria lloc el segon cap de setmana després de Nadal, en que als alumnes de Hogwarts els permetien visitar el poble.
La Senyora Weasley els havia fet els habituals jerseis de llana. Un de marró amb una gran R al pit per a en Ron, un de verd amb una H per a en Harry, i també un de rosa amb cremallera i el seu nom brodat a una butxaca per a l'Hermione, que li va fer molta il·lusió i se'l va posar en lloc de la bata, i una bufanda per a en Krum, que va quedar al·lucinat de rebre un regal d'algú que ni tan sols coneixia.
En Harry també va rebre una caixa de pastissets de roca d'en Hagrid i una piruleta de part dels seus tiets, cosa que va fer riure molt els pares de l'Hermione, que es pensaven que era una broma.
- Ostres Hermione! - va exclamar en Ron, que acaba de desembolicar una caixa d'eines per a l'escombra com la que ella li havia regalat a en Harry feia dos anys - Moltes gràcies!
- De res - va fer l'Hermione amb un somriure - Aquest és el teu? - va dir assenyalat un paquet que tenia a la falda.
- No - va dir en Harry - Aquest és el meu - va dir en Harry mentre l'Hermione desembolicava el llibre titulat "L'apassionant història dels elfs domèstics, trets i costums", que li havia comprat feia un parell de setmanes a Hogsmeade.
- Gràcies Harry - va fer l'Hermione amb un somriure.
- De res - va respondre en Harry.
- Quin és el teu, doncs, Ron? - va preguntar-li l'Hermione a en Ron, que estava engolint uns bunyols de taronja que li havia enviat la Ginny.
- Aquell - va dir en Ron amb la boca plena, assenyalant un capseta blava que passava desapercebuda entre les piles de papers.
- Què és? - va fer l'Hermione agafant-la i sacsejant-la lleugerament a prop de l'orella.
- Ah... - va fer en Ron, volent-se fer el misteriós, cosa que no va aconseguir, perquè tenia la boca plena de bunyols i els morros bruts de sucre.
L'Hermione va obrir la capseta i va deixar anar un exclamació.
- Ostres! Són les arracades de l'altre dia!
En Harry va reconèixer les arracades que feia uns dies l'Hermione havia vist en un aparador i havia dit que eren precioses. En Ron semblava molt content de que li haguessin agradat, en canvi en Krum va fer una cara molt estranya quan les va veure i en Harry es va fixar que s'amagava un caixeta vermella a la butxaca del pijama sense que ningú se n'adonés.
En Harry encara va desembolicar un parell de mitjons desaparellats amb bales i escombres voladores brodades que va suposar que eren de part d'en Dobby, uns guants i una gorra a conjunt, de part dels pares de l'Hermione, que n'havien regalat també als altres. Verds per a en Ron, liles per a l'Hermione, vermells per a en Krum i blaus per a ell. Els va donar les gràcies als Senyors Granger i llavors en Ron va dir que els volia estrenar i que anava a vestir-se per sortir a jugar amb la neu. Tots el van seguir escales amunt, però la Senyora Granger va retenir en Harry un moment.
- Harry, espera! Aquí hi ha un regal que em sembla que és per a tu - li va dir allargant-li una capsa embolicada amb paper a ratlles i que duia el seu nom escrit al dors.
En Harry la va agafar donant-li les gràcies, i va desembolicar el regal mentre pujava les escales. Quan va desfer l'embolcall va veure que el que contenia era una caixa de fusta gravada amb relleus de figures estranyes. Sota el paper hi havia un tros de pergamí que li va relliscar entre les mans i li va caure als peus. En Harry el va recollir i el va llegir per veure què hi deia. Estava escrit amb tinta escarlata amb una lletra que li era vagament familiar, hi deia: Aquesta caixa et pot ser molt útil per guardar les coses més importants. Hi pots posar el que vulguis i, un cop tancada, tan sols la podràs obrir tu. He pensat que et podria fer servei. Espero que estiguis bé. Molt Bon Nadal.
La nota no estava firmada. En Harry va obrir la caixa buscant algun altre tipus de missatge, però a l'interior només hi havia un tros de pergamí que semblaven les instruccions de l'objecte.
Qui li havia enviat aquell regal? No se li acudia qui podia haver sigut, tot i que estava segur que no era cap estrany. Es va quedar parat al final de l'escala, mirant-se el relleu de la capsa de fusta, pensatiu. A la tapa es podien distingir unes grans urpes escatades que a en Harry li va semblar que tan podien pertànyer a un drac com a un ocell monstruós.
Una capsa dins la qual podies guardar qualsevol cosa amb la seguretat que ningú més a part de tu podria obrir-la... Li costava d'admetre, però en Harry pensava que aquell era el tipus de regal que li hauria fet en Sirius. Però en Sirius era mort, i era impossible que aquell regal fos d'ell. Aleshores... Qui li havia enviat?
- Harry! - el va cridar en Ron traient el cap per la porta de l'habitació. Portava la gorra i els guants verds posats - Què fas aquí parat? Que no et vesteixes?
- En Krum i l'Hermione també havien aparegut al passadís, abrigats amb guants i gorra.
- Ho sento... - va fer en Harry - M'he distret. Aneu passant, que ara baixo.
- Molt bé - va fer en Ron, i d'un salt es va plantar a baix. En Krum el va seguir, semblava abatut. L'Hermione s'havia quedat enrere.
- No et preocupis, ara baixo - va fer en Harry entrant a la seva habitació.
- Fins ara - va fer l'Hermione, mirant-lo de reüll mentre baixava les escales.
En Harry va tancar la porta i es va vestir amb cinc minuts, però en comptes de baixar de seguida es va asseure als peus del llit i es va quedar de nou absort observat la misteriosa caixa de fusta.
L'últim regal que havia rebut d'en Sirius... Es va ajupir i va obrir el seu bagul. Va regirar les piles de roba i llibres i de seguida va trobar el que buscava. El mirall que li havia regalat en Sirius l'última vegada que s'havien vist, a la Plaça Grimauld. El va observar. El mirall estava esquerdat. Recordava haver-lo llençat a terra en comprovar que, per més que pronunciés el nom d'en Sírius, el reflex del seu padrí no hi apareixia. I, tot i així, ho havia tornat a intentar tantes vegades, durant l'estiu, quan estava aïllat del món al carrer Privet, o quan els malsons no el deixaven dormir en les nits de tempesta, a l'escola.
Gairebé sense gosar en Harry va pronunciar el nom d'en Sirius amb un xiuxiueig quasibé inaudible. Però la imatge que veia al mirall seguia sent la seva. El seu jo del mirall li tornava una mirada decebuda. De sobte en Harry va aixecar la vista i va veure l'Hermione al llindar de la porta.
- Que vols? - va dir, amagant el mirall d'una revolada.
- És que... com que no venies... - va dir l'Hermione entrant, gairebé sense gosar - Què és aquesta capsa? - va dir quan va veure la caixa de fusta sobre el llit, al costat d'en Harry.
- No ho se, algú me l'ha regalada - va respondre en Harry arronsant les espatlles.
- Algú? Qui? - va fer l'Hermione seient al seu costat i agafant la capsa per examinar-la.
- No ho se. Venia amb una nota però no estava firmada.
- Que estrany... - va fer l'Hermione obrint la capsa i traient el full d'instruccions de l'interior - No deu pas ser d'en Dumbledore?
- No ho crec - va dir en Harry. Tot i que el primer any que havia vingut a Hogwarts en Dumbledore ja li havia enviat un regal amb un missatge sense firma, tenia la intuïció que aquella vegada no havia sigut ell. A més a més, la capa que feia invisible havia sigut del seu pare, i aquella capsa no sembla ser cap relíquia familiar.
- És curiós - va fer l'Hermione pensativa - És el típic regal que t'hauria fet...
- En Sirius, oi? - va dir en Harry - Sí, jo també ho he pensat.
L'Hermione va fer cara d'espant quan va sentir que en Harry pronunciava el nom d'en Sirius.
- Ho sento - es va afanyar a dir - No volia...
- No passa res - va fer en Harry - Tampoc em desmaiaré per dir-ne el nom.
- Perdona - va repetir l'Hermione. Se la veia una mica nerviosa i no parava de mirar en Harry de reüll amb ulls ansiosos - Per a què serveix? - va dir finalment senyalant la capsa i desistint de fer veure que en llegia les instruccions.
- Es veu que és una espècie de caixa forta per guardar coses de valor i que només pots obrir tu - va respondre en Harry - Però no té cap clau, oi? - va fer en Harry agafant la capsa de les mans de l'Hermione i comprovant que, efectivament, no tenia pany.
- No... No, em sembla que... - l'Hermione va tornar a donar un cop d'ull a les instruccions - Sí, aquí ho diu. S'obre amb una contrasenya.
- Una contrasenya?
- Aha... - va fer l'Hermione, mentre llegia - I a més a més, només s'obrirà si qui pronuncia la contrasenya és el propietari de la capsa.
- Com? - va fer en Harry, però l'Hermione li va fer un gest amb la mà perquè callés mentre ella llegia.
- Deu ni do - va fer al cap de poc - Sembla que és un objecte màgic molt poderós. No és una simple caixa forta. Porta un sortilegi d'indestructibilitat que impedeix que ningú li pugui fer ni tan sols una rascada, de manera que per més que intentessin obrir-la per la força no ho aconseguirien.
- I quina és la contrasenya? - va preguntar en Harry, intentant llegir les instruccions del rebés.
- L'has de triar tu - va respondre l'Hermione.
- Com?
- A veure... - va fer - Posa el polze esquerre sobre la marca daurada - li va dir assenyalant un oval daurat que adornava el centre de la tapa, envoltat per les urpes afilades.
- Així? - va demanar en Harry, fent el que li deia l'Hermione.
- Sí. I ara... digues alguna cosa.
- Alguna cosa - va dir en Harry sense pensar.
L'Hermione va aixecar una cella en gest interrogatiu i tot seguit va dir.
- D'acord doncs ja està.
- Com, que ja està? - va dir en Harry traient el dit polze de la marca - Quina és la contrasenya?
- Alguna cosa.
- Què?
- És el que tu has dit: "Alguna cosa". Aquesta és la contrasenya.
- Ostres! Em pensava que... - va fer en Harry desconcertat.
- Be, - va fer l'Hermione - sempre la pots canviar. Tornes a posar el dit a la marca i...
- És igual - va fer en Harry - De moment ja està be així.
- Molt bé - va dir l'Hermione - Doncs, per què no provem si funciona? Tens alguna cosa que vulguis guardar?
En Harry va mirar al seu voltant sense saber ben be què buscava i finalment va veure el mirall esquerdat d'en Sírius.
- Té - va dir amb un sospir, allargant-li a l'Hermione.
- Això? - va fer ella estranyada.
- Només és per provar, no? - va dir en Harry.
L'Hermione es va arronsar d'espatlles i va posar el mirall a la capsa, i , tot seguit, la va tancar. Es va sentir un lleuger "clec" i la tapa va quedar ben fixada al seu lloc. L'Hermione va intentar obrir-la però no ho va aconseguir.
Llavors va mirar al seu voltant com buscant alguna cosa. Va agafar el llum que hi havia sobre la tauleta de nit i va donar uns quants cops a la capsa amb la base, sota la mirada perplexa d'en Harry. Quan l'Hermione va deixar de donar-hi cops, la capsa seguia intacte.
- Alguna cosa - va dir l'Hermione dirigint-se a la capsa, que va seguir tancada - Molt bé, ara prova-ho tu.
- Alguna cosa - va dir en Harry acostant-se a la capsa, que a l'acte va fer una altre "clec" i es va obrir.
- Funciona! - va exclamar l'Hermione.
Just en aquell moment, en Ron va aparèixer a la porta de l'habitació cobert de flocs de neu i amb una ensaïmada a la mà i un tros de pastís a la boca.
- Que no baixeu? - els va preguntar quan els va veure tots dos asseguts damunt del llit - El teu pare ens a fet un esmorzar per llepar-se'n els dits. I torna a nevar - va dir assenyalant-se el cap - Què feu? - va dir de sobte.
- Res - va respondre l'Hermione aixecant-se del llit d'una revolada - Au va! Anem a esmorzar que estic morta de gana - Vens Harry? - va dir-li, obrint molt els ulls.
- Sí... - va fer - Sí, jo també tinc gana.
- Doncs anem! - va dir l'Hermione empenyent en Ron fora de l'habitació mentre en Harry guardava la capsa tancada al seu bagul.
No sabia com l'Hermione ho havia endevinat, però el cas era que preferia no dir res a en Ron sobre aquell misteriós regal, almenys de moment.
- Gràcies - va murmurar mentre baixaven les escales.
- De res - va fer l'Hermione, també amb un xiuxiueig.
-------------- --------------------------------------------------------------------------- --------
El de sempre amb l'anglès: em sona molt millor Grimauld Place que Plaça Grimauld i tot el diàleg entre en Harry i l'Hermione sobre la capsa me l'imagino amb anglès. El més important és la contrasenya "Alguna cosa", que amb anglès seria "Something"
- OK - said Hermione - Say something.
- Something - said Harry, without thinking about it.
Hermione ... balablablaetcetc
- OK, that's it? - she said.
- Ein? - said Harry - And what's the key whord?
- Something.
- Something what?
- That's you've said: Something.
Està clar que té molta més gràcia així però suposo que aquest és el problema amb el que es troba els traductors d'arreu del món, jo ho he fet el millor que he pogut. I, digueu-me maniàtica, però enlloc de "contrasenya" hauria preferit mil vegades "key word".

Comentaris plis! (si en poseu més de tres vatrem un record... ')
Kona vull un comentari teu però que JA! Jeje ;-p


Llegit 1459 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarSolysg 96 comentaris20/04/2005 a les 15:07
#828Encara no he escrit cap fanfiction

Sta molt be continua




AvatarAina 131 comentaris20/04/2005 a les 16:16
#829Tinc 3 fanfictions i un total de 32 capítols

Mmmm, jersei rosa amb cremallera per a l'Hermione, de que em sona??xD
Menys mal que obre les arrecades del Ron abans q les del Krum, nosé que hauria passat si hagues passat a l'inrevès.
Esta perfecte com sempre^^, m'agrada molt!!! Segueix aviat!!




Accra Anònim20/04/2005 a les 17:34
#830Encara no he m'he registrat!

Continua! Pobre Krum, amb les arrecades!




Avatarilluminati 62 comentaris20/04/2005 a les 18:51
#831Encara no he escrit cap fanfiction

uoooooooooo!!! l krum s'ha decepcionat xo q molt eh!!!!




AvatarLunaBlack_Lovegood 80 comentaris20/04/2005 a les 21:44
#832Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Wooo! Pobre Krum...o no...xXD
Continua que està molt bé! Això de la capsa m'ha deixat amb la intriga... ^^




Avatarmoony 24 comentaris21/04/2005 a les 15:26
#833Tinc 1 fanfictions i un total de 18 capítols

UoUOUOuOuouUoo cinc comentaris! stic flipant O.o jeje, gracies per posarlos ;·)
Aina: lu del jersei demostra q per molt desastroses q siguin les pelis algu influèixen.....




Kona Anònim22/04/2005 a les 19:59
#847Encara no he m'he registrat!

eissss! ostia q be, magrdat un mun! com tots els altress;) i a vere quan pasan cosetes de....;) jeje i lu d les arracades magrdat mol! sort a abns les del ron!ole ole;) segueix jaaaa:P




Tess2 Anònim23/04/2005 a les 22:29
#849Encara no he m'he registrat!

M'akabu de llegir tota la fanfik d'un tross!! de vritat ke no podia parar de llegir!! Tens tot el meu respecte Moony. La manera kom escrius m'encanta!! Esperu inpacientment la continuacio!!




kona Anònim30/04/2005 a les 19:40
#874Encara no he m'he registrat!

macaaaa! i la continuacio??? posala jaaaaa^^! avui ns veiem al supaaa;)




lizzzy 74 comentaris04/10/2008 a les 00:56:28
#17505Encara no he escrit cap fanfiction

ei maka sta mbbb i en krum ke sa kedat am les ganes jaja