Sense vosaltres no seria el mateix - Capítol 8- El Ball de Nadal (part 1)
AvatarEscrit per juno potter
Enviat el dia 09/02/2008 a les 17:41:36
Última modificació 09/02/2008 a les 17:43:47
Tots els capítols de Sense vosaltres no seria el mateix
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 8- El Ball de Nadal (part 1)

-Esteu guapíssimes!- va dir el David quan les noies van acabar de baixar-. Es noten les tres hores que us heu estat arreglant.

-Gracies, vosaltres també esteu molt guapos i elegants per l'hora justa que us heu estat arreglant- contestà la Marta amb un somriure.

-Hauríeu d'anar vestides així cada dia!- va soltar l'Edgar.

-Igualment!- digué la Lídia i esborrant el somriure que tenia a la cara va donar la volta i va pujar tant ràpid com va poder les escales cap al seu dormitori.

Mentre tots es preguntaven on havia anat amb tanta pressa, ella va tornar a baixar del dormitori amb una càmera de fer fotos a la mà.

-Com que no anem mai vestits així, això es mereix una foto!- va dir la Lídia.

Van donar la càmera a un noi de primer que havia estat escoltant tota la conversa perquè els fes la foto. Quan van tenir les fotos fetes (ja que després de la de grup se les van fer per parelles), van baixar al Gran Saló. Ja eren les vuit passades però el sopar previ al ball encara no havia començat i el vestíbul estava ple d'alumnes. Van estar una estona al vestíbul, les noies comentant els vestits de les altres noies i els nois parlant de com els hi quedaven, però les portes de Gran Saló es van obrir i la gent va començar a entrar. Al costat de la porta hi havia un elf domèstic que preguntava quants eren i els indicava on havien de seure. Quan van haver entrat al Gran saló van quedar meravellats de la forma amb que estava decorat i distribuït. Les llargues taules de cada residència, la taula dels professors i la taula que havien posat per als alumnes del torneig de quidditch havien desaparegut i en el seu lloc hi havia un munt de tales rodones que deixaven una pista de ball al mig del Gran Saló. Estava decorat amb vesc i amb un munt d'arbres de Nadal enormes. Al sostre estava nevant, tot hi que a fora feia una nit esplèndida. Es van asseure a la taula que l'elf domèstic els havia indicat i quan tothom va estar assegut es va servir el sopar de la mateixa manera que sempre però amb la diferencia que el sopar d'aquell dia estava molt més bo. Quan van acabar de sopar i van haver brindat, un escenari va aparèixer en un racó del Gran Saló i els Mistery Sisters van començar a tocar. Tothom va aixecar-se de les taules i es va posar a ballar. La Brisa s'hi va resistir una mica al principi, però després de veure que els seus amic se n'anaven a la pista va anar-hi amb ells.

*

La Juno i l'Edgar estaven ballant una cançó lenta mentre no podien parar de riure.

-Mira com balla aquell! Jo ho faig millor!- deia l'Edgar mentre s'aguantava el riure com podia.

-Si, si, l'estrella del ball! Au!! Ja m'has tornat a trepitjar!- reia la Juno mentre s'acabava la cançó-. A qui mires Edgar?

-Jo, a ningú.

-Va digues-m'ho! Ja saps que podem anar amb qui vulguem aquesta nit i que no estem lligats per res- va dir la Juno veient que l'Edgar estava mirant tota l'estona a una noia.

-Està bé, estic mirant a Sharon, però no et vull deixar sola.

-Ves a parlar amb ella- va dir la Juno mentre empenyia l'Edgar cap a la noia-. Jo me'n vaig a seure que les sabates m'estan matant.

La Juno va anar cap a la seva taula i va deixar que l'Edgar s'acostés a parlar amb la Sharon. Ell estava nerviós, ja feia temps que li agradava aquella noia, podria dir més, creia que n'estava enamorat però no sabia com dir-li. Tothom es pensava que ell era un "mujeriego" i en realitat ho era però sempre li havia agradat ella. Ja portaven cinc anys anant junts en algunes classes i aquella noia llesta i guapa de Ravenclaw sempre li havia cridat l'atenció. Ell era amic amb totes les noies que podien existir i poc a poc ells dos es van fer cada vegada més amics. La Sharon estava ballant amb unes amigues i l'Edgar es va acostar poc a poc a ella.

-Hola Sharon- digué l'Edgar-. Vols venir a ballar?

-Està bé- digué ella una mica tímida mentre anaven al mig de la pista.

*

La Brisa estava en un racó de la pista amb els braços creuats mirant-se a l'Adrià mentre ballava intentant que ella també balles, cosa que era impossible.

-Vinga Brisa animat una mica- digué l'Adrià ballant-, que sinó aniré a avisar al John que segur que t'està buscant.

-D'acord ja ballo!- va dir amb resignació.

Quan ja feia estona que ballaven, algú va picar a l'esquena de la Brisa, ella es va girar i va trobar-se amb la cara del John.

-Adrià, em permets que balli amb ella?- preguntà ell tot educat.

-Si, si, només faltaria- va dir l'Adrià com si res.

-Ens perdones un moment?- li digué la Brisa al John mentre agafava a l'Adrià pel coll de la camisa i l'apartava del John.

-Es pot saber que fas? Saps de sobres que no suporto el John!!- va dir la brisa traient foc pels queixals.

-Potser seria hora que li donessis una oportunitat i jo passo d'estar tota la nit amb tu, així que ara balles una estona amb ell i si no el suportes més te'n vas a seure- va dir l'Adrià amb veu calmada i amb un somriure d'orella a orella va portar la Brisa on estava el John-.Tota teva.

La Brisa mai perdonaria a l'Adrià sobre el que havia fet. Sabia de sobres que no podia veure el John, era com una lapa, la seguia sempre i quan la trobava no la deixava ni un moment. Ballaria amb ell un ball i aniria a seure a la taula.

L'Adrià tenia un objectiu, la Hannah. La va buscar per la pista però no estava ballant. Després va mirar per les taules i estava allí asseguda. Va anar a buscar dos begudes i va acostar-se a ella. Era una noia pèl-roja, que feia quart i era de  Hufflepuff. Va seure al seu costat i li va allargar una beguda.

*

A la pista hi havia una parella que no estava pel ball amb la persona que estava ballant. Els dos miraven per sobre l'espatlla a algú altre.

- Mira que és guapa, i jo ballant aquí amb tu!- digué el Cristian amb aire distant.

-I mira que guapo que és ell, i jo també aquí ballant amb tu- va respondre la Lídia de la mateixa manera que el Cristian.

-Es pot saber que fem així si tu no vols ballar amb mi ni jo amb tu?- va dir ell com si hagués reaccionat a alguna cosa.

-Tu no tens pebrots per anar a parlar amb la Charlotte i el Roger mai vindrà a demanar-me de ballar amb ell- va dir la Lídia sense mirar al Cristian a la cara ni un sol moment, però de sobte el va mirar amb cara de pànic-. El Roger be cap aquí! Fingeix que parlem d'alguna cosa i ens ho passem molt bé!- va dir esverada i de sobte començà a riure.

-Hola- digué el Roger, i el Cristian i la Lídia van parar de ballar.

-Hola Roger!

-Hola Capi, què has fet a la parella?- digué el Cristian.

-M'he l'han robat i per això et vinc a robar a la teva.

-Però és que...- el Cristian va parar la frase quan va notar que algú el pessigava pel darrera-. Mentre no me robis altres coses...

-Gràcies- va dir la Lídia al Cristian a l'orella i després li donà un petó a la galta.

La Lídia es va posar a ballar amb el Roger i el Cristian va anar cap a la taula, on va trobar asseguda a la Juno.

*

La Marta seguia fent classes de ball al David mentre ballaven, però el David ja n'estava fart.

-Marta ja se ballar! Vols parar de dir-me el que he de fer?- es va queixar el David.

-D'acord! Però és que ho fas fatal nen!-digué la Marta amb resignació.

-Doncs buscat una altra parella, que t'he de dir jo!

-Està bé- digué la marta amb un ampli somriure i marxant del costat del David.

-On vas?- digué el David agafant a la Marta pel canell.

-A buscar una parella- va dir ella tant tranquil·la.

-No pots.

-Per què? Pel protocol de que una noia sempre a d'esperar a que un noi li demani per ballar? Vols que t'expliqui per on em passo el protocol?- va dir la Marta una mica molesta.

-No fa falta i sisplau tranquil·litzat que jo no te fet res- va dir el David una mica espantat.

- D'acord ja m'ha passat però no suporto aquestes tàctiques masclistes per lligar- va dir la Marta com si no hagués passat res. Li va donar un petó a la galta al David i va marxar.

El David es va quedar sol i va començar a caminar cap a la seva taula, on ja hi havia la Juno i el Cristian parlant. Quan ja estava a punt d'arribar a la taula, una noia rossa de Witchboot va passar per davant seu i el va mirar de forma coqueta. Ell va agafar la noia pel braç i és va presentar.

-Hola, sóc el David- digué ell mentre li feia un petó a la galta.

- Natalie- digué ella mentre li corresponia el petó.

Van començar a parlar i tot seguit, es van posar a ballar.

La Marta estava ballant mentre mirava tots els nois que hi havia. Fa fixar-se en un noi de Drumstrang alt, moreno i ulls color cafè. El noi també la va mirar i es va acostar a ella.

-Marta, veritat?- digué el noi mentre ella el mirava perplexa-. Jo sóc el Jack.

*

-Hola Juno!- digué el Cristian mentre s'asseia al seu costat.

-A tu també t'han deixat abandonat?- preguntà ella somrient.

-No, a mi m'han robat la parella.

-Qui? El Roger?

-Si, i a tu per qui t'ha deixat l'Edgar?

-Per la Sharon, però li he demanat jo. Ja fa temps que tinc la sospita de que l'Edgar vol alguna cosa amb ella i no li volia esguerrar la nit, sóc una ex però de les bones- digué la Juno rient-. Per què no vas a dir-li a la Charlotte si vol ballar amb tu?- va dir la Juno veient que el Cristian no li treia l'ull de sobre.

-No, segur que em diu que no, a part no vull que estiguis aquí sola.

-Ui, quina excusa tant dolenta. Vinga aixecat i ves a dir-li si vol ballar amb tu.

-No.

-Què potser vols que hi vagui jo?- li digué la Juno, i veient que no responia s'aixecà de la cadira i es disposava a marxar cap a la Charlotte però el Cristian l'agafà pel braç abans no pogués anar gaire lluny.

-Què estàs boja?- pregunta el Cristian mirant la noia amb cara de creure's el que anava a fer.

-No, bé una mica, però això no bé al cas. Ves ara mateix a parlar amb la Charlotte, ja veuràs com si no ho fas després te'n penediràs- digué la Juno desesperada perquè el Cristian li fes cas.

-No!

-Ets com un nen petit!- va dir posant-se les mans al cap.

-Hola, que interrompo alguna cosa?- preguntà en Jaume.

-No, jo ara me'n anava- digué el Cristian adonant-se que feia nosa i va marxar.

-Gracies!- va dir la Juno al Jaume mentre ell s'asseia.

-Per què?

-Perquè sense tu el Cristian mai hauria anat a parlar amb la Charlotte, ja molta estona que ja li insisteixo que hi vagi.

El Cristian s'havia aixecat de la taula per deixar sols al Jaume i a la Juno però en realitat no sabia que havia que fer. Sabia que tenia que anar a parlar amb la Charlotte però que li havia de dir? Des de que els de la seva escola havien vingut a jugar el torneig de quidditch i l'havia vist per primera vegada que sabia que li agradava i ara no sabia que dir-li. I si tornava a la taula a preguntar-li a la Juno? Ell es va girar i va veure a la Juno i al Jaume parlant animadament, no podia anar a molestar. Simplement li diria si volia anar a ballar amb ell i ja està.

-Hola- li digué el Cristian a la Charlotte- vols venir a ballar amb mi?

-Hola- digué ella tímidament-, està bé.


Hola hola gent!!!

Espero que el capítol del ball us haguí agradat i dir- vos que hi haurà una segona part ( com es evident xD).

Comenteu força!

Juno


Llegit 888 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • Ge65Enviat el 09/02/2008 a les 20:30:31
    #16419

    uouo... "cuanto amor" i desamor... paranoies meves :)

    No, haver-he... està molt bé, felicitats!!! i la imatge... (jo sóc el primer començant des de l'esquerra.)




  • AvatarSdaranielEnviat el 09/02/2008 a les 22:31:54
    #16420He escrit 1 fanfics amb un total de 10 capítols

    Ei! Molt xulu el capítol! M'encanta la relació que hi ha entre aquests amics, es porten prou bé com per saber qui li agrada a tal i qui li agrada a qual i com per animar-se a que els hi diguin... La imatge també està molt bé, si el Ge65 tria un personatge jo també, jo sóc la de la cama aixecada (és la que més se m'assembla xD)



  • Ge65Enviat el 09/02/2008 a les 22:40:37
    #16421

    pots dir qui es qui?




  • Avatarivi_potterEnviat el 09/02/2008 a les 22:43:28
    #16422He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

    m'agradaa si senyor! x) m'he liat una mica amb el nosequi deixa a nosequimes pero està molt bé! Continua aviaaat




  • AvatarhpkarinaEnviat el 10/02/2008 a les 10:09:15
    #16425He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols

    ooooooooooh! que bonic! tots ballant amb el seu amor! xDD vuic vore com s'acaba el ball!!!!



  • Avatarjuno potterEnviat el 10/02/2008 a les 12:14:49
    #16426He escrit 1 fanfics amb un total de 11 capítols

    Gracies pels vostres comentaris i ara us dic qui és qui començant per l'esquerra: l'Adrià, la Brisa, el Cristian, la lídia, el David, la Marta, l'Edgar i la Juno.