Sentinella - FALSA IDENTITAT, 4ª part
Escrit per The Weird SistersEnviat el dia 24/02/2005 a les 21:31
Última modificació 24/02/2005 a les 21:31
Tots els capítols de Sentinella
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Autora: Galadriel.
ABANS...
El mestre finalment va semblar compadir-se de la meva expressió de nàusees i fàstic, perquè va fer un gest amb la vareta i un got d'aigua va aparèixer en les meves mans. Amb certa aprensió, no fos cas que se li acudís omplir el got de sangoneres, vaig beure un glop.
ARA...
-Va amagar les armes rere grans proteccions màgiques i va entrenar més de cinquanta Sentinelles per protegir-les. Cada Sentinella només sabia la localització i les proteccions de l'arma que havia de vigilar, res més. Els Sentinelles més veterans, avui en dia els mestres, entrenaven els més joves i formaven el consell, que prenia les decisions. Igual que fem ara.
Vaig veure un altre glop d'aigua i vaig mirar el plat de pastes amb aversió. La gana que tenia, ja que era l'hora de dinar, havia desaparegut l'instant que l'escarabat havia aparegut.
-Slytherin va amagar una de les armes més poderoses a Hogwarts. Per això va construir la cambra secreta i va tancar-hi un Basilisc. Res de les xorrades de voler matar els fills de Muggles! Simplement tenia por que un dia el castell fos atacat com ho havia estat el seu poble. Temia que els Muggles introduïssin algun espia entre els alumnes, algun nen bruixot fill de Muggles a qui haguessin convençut que l'únic camí per salvar la seva ànima, o la seva família, fos infiltrar-se en el castell i trair-los. Per això mai va admetre cap d'aquests nens en la seva residència.
Vaig recordar les lliçons d'història de Hogwarts. Realment, el que deia el meu mestre tenia molt més sentit. Com podia ser que expliquessin que la "Caça de bruixes" Muggle no els havia afectat?! Que potser creien que els Muggles eren prou ximples per permetre que un bruixot conservés la vareta en quan el capturaven? I si agafaven un nen, quines possibilitats tenia de defensar-se o d'aparetre a un lloc segur?! El més curiós de tot, era que a ningú se li acudia preguntar aquelles qüestions tant lògiques! Realment, el món màgic depenia massa en la màgia i havia oblidat com pensar independentment.
-Gryffindor mai va entendre aquell punt de vista i, finalment, fart de discussions i mals entesos, en Salazar va segellar la cambra de tal forma que només un reptilingüe la pogués obrir i va marxar de l'escola.
El mestre va deixar el pergamí, va agafar una ploma i va fer-hi un gargot abans de continuar amb l'explicació. Un dubte va començar a agafar forma en el meu cap, però no em vaig atrevir a tornar a interrompre'l.
-Per descomptat que això no és més que un resum del que va passar, però n'hi ha prou. -L'home va agafar un altre pergamí i va començar a estudiar-lo.- Com ja saps, els Sentinelles d'avui en dia, a més a més d'estudiar i aprendre la màgia antiga, estem al dia dels últims descobriments, tant Muggles com màgics, i els incorporem a la nostra causa.
L'home va aixecar la seva penetrant mirada del pergamí i va clavar-la en la meva cara. Els seus llavis van tancar-se en una fina línia i els seus ulls van brillar perillosament. Va inclinar-se cap endavant, amb la vareta fortament agafada en la seva mà i el meu cos es va tensar instintivament. Ràpidament, vaig començar a repassar què havia fet els últims moments que l'hagués pogut fer enfadar; No l'havia interromput, no havia sospirat, no m'havia mogut i ni tant sols havia respirat massa fort!
Els artells de la mà que agafava la vareta van emblanquir-se, la pell de la seva cara va envermellir-se i els seus ulls van tancar-se fins deixar només una petita escletxa. Aterrat, vaig esperar un nou esclat de fúria que sabia que no trigaria a aparèixer. Però l'explosió no es va produir. L'home es va limitar a xiuxiuejar amb veu tremolosa per l'ira:
-Si tens alguna pregunta, fes-la, noi!
Vaig empassar saliva amb dificultat.
-Només... jo...
-Parla d'una maleïda vegada!!,- va cridar a ple pulmó i, de sobte, va quedar-se mirant fixament la porta de darrera meu, fúria oblidada i una expressió de curiositat a la cara.- Marc?!
Vaig girar-me ràpidament i vaig mirar la porta, amb la boca oberta com un babau. Allí no hi havia ningú! De sobte vaig sentir el xiulet d'un objecte tallant l'aire i alguna cosa gran i dura em va copejar al costat de la cara amb prou força per fer-me caure de genolls a terra. Deixant anar un crit de dolor i sorpresa, vaig portar-me la mà a la cara i vaig parpellejar intentant esmorteir els puntets negres que entelaven la meva vista. Un gros volum ple de pols, descansava al costat dels meus genolls i, quan vaig aixecar la mirada cap el meu mestre, vaig veure un somriure innocent en els seus llavis i una brillantor divertida en els seus ulls.
Vaig aixecar-me del terra i vaig deixar-me caure en la cadira, marejat pel cop. Sabia que no trigaria gaire a sortir un bon morat al costat de l'ull. Sense separar la mirada del meu mestre, vaig maleir la meva estupidesa. El coneixia prou per saber que no se li podia donar mai l'esquena! Com podia haver caigut de quatre potes en un truc tant vell?! Esperant una bona reprimenda per part seva, vaig tensar-me, preparat per esquivar més objectes "voladors". El que no esperava...
-Un caramel de menta?,- a preguntar ell traient una capseta d'un dels calaixos de l'escriptori i un gran somriure paternal als llavis.
Vaig agafar un caramel automàticament. El mestre va deixar la capsa al costat del plat amb les pastes i va creuar les mans davant seu, vareta oblidada.
-Quin és el teu dubte?,- va preguntar amb amabilitat.
Empassat saliva, vaig assegurar-me de no retardar-me en exposar-lo, aquest cop.
-Si l'objecte que hi ha a Hogwarts és tan perillós i hi ha un reptilingüe a l'escola, per què em van assignar aquesta missió a mi? És només la meva segona missió i la primera no va ser res més que fer de contacte,- vaig preguntar, intentant anar directament al gra.- Vull dir, no tinc prou experiència...
El meu raonament va quedar interromput per un fort aplaudiment per part del meu mestre. Atònit, el vaig mirar. Realment, l'home era imprevisible!
-Molt bé! Molt bé!!,- cridava sense deixar d'aplaudir i fent saltirons sobre la seva cadira com un nen petit. La seva ovació va acabar amb un llarg xiulet.
Quan finalment va callar, vaig adonar-me que tenia la boca oberta com un ximple, així que la vaig tancar amb un cop sec. El mestre va agafar la vareta i va exclamar, somrient:
-Per un moment m'havies espantat, noi! Pensava que tants anys vivint com a bruixot t'havia encarcarat el raciocini i la intuïció!! Me n'alegro que no sigui així. Potser sobreviuràs i tot... - va estossegar lleugerament.- Bé, el que és segur és que et mereixes un premi per una brillant deducció!!
Va fer un gest amb la vareta i una gran piruleta de vius colors va aparèixer en la meva mà. Vaig quedar-me-la mirant, sense saber com reaccionar. Una piruleta?!
-Ejem... Gràcies, senyor,- vaig aconseguir respondre.
El mestre va fer un gest amb la mà, com dient que no era important, i va tornar a posar-se seriós.
-I per què creus que et van escollir a tu?,- va preguntar amicalment.
Vaig tancar els ulls, exasperat. Sense ni adonar-me, havia iniciat un dels jocs preferits del meu mestre: el de deduir coses sense casi cap dada que ajudés. L'únic problema d'aquell joc era que si t'equivocaves...
Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)
The Weird Sisters Enviat el 24/02/2005 a les 21:38 #697 He escrit 1 fanfics amb un total de 11 capítols Sorry, Jomast, però la culpa la te la Eowyn. La idea va ser seva. I sobre les drogues... bueno... ja se sap, si les vigiles...
Gràcies aina pel comentari! Si, es una mica enrevesat, la història, però mira, que hi farem...
Gràcies, Calis! T'agrada el mestre tarat? Va ser idea de la Ioreth!
Jomast (Moderador/a FF) Enviat el 27/02/2005 a les 13:00 #717 He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols -Ara si que l'hem feta grossa, la ff té més consistència que el llibre de la rowling,! - Jomast cridava sense deixar d'aplaudir i fent saltirons sobre la seva cadira com un nen petit
-Això de defensar el personatges sense carisma com en salazar és un cop baix - va estossegar lleugerament.- quedarieu millor defensant en griffy.
Aina Enviat el 27/02/2005 a les 22:20 #718 He escrit 3 fanfics amb un total de 32 capítols Quina por! Que farà quan s'equivoqui, el torturarà o q? xq vaja aixo del llibre es molt bestia! M'ENCANTA ^^