Angel dels meus ulls. - George
Escrit per Anònim
Enviat el dia 13/09/2008 a les 17:24:42
Última modificació 20/09/2008 a les 15:25:27
Tots els capítols de Angel dels meus ulls.
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


George

Cada vegada que ho recordava més preguntes em venien al cap. Estava estirat sobre el llit de colors vermells i daurats i hauria d'estar dormint, fa un o dues hores. Dels llits del meu voltant m'arrivaben els roncs i els esbufecs d'en Fred i en Lee que dormien plàcidament. Mirava cap amunt amb les mans darrere el clatell en posició de descans, però de descansar, res.

(((-Jonhson! Angelina Jonhson! -un murmuri va recòrrer per tot el gran saló perquè ningú contestava.

-Aqui! -es van obrir les portes i una noia va caminar entre mig de les taules amb un sospir.

Llavors la vaig reconèixer, era ella! La noia de la túnica violeta! I una gran sensació d'alegria em va omplir.

Quan l'Angelina ,amb aire altiu, va arribar davant del barret. Va mirar cap a la professora McGonagall i ella amb un sospir li va fer un gest amb el cap perquè s'assentés.

Tot el Gran Saló va emmudir ja que en Dumbledore semblava bastant inquiet sobre la seva cadira. Tos els professors semblaven muts i ningú gosava mirar cap a la noia. El barret va estar molta estona per decidir-se i la professora i el director anaven intercanviant mirades de preocupació. L'Angelina semblava serena, però alguna vegada els seus ulls van reflectir espant. Estava tensa, molt tensa com si li fes por que el barret digués una cosa que no li acabes d'agradar.

Els pocs de primer que quedavem drets haviem de fer esforços per no sortir corrents d'allà. Què estava passant?

Vaig buscar el meu germà Fred que em va mirar als ulls i va arronsar les espatlles.  De reüll vaig d'escobrir en Lee que mirava la cosa com si sembles un còmic dels que escrivia ell i l'Alicia que mirava al·lucinada tot el seu voltant.

Al cap d'uns 6 minuts molt incòmodes el barret va exclamar:

-Grifindor!-amb veu no gaire convençuda. I no sé perquè em va venir una esgarrifança, com si aquell nom no s'hagués de dir en aquell moment. L'Angelina es va aixecar del tamboret i va mirar a la professora McGonagall amb molta por. Ella feia cara d'espant i en Dumbledore va fer un gest perquè mantinguessin la calma. La professora va mirar la noia i li va fer un gest perquè s'assentés a la taula de Grifindor.  

L'Angelina va respirar fons i amb passos molt lents es va encaminar cap a la taula de colors daurat i vermell. Ningú s'havia que fer però al mig del silenci es van sentir uns tímids aplaudiments que va seguir tothom. La noia es va assentar al costat de la Katie Bell que va intentar somriure. Alguns de Grifindor es miraven a la noia amb aire molt preocupats. I per molt extrany que em sembles en aquell moment es va sentir en Tom Crabbe renegant sobre que l'Angelina hauria d'haver anat a Slytherin. Veient tot el panorama l'Angelina es va girar cap en Dumbledore que per sobre les ulleres va semblar que somreia amb els ulls.)))

El sopar havia acabat sense més incidències a part d'alguna broma que li vam gastar a en Percy. En Fred, en Lee, l'Alicia i jo vam anar a Grifindor i el barret no s'ho va pensar més de mig minut a cap de nosaltres.

L'Angelina, que estava entre en Lee i la Katie, no va menjar gaire i tota l'estona mirava cap al plat. Alguna vegada la vaig veure aixecant el cap i mirant els nous companys que la rodejaven, però de seguida baixava el cap un altre cop. En Fred que es sentava al meu costat li va preguntar un parell de coses que ella va respondre amb moviments de cap.

Al acabar de sopar els delegats( en Percy i una tal Andrey que semblava entendres molt bé amb en Percy...) ens van acompanyar a la Sala Comuna, que em va semblar la sala més acollidora del món, era gran pero no gaire perquè no tenia la necessitat. El vermell i el daurat predominaven en les parets , les butaques .... Els quadres que hi havein penjats eren de directors i alumnes que havien deixat una empremta a la casa de Grifindor i el foc de la llar espurnejava donan escalfor. Els de primer vam anar a dormir ja que demà ens esperava un gran dia. L'Angelina no hi era. Havia marxat ,en el moment que tots abandonavam el Gran Saló, en direcció contraria despedint-se amb el cap sense cap explicació.

Vaig tancar els ulls i intentant no barallar-me amb totes les preguntes que em van passar pel cap, em vaig quedar dormit.

                       &nb sp;              ;      

                   &nb sp;                         &nb sp;                         &nb sp;              

         &nb sp;                         &nb sp;                         &nb sp;                         &nb sp;  * * *

-Georgie!!- i un gran pes em va caure a sobre.

Al obrir els ulls em pensava que el cap mestallaria del mal que em feia per haver dormit poc. El primer que vaig veure va ser en Fred a sobre meu intentant despertar-me i en Lee que amb cara de dormit es posava uns mitjons blancs mentre em saludava amb el cap.

-Seràs marmota!-va dir el meu germà incorporant-se.

-Mira qui parla! No ets el més indicat per parlar tu!- vaig dir mentre em despullava recordant els roncs d'en Fred la nit anterior.

-Sí, això es veritat. -va dir el meu germà mentre en Lee deixava anar una riallada- Què passa? Reconec que tenint l'avorrit del meu germà dormint a la mateixa habitació em dormi abans d'arribar el cap al matalàs.

I un coixí va volar per l'habitació en direcció a en Fred.

Al baixar al Gran Saló la professora McGonagall repartia els horaris passejant-se d'aquí cap allà buscant els alumnes. Al arribar a la taula l' Alicia ens va dir hola i ens va encomanar el seu somriure, fent cara com si ens ho agrais, com si la salvesim. I ho vam entendre de seguida. La Katie seia davant seu i semblava perduda darrera el seu horari que no deixava de renegar sobre l'ho maleït que era, ella i l'Alicia no semblaven portar-se molt bé. Es parlaven però a vegades imaginava a les dues dormint a la mateixa habitació. L'Alicia intentaria fer els possibles per ser amigua però la Katie aniria a la seva responent-li l'ho més mínim.

-Bon dia!- va dir en Lee cridant l'atenció de la Katie. Però ella només va deixar anar:

-Com es possible? Dos hores de pocions!-sense deixar de mirar l'horari, parlant en beu baixa. En Lee va mirar estranyat  l'Alicia que va dir:

-Ho he intentat però quan he arribat ja estava així.

En Lee va tornar a mirar la Katie impressionat i en Fred va moure el cap enriolat. En Lee semblava que feia esforços per acostumar-se a les noies magues.

Al cap d'uns  quants cereals i una comversa sobre quidicht va arribar la professora McGonagall i ens va donar els horaris.

-Ha baixat ja la senyoreta Jonhson?- ens va preguntar amb aire estressat.

-No...

-Qui?

-Jo no l'he vist...

-A l'Angelina! Doncs no...

La professora ens va mirar un a un, a vegades com si al·lucines i va dir:

-Em semblar que la senyoreta Jonhson necessitaria una mica de suport ja que no ho està passant gaire bé.

Ens va mirar per sobre les ulleres i va marxar  amb pas àgil cap a la taula d'Slytherin.

-No sé que vol que fem la veritat.-va dir en Fred observant a les noies de la taula de Rawenclaw.- D'aquestes noies no en tenim a Grifindor...

En Lee va assentir amb el cap no se si per l'assumpte de l'Angelimna o pèr les noies de Rawnclaw. L'Alicia els va mirar sense atrevir-se a dir res. 

-Has parlat amb ella?- vaig preguntar a l'Alicia ignorant els altres dos.

Ella es va girar i em va fer que no amb el cap.

-Ahir a la nit va arribar molt tard i l'únic que va dir va ser un bona nit.

-Doncs si la McGonagall ha dit això almenys hauriem de fer l'esforç. -vaig dir mirant com en Tom Crabbe entrava al Gran Saló.

-Què?-va dir en Fred com si li semblés estranyat deixant en pau a les noies.

-Dic que si...-vaig dir girant-me cap a ell repentint-li.

-No, ja té sentit això. El que no entenc es com en George Weasley es poc preocupar per algú sense coneixe'l.

-Estàs insinuant...?

-Només dic que tu mai et preocupes per gent a qui no coneixes de res, que et passa ara amb aquesta noia? No sabem ni el que li passa i ja la vols ajudar? Perquè el barret hagi trigat deu minuts a decidir-se no sestà morint, eh? 

-Potser si mai sé sap.-va dir una veu melosa darrera meu.

Em vaig girar i l'Angelina mirava en Fred com si el volgués matar. Avui portava les trenes deixades llargues fins més enllà de l'espatlla.

-Et moriràs!?- va preguntar l'Alicia alarmada. (NA: Aixo va per tu emmahg!!)

-No de moment, no.-va respondre la noia de color xocolata.

-De moment?- vaig preguntar jo.

-No es que em morire ara sinò que en algun moment em de morir...-i ens va mirar com feiem cara d'extranyats.- Era una broma! no ho heu entès?

-Ah una broma...- va deixar anar en Lee.

L'Angelina va aixecar els ulls al cel i va mirar en Fred amb ulls de ràbia.

-No he dit res com perquè em miris així. -va dir en Fred mirant-la amb aire altiu.

-Ja.-va dir ella. Va mirar l'Alicia i després a en Lee i a mi i ens va preguntar:-Puc seure?

-Clar- va dir en Lee i l'Alicia va assentir molt convençuda.

L'Angelina es va asseure al meu costat i al davant de la Katie que havia parat de renegar però encara continuava mirant el seu horari. Un silenci va caure sobre nosaltres i ningú s'havia que dir. Vaig beure un glop de café amb llet, mentre la nouvinguda agafava una torrada i la sucava amb mermelada.

En Fred es va amagar darrera el bol de cereals, però de vegades em mirava amb mala cara. En Lee i l'Alicia xiuxiuejaven per sobre les creps. I l'Angelina sem va quedar mirant fins que em va dir:

-Sou Weasley veritat?- en dir això sem va quedar mirant encara més fixament.

-Sí. -vaig contestar content per tenir una excusa per mirar-la i sorprès alora.

-Ja m'ho vau  semblar ahir. Tots us assembleu molt al vostre pare. Si sabés qui es la vostra mare...

-I com es que..?-va intentar preguntar en Fred a la defensiva.

-Ah, el meu pare treballa amb el teu i... amb el d'en Tom, en Tom Crabbe.-en pronunciar aquest nom va semblar que se li entristia la cara i va fer un glop del seu suc.

-El nostre pare mai ens a parlat del senyor Jonhson.- va dir en Fred amb cara de pocs amics.

Ara sí que hi havia silenci allà. En Fred i l'Angelina es miraven als ulls com si disparessin rajos làsers. Fins que en Lee, que es va adonar que no anavem per bon camí, va dir:

-Escolta Angelina...va estar genial el malefici que vas llençar aquell parell de desgraciats.

-No va ser res.-però va semblar que en Lee i ningú tret de jo l'escoltava perquè centenars de mussols van arribar al Gran Saló buscant el seus amos.

Un paquet va anar a parar just davant de l'Alicia, i jo i en Fred vam rebre una carta de la nostra mare. Un mussol va aterrar just davant de la Katie que va fer un vot quan se'n va adonar, i en deslligar el paperet de la pota va aixecar la vista cap a nosaltres i va dir:

-Des de quan fa que sou aquí? Em podrieu haver dit alguna cosa no?


Llegit 849 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • ERH.cat AnònimEnviat el 13/09/2008 a les 17:29:37
    #17381

    Ola!

    Es pot saber perquè cada capítol se m'esborra?? Si aquest té més de 1999!!

    si tenia ja 2 comentaris!!

    merci a la gent que m'ha escrit!

    i espero que no s'esborrin més!

    dir-vos que aquest capítol no m'agrada gaire i que a partir del seguent capítol l'història la narrarà una altra persona!!

    Si estas llegint això i ets un mag comenta!

    Si ets un muggle moltes gràcies per llegir-ho!

    i amb aquesta anada d'olla m'en vaig!

    petons!

    emma




  • emmahgEnviat el 13/09/2008 a les 19:31:05
    #17382He escrit 2 fanfics amb un total de 26 capítols

    Me llegit el captiol aquest matí, però no he comentat i ara comento. Jaja

    Jo dec ser tonta o algo, però has deixat com a l'aire que l'Angelina es morirà? :'( i a la Katie se li ha anat una mica l'olla, amb qui parla? Jajaja...

    Segueix aviat, si pots. Que està molt bé!




  • AvatarLaura*MalfoyEnviat el 14/09/2008 a les 17:45:40
    #17390He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols

    Ei! sta molt bé! pero saps que les posat dues vegades seguides?

    continua aviat!!

    lauraaa...




  • Avatarlluna_de_plataEnviat el 14/09/2008 a les 17:58:14
    #17391

    esta be!!! Tu tranqui que esta molt be!!! Continua aviat!!!

    Marta 2




  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 15/09/2008 a les 20:24:26
    #17404He escrit 10 fanfics amb un total de 162 capítols

    Eh... dons re, que mola, i que plis, passat pel meu ff!

    Ale dw

    Marta




  • ERH.cat AnònimEnviat el 16/09/2008 a les 13:15:10
    #17417

    Ola!

    merci a tots per llegir i comentar!

    emmahg:no se si as vist que te canviat part del capitol!! merci per les teves crítiques!!

    Laura*Malfoy: merci per avisar-me ja l'he canviat!!

    lluna_de_plata:merci i  espero que et segeixi agradant!!

    marta_ginny:merci per tot!! ja saps que m'agrada molt la teva fic!!

    petons!

    emma




  • emmahgEnviat el 16/09/2008 a les 16:51:24
    #17418He escrit 2 fanfics amb un total de 26 capítols

    ^^

    Si, ho acabo de veure... Jaja, la veritat es que m'he quedat més tranquil·la :p

    A veure quan penges un nou capi, que està molt bé! Jeje