Sense vosaltres no seria el mateix - capítol 2- Una festa d'aniversari
AvatarEscrit per juno potter
Enviat el dia 30/11/2007 a les 21:05:51
Última modificació 01/12/2007 a les 15:08:07
Tots els capítols de Sense vosaltres no seria el mateix
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


capítol 2- Una festa d'aniversari

El Gran Saló estava ple d'alumnes nerviosos esperant per començar la primera classe del curs. Alguns menjaven tot el que podien i d'altres no provaven res. A la taula de Gryffindor quatre nois de cinqué curs endrapaven com bojos.

-Com fem per dir-los a les noies que volem fer-li una festa a la Brisa sense que ella se'n assabenti abans que l'Edgar li xerri?- digué l'Adrià als altres nois mentre es servia més cereals.

-Ei, que jo no he de dir res!

-No ho sé, però et recordo de qui va ser l'idea de la festa sorpresa?- va dir el Cristian sense escoltar el comentari de l'Edgar.

-D'acord, les agafem per banda i els hi expliquem i ara calleu que venen.

-Bon dia nois!

-Què, ja esteu preparats per a la primera classe del curs?- va dir la Lídia mentre les noies s'asseien a la taula.

-Des de quan nosaltres estem preparats per una classe?- va dir el David fent broma.

-És veritat, jo no se perquè preguntes aquestes coses si ja saps que són uns ganduls- digué la Marta.

-Tens raó. No faré més preguntes amb un significat tant obvi.

Mentre esmorzaven va entrar al Gran Saló en Roger. La Marta, que el va veure, va pessigar a la Lídia a la cuixa ja que estava asseguda al costat d'ella.

-Au! Per què em pessigues?- digué la Lídia estranyada mentre deixava la forquilla al seu plat.

La  Marta no li va respondre, simplement va aixecar el cap i va assenyalar a en Roger. La Lídia es va girar i el va veure. Els seus amics també el van mirar ja que el crit de la Lídia els havia cridat l'atenció i van veure el gest de la Marta.

-Lídia que et caurà la baba!- va dir la Brisa veient que la Lídia es va quedar mirant a en Roger.

-Sisplau no tornem a començar!- respongué la Lídia ràpidament mentre es girava bruscament.

-Això que em vist significa que ahir no anàvem equivocats! I en la Juno també!- digué el Cristian.

-Ei ei ei, a mi no em fiqueu pel mig!

-Me'n vaig a classe- va dir la Lídia amb resignació mentre s'aixecava.

 -Espera'm que vinc!- va dir l'Adrià mentre s'aixecava de la taula, agafava la seva bossa i seguia a la Lídia corrent ja que ella no l'esperava.

-Té d'explicar una cosa- digué l'Adrià amb misteri.

-Què?- respongué la Lídia una mica enfadada.

-Em pensat que li podríem preparar una festa sorpresa a la Brisa, ja que d'aquí tres setmanes és el seu aniversari.

-És bona idea. Ja ho saben la Juno i la Marta?

-No, els hi tenim que dir. Però hi ha un problema, com fem per desempallegar-nos de la Brisa mentre preparem la festa? El Cristian havia dit de buscar-li un novio però no se si és bona idea.

-Tens raó, un novio no li trobarem, però alguna cosa farem.

Van ser els primers en arribar a la classe i es van quedar a esperar als seus amics a fora. Quan van arribar es van asseure al final de la classe de dos en dos de manera que la Juno i la Marta s'asseguessin amb algun noi perquè els hi expliques el seu pla.

-Juno- digué en David fluixet.

-Què vols?- respongué ella igual de fluixet.

-Saps que d'aquí a tres setmanes es l'aniversari de la Brisa oi?

-Si que ho sé, per?

-Perquè em pensat fer-li una festa sorpresa, ara el problema és com fer per preparar-la sense que se'n adoni. Alguna idea?

-No. Perquè no en parlem aquesta tarda a la biblioteca? Ella segur que no hi vol anar, així ens la traurem de sobre.

-D'acord- digué el David agafant un tros de pergamí i escrivint-hi alguna cosa.

         ;            &n bsp;             ;            &n bsp; 

Mentre, a la taula del davant de la de la Juno i el David.

-Tsh Marta! -digué el Cristian fluixet

-Calla que sinó no sento el que diu el professor- li contestà la Marta tota enfeinada mentre prenia apunts.

-Però si és la classe més avorrida que existeix! Deixa un moment la ploma i escolta'm, és important.

-T'escolto- digué la Marta sense soltar la ploma i continuant escrivint.

-Em pensat fer-li una festa d'aniversari sorpresa a la Brisa que ets sembla?

-Bé.

-D'acord.

El David li va passar el tros de pergamí a la Marta i al Cristian.

Aquesta tarda, després de les classes, anem a la biblioteca per a parlar "d'allò". Passeu-ho a la Lídia i a l'Edgar i li dieu a l'Adrià sense que la Brisa se'n assabenti.

Juno i David


L'última classe del dia havia acabat i tenien que posar el seu plà en marxa.

-Algú bé a la biblioteca a fer el deures?- va dir la Marta dissimuladament.

-Si, jo vinc. Així ja estaran fets.

-Jo també vinc- i així ho van dir tots.

-Doncs jo no tinc ganes de fer deures així que no vinc- va dir la Brisa. El seu plà havia funcionat.

-Està bé, ens veiem més tard, adéu.

L'Adrià, la Marta, l'Edgar, la Juno, el Cristian, la Lídia i el David van anar a la biblioteca i van anar a seure a la taula més apartada de tothom. Un cop asseguts van treure els llibres, pergamins i les plomes per fer veure que feien alguna cosa. Allí tothom deia la seva sobre com preparar la festa, quin regal comprar-li i el més important, com fer perquè no els molestes mentre preparaven la festa sense sospitar que en portaven alguna entre mans. Va tornar a sortir la idea del novio però es veia massa impossible, ja que només havien descobert un noi que anés al darrera d'ella i la Brisa no el suportava. Van acordar que la festa seria el dia del seu aniversari, com era evident, i que no la felicitarien en tot el dia, com si no se'n recordessin de que era els seu aniversari. Buscarien una sala buida, la conduirien fins allí i li donarien la sorpresa. L'altre gran problema era com fer per comprar-li el regal sense que ella se'n adones i que comprar-li.


La Brisa es va dirigir a la sala comuna a buscar un llibre que li havia comprat el seu pare aquell estiu i que encara no havia començat a llegir. Va pujar a la seva habitació, el va agafar i es va dirigir a fora del castell. Feia un dia preciós i li venia de gust estar amb els seus amics però no volia passar-se la tarda tancada a la biblioteca estudiant així que es va asseure a l'ombra d'un arbre al costat de llac i es va posar a llegir.

-Mira la rata de biblioteca, la tenim sota d'un arbre llegint el primer dia del curs, que patètic!-va dir una veu maliciosa posant-se al davant de la Brisa.

-Si fos una rata de biblioteca no estaria aquí- digué la Brisa sense aixecar la vista del llibre. Ja sabia perfectament de qui era aquella veu, era l'Aaron.

L'Aaron es va quedar callat, una mica incòmode perquè no sabia que dir però ràpidament va contraatacar.

-Els teus amics ja tan deixat abandonada pel que veig. Es nota que t'eviten i no et volen al seu grupet.

-Els meus amics són a la biblioteca fent els deures, i a més, a tu no tinc perquè donar-te explicacions- continuava dient ella sense aixecar la mirada del llibre.

-A la biblioteca eh? Interessant, com si el primer dia de classe tinguessin tants deures- dit això va girar-se i se'n va anar.

La Brisa es va quedar pensant si el que havia dit l'Aaron era veritat. Era cert que no tenien tants deures per anar a la biblioteca però no podia fer-li cas a l'Aaron. Ells simplement volien fer els deures que tenien amb tranquil·litat i no tenia perquè preocupar-se.  


Ja havien passat dues setmanes des de que havien començat el curs i era dissabte. Aquell dia tenien la primera sortida a Hogsmeade i era el dia que tenien que comprar el regal a la Brisa. Després de dinar, van sortir del castell i es van dirigir a Hogsmeade.

En arribar a Hogsmeade van anar a Zonko's, el palau del bromista, on els nois van comprar algunes bromes i a Ducsdemel, on van comprar tota classe de llaminadures per a ells i algunes per a la festa de la Brisa. La Marta va agafar a la Brisa a part mentre sortien de Ducsdemel.

-Brisa, ara que ja hem comprat una mica, acompanya'm a Les Tres Escombres que t'he d'explicar una cosa a soles mentre els altres acaben de comprar les seves coses- li digué la Marta amb misteri i cara de preocupada.

-És molt urgent?

-Si, sisplau.

-Està bé, però com no valgui la pena te'n recordaràs!

-Ei nois, que jo i la Brisa anem a Les Tres Escombres que no tenim que comprar res més- va dir la Marta als seus amics mentre els hi feia l'ullet sense que la Brisa la veies.

-D'acord, quan acabarem de comprar vindrem a Les Tres Escombres.

Es van acomiadar i van tirar per camins diferents. Una altra vegada el seu pla havia tornat a funcionar. Ara la seva missió era trobar el regal perfecte i ja era prou missió. Es van posar a mirar aparadors i a dir estupideses.

-I si li regaléssim llenceria?- va dir l'Edgar mentre passaven per davant d'una botiga de roba interior.

-Edgar no siguis estúpid, pensa coses per a la Brisa, no per a la teva novia- digué el David.

-I un dolentoscopi?- va proposar l'Adrià.

-Es pot saber per a que el vol la Brisa un dolentoscopi?- preguntà la Lídia.

-Ara que ho dius no ho sé.

-Per què no li regalem un reculatemps?- va dir el Cristian.

-Perquè no es pot jugar amb el temps. I un llibre? És el regal ideal per a la Brisa- va dir la Juno.

-Si, està bé per a ella ja que no trobem res més.

Van entrar a la llibreria i es van posar a remenar llibres. L'Edgar en va proposar un que es deia "101 encanteris d'amor. Ideal per trobar parella", l'Adrià un altre que es deia "L'art de la xuleta màgica", la Juno "Romeu i Julieta", el David el llibre històric "La guerra dels Gòblins",el Cristian va dir de comprar-li "Venjat dels teus enemics" i per fi la Lídia va trobar el llibre perfecte "Histories per a no dormir". Era un llibre d'històries de por i misteri. El van comprar, van anar cap a Les Tres Escombres i es van reunir amb la Marta i la Brisa. Es van asseure amb elles, van beure alguna cosa i van tornar cap a Hogwarts.


El dia de l'aniversari de la Brisa havia arribat. Res no podia fallar ho avien planejat tot a la perfecció. El mati va passar sense incidents, ningú del grup la va felicitar i tot va anar amb normalitat. El problema va començar quan van acabar les classes. Quan van sortir de classe de pocions la Brisa va marxar corrents sense esperar ni dir res als seus amics. Tots sabien el que li passava i això els va anar de perles per preparar la festa. Van estar muntant la festa tota la tarda, i a les vuit de la nit li van enviar un mussol a la Brisa.


La Brisa estava al costat del llac contemplant-lo i pensant que estava farta dels seus amics, des de que havien començat el curs que es comportaven d'una manera diferent amb ella i no sabia perquè i avui s'havien oblidat del seu aniversari i allò era massa. Mentre estava capficada amb els seus pensaments, va notar algú que li picava a la mà, era un mussol i duia una nota a la pota. Li va deslligar i la va llegir.

Brisa, ves a  la tercera aula del segon passadís de la tercera planta

No estava firmat per ningú i com que li picava la curiositat hi va anar. Va obrir poc a poc la porta, que va fer sonar una campaneta, al mig de la sala hi havia un sofà amb dos butaques als costats d'on es va sentir "ara" molt fluixet quan va sonar la campana.

-SOR..........AU!!- es va sentir de darrera del sofà.

Es va sentir com si molta gent hagués caigut per darrera del sofà i per un extrem del sofà la Marta, que estava estirada al terra panxa per amunt per la caiguda que havien tingut els del darrera del sofà, va treure el cap.

-Sorpresa?- preguntà  la Marta amb cara rara


Hola a tots!!!!

M'alegro de que us hagués agradat el primer capítol i espero que el segon també us agradi.

Gracies pels vostres comentaris i deixeu-ne més

Juno


Llegit 924 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)