Sense vosaltres no seria el mateix - capítol 1- Tornem a començar
AvatarEscrit per juno potter
Enviat el dia 23/11/2007 a les 20:11:14
Última modificació 23/11/2007 a les 20:15:06
Tots els capítols de Sense vosaltres no seria el mateix
Pròxim capítol >


capítol 1- Tornem a començar

Era dia 1 setembre, a l'andana 9 i tres quarts, la Juno, una noia de quinze anys amb els ulls marrons, morena, d'estatura normal, molt boja i impertinent algunes vegades, acabava de traspassar la barrera i buscava amb el cap i de puntetes als seus amics de Hogwarts per damunt de la marea humana que hi havia a l'andana. Darrera seu, al cap d'uns minuts, va aparèixer un noi de cabells castanys, ulls marrons i d'estatura normal, que a simple vista sembla de la mateixa edat que la Juno tot hi que el noi era un any més petit. Aquell noi és deia Marc i era el germà petit de la Juno, tota una estrella del quidditch, buscador de l'equip de Gryffindor. Poc després, per la barrera, van aparèixer els pares de la Juno i en Marc.

-Adéu fills meus!- va dir la seva mare mentre els petonejava.-Porteu-se bé a Hogwarts i si us porteu malament us enviaré un xiulet! No us baralleu, mengeu força i tu vigila jugant a quidditch. Ah, i escriviu.

-Sobretot estudieu i no us gasteu tots els diners a la primera sortida a Hogsmeade- va dir el seu pare amb mirada amenaçant i donant-los un petó a cadascú.

-Adéu i ens portarem molt bé- van dir a l'uníson la Juno i en Marc.  

Després d'acomiadar-se dels seus pares, la Juno va trobar a la seva colla d'amics esperant-la per pujar al tren. Eren tres noies i quatre nois que esperaven a la Juno amb impaciència:

-Ei nena ja era hora!- va dir un noi ros, amb els ulls marrons, de la mateixa alçada que la Juno, una mica bromista i jugador de quidditch, en la posició d'encistellador, que és deia Adrià.

-Hola! Sento haver arribat! I jo també te trobat a faltar Adri- va dir amb sarcasme.- I a tots els altres també!- i dit això es va posar a repartir petons.

-Vinga pugem al tren que no trobarem compartiment - va dir David després de saludar a la Juno. Ell era un noi alt, amb el cabell castany, els ulls marrons, molt bromista i divertit, tot i que de vegades una mica cregut. També jugava a l'equip de quidditch de Gryffindor com a encistellador.

Van pujar al tren i van aconseguir un compartiment per a tots. Estaven molt contents de tornar-se a veure's, tot i que havien parlat durant tot l'estiu per carta no era el mateix. L'Edgar, un noi alt, amb el cabell castany, ulls marrons, molt bromista, una mica cregut perquè tenia moltes noies al darrera i una mica sapastre, estava explicant una broma que els seus germans li havien fet només en arribar a casa aquell estiu. Tothom va riure molt menys la Marta que estava una mica trista.

-Marteta que et passa? Que no estàs contenta de tornar-nos a veure?- va dir la Lídia, una noia morena, d'ulls marrons, una mica baixa, molt simpàtica i molt intel·ligent.

-No, el que passa és que ho he deixat córrer amb el meu novio aquest estiu i estic una mica trista - va respondre la Marta abaixant la vista. Ella era una noia baixa, amb el cabell arrissat i castany, tenia els ulls marrons, era molt sensible, enamoradissa i molt amiga dels seus amics.

-És que jo no se perquè tens novio si et duren dos setmanes- va dir el Cristian intentant ser comprensiu. En Cristian era un noi de cabell castany, ulls marrons, d'estatura normal, amb sentit de l'humor, una mica cregut i batejador de l'equip de quidditch.

-Vols callar?- va dir la Brisa mentre li donava un cop de colze al Cristian, cosa que va fer que l'Edgar es calles el que anava a dir. La Brisa era una noia baixa, morena, amb els ulls marrons, una mica boja, amb el caràcter molt dur, però molt bona persona i una gran dibuixant.

Mentre aquell grup d'adolescents de Gryffindor a punt de començar cinqué curs a Hogwarts continuava parlant de tot i de res el compartiment en que estaven és va obrir i van aparèixer per la porta tres Slytherin, dos nois i una noia.

-Mira qui tenim aquí, la ploramiques, el cregut, la dura, els tres pèssims jugadors de quidditch, la pesada i l'empollona- va dir un noi alt, amb el cabell castany, els ulls verds, molt cregut i prepotent, que era buscador de l'equip de quidditch de la seva residencia i és deia Àaron.

En aquell moment la Brisa, l'Adrià, el David i la Juno es van aixecar de cop i els dos nois van treure la vareta, les noies només van aguantar els nois perquè no fessin cap bestiesa abans d'arribar a Hogwarts.

-Quina raó tens Àaron- va riure l'Helena, una noia rossa amb ulls blaus, d'estatura normal, molt antipàtica i creguda, posant-li una mà sobre l'espatlla de l'Àaron.

-Que sapigueu que no ens feu por i que ja ens podeu dir el que vulgueu que no ens ofeneu- va dir la Juno amb molta seguretat.

-Jo em pensava que les veritats ofenien- va contestar en Matt, un noi grassonet, baixet, moreno, molt ruc i llepaculs de l'Àaron i l'Helena.

-Doncs no pensis tant que pensar és de tontos- va respondre la Brisa ràpidament.

Tots els Gryffindor és van posar a riure, cosa que va fer que l'Àaron els mires amb cara de pocs amics i gires cua, seguit per els seus dos súbdits.

-Aquesta t'ha sortit redona Brisa!- la va felicitar l'Edgar.

-Això m'ha sortit del cor, tot per defensar als meus amics- va dir amb veu triomfant, posant-se la mà al cor i mirant al cel.

-Va, deixa de dir burrades i posem-nos els uniformes que ja estem apunt d'arribar- va dir la Lídia rient.


Quan el Hogwatrs Express va arribar al final del trajecte, van baixar del tren i els vuit van pujar a un carruatge per arribar a Hogwarts.

En arribar a Hogwatrs van pujar a les seves habitacions i van deixar l'equipatge. Després van baixar al Gran Saló per a veure la cerimònia de tria i per sopar. És van asseure a la taula de Gryffindor i tot seguit va començar la cerimònia de la tria.

 -Mira aquesta nena rossa de Ravenclaw, no esta gens malament- va comentar l'Edgar amb veu baixa a mitja cerimònia.

-Edgar que fa primer!- es va queixar la Marta mentre els altres nois miraven divertits a l'Edgar.

-I que men... -i l'Edgar no va poder acabar la frase perquè la Brisa li havia donat un cop al cap que va fer que li caigués el barret.

-Com acabis la frase et mato!- va contestar amb caràcter mentre els altres reien fluix perquè no se'ls sentis.

-D'acord, d'acord ja callo- va dir colocant-se bé el barret.

Quan va acabar la cerimònia, van escoltar el discurs d'en Dumbledore i quan va acabar de parlar els seus plats és van omplir de menjar.

-Com trobava a faltar el menjar de Hogwarts!- va dir l'Edgar tot afamat i amb la boca plena de menjar.

-Ja es nota ja, pareix que no t'hagin donat menjar en tot l'estiu!- va dir la Lídia mirant-lo amb cara de fàstic.

-És veritat, ja ja, que els teus germans t'han pres el menjar?- va riure el Cristian.

-No! I voleu para de posar-vos amb mi! Si tinc gana menjo i prou!

-Edgar vigila els teus modals, que l'Alba de Hufflepuff t'està mirant- va dir-li la Juno amb veu seriosa.

-On, on? Estic ven pentinat?- va dir deixant la forquilla, tocant-se els cabells i mirant cap a la taula de Hufflepuff.

-Ja ja ja ja ja- van riure tots perquè s'havien que era mentida.

-Ja està bé de posar-vos amb mi, no creieu?- es va queixar l'Edgar molest.

-D'acord, però és que m'ha fet gracia. Ho sento, ja no t'ho tornaré a fer més.

Van acabar de sopar i van pujar a la sala comuna de Gryffindor.

Com que no tenien son, es van quedar els vuit a xerrar una estona al costat de la llar de foc, uns asseguts a les butaques i els altres al terra. Mentre estaven comentant el seu horari, pel forat del retrat de la senyora Grassa, van entrar dos nois de setze anys i és van dirigir a ells.

-Hola! Que tal l'estiu?- va dir un dels nois que és deia Jaume. Era alt, d'ulls verds i cabell castany i era batejador de l'equip de quidditch.

-Molt bé, però amb moltes ganes de que comenci la temporada de quidditch!- va respondre-li el David.

-Doncs no patiu que la setmana que bé comencem a entrenar- va dir l'altre noi que havia entrat. Era encistellador i capità de l'equip de quidditch, és deia Roger. Era un noi alt, d'ulls blaus i cabell castany clar.

-Ja ens veurem. Bona nit!- es va acomiadar el Jaume i van marxar cap als dormitoris dels nois.

-Em sembla que haurem de netejar el terra perquè ens inundarem en un mar de baba- va soltar la Marta després de que els dos nois desapareguessin per l'escala que condueix als dormitoris dels nois.

-Per qui ho dius això?- va preguntar la Lídia.

-Dona, per tu i per la Juno, miràveu a en Roger i a al Jaume amb una cara...- va contestar l'Adrià.

-Això és mentida- van dir la Juno i la Lídia ràpidament.

-Si no ho voleu acceptar és problema vostre, ja us ho fareu- va dir el David.- Però sapigueu que no som tontos.

-Ei, sento tallar-vos el rotllo però ja és molt tard, hauríem d'anar a dormir- va dir l'Edgar badallant.

-Si, va anem a dormir que avui ha estat un dia molt llarg- va dir la Marta.

-Bona nit- van dir tots i les quatre noies van pujar per unes escales i els nois per les altres.


Mentre les noies s'estaven posant el pijama i posant-se dins el llit la Marta va dir:

-Entenc que davant els nois no haguéssiu volgut dir res, però a nosaltres ens ho podeu dir. Què voleu amb aquests nois?

-Res, simplement els miràvem. Oi Lídia?- va justificar-se la Juno

-Si, a més a més, per què no el hi hauríem de dir als nois si volguéssim alguna cosa amb ells? - va dir la Lídia mentre es tapava amb els llençols.

-Potser per què juguen a quidditch amb ells i són uns bocamolls?- va deixar anar la Brisa.

-Potser, però com que no és el cas no tenim cap problema. Vinga a dormir que demà tenim a primera hora història de la màgia i no és qüestió d'adormir-nos a la primera classe del curs. Bona nit i s'ha acabat de parlar d'això, d'acord Brisa?- va dir la Juno llençant una mirada assassina a la Brisa que l'havia vist amb intencions de continuar la conversa.

-Si mama!-va dir la Brisa amb veu de nena petita.- Bona Nit.

Les quatre noies es van quedar adormides de cop, ja que aquell dia havia estat molt llarg i estaven cansades del viatge.


-Ei, que d'aquí tres setmanes és l'aniversari de la Brisa, perquè no li fem una festa sorpresa?- va dir l'Adrià mentre sortia del bany.

-Però si saps perfectament que no li farà gracia- va dir en David.

-Ja, per això ho dic. Què fem, els hi diem demà a les noies?

-Si, podríem fer-ho. Així sortirem una mica de la rutina preparant la festa, bé hi sortirem quan hi haguem entrat- va dir el Cristian.- Ah, Edgar a la Brisa no li diguis res.

-Si, no li diré res, però com ho fem per treure'ns-la del damunt quan preparem la festa?

-Això rai! Ja li buscarem un novio!- va dir el Cristian.- Bona nit!

I dit això els quatre nois és van adormir. A la pobra Brisa no sabia quina li esperava.


Hola!!!!

Aquesta és la meva primera fanfiction i espero que us agradi.

Sisplau deixeu-me comentaris, critiques i perdoneu les faltes.

Espero que comenteu perquè sinó no la continuaré

Molts petons a tothom!!!

Juno


Llegit 867 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)