Voldon 2009 - 1. La terra promesa (III)
AvatarEscrit per Cercle Voldonià
Enviat el dia 12/09/2007 a les 16:50:36
Última modificació 12/09/2007 a les 16:57:26
Tots els capítols de Voldon 2009
< Anterior capítol ||


1. La terra promesa (III)

III. La detecció


Escrit per Lanark


Els dos homes i la dona que es trobaven eixe matí en aquella petita saleta d'espera asseguts sobre unes incòmodes cadiretes de metall adossades a la paret no podien dissimular el seu temor i la seua angúnia. Ningú d'ells parlava. Només escoltaven els sorolls que eixien de darrere de la porta del despatx del comissari. Els crits de dolor que eixien d'allí eren ensordidors. Feia més de vint minuts que no paraven. Enfront d'ells, un guàrdia completament uniformat de verd fosc amb el macabre símbol de Voldon brodat sobre la butxaca esquerra de la camisa, els observava amb cara d'estar passant-s'ho d'allò més bé.

-         Pareix que el vostre amiguet està perdent les ganes de ficar els nassos on no li manen, eh? - digué mirant als seus interlocutors amb un somriure malèvol mentre posava els peus damunt de la tauleta que tenia davant seu.- Escolteu-lo, xiscla com un porc.

Un dels homes que estaven asseguts, el que pareixia més jove, s'incorporà de la cadira i mirà al guàrdia amb odi. La dona, asseguda al seu costat, l'agafà del braç instintivament per impedir que s'aixecara del tot. El guàrdia se'l quedà mirant posant cara de repugnància.

-         Vaja, vaja...- murmurà entre dents, alçant-se lentament del seu seient- A veure si tu i jo comencem la festa abans de que et cride el sergent... Digues-me, vols que comencem sense ell?

El jove mantingué el cap baixat, sense contestar.

-         Què passa? - exclamà el guàrdia - És que la barjaula de ta mare no et va ensenyar a contestar quan et parlen? Si és que damunt d'escorcollador, maleducat... Contesta, t'he dit!

El jove aixecà el cap i es quedà mirant-se al guàrdia amb els ulls fixos sense obrir la boca, com si la cosa no anara amb ell. El guàrdia s'apropà a ell amb la cara roja de ràbia amb pas decidit fins a quedar-se a pocs mil·límetres del jove, que ni tan sols parpadejava.

-          Contesta'm!

Però el jove va romandre en la mateixa posició que abans, sense despegar els llavis per res del món. Davant açò , el guàrdia, més roig d'ira encara, va traure la vareta que tenia enganxada del cinturó.

-         Jo t'ensenyaré com tractar a la gent de bé, cabró de merda! - exclamà apuntant-lo amb la vareta.- Crucio!!!

El jove rebé la maledicció i caigué a terra amb un agut crit de dolor. El guàrdia rigué sorollosament. Ja estava aixecant altra vegada la seua vareta per a repetir l'acció quan una dona amb aspecte seriós entrà de sobte a la sala.

 

- Què passa ací? - preguntà clavant els seus ulls grisos al guàrdia i al jove que encara romania a terra en un expressió seriosa- Saps que al sergent no li agrada que maltractem massa als sospitosos abans de l'interrogatori...

El guàrdia dedicà un sarcàstic somriure a la dona i mirà altra vegada al jove que començava a aixecar-se amb dificultats.

- Tens raó. Això és un plaer que vol reservar-se només per a ell.- afirmà arrastrant les paraules - Seu al teu lloc si no vols tastar més de la meua medicina!- cridà ara al jove de terra.

El jove, ara pàl·lid, es mirà al guàrdia amb ulls de terror abans d'aixecar-se definitivament i dirigir-se cap al seu seient tot el més ràpid que els seus maltrets membres li permetien. Mentre, el guàrdia se'l mirava amb cara d'odi i la dona contemplava l'escena impassible. Al cap d'uns segons d'incòmode silenci, el guàrdia va seure en una de les dues cadiretes disposades al voltant d'un vell escritori.

-         I bé, Thatcher, - digué mirant a la dona amb gest d'indiferència.- Què t'ha fet baixar del teu còmode despatx a un lloc com aquest? No t'han dit que pots embrutar-te les sabates de tacó per aquestes latituds?

-         Ja veig que continues tan graciós com sempre, Mark- contestà la dona mirant amb fàstic al seu interlocutor. - A més, no és a tu amb qui he de parlar, sinó amb el sergent.

-         Tens raó,- contestà el  guàrdia mentre creuava les cames - no estaria massa bé que una senyoreta com tu malgastés saliva parlant amb un simple guàrdia.

-         Calla't eixa boca, Stevens, sinó vols que li dóne part al sergent del teu comportament amb els superiors.- amenaçà Thatcher de forma autoritària.

El guàrdia anava a contestar alguna cosa quan, de sobte, la  porteta del despatx del sergent s'obrí bruscament, posant fi a aquella discussió. Dos homes uniformats també igual que el guàrdia eixiren arrastrant bruscament a un pobre home ple de sang que ni tan sols podia moure les cames. Després eixí un home baix amb els cabells blancs, de mitjana edat i amb una mirada fosca i pertorbadora.

-         A qui li toca ara, Stevens? - preguntà amb la seua veu aguda i arrastrada mentre mirava amb acara de satisfacció a les persones que romanien nervioses a que els cridara.

-         Senyor Kaczynski, disculpe.- li contestà una veu femenina.

El sergent es girà cap on provenia la veu i es trobà cara a cara amb la dona que minuts abans havia entrat a la sala.

-          Thatcher!- exclamà amb un ampli somriure el sergent - Quina sorpresa! Que fas per ací? Algun problema per dalt?

-         Voldria parlar amb vostè, senyor Kaczynsky. - contestà secament la dona - En privat, si potser.


* * * *

-         P...P...Pau i Daniel Parra? - tartamudejà la Lluna mirant als dos individus amb qui estava parlant. El cor havia començat a bategar-li tan fort al escoltar aquells dos noms que pareixia que estava a punt de sortir-li.

-         Sí, estimada.- contestà Pau Parra mirant a la Lluna amb un ampli somriure.- Però quina cara has posat? És que et passa alguna cosa? Et trobes malament?

La Lluna tardà uns segons a contestar. No podia ser el que estava ocorrent-li. Primer, apareix per error en un mena de gàbia per a gossos en una estança fosca i pudenta. Després, apareixen un parell de bojos que no paren de parlar-li de no-sé-quin Nou Ordre i, per acabar-ho d'adobar, aquells dos bojos afirmen ser dos companys seus de l'escola que acabava de veure el dia anterior pel matí  a la biblioteca de Hogwarts. No podia ser. Aquella parella d'individus rondarien els quaranta anys i els seus companys no arribaven als quinze! Devia estar somiant.

-         No podeu ser Pau i Daniel Parra...-contestà amb un filet de veu quasi inaudible.- Jo conec als vertaders germans Parra i no sou vosaltres...

-         Doncs clar que som Pau i Daniel Parra! - exclamaren els dos homes al mateix temps.

La Lluna no contestà. Simplement, és limità a negar amb el cap mentre els mirava amb cara d'incredulitat.

-         Per cert,- digué el que afirmava ser Daniel Parra amb gest d'interès.- Has dit que coneixes als vertaders germans Parra? Que vols dir amb això?

-         Doncs que Pau i Daniel Parra estudien amb mi a Hogwarts i no podeu ser vosaltres...- murmurà la Lluna després d'uns segons.

-          Ens coneixies?! - exclamà Pau Parra apropant-se més a la gàbia.

-           Q..q..què?- tartamudejà la Lluna- Què vols dir en que si "vos coneixia"?

Els dos homes es quedaren mirant-se uns segons amb cara de felicitat.

-         Crec que devem explicar-li-ho, Pau.- afirmà Daniel Parra apropant-se també a la gàbia.

-         Sí, sí!- exclamà donant palmes emocionat l'altre home.

De sobte, un tro ensordidor va semblar colpejar la casa i a l'acte una ràfega de vent va obrir amb brusquedat la porta situada a l'altra part de l'estança. Retallant el temporal que queia sobre la casa, un segon llampec va projectar l'ombra d'una figura esfereïdora dins de l'habitació. Va creuar el llindar penosament i amb un ràpid moviment de vareta va tancar la porta de cop i va romandre immòbil.

-         Heu comprovat si és del Vell Ordre? -va tronar amb la veu gastada.

Tancada a la gàbia, la Lluna no va poder reprimir el crit en veure com el nouvingut s'enretirava la caputxa deixant al descobert un home amb el rostre desfigurat, talment com si fos una talla maldestra de fusta, plena de cicatrius. Sobre un nas mutilat hi havia dos ulls, un petit i castany i l'altre desproporcionat i d'un color blau elèctric que travessaven a la Lluna amb la mirada.

* * * *

El sergent Kaczynski es mirà altra vegada a la dona que tenia asseguda al davant en la taula del seu despatx.

-         Així que consideres que podria ser urgent - murmurà l'home.

-         Sí, senyor, sense el menor dubte. Ja li he dit que em detectat l'ús d'una màgia molt potent en aquest domicili. No es tracta doncs de cap ximpleria.

-          Entenc, Thatcher.- contestà el sergent aixecant-se de la cadira.- Aniré de seguida amb els meus homes a veure de que es tracta.

-         Així ho esperava, senyor Kaczynsky- Moltíssimes gràcies per la seua atenció. .- digué la dona aixecant-se també i disposant-se a eixir del despatx.

El sergent sortí darrere de la dona i es plantà en la saleta d'espera on es trobava el guàrdia i els dos homes i la dona asseguts a les cadiretes metàl·liques. Aquestos últims es miraren al sergent amb temor, esperant a que cridés a qualsevol d'ells. Però, per a la seua sorpresa, el sergent es dirigí al guàrdia i li ordenà:

-         Stevens, avisa a Rove i a Slater. Sortim ara mateix a una missió. S'ha detectat l'ús de màgia il·legal en una casa de les afores.

-         I aquestos tres?- preguntà el guàrdia amb cara de sorpresa assenyalant a la dona i als dos homes.

-         Aquestos tres poden esperar. - contestà el sergent Kaczynsky.- Açò és ara més important. Avisa als teus companys i prepara't. Anirem cap allí en pocs minuts.

I dit açò, el sergent tornà a entrar en el seu despatx en un somriure cruel als llavis. Les eixides al carrer era el que més li agradava. Per fi anaven a divertir-se de debò.


================================


Majúscules gràcies i disculpes a tothom per l'espera de més d'un anyet. Però al capdavall, anem si fa no fa al ritme de la Rowling quan treia els seus llibres. En fi, confiem que sigui del vostre gust i que en cas de que us vinguin transtorns mentre llegiu el Voldon 2009 no pareu de llegir. Senyal que esteu mutant per despertar en el món real, a l'estil Matrix (o no).

Salut! ^^


Llegit 883 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)