Sense vosaltres no seria el mateix - Capítol 4- Embolics
AvatarEscrit per juno potter
Enviat el dia 23/12/2007 a les 21:25:38
Última modificació 23/12/2007 a les 21:31:30
Tots els capítols de Sense vosaltres no seria el mateix
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 4- Embolics

-La novia de l'Edgar és la Katie Strong de Slytherin que té 14 anys- digué la Brisa amb un somriure diabòlic.

-No pot ser!- va dir el David.- Segur que us heu confós, oi Edgar?

-No, no s'han confós. Ei, però això no ho podeu explicar a ningú- va dir l'Edgar amb cara amenaçant mirant a tots.

Tots feien cara de divertits, tots menys el David que feia cara de confós i poc convençut.

-No pot ser que l'Edgar surti amb la Katie, no pot ser- deia una vegada i una altra el David mirant amb cara de desesperació a l'Edgar i a les noies.

-David, no et preocupis tant que segur que acaben tallant d'aquí dos dies- digué l'Adrià després d'haver vist la reacció del David.

-A més, si t'agrada la katie no passa res, te'n busques una alta- va dir el Cristian.- A Hogwarts hi ha moltes noies.

-No es res d'això! Jo i la Katie també sortim junts!- va dir el David tot enrabiat.

-Envejós- va dir la Marta burxant.

-Que no! Que ens ha enganyat Edgar! Ha estat sortint amb els dos a la vegada!- digué el David intentant fer entendre als seus amic que el que deia era veritat.

-I què voleu esperar d'una Slytherin?- va preguntar la Lídia amb ironia.

L'Edgar i el David es van mirar i es van aixecar de cop de les butaques on estaven asseguts.

-És pot saber on aneu?- va pregunta la Brisa.

-A matar una Slytherin!- va dir l'Edgar tot enrabiat.

-Voleu fer el favor de seure! Les coses no es fan així! Què fareu? L'anireu a veure, li direu que heu descobert el que ha fet i l'insultareu una estona? Doncs no!- digué la Juno mentre s'aixecava de la butaca i es posava davant del David i l'Edgar.

-I quina és la solució?- pregunta l'Edgar de males maneres.

-La venjança- va dir ella i els va fer una senyal perquè s'asseguessin i l'escoltessin.- Ella us ha enganyat a dos bandes oi? Doncs vosaltres fareu el mateix.

-Com? - va preguntar la Marta.

-Aquí és quan entrem les noies. L'Edgar i el David necessiten una novia per un temps- digué la Juno amb misteri.

-I això que hi té a veure amb la Katie?- va preguntar el Cristian.

-Calla!- digué la Juno amb autoritat perquè ningú més la interrompés.- Vosaltres dos teniu que anar en públic amb novia i teniu que tractar a la Katie com si fóssiu amics i prou, com si no haguéssiu sortit mai, només com si l'haguéssiu utilitzat. Ella us veurà tot el dia amb la novia i s'enfurismarà. A part no tindrà la satisfacció de veure-us enfadats entre vosaltres ni amb ella. Ara l'únic que tenim que decidir és qui seran les afortunades.

-Tens una ment diabòlica!- va dir el David.

-Gràcies.

-Hi ha una cosa que no m'ha quedat clara, ens tindrem que està enrotllant amb l'Edgar i el David per tots els cantons?- pregunta la Marta.

-No, ni parlar-ne, només anar agafats de la mà, dir-nos coses a l'orella, coses d'aquestes, només fer el mínim per fer veure que sortim i quan hagi passat un temps i us hagi deixat en pau tallem.

-I qui seran les afortunades?- preguntà la Brisa.- Jo no!

-I jo tampoc! -va afanyar-se a dir la Lídia.

-D'acord, Juno ens toca fer d'actrius- va dir la Marta. Pensava que això li aniria bé per a desfer-se de l'Àaron desprès del que li havia dit.

-Quin remei. Tu a qui prefereixes, al David o a l'Edgar?- digué la Juno.

-Ei que no som la verdura fresca del mercat!- va queixar-se l'Edgar.

-Jo al David- va contestar la Marta com si res.

-Està bé, jo aniré amb l'Edgar. Però d'una cosa t'adverteixo Edgar- va dir la Juno traient la vareta de la butxaca i posant-la al coll de l'Edgar-, com facis alguna cosa que no toqui sabràs qui sóc jo!

-D'acord, d'acord!- digué l'Edgar espantat.- T'importaria treure la vareta del meu coll?


Quan es va fer l'hora de sopar van baixar al Gran Saló i es van asseure a la taula de Gryffindor. Les parelletes es van posar una al costat de l'altra de manera que veien la taula de Slytherin. El David i la Marta van estar tot el sopar rient i explicant-se coses a l'orella, mentre que la Juno gairebé mata l'Edgar perquè tota l'estona li volia empapussar el menjà fent-li l'avió. La Lídia, el Cristian , l'Adrià i la Brisa mai havien passat un sopar més divertit, tota l'estona reien sobre les tonteries de l'Edgar, però en una altra taula del Gran Saló hi havia algú realment enfurismat. Al final del sopar el Dumbledore es va aixecar de la cadira:

-Bona nit a tots. Espero que hagueu sopat bé. Us volia comunicar que aquest any celebrarem a Hogwarts un torneig de quidditch entre diferents escoles. Aquestes escoles són Beauxbatons, Drumstrang i Witchboot, una escola d'Estats Units on hi ha dos equips de quidditch, un de femení i un de masculí. El partit d'aquest cap de setmana entre Gryffindor i Hufflepuff queda anul·lat. Demà arribaran a l'escola alguns alumnes de cada escola. El torneig començarà aquest cap de setmana i demà sabreu els equips que jugaran- i en finalitzar el seu discurs es va tornar a asseure.

El Gran Saló es va convertir en un mar de xiuxiuejos. Tothom es va emocionar al sentir la noticia, alguns estaven eufòrics i d'altres preocupats perquè no sabien com serien els equips de quidditch de les altres escoles. Poc a poc el Gran Saló es va anar buidant i tots els alumnes anaven a dormir.


L'endemà al matí a la sala comuna de Gryffindor tothom estava al voltant del tauler d'anuncis on hi havia penjat el nom dels equips que jugarien aquell dissabte. El David va sortir d'entre mig de la gent que hi havia agrupada davant el tauler d'anuncis i es va dirigir fins on estaven els seus amic. En aquell moment la Brisa, la Juno, la Marta i la Lídia van baixar per les escales que duien al dormitori de les noies i van anar al mateix lloc que el David:

-Aquest cap de setmana juguem contra Drumstrang- va dir el David.

-Ja han dit qui juga aquest cap de setmana? Que ràpid!- digué la Marta.

-Si, per això hi ha tanta gent al voltant del tauler d'anuncis- va dir l'Adrià mentre començaven a caminar cap al Gran Saló per anar a esmorzar-. Això és una injustícia!

-El què? Què hi haguí tanta gent davant del tauler d'anuncis?- preguntà la Juno mentre l'Edgar li posava el braç damunt l'espatlla.

-No! Jugar contra un equip sense saber com juguen ni quines tàctiques acostumen a  utilitzar- va replicar l'Adrià.

-Mira el costat positiu, ells tampoc saben com jugueu- digué la Marta que anava agafada de la mà amb el David.

Quan entraven al Gran Saló per esmorzar algú va cridar el David:

-David pots venir un moment- va dir la Katie-. Sol si pot ser- digué al veure que venia amb la Marta.

-Què vols?

-Es pot saber que feies agafat de la mà amb aquella?

-Aquella és diu Marta i no fèiem res que t'importi, només és que sortim junts- digué el David amb tota la tranquil·litat del món.

-Des de quan?- va dir la Katie tota enfurismada.

-Des de principi de curs, però ho portàvem en secret.

-I quan tu i jo estàvem junts?

-Ah, només estava jugant amb tu, i ara, si em disculpes he d'anar a esmorzar.

El David va donar mitja volta i va entrar al Gran Saló deixant la Katie plantada al mig del vestíbul amb cara de sorpresa i ràbia. Quan aquest es va asseure amb cara de felicitat a la taula el van bombardejar a preguntes i ell encantat anava responent-les totes mentre reien pels descosits.


Aquell dia les classes van ser més avorrides que mai perquè tothom esperava l'arribada dels participants del torneig de quidditch. A les sis de la tarda tothom va entrar al Gran Saló, que hi havia una taula més, per rebre als participants de les altres escoles. Els primers en arribar van ser els estudiants de Drumstrang, que eren tot nois, aproximadament uns vint, i es van asseure a la punta de la taula que hi havia per als convidats. Deu minuts més tard van arribar els alumnes de Witchboot, que eren uns quaranta i es va asseure al costat dels nois de Drumstrang. I els últims d'arribar van ser els de Beauxbatons, que eren uns vint-i-cinc. Totes les escoles van arribar acompanyades per un professor que es van asseure a la taula dels professors, al costat d'en Dumbledore.

- Benvinguts a Hogwarts! Esperem que estigueu a gust a la nostra escola mentre duri el torneig de quidditch, ja que durarà gairebé tot el curs. Els partits és jugaran en cap de setmana i aquest dissabte jugaran Gryffindor, de l'escola de Hogwarts, contra Drumstrang. Espero que s'ho passin bé a Hogwarts i sobretots jugant a quidditch. Ara poden anar a fer el que vulguin fins a l'hora de sopar mentre els convidats s'instal·len al castell- va dir el Dumbledore.

Tots els alumnes de Hogwarts van sortir del Gran Saló mentre parlaven dels alumnes de les altres escoles.

-He vist quins nois més guapos!- va dir la Marta tota il·lusionada.

-Si, ja podrien haver-hi nois així a Hogwarts- va dir la Brisa mentre els nois la miraven amb mala cara.

-Perdona però ja hi som nois així a Hogwarts - va replicar el David mentre es passava la mà pels cabells-. I també i podria haver noies com aquelles a Hogwarts.

-També hi som noies així a Hogwarts!- va replicar la Lídia.

-Sento haver de tallar la vostra interessantíssima conversació, per cert els nois de Witchboot estan molt bons, però jo i la Lídia tenim d'anar a fer el treball de defensa conta les forces del mal- va dir la Juno.

La Lídia i la Juno van anar cap a la Biblioteca mentre els nois van anar a la sala comuna i la Marta i la Brisa van anar als jardins a passejar.


-Mireu les noies de Beauxbatons! Estan al jardí- va dir l'Edgar que mirava per la finestra als seus companys, que estaven parlant de les tàctiques de quidditch amb la resta de l'equip.

-Edgar controlat que ara tens novia- digué el David-. I si et portes malament li direm a la Juno!

-Mira qui anat a parlar!- va dir el Cristian mentre s'aixecava junt amb els altres nois a mirar per la finestra.

-Voleu fer el favor de seure d'una vegada i continuar amb les tàctiques!- va dir la Susanna, que era la portera i única noia de l'equip.

-D'acord, d'acord- van dir els nois mentre s'asseien.


-Ja està. El treball acabat. Vinga pleguem les coses i baixem a sopar que tinc una gana!- va dir la Juno mentre s'estirava a la cadira.

Van sortir de la biblioteca i es dirigien a la sala comuna a deixar els llibres que la Lídia havia agafat de la biblioteca. Pel camí, van veure dos nois de Drumstrang i es van quedar mirant-los mentre continuaven caminant però algú els va fer caure del núvol quan la Lídia va xocar amb el Roger.

-Perdona, és que no té vist- va dir la Lídia mentre s'ajupia per recollir els llibres.

-No passa res, també ha estat culpa meva- va dir el Roger que també s'havia ajupit a recollir els llibres.

-Ara que et trobo Jaume, pots acompanyar-me un moment a la biblioteca a explicar-me una cosa de magimàtica que no entenc?- va dir la Juno al Jaume, que anava amb el Roger.

-No pot ser més tard? És que tinc gana- va queixar-se el Jaume.

-No, ha de ser ara!- i mentre deia això el va estirar pel braç i el va portat direcció biblioteca.

-Mira que sou rucs els nois!- va replicar-li la Juno a el Jaume.

-Per què?

-No ho veus que fèiem d'espelma?

-Ara que ho dius...


A l'hora de sopar el Gran Saló estava més animat que mai. Tothom estava xerrant, bé n'hi havia alguns que discutien.

-Tu et penses que m'havies de deixar sola amb ell amb aquesta excusa tant dolenta?- es va queixar la Lídia.

-Ha estat el primer que se m'ha ocorregut, a part el Jaume no tenia cap intenció de marxar.

-I és clar, tu ho has aprofitat per quedar-te sola amb ell, no?- va burxar la Brisa.

-Ha veure si em posaràs les banyes!

-Calla Edgar! I de què heu parla?

-Doncs de tot una mica, i m'ha acompanyat a deixar els llibres a la sala comuna, es tant mono!

Durant tot el sopar, la Lídia i el Roger no van parar de llançar-se mirades des d'una punta a l'altra de la taula mentre els altres reien com bojos per la situació. Quan van acabar de sopar, van començar a pujar a la sala comuna per anar a dormir però algú va agafar a la Marta pel braç.

-M'agradaria parlar amb tu sobre el David- digué la Katie mentre se separaven del grup.

-D'acord, digues.

-Saps que et va posar les banyes amb mi mentre sortíeu junts?


Hola a tots i a totes!

Aquí teniu un nou capítol i espero que comenteu força!

Bon Nadal i Feliç Any Nou. I que els Reis us portin molts regals!


Llegit 860 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)