Angel dels meus ulls. - Angelina
Escrit per Anònim
Enviat el dia 15/10/2008 a les 21:14:47
Última modificació 15/10/2008 a les 21:21:28
Tots els capítols de Angel dels meus ulls.
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Angelina

Vam passar uns instant de silenci més, mentre em pensava que dir-li. Fins que ella va dir:

-No cal que m'ho expliquis sinó vols... -ma la vaig quedar mirant i vaig assentir, sense ni jo saber que significava.

-Sí què? Què m'ho expliques o sí que no m'ho...

-T'ho explico!-la vaig tallar.

Ella em va tornar a mirar com si no m'entengués i quan ja obria la boca vaig dir:

-Tu vull explicar Alicia siusplau!

-D'acord, sóc tota orelles!- va dir ella recolzant-se a l'arbre.

-Jo... La meva història...-vaig agafar aire i vaig començar a explicar un dels secrets més ben guardats que tenia.- El meu avi era en Edgar Jonhson un home de sang pura, de família molt rica i coneguda entre els mags d'aquella època. En tota la seva vida només va fer dos coses: treballar i seguir l'exemple del seu germà, l'Eddie. L'Eddie tenia 6 anys més que ell i amb 14 ja se s‘havia que heretaria l'empresa de marmites del seu pare. Des de petits el seu pare només tenia ulls per ell que era llest, educat i treballador. Al contrari que l'Edgar a qui preferia més la seva mare, perquè no era tan arrogant ni orgullós, era graciós, amable, carinyós i desordenat.

Els anys van anar passant i els dos nens ja es van fer homes. Als 22 anys l'Eddie ja va començar a treballar d'encarregat a l'empresa dels Jonhson, sent l'ull dret del seu pare. Treballava dia i nit sense fer festa i sense sortir a Londres on s'havia posat de moda anar a ballar i conèixer gent. Quan ja va tenir prou diners es va comprar un  pis vora el treball, i va marxar de casa destrossant el seu pare per complet.

Al contrari que ell el meu avi Edgar, que tenia 16 anys, vivia a casa dels seus pares, estudiant màgia a un institut de matí, situat al centre de Londres on hi anaven els més pobres mags de la zona. Molts pocs haguessin afirmat que aquell noi negre i espavilat que era un dels més rebels de l'escola pogués tenir un sentiment d'odi tan fort pel seu germà.

Ja que el seu pare no li prestava la més mínima atenció, el meu avi va anar fent cada cop més la seva vida esbojarrada i desastrosa alhora. Tot Londres coneixia el jove Jonhson, per les baralles i festes que havia passat. Anava acompanyat d'un grup de nois rics que es feien dir els seus amics. Passaven hores i hores a les festes i festivals que s'organitzaven pels carrers rics de Londres. Però alhora l'Edgar per les nits sense que ningú ho sabés marxava cap els barris pobres a fugir de la vida dels rics.

La seva mare a qui semblava que ningú escoltés, estava desesperada pel seu fill preferit que li deia que no es preocupés. El veia molt poc a casa, menjava poc i es cuidava poc també. Ella intentava parlar al seu marit sobre el futur del seu fill petit, però ell li deia que no li importava que fes o deixés de fer, ja que ell només tenia un fill ,el millor que  es podia tenir. Molts cops la Donna, la mare de l'Edgar, va sentir aquell comentari però mai es va gosar a dir res per por que el seu marit la deixés, la pegués o simplement la matés, així era la vida i així eren els homes.

Quan el meu avi va complir la majoria d'edat, va marxar de casa per a treballar de secretari al secretari del conseller d'Afers Màgics. Des de sempre havia estat llest i intel·ligent, i els de la conselleria buscaven alguns mags joves que aportessin idees al govern governat pels Cavallers de la Mort que començaven a fer-se notar. A la conselleria com ell també va entrar una noia, que fugia de la riquesa dels seus pares i de seguida es van enamorar.

Ell va deixar estar la esbojarrada vida per ella i es va centrar en la feina que poc a poc va anar millorant. Era tan el seu amor que amb 20 anys es van casar d'amagat i nou mesos després van tenir bessons en Joseph i la Miley.

En Joseph és el meu pare i de la meva tieta Miley mai ningú me n'ha parlat. El poc que ser del passat del seu pare es que va anar a Howgarts i va treure excel·lents notes. Allà va fer amics d'Slyttherin , que era la seva residència, i va treure les millors notes del seu curs. A més estava a l'equip de quidditch i va ser durant molts anys capità. Poc més ser d' ell. A casa els avis les poques vegades que hi hem anat,sobretot a Nadal i Pasqua, he vist a les parets del despatx de l'avi Edgar diplomes amb el nom del pare de coses molt importants que es veu que va guanyar. Com un campionat de pocions, copes de quidditch i tot això.

Va seguir l'exemple del seu pare ,que poc a poc va anar pujant càrrecs fins ser conseller de natura de territori màgic amb la seva dona sent la seva secretaria, i es va treure la carrera per ser conseller. I amb algun que altre avantatge per tenir els pares a la conselleria, va aconseguir entrar a la conselleria. I ara fa de funcionari d'assumptes màgics a l'estranger al mateix departament que en Weasley. És un home de treball molt dedicat a la seva feina, només fa que treballar i treballar.

Vivim a les afores de Londres en una urbanització de mags que es diu Urbanization Green Spine en una caseta verda i un jardí de roses que s'ocupa de cuidar el jardiner. Allà hi tinc molts amics i amigues entre ells els nostres veïns els Malfoy, els Parkinson, els Bullstrom... i.. i  els...els Crabbe.

I això es tot... Aquesta és la meva història...

En aquells instants de silenci em vaig adonar que no havia mirat a l'Alicia ni un sol moment per saber la cara que posava. En certa manera em feia por...No s'havia com reaccionaria ella a tot això... Reaccionaria igual que en George?

Seguíem en silenci les dues mirant cap endavant, cap al llac que poc a poc s'anava omplint més de gent que acabava de dinar. Els de primer ja treien el cap i s'anaven acomodant molt a prop a la platja del llac. Un dels que vaig reconèixer va ser el grup d'en  Tom. I vaig recordar lo difícil que se m'havia fet dir el seu nom...

-M'acabes d'explicar tanta informació que no em quadra tot et puc fer unes preguntes?

-Pregunta, pregunta que et respondré a totes...

-Ets amiga d'en Tom Crabbe, d'en Crabbe? Però si has armat molts rebomboris i molts escàndols per tot el que li has dit i has fet no?

-Tot mentida. Fingim. Els nostres pares eren molt amics: dinàvem, sopàvem junts...Rèiem molt fent-li bromes al seu germà petit en Vicent...Però un dia la minyona em va dir que anés al despatx del meu pare que era seriós, que em tenia que dir una cosa molt important. Al entrar vaig veure al meu pare treballant davant la màquina d'escriure i em va dir que seiés, semblava molt enfadat. És un home de molt poques paraules al contrari que l'àvia però al igual que el seu pare. Li va costar però em va dir que per motius que no m'interessaven ni havia de saber no podia acostar-me a en Tom ni al seu jardí. Que no em veiés allà mai més i que a casa no volia sentir a parlar mai més dels Crabbe. Jo devia tenir uns 8 anys i m'ho vaig prendre molt malament. Però amb en Tom vam decidir veure'ns a soles i amagats i fingir no ser amics. I encara que ens costi ho fem, mentim a tothom fent creure que no ens portem bé, que no ens odiem...

-I l'escàndol de la cerimònia del barret i les teves sortides secretes a les nits eren per culpa de...?

-Del meu pare.- vaig acabar-li la pregunta.

Com s'havia que esperava una explicació vaig explicar-li:

-D'acord. Doncs...per on comença la història?...A si! Recordes el primer escàndol al tren? Que vaig fer a en Tom i a en Will Zabini que ballessin i riesin? Que en realitat era tot mentida, perquè va ser en Tom qui m'ho va dir per anar guanyant-se els companys de Slittherin, sobretot en Zabini. Doncs la professora McGonagall ens va portar al seu compartiment a preguntar-nos que havia passat. Li van explicar... En realitat va ser en Zabini que no parava de repetir que quina era aquesta manera de tractar un Zabini bla,bla,bla...Quan la professora ens va demanar els noms i el curs va fer una ulls com taronges quan va sentir el meu cognom i que feia primer. Va manar que marxessin en Zabini i en Tom que em va guinyar l'ull al sortir. La professora em va dir que siusplau em contengués i no provoqués més escàndols. I em va dir que reses per que no em posessin a Griffindor i em vaig espantar em sembla que perquè ella també ho estava. Va informar a en Dumbledore i repetia molts cops que siusplau no em posessin a Grifinddor. Jo li preguntava perquè, però no em responia. Al arribar al castell estava molt nerviosa i no em vaig veure amb cor d'aguantar en Zabini així que em vaig quedar fora i quan vaig sentir el meu nom vaig entrar. I molta por em va venir quan el barret em repetia que havia d'estar a Griffindor com ella...com ella... Totes aquestes nits he estat trobant-me amb en Dumbledore que em feia preguntes i sinó passejant a la llum de la lluna. Encara no sé perquè va passar tot això. En Dumbledore em va dir que no digués res al meu pare, que no li digués res. I així estic. Em vaig quedar a l'escola per Nadal i no ser res encara de la meva família, però encara no ser perquè.

-Ostres... I que se'n va fer d'en Eddie, la Donna i el seu marit que ara no me'n recordo..Ai!..Com es deia...

-Es que no t'ho he dit, però em sembla que es deia Richard.

-Et sembla? No ho hauries de saber?

-L'única que m'ha explicat la història del meu avi es la meva àvia Catherine. Però poques vegades, ja que ella tampoc en sap molt. Es veu que el meu avi va intentar oblidar la seva antiga vida i el seu horrible pare. La seva mare li va enviar centenars de cartes que ell no va respondre mai. El meu pare i la meva tieta mai van saber res dels seus avis paterns.

-I la teva tieta? La Miley?

-Si. Em sembla que ser poc més que tu. A casa els meus avis només hi ha una foto. A l'habitació de la Miley. La foto em sembla que és el seu primer dia de Howgarts abans de pujar al tren. S'assembla molt al seu germà, ja que són bessons. Però no sé si està viva. Ni si està morta. Quan li vaig preguntar a la meva àvia que qui era aquella noia em va respondre que era la germana bessona del meu pare i que es deia Miley. Però res més.

-Que estrany...- va dir l'Alicia que em va mirar als ulls com si tingués una pregunta molt important a fer. I després d'uns silencis la va fer:

-Escolta...-va intentar dir l'Alicia.- No m'has dit res de la teva mare... Què...Què li va passar?

La vaig mirar i sense voler vaig fer-li ulls petits de ràbia.

-Ho sento. No volia. Només que...-es va disculpar.

-No passa res el cas es que...

Vaig tancar els ulls i els vaig obrir molt lentament. I amb un esforç sobre humà vaig intentar que la meva veu semblés inexpressiva, i sense sentiments.

-No sé qui és. No la conec, ni a ella ni al seu nom. El meu pare mai m'he n'ha dit res. Una vegada ja gran li vaig preguntar per ella i em va dir que mai més li tornés a fer aquesta pregunta perquè me'n penediria.


Llegit 843 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • ERH.cat AnònimEnviat el 15/10/2008 a les 21:47:58
    #17625

    Olas!!

    i com em demanava la marta_ginny he sigut bona!!

    espero que hagi agradat el que tant desstjaveu saber...

    us heu sorpres molt??

    jaja!! Com m'agrada fer-vos patir!

    perque encara hi ha mooooltes coses a respondre!!

    perque li explica  a l'Alicia i no a una altre persona? com es que els Jonhson amagen tantes coses? a qui es referia el barret quan li deia a l'Angelina que havia d'anar a Griffindor com 'ella'? I qui es la Miley? On es? I sobretot...QUI ES LA MARE DE L'ANGELINA????

    ja ho anireu dscobrint!!

    comenteu, critiqueu, elogieu...

    Va que teniu molta feina, perque avui potser acabeu de llegir el capitol mes important de la fic...

    petons!!

    emma




  • ERH.cat AnònimEnviat el 15/10/2008 a les 21:50:16
    #17626

    P.D-emmahg: cada cop menys te sentit fer un capitol sobre les desaparicions perque espero que no mels esborrin mai mes!! XD

    gracies per tot!!

    emma




  • Avatarivi_potterEnviat el 15/10/2008 a les 23:56:03
    #17628He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

    ei està molt bé, però m'he liat una mica amb tants noms i això.. però m'ha agradat!



  • laia.weasley AnònimEnviat el 16/10/2008 a les 18:36:41
    #17631

    UAUU!! Capitol genial!!

    Super historia, molt recargolada per axió!! M'ha encantatt, continua aviat.

    Laiia




  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 17/10/2008 a les 15:43:37
    #17647He escrit 10 fanfics amb un total de 162 capítols

    Mooooooooola!!!!

    Sisi, has sigut bona! Jo crec que la "ella" era la seva mare! O sino la seva tieta, pero em decanto + per la seva mare...

    weno re qu continua aviat!

    1 pto

    Marta




  • ERH.cat AnònimEnviat el 17/10/2008 a les 20:48:14
    #17650

    Ola!

    M'encanta que us encanti!!XD

    A ivi_potter dir-li que jo tambés em lio quan escric... Pero que tampoc son tan complicats...

    A laia.weasley dir-li que a mi  tambe la trobu genial XD... es recalgorada pero...A QUE US HA AGRADAT?? XD

    A marta_ginny li dic que no vas tan mal encaminada pero que no ho sabras...(encara)

    gracies a tots!!

    comenteu i aixo...

    petons!!

    emma 




  • AvatarhpkarinaEnviat el 18/10/2008 a les 12:14:05
    #17654He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols

    Wow!!!!! com mola!! que forta l'història de l'Angelina!!!

    continua prompteee!!
    =)