Sense vosaltres no seria el mateix - Capítol 8- El Ball de Nadal (Part 2)
AvatarEscrit per juno potter
Enviat el dia 01/03/2008 a les 16:48:44
Última modificació 27/04/2008 a les 16:01:02
Tots els capítols de Sense vosaltres no seria el mateix
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 8- El Ball de Nadal (Part 2)

La Brisa estava ballant amb el John i ja era la seva segona cançó. No sabia perquè havia continuat ballant, suposava que per la conversa que portaven, estaven parlant de llibres, una cosa una mica rara per parlar mentre dures persones ballen però es veia que al John li fascinaven tants els llibres com a la Brisa. Ella va veure que la Juno estava asseguda amb el Cristian en una taula i aquella era la seva oportunitat per escapar del John. Quan la cançó és va acabar ella estava decidida a deixar al John al mig de la pista.

-Bé John, em fan molt mal els peus perquè jo no estic acostumada a anar amb sabates de taló i...- la Brisa va pensar que coi feia donant-li explicacions al John si ell era com una paparra i que si ella seia ell la seguiria-, resumint que me'n vaig a seure amb els meus amics.

-Però...- ella no va deixar que el noi acabes amb la frase i va començar a caminar cap a la taula.

Com que estava a l'altra punta de la pista tenia un tros fins a la taula i es tenia que donar presa si no volia que el John l'agafes, però hi va haver un problema que no la va deixar arribar a la taula. El Cristian es va aixecar quan el Jaume va arribar a la taula on seien ells i el Jaume i la Juno es van quedar sols. Ara no podia anar a la taula a fer d'espelma i per molt que la Juno sempre digués que el Jaume no li agradava en el fons ho feia perquè no la burxessin. Sabia perfectament que tots els seus amic estarien amb algú i no podia anar a que li traguessin les castanyes del foc, o se les treia ella mateixa o aguantava al John. Com que s'havia aturat, el John la va atrapar.

-No volies anar a la taula a seure?- va preguntar el noi veient que s'havia quedat al mig de la pista amb cara de pomes agres.

-Si, però de cop m'ha entrat una calor i una set que no t'ho pots imaginar!- va dir ella mentre canviava de direcció i anava a buscar alguna cosa per veure.

El noi, com era d'esperar, la va seguir.

*

-Hola!- digué l'Adrià a la Hannah mentre li allargava la beguda que havia portat per a ella i s'asseia al seu costat-. On és la teva parella?

-Buf!- digué ella amb mala cara i acceptant la beguda de l'Adrià-. Segur que deu estar per aquí borratxo amb els seus amigots.

-Com? Però si no hi ha begudes alcohòliques aquí!

-I tu creus que no en podien portar d'amagades? Com si no els coneguéssim!- digué ella amb resignació-. I la teva parella?

-Està ballant amb un noi, o potser m'està buscant per a matar-me- en sentir aquell comentari la noia va riure.

-A veure si no em podré fiar de tu!

Ells no van ballar en cap moment però van estar xerrant una bona estona i cada vegada se'ls veia més compenetrats.

*

La Lídia i el Roger encara estaven ballant i pel que es veia el Roger tenia cops amagats, era bo jugant al quidditch, bon estudiant i també bon ballarí, semblava que el noi ho tingues tot, es clar, això vist des del punt de la Lídia.

-Balles molt bé!- digué el Roger a la Lídia quan els Mistery Sisters van acabar de tocar una cançó.

-Tu si que balles bé! Sembles el noi perfecte que no existeix! Esportista, bon estudiant,... guapo...- en dir això ella es va posar una mica vermella i es va posar a mirar al terra.

-Què et sembla si anem a buscar alguna cosa per a beure?- va dir el noi per sortir d'aquella situació en que s'havia quedat la noia.

-Si, tinc una calor!

Mentre anaven cap a la taula on estaven les begudes el Roger va agafar la mà de la Lídia i en arribar a la taula va agafar dos begudes, una li va donar a la Lídia.

-Vine- li digué el noi mentre arrastrava a la Lídia per la mà i la duia fora del Gran Saló.

*

-Com has sabut el meu nom?- va preguntar-li la Marta al noi.

-És que tinc cops amagats- digué ell amb una mirada seductora-.Per què no anem a ballar?

-No, si no em dius qui t'ha dit el meu nom i què saps de mi no em penso moure d'aquí i tu no te n'aniràs a cap lloc- va dir la Marta tota convençuda i creuant els braços.

-No baixaràs del burro, oi?- va dir-li en Jack amb un somriure.

-No se si te n'has adonat però no estic a sobre teu per poder baixar i ara explica'm que saps de mi- va dir la Marta mig cansada de l'actitud del noi.

-Tinc contactes- digué en Jack mentre s'acostava poc a poc a la Marta.

-A si? Doncs jo també en tinc- va empènyer al noi i es va girar per marxar.

Va buscar entre la gent que estava asseguda a algú que li semblés de Drumstrang  per poder-li preguntar qui era aquell paio perquè ell semblava molt convençut de saber qui era ella. Va veure un noi que estava tot sol assegut en una taula i va acostar-s'hi. Ella no era gens tímida a l'hora de preguntar i conèixer gent nova però aquell noi li semblava tot el contrari.

-Hola! Em dic Marta i tu ets de Drumstrang?- va dir ella com si res.

-Si...- va dir el noi amb una barreja d'estranyesa i vergonya.

-Perfecte, necessito que em diguis tot el que sàpigues d'un tal Jack, és un noi alt, moreno, ulls color cafè i molt guapo, el coneixes?- digué la Marta d'una tirada.

-Si, és el capità de l'equip de quidditch i fa sisè- va dir el noi amb inseguretat.

-Moltes gràcies! Saps que aquella noia d'allà fa estona que et mira?- i sense esperar que li digues res més la Marta va marxar deixant al noi sorprès.

La Marta és va posar a buscar a una persona que la podia ajudar a saber qui era aquell noi, però no la trobava així que va buscar a la segona persona que li podia dir alguna cosa més. El va trobar assegut en una taula amb la Juno.

-Hola Jaume, perdoneu que interrompi-hi però tens idea d'on és el Roger?- va dir amb tota la naturalitat del món-. I es pot saber que fas descalça?- li preguntà a la Juno.

-Em fan mal els peus! I fa estona que no veig ni al Roger ni a la Lídia.

-Jo tampoc però crec que se n'han anat així que no el busquis, per cert, per què el busques?

-Perquè el capità de l'equip de quidditch de Drumstrang m'ha dit que sabia moltes coses de mi i volia saber si el Roger el coneixia, però tu també vas al seu curs, no em podries dir alguna cosa?

-És un fantasma, jo no sabria si creure-me'l.

-Qui és?- va preguntar la Juno ja que la tenien una mica apartada.

-Mira, aquell d'allà- li digué la Marta senyalant-li al noi.

-Marta! Està boníssim! És igual que sigui un fantasma o que sapigui la teva bibliografia! Ves aquesta nit amb ell i si no el suportes d'ara endavant cada vegada que te'l trobis fas com si no el coneguessis. Si no hi vas tu i vaig jo!- després de dir això va mirar al Jaume-. És broma... Però bo ho està igual.

La Marta va estar un moment callada mirant a la gen que hi havia a la pista de ball i va veure en un racó l'Aaron que la mirava.

-D'acord! Espero que no estigueu tota la nit aquí asseguts, adéu parelleta!- i se'n va anar tota decidida cap al Jack.

-Per què has dit que si no hi anava ella i aniries tu?- va dir el Jaume quan la Marta va marxar.

-Perquè tu ets un pesat, un plasta, un avorrit, dolent en quidditch, lleig, vas molt mal vestit,...- la Juno va parar al veure la cara del Jaume i es va començar a posar a riure-. És broma home! No posis aquesta cara, ho he fet perquè la Marta hi anés, tot i que no se si calia...- digué això últim més per a ella mateixa que per al Jaume.

-I què sóc si no sóc un pesat, un plasta, etc., etc., etc.?- digué encara una mica picat.

-Ets un noi molt simpàtic, molt llest, molt divertit, molt bon jugador de quidditch, molt bon estudiant, molt guapo i vas molt ven vestit. Content?

-Molt, trobo que penses molt bé de mi- va dir el noi amb un somriure a la boca.

-I tu que penses de mi?- va dir la Juno amb picardia.

-Posat les sabates, anem a ballar i t'ho dic.

Ell va fer el que el noi li va dir i van anar a la pista a ballar.

*

-On és la teva novia?- li digué la Sharon a l'Edgar quan feia una estona que ballaven.

-Hem tallat aquest matí- va dir l'Edgar amb despreocupació.

-Per què?

-Perquè en el fons, jo crec, que només som amic però vam confondre els nostres sentiments- ni ell mateix es creia l'excusa que s'acabava d'inventar però sonava molt convincent.

-Me n'alegro- digué la Sharon mirant als ulls a l'Edgar

-Per què? Normalment la gent diu "em sap greu"- va dir ell.

-Perquè així estàs lliure per mi- digué posant-se vermella com un tomàquet però li va passar quan va veure que l'Edgar li somreia amb sinceritat.

Per a l'Edgar sentir això va ser un gran alleujament, ara sabia que la noia també sentia alguna cosa per ell i això el va fer sentir més segur envers ella.

*

El Cristian estava tota l'estona pensant en matar a la Juno però en part estava ballant amb la Charlotte i era una noia molt divertida. Hi havia estones que no s'entenien però això encara ho feia més divertit.

-Per què no anem una estona a fora?- preguntà el Cristian quan ja feia estona que estava fart de ballar.

-Tu has vist com vaig?- i ella es va assenyalar el vestit. Duia un vestit llarg de color crema amb tirants fins.

-Molt guapa- li va dir el Cristian.

-Gràcies- digué la noia posant-se vermella-, però no em referia a això. No veus que a fora em congelaré?

-Ja et deixo jo la meva jaqueta- digué ell traient-se la jaqueta de l'esmòquing i posant-li a sobre a la noia.

La noia li va somriure i van sortir al jardins.

*

El David no havia conegut una noia més estúpida en la seva vida. Es va estar tota l'estona parlant sobre les seves ungles, el seu cabell i una altra vegada sobre les ungles. El David no sabia com s'ho feia per parlar tanta estona sobre ungles però com que estaven ballant ell no li feia gaire cas i la noia era molt guapa, no estava gaire malament per passar una nit entretingut i totes les bicis són bones per donar-hi una volta.

-Vols que t'ensenyi els misteris que hi ha a Hogwarts de nit?- va preguntar el David a la Natalie far de sentir parlar d'ungles.

-Jo i el meu ex-novio quan vam venir a Hogwarts ja vam visitar tot el castell i trobo més interessant Witchboot, no vull dir que Hogwarts estigui malament però li falta alguna cosa...

La noia continuava parlant però el David no l'escoltava, buscava els seus amics amb la mirada i els que va veure estaven acompanyats d'algú. No volia ser l'únic que no fes res aquella nit però tampoc volia estar tota la nit sentint parlar d'ungles. Va acostar la seva cara a la de la noia i a cau d'orella li va dir:

-Els misteris que t'ensenyaré jo el teu ex no te'ls podia ensenyar.

-Estàs insinuant que el meu ex era un ruc?- el David va imaginar-se l'ex i si era igual que ella la noia no havia fallat.

-No, vine amb mi- va agafar a la noia de la cintura i la va dur a fora del Gran Saló. 


Hola!!!

Ja torno a ser aquí i el ball continua xD. Us torno a dir qui són els personatges del dibuix (d'esquerra a dreta): Adrià, Brisa, Cristian, Lídia, David, Marta, Edgar i Juno.

Espero que deixeu molts comentaris!!

Juno


Llegit 805 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)