Un amor impossible - La festa
AvatarEscrit per krys_hp
Enviat el dia 02/06/2008 a les 14:26:29
Última modificació 02/06/2008 a les 14:26:29
Tots els capítols de Un amor impossible
< Anterior capítol ||


La festa

Hola a tots!!!

Bé, aquest capítol no l'escriu la krys_hp si no jo, l'hermi_girl i se'l dedico a la Cris i a l'Iris!!! Perquè són genials, perquè el diumenge m'ho vaig passar genial amb elles i perquè em mort a la Victoria xDDD

Per vosaltres va aquest capitol maques!!!


Tots dos es van quedar en silenci, ella, amb la mirada perduda dins la intensitat dels seus ulls no podia reaccionar, només respirava mentre ell l'hipnotitzava.

No hi havia ningú pel passadís, el vent corria lliurement, de cop en Keyn la va agafar de la cintura apropant-la al seu cos fred. La Ginny no sabia com reaccionar, tota la seva ment estava bloquejada i el seu cos era esclau dels seus ulls. De cop ell la va besar dèbilment sense deixar-la de mirar i ella tancà els ulls deixant-se emportar. Però en poc temps ell va deixar-la i marxa d'allà mentre la noia seguia sentint els seus llavis freds però tendres en els seus.

 

En Harry i en Ron ja feia un parell de minuts que havien sortit, desitjaven fugir de la mirada mortal de l'Snape, però només creuar la cantonada una noia es va llençar sobre en Ron. Era l'Hermione. La noia el va abraçar i el besà davant el seu amic que, tímidament, apartà la mirada.

-          Encara no em faig la idea de que sigueu parella- Va dir mentre intentava no mirar-los massa per por de molestar.

-          T'hi has d'anar acostumant- Va dir en Ron rient mentre abraçava a l'Hermione.

Tots tres van riure, en Harry estava molt content de la relació que havien empres els seus amics, però encara quan els veia besant-se es sorprenia.

De cop un munt d'alumnes van passar corrents pel passadís empentant-los cap a on es dirigien, entre ells estava en Neville al qual en Harry va preguntar-li el perquè d'aquell escàndol.

-          Ens han dit que els capitans dels equips de Quidditch volen muntar aquesta nit una festa al Gran Menjador i diuen que ara ho van a preguntar al director.

-          Corre Neville, que si no no ens enterarem!!!- Va dir una veu de fons.

En Neville va marxar corrents i rera ell tots tres, si hi havia festa ells no es volien perdre detall.

Pel camí van trobar a la Krys amb cara de disgustada, estava encara ensopida perquè no sabia com deixar plantat a en Malfoy, sabia que ell tenia caràcter i que la cosa podia acabar malament si en Keyn se'n assabentava.

De cop una mà coneguda la va agafar de la túnica i l'estirà, era l'Hermione que sense donar-li detalls del que passava la va fer seguir-la.      

 

Tots els alumnes estaven apilotats a les escales i al vestíbul, en silenci, esperant a que sortissin els capitans i els hi comuniquessin alguna cosa. Els nervis estaven en l'ambient, ningú deia res, només s'ha sentien lleus xiuxiuejos. de sobte el so de les portes del Gran Menjador va atraure totes les mirades i els quatre capitans sortiren amb les cares series, els rostres dels alumnes entristiren lleugerament. 

L'Angelina Jonson, capitana actual de l'equip de Griffindor, va avançar unes passes, i aclarint-se la veu es va dirigir a tots els alumnes.

-          Estimats alumnes de Hogwarts, si esteu tots aquí és perquè ja sabeu ho de la festa, dons bé- Va callar un parell de segons- que sapigueu que... LA FESTA ÉS AQUESTA NIT!!!!

Crits d'emoció sonaren per tot el castell, la gent xisclava, saltava, reia, etc. de l'emoció, però llavors el capità de l'equip de Hufflepuff els va parar.

-          Però només hi podran assistir major de 14 anys- Tot un cor d'os va ressonar per tot arreu- Són les condicions que ens han exigit, ho sentim.

Tots quatre van marxar i la gent va sortir corrents cap als dormitoris, tots volien arreglar-se per aquella vetllada tan emocionant.

Mentre anaven cap a les escales l'Hermione li anava comentant a la Krys el que es posaria aquella nit i la Krys, amb un somriure d'alegria li donava la raó i reia sense parar.

-          Estàs més alegre que quan et van trobar al passadís- Li comentà l'Hermione.

-          Es pot dir que el dia se m'ha acabat alegrant.

Tots tres es van acomiadar de la Krys i van continuar endavant. Quan ella es dirigia cap a les masmorres una mà li agafà el canell, era d'un tacte fred, un tacte que la Krys coneixia molt bé.

-          Sembla que no podrem passar la nit com esperàvem- Li digué en Keyn amb una tendra fredor- però igualment la passarem junts, no m'ha separaré de tu ni un moment, no vull que estiguis amb ningú més.

-          Va Keyn, no siguis així, deixa'm disfrutar, a més, amb qui vols que marxi?

-          Mai se sap- En Keyn la va deixar anar i va marxar entre l'obscuritat de les masmorres.

La Krys no va voler donar-hi més voltes i va marxar, però els seus problemes no havien fet més que començar, un cop entrar a la sala comú en Malfoy l'agafà de la cintura, semblava com si la estigues esperant des de feia estona, la Krys va mirar que en Keyn no estigués per enlloc i llavors va dirigir-li la mirada a en Malfoy.

-          Quina pena, aquesta nit no ens ho podrem passar d'allò més bé- Va dir amb la seva arrogància.

-          Tampoc anàvem a fer res- Li vacil·là ella

En Malfoy va clavar els seus ulls sobre el seu rostre amb malícia, no suportava que ningú li parles i molt menys de temes similars, va estar a punt de fer-li callar la boca, però en comptes d'això li va començar a besar el coll.

-          Ets massa maca perquè et mostri el meu caràcter.

Ell va començar a aixecar-li la samarreta mentre els seus llavis recorrien el coll de la noia, la Krys no podia fer-hi res, en Malfoy la tenia controlada. De cop la porta de la sala comú es va obrir i el soroll d'uns llibres caient va fer parar a en Malfoy.

-          Es pot saber que fas estúpida!!! No saps fer altre cosa que molestar o que!!!!

La noia a la que se li havien caigut els llibre es disculpà i s'agenollà per recollir-los, intentava no mirar-lo amb por de que aquest el mires amb malícia, les seves mans tremolaven i intentaven agafar els llibres fins que una mà li va donar un.

-          Té- Va dir-li la Krys donant-li el llibre.

-          Gràcies- Va dir la noia.

La Krys la va mirar un instant, era una noia de cabells castanys, mitja melena i amb els ulls marrons fosc. La noia es va aixecar i va marxar deixant-los sols.

-          Mira que n'és d'estúpida la gent!!!- Va replicar en Malfoy- Bé, per on anàvem?

Però quan es va girar la Krys no hi era, ell va donar-li un cop de puny a la paret i pujà al seu dormitori a canviar-se per aquella nit.

 

L'expectació i l'emoció d'aquella festa feia que tots els alumnes que podien assistir estiguessin neguitosos, totes les noies anaven amb vestit i els nois amb camisa i fins i tot algun amb smoking. Allà al vestíbul estaven en Harry, en Ron i l'Hermione que no paraven de discutir sobre com es feia el nus de la corbata.

-          Hermione, et dic jo que es fa així i ha de quedar d'aquesta manera!!!

-          Que no!!! No veus que li queda per sobre!!! S'ha de fer així!!!

La Krys va arribar i els va saludar, però cap d'ells dos la va saludar, discutien massa per donar-se compte, però en Harry, que estava meravellat pel vestit vermell de tirants que portava, la va saludar.

-          Per què discuteixen?

-          Pel nus de la meva corbata- Va dir ell amb veu de resignat mentre els mirava.

-          Ah! Però si és molt fàcil, mira.

En un tres i no res la Krys va fer-li el nus i tots dos van callar.

-          Ah! Si ja sabia jo que era així- Digueren a l'hora.

Tots quatre rigueren, la Krys es va quedar meravellada pel vestit lila clar que duia l'Hermione, li quedava molt bé i li feia conjunt amb les arracades i el penjoll que duia.

-          Tu també vas molt maca- Li va dir l'Hermione.

-          Gràcies- Somrigué la Krys.

Van passar pocs minuts fins que van obrir les portes al Gran Menjador, quan les van obrir tots es van quedar meravellats, el Gran Menjador estava irreconeixible, les parets estaven plenes de globus i de serpentines de colors i les taules estaven situades a les bandes per deixar lloc a una pista de ball, una bola de discoteca flotant gegant atreia tota l'atenció i llums de color envaïen la sala i al fons, en una pancarta gegant posava "Visca els equips de Quidditch de Hogwarts, segles i segles amb tu"

Tothom va entrar i la música va començar a sonar, taules i taules d'aperitius i de begudes van atreure a més d'un, entre ells en Ron, que no va poder estar-se de menjar canapès.

La nit anava passant i els grans van treure d'amagat ampolles d'alcohol de les que tothom va veure i veure, alguns van marxar per anar a dormir a causa de la borratxera i d'altres seguien ballant al ritme del compàs.

A la barra, amb la tercera copa de Martini, estava en Malfoy, esperant l'oportunitat de ballar amb la Krys, que ballava amb l'Hermione sense parar de riure. Allò li feia ràbia, i per calmar l'ira que millor que l'alcohol. Al cap d'uns minuts la música va a canviar, ja no era marxosa, si no que aquest cop era lenta, ideal per ballar en parella, va ser en aquell moment quan l'Hermione va anar a ballar amb en Ron i en Malfoy es preparà per ballar amb la Krys, però algú es va avançar, un noi de cabells negres i de pell pàl·lida la va agafar per la cintura i començà a ballar amb ella, en Malfoy estava que no podia, qui es pensava que era aquell??? Allò no ho podia consentir, havia passat tota la nit esperant aquell moment perquè ara vingués un figaflor a robar-li la noia. Es va aixecar deixant la copa bruscament i quan es va voler moure cap a on era ella el noi el va mirar fixament, amb una mirada tètrica, era una mirada que el va deixar sense alè, semblava com si aquell noi hagués sabut tota l'estona que ell la observava i que tenia la intenció de ballar amb ella. En Malfoy va parpadejar i quan va tornar-lo a mirar es va quedar sense alè, ell, com si res, va besar apassionadament a la Krys, davant de tothom, i mentre la besava el mirava. En Malfoy, indignat, va agafar l'ampolla de Martini i va marxar d'allà sense dir res a ningú. Va creuar el vestíbul i va marxar als jardins, on, amb l'ampolla de Martini a la mà, es va seure sota un arbre, resignat amb la seva derrota. Però no estava sol, algú l'havia seguit, davant d'ell hi havia la figura d'una noia, una noia que en Malfoy havia vist abans.

-          Estàs bé?- Li digué mentre seia al seu costat.

-          Deixa'm en pau- Va contestar-li mentre prenia un glop a l'ampolla.

-          No deuries veure tant!!!- Va dir ella prenent-li l'ampolla.

-          TU NO ETS NINGÚ PER DIR-ME EL QUE PUC FER I EL QUE NO!!!

Tots dos es van quedar en silenci, en Malfoy va tornar a veure i ella el mirava amb cara de pena i va intentar canviar de tema.

-          Perdona per haver-vos molestat abans- El noi la mirà amb cara d'extranyat- Per lo dels llibres vull dir.

-          Ja no té importància...

-          P-per què ho dius?

-          Ella està amb un altre, la molt imbècil m'ha utilitzat...

-          Vaja... ho sento...

El silenci va tornar a sorgir, ella ja no sabia que dir, no volia entrar més en aquell tema per no posar-lo trist, però tampoc volia estar en silenci completament, li era massa incòmode.

Van passar els minuts i de cop en Malfoy va caure sobre la seva espatlla, la noia es va posar tensa i les seves galtes es van tornar vermelles.

-          Com et dius?- Va dir en Malfoy mig adormit però amb un somriure.

-          A-Andrea...

-          Tens un cos molt càlid, Andrea...

Ell es va quedar adormit, ella el mirava i somreia tendrament mentre recolzava el cap sobre el d'ell.

Mentrestant en Ron va marxar d'allà, tenia ja son ja que havia begut una mica i l'alcohol se li havia pujat ràpidament.

Va anar als dormitoris, però en comptes d'anar al seu va anar al de les noies i va mirar al seu voltant, només hi havia un llit ocupat i era per una noia de cabells llargs, ell va somriure, es treure la camisa i els pantalons i es va ficar al llit amb ella, li va acariciar els cabells dolçament mentre li donava un petó a la galta i l'abraçava mentre tancava els seus ulls i li deia "T'estimo".

 

Eren les set del matí quan en Ron va despertar, va somriure i va mirar a la seva estimada, però hi havia alguna cosa estranya en ella, els seus cabells no eren castanys, si no rossos, i molt rossos. El noi es va seure, la va mirar i va fer un xiscle mentre sortia del llit. La noia es va despertar i el va mirar posant-se vermella. Aquella noia no era l'Hermione!!! La noia amb la que havia passat la nit era una noia rossa d'ulls blaus.

-          Qui, qui ets tu???!!!!!- Va dir amb la veu tremolosa.

-          Em dic Iris- Digué ella tímidament.

-          NOOO NO POT SER!!!! TU, TU HAS DE SER L'HERMIONE!!!

-          L'Hermione dorm allà- Va dir-li mentre li senyalava un parell de llits més enllà del seu.

Totes les noies es van despertar i es quedaren sorpreses per veure a en Ron allà i no justament amb l'Hermione, si no amb l'Iris, i a sobre en roba interior. El noi es va posar vermell, totes elles el miraven furioses i amb odi pel fet de "fer-li el salt" a l'Hermione.

Ell va intentar retrocedir però de cop un munt de coixins van anar a parar a la seva cara, en Ron intentava fugir com podia però aquell bombardeig no el deixava, llavors l'Iris les va aturar.

-          Alto!!! No veieu que és un mal entès!!!

Totes la van mirar amb la mirada furiosa i ella com va poder va explicar-ho tot.

-          Ell va venir ahir aquí per error, volia anar a dormir amb l'Hermione, però com jo era l'única que hi havia aquí dons pensava que era ella no Ron?

-          Si si, és clar!!!- Digué ràpidament- L'Hermione em va dir que marxava i vaig pensar que havia vingut a dormir.

Després d'allò l'ambient es va calmar, les noies més o menys o van entendre i el van perdonar, però igualment el van fer fora corrents d'allà. Va agafar la roba, i entre coixins va marxar escales avall.

Al cap d'uns minuts, l'Iris va baixar i es va trobar a en Ron assegut al sofà de la sala comú, ella el mirava de reüll i ell en veure-la es va aixecar, la noia es va posar vermella en veure que es plantava davant seu però més vermella es va posar en el moment que ell la va abraçar, i amb una veu tendre li va dir:

-          Moltes gràcies Iris.


Llegit 831 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarhpkarinaEnviat el 02/06/2008 a les 15:21:23
    #16711He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols

    Com mola el capítol!!! ^^

    ei continua prompte!!!

    m'en vaig a fer un treball! ^.^



  • Avatarkrys_hpEnviat el 02/06/2008 a les 15:37:56
    #16712He escrit 1 fanfics amb un total de 7 capítols

    oooooooooooooooooooo

    cm molaaaaaaaaaaaaa

    sisisiisisisiis i ara k!!!

    k faig jooooooo

    be, cm k ho fara la iris...jejejej

    pero avaera com ho deixa ella..... escolta k mola molt el capi ehhhhh, ja t'obligaré a fer un altre...¬¬ jeje

    weno k mencanta, moltes gracies!!!!

    kesses




  • AvatarIris_rwEnviat el 10/06/2008 a les 14:11:09
    #16732

    haaa ... tk andrea :P:P

    mu xulo el capi ^^

    aver aver...krys no se cuadno lo tendre a cabado eh?? k tmb e de acer el nuestro xd wenu mu b andrea ^^

    jeje aver como lo dejo yo xd

    os kiero ^^




  • AvatarIris_rwEnviat el 10/06/2008 a les 14:12:42
    #16733

    por cierto krys, k se me olvido. tenemos k ablar y sbs k ay otra pag de fanfiction de harry potter? y en castellano!!! esa me guta mas :P pero las historias de aki tan mu xulas ^^

    aora si ADEU! :P




  • Avatarginny_weasley_potterEnviat el 04/11/2009 a les 19:45:15
    #20631

    no deixis la ff a mitges siusplauu! continuaa!



  • irinawatson06Enviat el 15/01/2017 a les 15:27:36
    #27034

    i ja està?!? no acabiis!!!