Sense vosaltres no seria el mateix - Capítol 5- Quidditch
AvatarEscrit per juno potter
Enviat el dia 07/01/2008 a les 20:05:56
Última modificació 07/01/2008 a les 20:10:01
Tots els capítols de Sense vosaltres no seria el mateix
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 5- Quidditch

-Saps que et va posar les banyes amb mi mentre sortíeu junts?- digué la Katie.

-Si, i què?- contestà la Marta amb indiferència.

-I no t'importa gens que et poses les banyes?

-Ara sí, però abans no. Ell i jo no vam començar a sortir seriosament fins fa poc i ell només jugava amb tu. Portàvem una relació molt liberal- explicà la Marta amb un somriure a la boca.

La Katie la va mirar amb la cara vermella d'ira i va marxar cap a la seva sala comuna mentre la Marta li deia adéu amb la mà i amb un gran somriure a la boca. Ella també va anar cap a la seva sala comuna, on va trobar tota la colla esperant-la perquè els hi expliques el que havia dit a la Katie.


El despertador encara no havia sonat i l'Adrià ja s'havia llevat. Aquell dia tenien un partit de quidditch contra Drumstrang i si no guanyaven no tindrien cap possibilitat per guanyar el torneig, ja que eren partits eliminatoris. Durant els dies que els alumnes de Drumstrang havien estat al castell, els havien estat observant al camp de quidditch, i la veritat és que eren molt bons però ells també ho eren així que no es deixarien guanyar tant fàcilment. Mentre es vestia, el David també es va despertar i quan van estar llestos van anar a esmorzar al Gran Saló. Només hi havia en Roger i uns quants alumnes de Hufflepuff. Es van asseure al costat del seu capità i es van posar a esmorzar en silenci. Poc a poc el Gran Saló es va anar omplint d'alumnes impacients per veure el primer partit de la temporada.


L'equip de Gryffindor estava al vestidor. Tots els components de l'equip estaven asseguts en un banc menys els Roger, el capità de l'equip, que els estava acabant d'explicar les tàctiques per sobre la cridòria que venia de les grades, una cridòria que cada vegada era més forta. Els minuts anaven passant mentre el Roger parlava i va arribar l'hora de sortir al camp. El primer en sortir va ser en Roger i la resta de l'equip el va seguir. Van posar-se davant dels jugadors de Drumstrang, que tots eren nois, i quan es van enfilar a les escombres el partit va començar. Gryffindor va aconseguir la bomba i gairebé marca però una bala dirigida per uns dels batejadors de Drumstrang va tocar el David, que duia la bomba, abans que el Cristian arribes per poder desviar la bala. El partit estava molt renyit, quan marcava un equip automàticament després marcava l'altre. Tot depenia del caçador que agafes la papallona. El Marc, el caçador de Gryffindor, no parava de donar voltes al camp sense treure-li del damunt l'ull al caçador de Drumstrang. Poc després va veure la papallona daurada voltant per sobre la graderia on hi havia els alumnes de Hufflepuff. Va començar a volar ràpidament sense treure els ulls de sobre al petit punt daurat. Cada vegada accelerava més perquè el caçador de Drumstrang el seguia de ven a prop. La papallona va marxar de la graderia per posar-se al voltant de les cistelles de Gryffindor. Els dos caçadors van donar un gir a l'escombra en direcció de les cistelles. El de Drumstrang ara anava més avançat i cada vegada era més a prop de la papallona però el Marc no es va rendir, va fer un últim esforç i va allargar la mà tant com va poder. Tothom estava mirant els dos caçadors, inclòs els jugadors, que havien deixat el partit per veure quin caçador aconseguia la papallona. En Marc va aixecar la mà amb senyal de triomf. Tota la graderia de Gryffindor i els jugadors de l'equip no paraven de xisclar i d'aplaudir. Gryffindor havia guanyat 210 a 70. Continuaven al torneig de quidditch i després del partit, hi havia una festa a la sala comuna.


Quan els jugadors de l'equip van entrar a la sala comuna tothom els va aplaudir i van començar la festa. La Lídia, la Juno, la Marta, la Brisa i l'Edgar van anar a felicitar els seus companys.

-Heu jugat molt bé!- va dir l'Edgar.

-Home, ha estat un partit bastant igualat però l'important és que hem guanyat- va dir l'Adrià mentre agafava una ampolla de batut de bescuit i s'asseia a una butaca del costat de la llar de foc.

-Que sabràs tu si han jugat bé o no, si has estat tot el partit xerrant amb unes noies de Beauxbatons!- va dir la Juno mentre s'asseia al la catifa.

-Vigila'l que t'acabarà posant les banyes!- digué la Brisa.

-Pobre d'ell. I si ho fa seria molt penós que em posessin les banyes de mentida oi?- digué la Juno mirant a la Marta que li deia que sí amb el cap.

-No pateixis que no faré res!- va dir l'Edgar mentre li allargava una ampolla de batut de bescuit a la Juno i s'asseia al terra al seu-. Només hem d'esperar a que la Katie faci alguna cosa com a la Marta i el David i ja podrem tallar.

-Qui ha de tallar?- va preguntar el Jaume que havia arribat amb el Roger al mateix moment en que acabaven la frase.

-Eh? Ah, ningú, ningú, estàvem fent especulacions sobre altres parelles de Hogwarts- va dir la Lídia ja que ningú deia res.

Van estar tota la nit parlant amb ells sobre quidditch i altres coses. La Lídia i el Roger no paraven de llançar-se miradetes i tothom se'n va adonar, tret d'ells, que no pareixien adonar-se de res. Poc a poc la sala comuna es va anar buidant, i només van quedar ells, que encara xerraven.

-Jo me'n vaig a dormir- digué la Juno-. Bona nit.

-Que no em fas un petó de bona nit?- va pregunta l'Edgar aixecant-se del terra.

-No, millor que t'esperis fins demà- va dir amb un somriure la Juno-. Veniu noies

-Si - i les noies van pujar escales amunt cap al dormitori.

-Jo també me'n vaig a dormir- digué l'Edgar fastiguejat.

-Els passa alguna cosa a aquests dos?- va pregunta en Jaume quan l'Edgar ja havia marxat.

-Em sembla que ja estan farts de sortir junts, especialment la Juno- digué el Cristian.

-I per què continuen junts?- va dir el Jaume.

-Misteris de la vida, amic meu- digué el Cristian posant-li la ma sobre l'espatlla del Jaume i començant a camina cap al dormitori.


El dilluns era un dia plujós i fred, ja s'acostaven les vacances de Nadal i ningú tenia ganes de fer classe.

-Què ens toca ara?- va preguntar el Cristian mentre remenava els cereals amb lentitud i els mirava fixament.

-Botànica. Els dies que plou haurien de prohibir aquesta assignatura- va queixar-se la Lídia.

-Per què fa fred i esta tot humit?- va dir l'Edgar.

-Perquè se m'arrissen els cabells!- digué ella mentre es passava les mans pel cabell.

-I per la raó de l'Edgar també- va dir l'Adrià.

-Nois, aquesta tarda hi ha entrenament- va dir el Roger quan es va asseure a unes cadires enllà del grup.

-Què? Aquesta tarda? Si fa fred i plou!- va dir el David-. I no tenim cap partit fins d'aquí un mes i mig!

-Ho sento, però tenim que entrenar- digué el Roger i va començar a esmorzar.

-Genial, només faltava entrenament- va dir el Cristian, que encara remenava els cereals.

-Què et passa avui? Estàs molt estrany- va dir la Brisa.

-Res, mira Brisa el John be cap aquí.

-Va aixequeu-vos i anem a classe que farem tard- digué la Brisa fent aixecar a tothom de la taula i posant-se la motxilla a l'espatlla.

Van anar a d'hivernacle corrents i hi van arribar xops. Les classes del matí van ser avorridíssimes. Després de dos hores de Botànica, van tenir que suportar dues hores més d'història de la màgia abans de dinar.


Durant el dinar, el Cristian va continuar igual que a l'hora d'esmorzar. Pel costat de la taula de Gryffindor va passar una alumna de Beauxbatons i va fer reaccionar el Cristian.

-Veig que ja no estàs trist o el que estiguessis- va riure la Marta.

-Jo estic igual que sempre- va contestar ell secament.

-Qui és aquesta noia? No està gens malament- va dir l'Edgar-. Au! M'has fet mal!- la Juno li acabava de pegar un cop de colze.

-Crec que és la Charlote, una noia de la nostra edat de Beauxbatons. Em sembla que és encistelladora de l'equip de la seva escola- va dir la Juno.

-I tu com ho saps tot això- preguntà el David.

-Vaig sentir que el Cristian i l'Adrià en parlaven l'altre dia a la sala comuna i per la reacció del Cristian he suposat que era ella- digué la Juno amb tota la tranquil·litat del món mentre el Cristian es posava vermell com un tomàquet.

-Veus, ara ja sabem el que et passa, t'agrada la Charlote però no saps com dir-li. Oi?- digué la Lídia.

-Agradar és poc, diria jo. Està penjadíssims!- va dir l'Adrià.

-Ei, que encara soc aquí!- digué el Cristian que encara estava vermell.

La tarda va seguir igual, amb el Cristian una mica més relaxat. Quan van acabar les classes el David, el Cristian i l'Adrià van anar a l'entrenament de quidditch, la Marta a la biblioteca a estudiar, i els altres a la sala comuna a fer els deures.


Mentre estava repassant uns deures de pocions, la Marta estava pensant amb el Cristian. Es pensava que ell encara confiava amb ella per explicar-li els seus amors, tot hi que des de que havien sortit a tercer, la seva amistat no era igual. Al principi els havia costat refer la seva relació com a amics després d'haver tallat, però ara ja estaven com sempre, ja havien passat dos anys d'allò; tampoc hi havia perquè preocupar-se, el David també és molt amic seu i tampoc li havia dit. Segur que ho volia mantenir en secret.

Va tancar els llibres i va marxar de la biblioteca perquè ja era hora de sopar. Mentre es dirigia a la sala comuna algú la va estirar pel braç, es va girar i va veure a l'Aaron.

-T'importaria soltar-me? Tinc presa- va dir la Marta mentre estirava el braç.

-On has d'anar? A veure el teu estimat?- va dir tot enfurismat sense soltar-li el braç.

-A tu no t'importa el que faig o deixo de fer.

-A la Katie la podeu enganyar però a mi no. Jo se que tot el que feu el David i tu és comèdia, i no et preguntaré per què, però se que ho feu per alguna cosa. Pot ser és per amargar la Katie o per lliurar-te de mi, cosa que no aconseguiràs- digué ell igual d'enfurismat i fent més força al braç de la Marta.

-Solta'm que em fas mal!

-Marta!- digué l'Adrià que en aquell moment va entra al passadís on estaven l'Aaron i la Marta.

En sentir la seva veu, l'Aaron va soltar la Marta i va girar cua per marxar per l'altre extrem del passadís.  

-Què et feia?- digué l'Adrià mentre ell i la Marta començaven a caminar cap a la sala comuna.

-Res, només volia els meus deures de pocions per copiar-se'ls i no li deixava. Siusplau, no li diguis a ningú això.

-Per què?

-Perquè no- digué la Marta i van continuar caminant.

L'Adrià no va quedar del tot convençut amb la resposta que la Marta li havia donat sobre que feia amb l'Aaron, però va optar per no dir res.


Hola a tots i a totes!

Espero que hagueu passat bones festes. Aquí us deixo amb un altre capítol que va dedicat a:

L'Adrià: Que es un xafarder i sempre descobreix les meves coses.

La Marta: a qui sempre li pots explicar el que sigui.

Al David: amb qui les classes sempre són més divertides.

La Lídia: que sempre m'explica coses i hi pots confiar plenament.

L'Edgar: que reparteix amor a tothom.

La Brisa: que m'entreté a classe.

Al Cristian: perquè sinó no em podria barallar amb ningú (tret de la Brisa).

Perquè sense ells no hi hauria Fanfic!

Petons a tothom i deixeu comentaris

Juno


Llegit 822 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)