Harry Potter i Buffy caçavampirs - 11. VERITUM AQUUM (escrit per la Vero)
AvatarEscrit per juls
Enviat el dia 17/03/2005 a les 00:13
Última modificació 17/03/2005 a les 00:13
Tots els capítols de Harry Potter i Buffy caçavampirs
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


11. VERITUM AQUUM (escrit per la Vero)

(NOTA: La narració, està situada al inici del sisè llibre encara no publicat de Harry Potter i la sisena temporada de Buffy caçavampirs.

Fanfic escrit per la Juls i la Vero, un capitol cadascuna aleatòriament! XDDDDDDDDDDDDDDDD esperem que os agradi! Podeu comentar-nos qualsevol cosa!!)

-------------------------------------------

Ens sap greu haver trigat tant... es que hem tingut molta feina... però a partir d'ara ja intentarem penjar més ràpid! Ens fan molta il·lusió els vostres comentaris!! Siusplau deixeu-ne més!!! (Vero i Juls)



11. VERITUM AQUUM (escrit per la Vero)

Tot el grupet de Gryffindor van sortir ben animats de la classe de defensa contra les forces del mal, i no era per menys! La nova professora, la senyoreta Rosenberg, prometia ser una gran docent; i a més, havia estat sincera amb ells des del primer dia. Aquesta confessió de la Willow davant de tots els estudiants de sisè curs, deixà ben perplex al Harry, el qual no estava avesat a que els professors de Defensa contra les forces del mal revelessin els seus secrets d'entrada.

Durant els seus anys a Hogwarts, el Harry havia tingut ja cinc professors diferents per a aquesta assignatura (un per cada any), i cada un amagava algun secret obscur. El del primer curs, el senyor Quirrel, era en realitat un fervent seguidor de Lord Voldemort. El senyor Decors? Un farsant, pensà amb sarcasme el Harry. En quant al professor que van tenir a quart, l'Ull-foll Murri va resultar que no era el veritable Alastor Murri, sinó el Barty Mauch, el fan numero u de Lord Voldemort que s'havia fet passar per l'autèntic professor mitjançant la poció de la mutació . I la de l'any passat? la Dolors Umbridge? En realitat era la docent més pèssima amb que en Harry hagués tingut mai l'infortuni de topar. De fet, l'únic professor de defensa contra les forces del mal que tenia talent era senyor Llopin. Encara que, a la seva presentació oblidà mencionar que en realitat era un home llop, recordà el Harry tot divertit.

- Ei, Harry! -cridà la Dawn tot interrompent els seus pensaments-, aquesta classe ha estat genial! M'encanta aquesta escola -digué la noia tot picant-li l'ullet.

La veritat és que se la veia molt feliç i cofoia. És clar! Era l'única persona a qui l'encanteri estaca-vareta li havia funcionat a la primera.

- A mi també m'agrada, aquí m'hi trobo com a casa -feu el Harry. I de fet, no era cap mentida. Qualsevol lloc el feia sentir millor que a casa dels Dursley.
- Has estat genial Dawn! T'ha sortit a la primera! -exclamà l'Hermione tot agafant la petita Summers pel braç.
- Per un cop Hermione, algú t'ha superat -digué el Ron amb certa malícia intentant veure la reacció de la morena, però l'Hermione no s'enfadà ni s'immutà. Ans al contrari, s'agafà més fort al braç de la noia nova i digué:
- És normal, la Dawny és una bruixa d'un talent excepcional!
- La veritat és que no m'esperava pas que em sortís res -féu la petita Summers tot enrojolant-se-, em pensava que al intentar-ho explotaria l'aula sencera i m'expulsarien de Hogwarts... jjaajjaa!!
- Apa aquí! -digué el Neville que els havia estat seguint però encara no havia obert la boca-, que exagerada!

I tot el grup no va poder evitar una gran rialla. El Harry es sentia satisfet de tornar a estar amb els seus amics. Els havia trobat tant a faltar! Tot un estiu amb els Dursley i pensant amb el Sirius no podia ser sa per a ningú. El pobre noi tenia unes ganes immenses de tornar a Hogwarts, ja que ell mateix pensava que s'estava tornant mig boig tancat tot el sant dia en aquella petita habitació sense poder parlar amb ningú.

-Quina és la pròxima classe que tenim? -preguntà la Dawn.
- Pocions -remugà el Ron amargament.
- Ai si!, amb aquell professor de nas guerxo i tant antipàtic... -murmurà la noia nova tota reflexiva com si intentés recordar quelcom-, com es deia?
- Snappe -digué el Harry amb resignació, el qual, ja s'havia acostumat a la falta de memòria de la Dawn-, hem d'anar a les masmorres, allà és on hi ha l'aula, ja veuràs que hi fa molt fred.
- Sí, el clima és tant hostil com el profe! -exclamà el Dean.

El noi, però, ja anava a explicar més coses a la Dawn sobre el professor més odiat de tota l'escola sencera quan es va quedar paralitzat. Directe cap a ells, venia un grup de cinquè, i entre ells hi anaven la Ginny (la més petita dels Weasleys). El Harry, al veure la panotxa l'anava a saludar, però a desgrat seu el Dean se li va avançar; i ràpid com una bala es llençà davant la petita Ginny tot demanant-li perdó. Tot el grup es va quedar de pasta de full!

- Ginny, disculpa per allò d'abans, hauria d'haver pensat millor abans d'obrir la meva bocassa!! -la Ginny, per la seva banda, semblava avergonyida...
- Escolta, aquest no és el moment... m'estàs posant en evidència...

El Harry, el Ron, el Neville, la Dawn i l'Hermione es miraven l'escena ben encuriosits, fins que l'Hermione, en adonar-se que feien nosa, instà els seus amics a deixar la parella sola per què solucionessin els seus problemes.

- Dean, nosaltres marxem, ja vindràs a pocions -proposà tot empenyent els seus amics cap a les masmorres.
- Però jo vull veure com es barallen! -digué el germà de la panotxa.
- Ron!!! -exclamaren tots, i se l'endugueren d'allà com pogueren...

Mentre caminaven cap a les masmorres, però, el noi no pogué evitar murmurar:

- Aquests duraran ben poc! Per fi ningú molestarà més a la meva germana.

El Harry en canvi, no digué res. La veritat és que li sabia greu veure el Dean trist, doncs era un dels seus amics. Però en el fons, no podia evitar certa felicitat, al pensar que potser la Ginny es fixaria en ell. Aquesta voluntat que la germana del Ron el veiés com a quelcom més que un amic era nova per a ell, i en certa manera, l'espantava. Quan va rebre aquella carta de la Ginny a l'estiu, es va adonar que hi havia algú que l'entenia i que no estava completament sol. Aquest sentiment provocà que veiés la petita Weasley d'una altra manera; com una companya, com algú amb qui compartir les experiències. I en definitiva, com algú amb qui hi volia passar moltes hores.

El pobre nano recordà el comentari que havia fet el seu millor amic: "Per fi ningú molestarà més a la meva germana" i no pogué evitar preocupar-se de debò. Què passaria si el Ron sabés que el Harry guardava aquests sentiments envers la Ginny? El veuria d'una altra manera? Seria igual la seva amistat? Per aquest motiu, el Harry no volia comentar els seus sentiments a ningú. A més, la Ginny li havia deixat ben clar que ja no estava enamorada d'ell. Al pensar-hi sospirà profundament...

- VIGILAAA!!!! -l'avisà el Ron.

Una escala s'estava movent i de cop que el Harry no cau de morros! Tant capficat anava que no veia ni per on anava!

- Però es pot saber què et passa avui? -preguntà el Ron tot preocupat.
- Si tu ho sabessis! -exclamà el pobre nano tot vermell.

- Ostress!!! Quina passadaaa!!!!

Tots es giraren per mirar la Dawn que estava amb uns ulls oberts com unes taronges.

- Aquesta escala s'ha mogut! Ho fan totes?
- Sí -respongué l'Hermione tota contenta de poder ser útil a la Dawn-, canvien contínuament, és per això que hauràs de vigilar molt de no perdre't. Serà millor que no et separis de mi durant els primers dies -explicà la noia tota cofoia.
- Entesos Hermy -digué la Dawn tota disciplinada.

El Ron es quedà reflexiu mentre les escoltava: "Hermy? Ja hi tornen?" Pensà el noi panotxa amb certa resignació. De cop i volta, sentiren passos accelerats darrere seu, tots es giraren i veieren el Dean que venia corrents amb un aire trist i desolat.

- Què et passa? -volgué saber el Neville tot preocupat.
- Hem tallat...

Tots es quedaren sense saber què dir. I el noi, mirant el terra tornà a murmurar més per a ell mateix que per als altres.

- La Ginny i jo... hem tallat!

I amb aquestes paraules entrà amb melangia a l'aula de pocions. El grupet d'amics el seguí i entraren a l'aula amb una actitud de basarda envers el què podia passar en aquell parell d'hores de pocions.

L'aula es trobava a les masmorres, i era la zona més freda del castell. A les parets, s'hi trobaven prestatges amb recipients en els quals hi havia fragments d'animals flotant en un líquid fastigós; tot plegat feia que l'ambient fos tètric de debò. La Dawn, observà l'aula i decidí que era un dels llocs més horribles que havia visitat mai, i això que sent de Sunnydale la jove n'havia vist de tots colors. Doncs, per alguna cosa era la ciutat més demoníaca del planeta!

Per la seva banda, el Harry entrà a l'aula ple de rancor. I és que encara recordava com l'Snappe l'havia tractat de malament al seu estimat Sirius, quan aquest encara era viu. I tot i que ell es considerava el màxim responsable de la mort del seu padrí, no podia evitar sentir que si l'Snappe no hagués titllat el Sirius de covard i inútil, res de tot allò no hauria passat. En el fons, també culpava l'Snappe de la mort del seu padrí, i això, només va fer que l'odi que sentia envers el seu professor de pocions augmentés encara més.

La Dawn, tot i observar l'ambient humit i fosc de l'aula no deixà que res enterbolís els seus ànims. Doncs, encara que li havien parlat del mal humor de l'Snappe, avui es veia en cor d'enfrontar-se a qui fos. Els problemes però, no van trigar gaire a arribar. Ja que un altre cop la Dawn va sentir la veu desagradable del Draco a la seva esquena:

- Caram! Però si aquí tenim el famós Harry Potter i els seus amiguets sang de fang. Mai m'hagués pensat que superaries els GNOM de pocions, que potser t'ha ajudat el director, Potter? -aquesta última paraula la va dir amb fúria. I és que el Draco, sempre deia el cognom del Harry com aquell qui escup verí.
- Ostres Malfoy! No et canses mai de parlar? Podries intentar connectar el cervell amb la boca quan ho fas -digué el Harry amb menyspreu-, almenys així tindria sentit totes les bestieses que dius!!

El Draco es quedà perplex, des de quan el Harry era capaç de llançar bons insults? Es preguntà el jove Slytherin.

- Jo no en dic de bestieses! Si m'haguessis deixat acabar...
- No, no tenim ganes d'escoltar-te noi! -feu l'Hermione.
- Com goses parlar-me? -feu el Draco, i a continuació es disposà a llençar el seu insult preferit a la noia-; sang de fang!

Això aconseguí el efecte que el noi problemàtic tant buscava, ja que el Ron, que sempre estava disposat a defensar l'Hermione, es posa vermell fins les orelles i comença a avançar envers el Draco amb una actitud amenaçadora. Sorprenentment, la Dawn que es trobava de molt bon humor aturà el Ron a temps i digué:

- No hauríem de perdre més el temps amb aquest gamarús, nois! -exclamà-. Es nota d'una hora lluny que té problemes... potser hauria de fer una visita a la meva germana, a veure si l'ajuda a superar el munt de traumes que té!
- La teva germana? -preguntà el Draco perplex.
- Sí, l'assistent muggle social, potser ella et podrà ajudar -digué el Harry.
- Vols dir que aquella rossa és la teva germana? -preguntà el noi sorprès.

El Draco, que sentia una gran atracció física envers la Buffy, s'havia quedat de pasta de full al saber que el Dawn era la seva germana. Ara si que ho tenia clar si se la volia lligar!! Hauria de mirar de ser més amable amb la Dawn, pensà el jove Malfoy amb cautela. De cop, però, s'adonà que tot el grup de Gryffindor se l'havia quedat mirant, alguns encuriosits, i altres amb indiferència. El Harry, aprofità la perplexitat del Draco i amb una mirada burleta als ulls digué:

- Què et passa? T'has quedat sense res enginyós per dir? Ja ens hi hem acostumat...

El Harry, volia continuar insultar el seu rival, però sentí una ombra tenebrosa al seu darrere que l'aturà i una veu horrible que coneixia prou bé:

- Es pot saber per què no és al seu lloc senyor Potter? -preguntà el professor Snappe amb la seva veu profunda que tants estudiants temien-, deu punts menys per a Gryffindor.
- Però si el Draco tampoc estava assegut!! -exclamà la Dawn que sentia una gran antipatia envers el jove de Slytherin.
- Cinc punts menys per a Gryffindor per acusar un company de classe senyoreta Summers!!! I cinc punts menys per no portar la capa.

La Dawn es començava a indignar de debò, i ja anava a replicar alguna cosa quan l'Hermione l'agafà de la mà i la dirigí envers un tamboret que estava buit tot suplicant-li amb la mirada que no digués res més. El professor Snappe es dirigí vers la seva tarima i amb un moviment de vareta, tancà les finestres per les quals es filtrava la poca llum existent a l'aula. Passejà la seva mirada pels alumnes, els quals havien emmudit de por i començà el seu discurs intimidant i amenaçador de cada any. Si no fos per l'expressió seriosa i estricta de l'Snappe, el Harry hauria posat la mà al foc que el docent s'hi divertia de valent veient els seus alumnes esporuguits.

- Bé, per desgràcia ja els torno a tenir aquí -digué el docent solemnement tot mirant fixament al Harry-, normalment, la meva missió durant la primera classe seria el de fer-los recordar les pocions més difícils del curs anterior, i intentar que alguns de vostès utilitzin les poques neurones que tenen i que probablement hauran perdut durant l'estiu... -i dit això, esguardà al pobre Neville, el qual, s'havia quedat tot rígid al seu tamboret i no gosava ni respirar-, però aquest any, serà diferent. S'ha acabat el reforçar el temari de l'any anterior durant la primera classe. Si algun de vostès ha perdut la poca memòria que té durant l'estiu, és la seva obligació visitar la biblioteca. No cal que els informi que no permetré encanteris estúpids o la més mínima mostra d'indisciplina.

I dit això, el estricte professor feu un moviment amb la vareta i aparegué a la pissarra les instruccions a seguir per a realitzar la primera poció del curs.

La Dawn, fixà bé la vista i en llegí el títol: "Veritum aquum". A sota, hi havia totes les instruccions, els ingredients i el què es necessitava per fer-lo. La Dawn però, es preguntà per què servia el Veritum aquum aquest, però no ho trobà escrit enlloc. Es moria de curiositat per saber-ho, però com que ja havia fet perdre molts punts a la seva casa, no va gosar ni obrir la boca. Mirà de reüll l'Hermione, i es sorprengué al veure que la seva companya sabia de què anava tot plegat. El professor Snappe, al veure que molts alumnes el miraven expectants, va continuar amb el seu discurset:

- Es pot saber a què esperen? És una poció que la realitzaran individualment, i quan acabin la portaran al meu pupitre i us la corregiré -el docent, feu una breu pausa per assegurar-se que tothom li prestava atenció i continuà-. És important que sàpiguen que aquesta poció serveix per a repel•lir algunes criatures malignes, entre elles els vampirs.

La Dawn ho va acabar d'entendre per fi. Es tractava de l'aigua beneïda! Pensà la noia, i entengué que en aquesta classe els ensenyarien a preparar-la. La petita Summers no pogué evitar un somriure al pensar en com n'eren de complicats els bruixots a l'hora de posar noms a les coses. Però també pensà que el professor, ho podria haver dit d'entrada. Cada alumne començà a elaborar la seva poció en silenci. El Harry observà que alguns alumnes de Slytherin murmuraven quelcom de tant en tant, clar que... a ells els era permès, pensà el noi amb frustració. De seguida però, es concentrà en la seva poció. Semblava senzilla, però a mesura que avançava en el procés observà amb alarma que la seva aigua anava agafant una tonalitat verdosa.

- Pssst! Hermione! -xiuxiuejà el Harry a la seva companya-, la veritum aquum hauria de ser transparent no?

L'Hermione assentí amb el cap i murmurà:

- De fet, aquesta poció és lo què els muggles anomenen aigua beneïda.
- Sí, és el què havia suposat -contestà el Harry.
- Els muggles utilitzen aquesta poció? -preguntà el Ron incrèdul.
- Sí -digué el Harry-, a les esglésies en tenen.
- No ho trobeu molt estrany tot plegat? -els interrompé la seva companya.
- A què et refereixes? -preguntà el Harry tot intrigat.
- Però que no ho veieu? Primer a la classe de defensa ens ensenyen a transformar la nostra vareta en una estaca, i ara ens fan fer aigua per repel•lir els vampirs -remarcà l'Hermione-, i no sé si ho sabeu, però al periòdic profètic deia que aquest estiu hi ha hagut atacs de vampirs a Anglaterra...
- Sí, jo també ho he llegit -xiuxiuejà el Harry tot oblidant per complert la seva poció-, s'està preparant alguna de grossa...
- És tant important això que comenten que pugui oblidar les seves obligacions senyor Potter? -tots sentiren la veu greu del professor Snappe a la seva esquena. I és que, el cap de la casa de Slytherin s'havia anat acostant a ells sense que se'n adonessin, doncs, s'havia quedat intrigat al veure que un grup xerrava a classe i no eren de Slytherin. Satisfet al veure la por als ulls dels alumnes, el docent continuà parlant amb un to intimidant...
- Pel què veig, el senyor Potter és tant intel•ligent que no li fa falta prestar atenció! -i a continuació s'acostà a la poció del pobre Harry que ja es veia la tempesta al damunt.
- La seva Veritum Aquum té una tonalitat verdosa i hauria de ser transparent senyor Potter.

El pobre noi mirava fixament al terra, ja que tot i estar acostumat a les humiliacions del seu professor de pocions, aquestes, encara el continuaven afectant. L'Snappe, tot cofoi de veure els efectes de les seves paraules en el Harry, continuà.

- És un inútil en l'art de les pocions, li falta subtilesa... això ho ha heretat del seu pare, ell també era un barroer -va continuar burxant el professor.

El Harry, no va poder evitar sentir-se furiós i va guaitar al docent amb una expressió d'odi i fúria continguda. L'Snappe, per la seva banda, somrigué al saber-se superior i anà a revisar la poció del pobre Neville, la qual havia agafat una tonalitat ataronjada.

- Senyor Longbottom, em sorprèn moltíssim veure que segueix a la meva classe. No entenc com l'han deixat passar els GNOM de pocions. Sincerament, vostè és la prova existent que el sistema no funciona... acabo de dir que el resultat hauria de ser transparent, i no quelcom semblant al suc de carabassa!

El Neville mirava al terra i semblava que estava a punt de plorar, i el Harry encara es va enrabiar més. Però, si havia après quelcom en el curs anterior era que calia mantenir la calma. Les baralles amb l'Snappe només empitjoraven les coses, però això ja passava de taca d'oli!! Com gosava insultar-los d'aquella manera?!? Es suposava que era el seu professor i no el seu botxí. Els havia d'ensenyar, i no humiliar-los d'aquella manera! El pobre Neville estava a punt de plorar, i el Harry i el Ron, ja estaven disposats a saltar-li al coll del Snappe, quan de cop i volta... BBBOOOOUUUMMMMMMMMM!!!!!

Una forta explosió es va sentir per tota la classe!!! Tothom es sobresaltà i mirà al lloc d'on provenia... era la poció de la pobre Dawn. La noia estava tota sorpresa mirant com tots els seus apunts i la seva taula havien quedat socarrimats.

- Vaja!! -exclamà innocentment-, em sembla que dec haver fet quelcom malament. No havia d'explotar oi?

L'Snappe, però, semblava fora de si i ja s'acostava a grans gambades envers la jove Gryffindor.

- Però és que no sap fer ni una simple poció senyoreta Summers?!? -bramà el docent-. Podríem haver volat pels aires!!! Es pot saber en què pensava?
- Jo... jo... -quequejà la pobre noia.
- Cinc punts menys per Gryffindor senyoreta Summers! -rugí l'estricte professor. A continuació es girà ràpidament i veié la poció de l'Hermione-, i senyoreta Granger es pot saber què li passa avui? A la seva poció hi han grumolls! 5 punts menys per a Gryffindor per la seva ineptitud!

L'Hermione es quedà de pasta de full, i no era per menys! era la primera vegada que li sortia quelcom malament. Si havia de ser sincera amb ella mateixa, havia d'admetre que no havia prestat atenció a la seva feina, ja que s'havia quedat embadalida mirant a la Dawn treballant... però és que era tant bufona quan es concentrava! I després, parlant amb el Harry s'havia distret completament!

El Harry observà a la seva amiga amb preocupació, ja que semblava en estat de xoc la pobre! Però ell també estava desolat. A aquest pas la seva casa acabaria el curs amb punts negatius. Al mirar cap a la taula de Slytherin, hi veié el somriure burleta del Draco. Però de moment decidí ignorar-lo.

- Porteu les pocions a la taula que us les corregiré. Només acceptaré les que tinguin la tonalitat adequada; la resta, tenen un zero en la pràctica d'avui -davant les paraules de l'Snappe hi hagué un murmuri general de protesta, però ell continuà com qui res-, i vull per la setmana vinent un rotlle i mig de pergamí explicant les característiques de la Veritum Aquum, els seus efectes i les seves utilitats.

El grupet de Gryffindor sortí de l'aula ben desanimat! L'Hermione estava en estat de xoc, i el Neville semblava que es posaria a plorar d'un moment a l'altre.

- M'ha dit que sóc un error del sistema -murmurà el pobre xicot amb el cap cot.
- Doncs ell és un error dels seus pares! -bramà la Dawn amb fúria mentre tot el grup se la mirà amb sorpresa, i és que no estaven acostumats a veure la noia nova tant exaltada. Al veure els rostres de sorpresa dels altres, però, es relaxà.
- No et preocupis Neville... ves a veure la meva germana, segur que ella et podrà ajudar.

A la cara del Neville hi aparegué un tímid somriure. La germana de la Dawn semblava atenta i amable, no perdia res de provar aquesta teràpia muggle!

- Tens raó! Potser hi hauria d'anar... -però la Dawn ja no l'escoltava i tornava a parlar amb ella mateixa, estava tant enfurismada que no ho podia evitar. Si se li creuava algun Slytherin es veia capaç de qualsevol cosa!
- Entenc que m'hagi tret punts per l'explosió de la poció, però per no portar capa?!? Ni que fos obligatori! -exclamà indignada. Però quant mirà als seus nous companys, veié que tots la miraven amb escepticisme.
- La veritat, és que el què és prohibit és no portar la capa, l'uniforme és opcional -digué l'Hermione tímidament; la qual, al veure els crits de la Dawn s'havia quedat al marge de tot plegat, però ara que tenia l'atenció de tothom continuà amb l'explicació-, ho he llegit a "Hogwarts..."
- "...la història!" -l'interromperen tots els seus amics a l'uníson. L'Hermione, es posà vermella com un tomàquet tot observant com els seus amics se'n reien. La Dawn, però, que no suportava veure-la enfadada l'agafà pel braç i li picà l'ullet.
- Què et sembla si anéssim a visitar la meva germana i li preguntem allò de l'uniforme?

I tot el grupet de Gryffindor desaparegué passadís enllà.

---------
(comentaris a verobo@eresmas.com o juliagoonie@hotmail.com)


Llegit 1537 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Accra Anònim18/03/2005 a les 11:44
#747Encara no he m'he registrat!

Wheeee! Snape!!! Més, please!!




AvatarSolysg 96 comentaris20/03/2005 a les 13:21
#749Encara no he escrit cap fanfiction

mes Snape mes Snape
algu para per fi a aquella ................. gran persona de la ----




Hopeless-82 11 comentaris22/05/2005 a les 15:33
#950Encara no he escrit cap fanfiction

2mesus i re d re! k es aixo! Vui + 6plau!!!!!!!




Juls Anònim04/07/2005 a les 19:50
#1063Encara no he m'he registrat!

Intentarem escriure el mes aviat posible!! es que estabem una mica desconectades ;)