Sergent Krauss - (Capítol 4, "Caça de Bruixes", 3ª part)
Escrit per accraEnviat el dia 09/02/2005 a les 22:12
Última modificació 09/02/2005 a les 22:22
Tots els capítols de Sergent Krauss
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
L'Alan va tornar a mirar-se al mirall. Va repassar el bigoti postís que duia i els dos coixinets que s'havia introduït en la boca per canviar la forma de la seva mandíbula. Va estudiar el material que tenia dins una maleta, oberta sobre el vàter, i va decidir-se per unes celles peludes, del mateix color que el bigoti. Va treure unes ulleres força gruixudes i una perruca rossa. Amb allò i un bon barret, ja n'hi hauria prou. En Weasley no era pas una persona gaire astuta i, per això, l'Alan va decidir ignorar el maquillatge. Estava segur que, encara que se'l trobés cara a cara, el bruixot no el reconeixeria pas.
Un cop es va haver assegurat que totes les parts de la disfressa eren a lloc, va sortir del petit lavabo sense preocupar-se de desar la maleta. Havia llogat una petita habitació amb bany en un alberg de mala mort, a tres travessies del seu objectiu. Feia més de tres mesos que hi vivia i encara esperava que el servei d'habitacions passés a netejar-la per primer cop.
Calant-se el barret i agafant un bon paraigües, l'Alan va sortir de l'habitació. Era hora d'anar a descobrir la Ronda d'Alla.
*** ****************************************************************
La Sofia va mirar el rellotge per enèsima vegada. Després va observar en Michael que passejava nerviosament per l'habitació, com un lleó engabiat. La Fujiko mirava fixament les seves mans, creuades sobre la falda, asseguda en la seva butaca. L'Alan feia més de mitja hora tard a la reunió.
La Sofia va intentar convèncer-se que no passava res, que simplement devia haver-se entretingut. Potser tenia el rellotge espatllat o estava atrapat en un embús de trànsit... Però cap d'aquestes raons la convencien: L'Alan MAI feia tard!
Sempre era el primer en arribar als llocs; Tenia la molesta costum d'estar sempre un quart d'hora abans, per si de cas. Que no hagués arribat encara, era realment preocupant. Potser començava a ser hora de donar la temuda ordre d'abandonar-ho tot i desaparèixer. Una retirada estratègica a temps era sempre la millor solució en casos així. Però la Sofia es negava a creure que l'Alan hagués fallat. No volia haver d'abandonar el seu amic a la seva sort!
-Perdoneu el retard!.- Una alegre, despreocupada i coneguda veu la va sobresaltar. La Sofia va plantar la seva mirada en la porta on, l'Alan somreia d'orella a orella.
-Fas tard!,- va etzibar ella amb veu dura, tallant.
El somriure de l'Alan va glaçar-se en la seva cara en notar l'hostilitat que desprenien els seus amics. Estossegant nerviosament, va tancar la porta rere seu i va acostar-se a una de les cadires. Portava encara el vestit estrafolari que li havia servit de disfressa encara que el bigoti i els altres "complements" havien desaparegut, i dues grans bosses de plàstic plenes. Va seure en la cadira i va deixar les bosses a terra.
-Em sap greu, de debò, però després que sentiu el que us haig de dir, entendreu...
-Anava a anul·lar la missió,- va tallar la Sofia amb fredor.
L'Alan no va poder evitar una esgarrifança. Sabia que si la Sofia hagués donat l'ordre, mai hauria aconseguit tornar a posar-se en contacte amb ells. Mossegant-se el llavi inferior, va abaixar el cap, avergonyit de la seva falta de professionalitat; però el descobriment de la Ronda d'Alla havia estat prou impactant com per perdre la noció del temps!
-Em sap greu, Sofia. Realment...
-Bé!,- va tornar a interrompre ella amb una veu freda com el glaç, ignorant el sospir de resignació del vell detectiu. - Ara que ja hem arribat tots, podem, finalment començar la reunió!
Girant-se cap en Michael, la Sofia va indicar que comencés. L'Alan va tornar a sospirar; tenia unes ganes immenses de cridar que ho havia aconseguit! Havia trobat el món màgic!! I havia "burlat" les seves defenses!!! Però sabia que la Sofia no li ho permetria. Li faria pagar el seu retard, d'això n'estava segur.
En Michael, orgullós, va obrir una carpeta i va treure un document.
-Aquí està. Un contracte totalment blindat, que ens dona dret a decidir gairebé tot, en la família Dursley. Legalment, podrem escollir fins i tot la pasta de dents que utilitzaran!
-I no sospitaran?,- va preguntar la Fujiko.
En Michael va somriure com un nen que acaba de cometre una trapelleria.
-Això, estimada Fujiko,- va explicar, posant el document davant la cara de la noia.- És una petita obra d'art! Enganyaria el millor dels advocats! Els Dursleys són nostres! Dubto molt que en Vernon Dursley es negui a firmar-lo, quan acabem amb ell...
Girant-se cap a la Sofia, va continuar:
-Podem passar a la fase dos en quan vulguis.
La Sofia va fer que no amb el cap.
-Primer vull saber si aquest "Món Màgic" té algun tipus de sistema legal diferent del nostre. Si el té, vull el contracte blindat en el seu món, també. A més a més, necessitem una altra persona per fer el primer contacte amb els Dursley. Alguna idea?
Hi va haver un petit silenci. L'Alan va pensar en la seva nora, però no va dir res. Dubtava molt que la Sofia estigués d'acord amb ell i temia la reacció de la dona si obria la boca en aquell moment. Finalment, va ser en Michael qui va trencar el silenci, amb veu insegura.
-Que us sembla la Martha?
La Fujiko gairebé va saltar de la seva cadira:
-Estàs boig?! Com vols que confiem en aquella racista?!
En Michael va semblar encongir-se davant la sobtada fúria de la noia.
-La Martha ens vendria a la primera de canvi!,- va seguir ella, ofesa amb la simple idea. Girant-se cap a la Sofia, va exclamar.- Diga-li tu, que aquesta idea és la pitjor que mai ha tingut!
La Sofia va aixecar la mà i la Fujiko va callar.
-Em sembla una bona idea,- va respondre la dona, sorprenent a tothom en l'habitació.
-Què?!,- va exclamar la Fujiko, pensant que no havia sentit bé.
La Sofia li va somriure amb afecte.
-Fujiko,- va explicar.- Comprenc que en la teva joventut, no hagis entès la reacció de la Martha.
La noia va obrir la boca per interrompre, però una simple mirada de la Sofia la va fer callar.
-La Martha, - va continuar explicant la Sofia, amb veu suau.- És una dona educada en un sistema classista, on cada un té un lloc determinat. És totalment lleial a en Michael. Més que això, diria que veu en Michael com un fill. Has d'entendre, Fujiko, que la Martha era la senyora de la casa fins que jo vaig arribar.
Mirant en Michael, la Sofia va somriure maternalment.
-Haig de dir, que encara que siguis el millor advocat que es pot trobar en aquest país, no ets capaç de fer-te ni el llit.- L'home va envermellir i va mossegar-se el llavi, però no va contradir-la.- Així que la Martha, des de fa molts anys, ha organitzat i manat en la casa. Ho veu com el seu deure, la seva obligació i el seu dret. Així que quan jo vaig entrar per la porta, com una simple pidolaire, i vaig començar a donar ordres a tord i a dret, no li va agradar gens ni mica. Afegeix que convidés gent sense consultar ningú i que disposés de la casa com un hotel per una joveneta realment atractiva...
La Fujiko va envermellir com en Michael, però cap dels dos va atrevir-se a interrompre.
-La Martha va veure la nostra presència com una amenaça a la seva feina i, sobretot, a l'estimació d'un home que veu com a un fill. Va pensar que ara que en Michael tenia algú que organitzés la casa i una jova atractiva a prop, ella ja no era necessària. En poques paraules, que perdria la feina i la família en un obrir i tancar d'ulls. D'aquí ve el seu menyspreu i la seva fúria. No és res personal, Fujiko.
La Sofia va mirar en Michael, que semblava pensatiu.
-La Martha és la persona ideal per la feina,- va afirmar ella sense cap dubte.- Estic segura que serà una bona influència per en Harry.
La seva cara va endurir-se de sobte i la dona va mirar-los de tal manera que tots tres van notar una esgarrifança.
-Però si algun de vosaltres s'atreveix a "insinuar-li" que jo he dit una cosa semblant, us assegur-ho que haureu de menjar farinetes durant una bona temporada!
Tots tres van empassar saliva, nerviosos, però la Sofia va ignorar-los. Girant-se cap a la Fujiko, va somriure.
-Fujiko, el teu informe?
************************************* **************************************
Sorry per haver trigat tant en penjar un altre tros. Vaig deixar-me el disquet el cap de setmana a fora i ja no l'he trobat més. He hagut de reescriure-ho i... Bueno, prou d'escuses! Espero que aquest tros tant llarg compensi l'espera! ;-)
jajajajajajaja, Jomast. Sip, l'alan pren caramels del Dumbledore proporcionats per l'ombra! ;-) M'has descobert... Sniff! I el teu llibre, pobrissó, no li facis mal!!
Sip, Aina, es facil aconseguir casa a on sigui si estàs disposat a pagar el que sigui! En quan a lo que ha descobert la Fujiko, al proxim tros!
Gràcies pels comentaris, Solysg, però mai he llegit la Marple! La única referència que tinc d'ella és una película d'humor negre on sortia com a personatge al costat de molts altres detectius famosos (sorry, no recordo el títol de la película...) Igualment, si que deu tenir algo que veure amb una sèrie curta que feien fa molts anys anomenada La Superabuela... (ejem, era bastant cutre, per això) ;-) Espero que et segueixi agradant!!
Gràcies pel comentari, illuminati ! Espero que la Profecia també t'agradi!
Gràcies, sempre_cat! Em sembla que en aquest tros no hi ha cap resposta a res que es planteja anteriorment. Simplement planteja més preguntes, però ja ho aniré aclarint tot (o això espero...)!
Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)
Solysg Enviat el 09/02/2005 a les 22:17 #623 Per fi
Jomast (Moderador/a FF) Enviat el 10/02/2005 a les 14:10 #624 He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols Perfecte! aquesta vella boja de la sergent, ara resulta qué és déu? doncs ho pagarà car! això no es fa! Pobret Alan ! Es un vergonya que fés tard, la missió s'hauria de haver anulat i avisat a les autoritats pertinents! :-@
Aina Enviat el 10/02/2005 a les 19:27 #626 He escrit 3 fanfics amb un total de 32 capítols VISCA!! tinc ganes de que l'Alan els hi expliqui tot el que ha vist i com ho ha interpretat!!!! I tmb que dirà la Martha quan la facin intervenir en els seus plans!!!
GENIAL!!!^^
Aina Enviat el 10/02/2005 a les 19:31 #627 He escrit 3 fanfics amb un total de 32 capítols La Superiaia, si!! justament aquesta era la lectura que ens van posar com a 2a elecció quan ens van fer llegir HP! Crec q l'he llegit! jajajajja
sempre_cat Anònim Enviat el 16/02/2005 a les 20:23 #660 Encara no he m'he registrat! cada cop que penjes un tros de l'historia em quedo més intrigada......continua! (a i de res!)