Sense vosaltres no seria el mateix - Capítol 9- Acorralada
AvatarEscrit per juno potter
Enviat el dia 27/04/2008 a les 16:10:02
Última modificació 27/04/2008 a les 16:12:34
Tots els capítols de Sense vosaltres no seria el mateix
< Anterior capítol ||


Capítol 9- Acorralada

Abans de que llegiu el capítol us vull dir que aquest no és el del ball, és la continuació. He decidit ajuntar les tres parts del ball en un mateix capítol i per això aquest capítol és el número 9.


Les vacances de Nadal van arribar a la seva fi i tots els alumnes de Hogwarts que havien anat a passar les vacances a casa van tornar un dia abans de continuar les classes. La majoria van aprofitar per acabar els deures que tenien per al Nadal i encara no havien acabat, d'altres per parlar amb els seus companys de com havien acabat de passar les vacances a casa seva i alguns encara repartien regals de Nadal. A la sala comuna de Gryffindor hi havia un grup de nois i noies que estaven fent les tres coses.

-Adrià, Lídia, Marta o Brisa deixeu-me els vostres deures de pocions que encara no els he acabat i no em dona temps!- va bramar el David als seus companys quan va baixar del dormitori després de deixar-hi la roba que s'havia endut a casa per les vacances.

-Si home! Després l'Snape veu que ens els copiem i ens baixa punts!- va queixar-se la Marta.

-A part, has tingut tot el Nadal per fer-los! Ets un gos tio!!- va replicar-li la Brisa.

-I perquè ens els demanes només a nosaltres? Et recordo que l'Edgar, bé l'Edgar segurament no, la Juno i el Cristian també els han fet- digué la Lídia.

-Ja, però possiblement els han fet malament- i quan el David va acabar de dir això la Juno va fer una ganyota i li anava a replicar però el David es va avançar-. Ja sabia que no comptaria amb el suport femení així que Adri ets la meva ultima i única opció.

-Jo no te'ls deixo però si vols t'ajudo i en un moment els tindràs fets, perquè una ment tan brillant com la meva ho pot fer en un segon- va fardar l'Adrià i li van arribar al cap un mar de coixins tirats pel sector femení.

-Bé, deixem estar els deures i les ments brillants, com us han anat les vacances?- va preguntar el Cristian parant la guerra de coixins.

-Buf!! Dinars plens de vells que et pregunten com va l'escola i un no parar de menjar canelons... l'únic que tenen de bones les vacances són els regals i que no tens classes- va dir la Juno amb pessimisme.

-Estaràs contenta de tornar, oi? No veuràs vells a totes hores i podràs estar amb el novio- va burxar-la la Brisa.

-Bé, és un afegit- va dir la Juno amb indiferència-. Llàstima que tu no en tinguis d'afegit ja que vas deixar al pobre John destrossat, de vegades noia tens un tacte que fa por!

-No vull sentir a parlar d'aquest tio en la meva vida! A més s'ho va buscar, que no hagués estat tan pesat- va dir fent-se la dura però en realitat se la notava trista i ningú li va replicar perquè ja coneixien el mal caràcter de la Brisa.

-Heu estat parlant de regals? Aquí teniu el meu- digué l'Edgar aixecant-se i repartint paquetets a tots els seus amic-. És que les òlibes de la meva família han estat una mica ocupades aquest Nadal i tampoc us ho podia donar quan estàvem aquí perquè resulta que no ho tenia comprat...

-Un dolentoscopi?- va dir el David veient que tothom treia del seu paquetet el mateix que ell tenia a la mà-. Què al Careffour feien una oferta 3x2?

-Què és el Carreffour?- va preguntar la Lídia com si li parlessin en xines.

-Un supermercat muggle- va contestar la Marta, que era filla de muggles.

-I que es un supermercat?- preguntà l'Adrià.

-Ja us ho explicaré un altre dia- digué la Marta sense donar-li importància.

-Bé, jo me'n vaig- va dir el Cristian mentre s'aixecava de la butaca.

-A on?- va preguntar la Marta, tot hi que ja ho sabia.

-A veure la Charlotte dona! És veu que estan enamoradíssim!- va riure la Brisa.

-A diferencia que tu i el John, oi Brisa?- va picar-se la Juno mentre el Cristian es posava vermell pel cometari de la Brisa.

-És clar que el John i jo no estem enamorats!- digué cridant-. Només em faltaria això!

-Espera'm Cristian que jo també marxo abans que algú se'm tiri al coll!- digué la Juno apartant-se el màxim que va poder de la Brisa-. Lídia vens a buscar-los?

-Si.

El Cristian, la Lídia i la Juno van sortir pel forat del retrat. El Cristian es va separar de les noies i va marxar cap als jardins mentre ells buscaven als seus novios pel castell. Ja que no tenien ni idea d'on eren i es morien de ganes de veure'ls. Els seus passos les van dur a la biblioteca, podia ser que encara no haguessin fet els deures ja que no eren uns estudiants compulsius però allí, com era d'esperar, no hi havia ningú. Van passejar pel castell però tampoc els van veure i van decidir anar a donar una volta pels jardins. Allí feia un fred que pelava, encara hi havia neu i feia una mica de vent.

-Creus que la Brisa està realment enfadada amb el John o només es una careta?- va preguntar la Lídia canviant de tema.

-No ho sé, però per la forma en que reacciona a mi em sembla que sí. Cada vegada que li retrac s'enfada molt.

-És que de vegades ets una mica pesadeta... jo també penso que en realitat tot el que li va dir no ho deia realment però és normal que el noi estigui dolgut. Només m'imagino la forma i el que li va dir i em gelo.

-Hauríem d'aconseguir ajuntar-los d'alguna manera, ja sé que potser no es bo posar-nos-hi pel mig però em fa por dormir a la mateixa habitació que ella amb el mal caràcter que gasta- va riure la Juno i va mirar on els seus passos les havia dut, el camp de quidditch.

-I com ho farem?- va preguntar la Lídia mentre entraven al camp.

Volant pel camp de quidditch hi havia en Roger i en Jaume que en veure a les noies van baixar fins on eren elles. La Lídia i la Juno es van mirar i van somriure amb astúcia.

-Eh...Per què us mireu així?-va preguntar el Roger veient la cara de les noies-. Coses de noies suposo.

-No, coses vostres- va contestar la Juno amb cara de malvada i els dos nois van fer cara de pànic.

-No pensem fer res!-van dir els nois a l'uníson.

-I tan que ho fareu- va dir la Lídia mentre s'acostava al Roger-. I sinó ja us convencerem- i li donà un petó al Roger.


Les classes ja feia dies que havien començat i la Marta ja estava estressada amb els exàmens de G.N.O.M. Encara faltaven mesos per als exàmens i ella ja s'havia fet plans d'estudi, resums i havia fet apostes amb el Cristian i l'Adrià sobre qui trauria més excel·lents. Es passava el dia tancada a la biblioteca i cada dia li tocava "pringar" a algun dels seus companys ja que ella, per misterioses raons, no volia anar-hi sola. Aquell dia estava a la biblioteca amb la Brisa. La Marta estava tant concentrada en els seu llibre de transfiguració que no es va adonar que la Brisa s'havia aixecat a buscar un llibre. Algú és va asseure al seu costat però tampoc se'n va adonar.

-Ja sé que m'estàs evitant però això no et servirà de res- va dir una veu freda a la seva orella.

-Més igual si em serveix o no, jo mai aniria amb una rata com tu- digué ella tremolant-li la veu i amb la ma al cor ja que s'havia espantat al sentir aquella veu.

-Això és el que tu et...- l'Aaron no va poder acabar la frase ja que algú havia deixat anar de cop una pila de llibres damunt la taula.

-Què fas aquí?- va dir la Brisa molesta evitant la mirada de la bibliotecària que estava molesta pel soroll que acabava de fer.

-No res que t'importi- va dir amb menyspreu i va marxar mirant a la Brisa amb cara de pocs amics.

-És pot saber que t'ha dit?- va preguntar la Brisa mirant a la seva amiga amb preocupació ja que estava molt nerviosa.

-No res, ha vingut a insultar-me, ja el coneixes- va dir la Marta traient-li importància-. Vinga anem a la sala comuna que aviat serà hora de sopar.

-Però si acabo d'agafar aquests llibres!- va dir la Brisa però la seva amiga ja s'havia encaminat cap a la sortida-. Bé ja s'ho farà, jo em quedo.

La Marta va caminar ràpid pels passadissos ja que va veure que la Brisa s'havia quedat a la biblioteca i no volia que l'Aaron l'atrapes. No entenia perquè els passadissos eren buits! S'havia de sobres que si ell l'havia vist sortir sola de la biblioteca l'aniria a buscar i a l'únic lloc on podia estar segura era en un lloc ple de gent o a la sala comuna. Cada vegada estava més a prop de la sala comuna però no va afluixar el pas.

-Marta!- algú va cridar a la noia i ella encara va córrer més-. Marta!- la persona que la cridava la va agafar pel canell-. Marta! Es pot saber perquè fuges de mi?

-Ostres! Ho sento David, estava tan capficada en els meus pensaments que em pensava que eres una altra persona- digué posant-se una mica vermella.

-Si que li tens por a aquesta persona que fuges corrents!- va riure el David, però la Marta només va fer un somriure forçat que no va passar inadvertit per al David- Ei, tens algun problema?- digué aturant-se i agafant-li les mans-. Saps de sobres que pots confiar en mi.

-No és res, de veritat, és... és que estic tant ocupada estudiant que no puc perdre ni un segon amb nois i el Jack no em deixa estar des del dia del ball, però ja està tot solucionat- li va saber greu mentir al seu amic però no sabia perquè no li podia dir la veritat.

Després de sopar, tots els Gryffindor de cinqué es van quedar a la sala comuna fen petar la xerradeta menys la Marta que deia que estava molt cansada i va pujar a la seva habitació.

-No creieu que la Marta porta uns dies estranys?- va preguntar l'Adrià quan la Marta va desaparèixer per les escales.

-Jo crec que porta un dia estrany- va dir el David.

-Per què?- va preguntar la Lídia-. Només l'he vist una mica nerviosa però ella diu que es pels exàmens.

-No és estrany que ara comenci a estudiar, perquè ho fa cada any i més aquest ja que tenim els G.N.O.M.- digué el Cristian.

-El que no és normal és que estigui estudiant tant tranquil·la i de sobte, després de parlar amb l'Aaron estigui tot el dia intranquil·la.

-A mi m'ha dit que ha estat pel jack, que la persegueix.

-Que dius! Si no li ha tornat a parlar des del dia del Ball!-va dir la Juno.

-Potser és tímid el noi i ara la Marta està enfadada amb ell- va dir l'Edgar.

-No diguis teories estúpides Edgar!-digué l'Adrià-. Que no heu sentit el que ha dit la Brisa?

-Si, i què?

-Abans de les vacances de Nadal vaig veure que l'Aaron parlava amb la Marta d'una manera una mica agressiva i ella quan em va veure em va fer jurar que no us en digues res que no tenia importància.

-Una cosa és segura, la Marta no vol que parlem amb l'Aaron sobre això- va dir la Brisa.

-Ni amb ella, però no ens podem quedar de braços creuats sense fer res.

-Tampoc podem actuar sense que ella ho sapigui, s'enfadaria amb nosaltres i seria pitjor- va dir la Lídia.

-Llavors què proposes?

-No deixar-la sola en cap moment, així l'Aaron no se li podrà acostar i ella estarà més tranquil·la.

-Però així no acabem amb el problema- contestà el Cristian.

-Ja, però el disminuïm.


La Marta estava sola a la seva habitació reflexionant sobre el dia que havia tingut. Havia d'aguantar el tipus cada vegada que l'Aaron se li acostava i si es posava nerviosa després s'haver-ho arreglar perquè els seus amics no ho notessin. Segur que ara estarien parlant d'ella i avui havia tingut massa errors. Marxar corrents de la biblioteca després de la topada amb l'Aaron, enganyar al David i passar-se tot el sopar sense obrir la boca i donant ullades tota l'estona a la taula dels Slytherin. Què li passava? Ella no se solia posar així davant d'un noi, ella era una dona forta que s'havia encarar als altres nois. Mentre estava capficada en els seus pensaments, algú va picar a la finestra de la seva habitació. La va obrir i una òliba de l'escola va deixar una carta damunt del seu llit.


Hola!!!

Espero que us hagi agradat el capítol i comenteu força!!

Sento haver tardat tan a escriure però és que la meva inspiració s'havia agafat unes vacances...

Juno


Llegit 766 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)